El president Donald Trump ha condicionat el futur d’Ucraïna a la concessió de drets sobre els seus recursos minerals, tot aprofitant-se de la debilitat de Zelenski —a qui ha escridassat en directe a la Casa Blanca en una imatge inèdita— i les urgències de la guerra amb Rússia. El mandatari nord-americà va proposar que els Estats Units obtinguessin el 50% dels ingressos derivats de l'explotació de minerals crítics, incloent-hi terres rares, gas i petroli, fins a assolir una quantitat de 500.000 milions de dòlars. L'acord s'havia de signar aquest divendres, però haurà d'esperar després de la convulsa trobada al despatx oval.
L’acord no incloïa garanties de seguretat per a Ucraïna en cas d'un atac rus, fet que ha generat tensions entre ambdós països i dins de la comunitat internacional. Molts ho veuen com una astracanada de l’excèntric milionari esdevingut president, però en realitat el que està passant és una constant en la història moderna.
Al llarg de la història, els Estats Units han demostrat una tendència a aprofitar circumstàncies internacionals per expandir la seva influència i assegurar-se recursos estratègics. Un exemple notable és l’acord anomenat Destructors per Bases durant la Segona Guerra Mundial.
El 2 de setembre de 1940, en plena Segona Guerra Mundial, el president Roosevelt i el primer ministre Churchill signaven l'Acord de Destructors per Bases. Els britànics es trobaven en una situació desesperada, amb l’Alemanya nazi i els seus aliats avançant sense aturador arreu d’Europa, i els EUA van aprofitar l’avinentesa per acabar de destronar l’Imperi Britànic de l’hegemonia occidental i reemplaçar-lo com a potència dominant. El pacte implicava la transferència de 50 destructors nord-americans a la Marina Reial Britànica, tots ells de l’anterior guerra mundial, ja obsolets, construïts abans de 1918.
A canvi, els Estats Units obtenien drets per establir bases navals i aèries en territoris britànics com Terranova, Bermudes, Bahames, Jamaica, Santa Llúcia, Trinitat, Antiga i la Guaiana Britànica. Aquest acord va reforçar la defensa dels Estats Units i va marcar un pas significatiu en la substitució del Regne Unit com a potència hegemònica, tot i que els Estats Units encara mantenien una posició oficial de neutralitat en el conflicte.
Fa gairebé un segle i avui mateix, ambdós casos reflecteixen una estratègia consistent dels Estats Units: aprofitar situacions de vulnerabilitat d'altres nacions per obtenir avantatges estratègics i econòmics. En ambdues circumstàncies, els Estats Units van oferir assistència crucial a canvi de concessions que ampliaven la seva influència global i asseguraven recursos valuosos.
Aquesta política posa de manifest una constant en la diplomàcia nord-americana, on l'ajuda proporcionada a altres països, que Trump opina que Zelensky no li ha agraït, sovint està vinculada a beneficis tangibles per als interessos dels Estats Units. Així, les accions de Trump envers Ucraïna no són una anomalia, sinó una continuació d'una pràctica històrica de l'hegemonia nord-americana.