Izquierda Unida i el seu component principal, el Partit Comunista d’Espanya, s'han presentat sempre com els opositors més decidits de l'imperialisme nord-americà i de l'OTAN. En paraules de l'himne sandinista, “el ianqui, enemic de la humanitat” que sempre se situa al bàndol equivocat en qualsevol conflicte.
Així fins la setmana passada. Però aleshores, de sobte, el vell "enemic de la humanitat" ianqui es va convertir en un potencial amic de la humanitat. IU va dir de les converses Rússia-Estats Units celebrades a l'Aràbia Saudita -amb Ucraïna i la Unió Europea excloses- que "considera que amb les primeres converses entre els presidents dels EUA i Rússia s'obre un camí sòlid per acabar amb un conflicte bèl·lic al cor d'Europa".
Hi ha girs polítics que semblen inversemblants. Però es produeixen. I en molt poc temps. Aquest és el gir d’Izquierda Unida, que ha passat de defensar la Rússia de Putin en la seva guerra d’agressió contra Ucraïna a defensar ara als Estats Units de Trump i el seu paper “pacificador”. I com el que ara diu Trump sobre la responsabilitat del conflicte Ucraïna-Rússia coincideix amb la opinió de la mateixa IU, es produeix una màgica sintonia.
Així, en un comunicat vergonyós a la vigília del tercer aniversari de la guerra de gran abast, aquest partit que es diu “d’esquerres” ha fet un tomb de cent vuitanta graus, tan gran com el del mateix imperialisme nord-americà.
Fins ara IU havia dit i repetit que l’obstacle per arribar a un final de la guerra era que els Estats Units l’havien provocat amb el “cop d’estat” del Maidan; en tractar d’incloure Ucraïna a la OTAN (es veu que per la força); i que tota Ucraïna i Zelenski eren només una titella de l’imperialisme nord-americà. Què ha passat que, de cop i volta, el pitjor enemic, amb el president més ultradretà que ha tingut mai, s’ha convertit en un actor de pau que “obre una via sòlida per posar fi al conflicte bèl·lic al cor d’Europa”?
Però això no serà una pau. En tot cas, com diuen els ucraïnesos, serà un alt el foc imposat fins que Putin estigui en condicions de reprendre el seu objectiu d’esclafar completament la resistència i l’estat sobirà d’Ucraïna. Com va fer després d’ocupar Crimea el 2014.
El comunicat diu que “els únics beneficiats han estat els fabricants d'armes”. No son els únics. Els oligarques del petroli i gas, russos, nord-americans, àrabs i molts altres sectors com la banca també ho han estat. Però es veritat. I llavors? Deixaran Estats Units i Rússia de vendre armes i d’alimentar les desenes de guerres actives al món a causa dels interessos imperialistes?
IU aclareix que “Des del començament del conflicte ens vam oposar a enviar armes”. Però no diu que només s’han oposat a l’enviament d’armes a un dels bàndols. Només s’han oposat a enviar-les al bàndol agredit, el més feble, el que es defensava d’una agressió: Ucraïna. Mai van fer cap escàndol contra l’ús indiscriminat i criminal de les armes russes contra la població civil, hospitals, centrals nuclears o infraestructures crítiques per la vida de gent com embassaments. No, la pau no arribava per que Ucraïna insistia en defensar-se i demanava armes per expulsar les tropes russes del seu territori!
En l’escrit s’afirma que “la Unió Europea (UE) va adoptar des del principi una posició irresponsable de subordinació a l'OTAN”. Vol dir aquí subordinació a Estats Units. No som fans de l’OTAN. Hem lluitat contra ella i creiem que s’ha de dissoldre quan hagi garanties de seguretat i pau estable i duradora, al igual que qualsevol altra aliança militar. Però això no pot amagar que el veritable impulsor de l’OTAN en aquests darrers tres anys ha estat precisament l’agressió i la invasió de Rússia a Ucraïna. Com sinó s’han afegit Finlàndia i Suècia, països que fins ara s’havien considerat neutrals?
Però ara que Trump vol arribar a un pacte amb Putin i que Ucraïna i tota Europa es veu marginada, IU accepta negociacions Rússia-Estats Units sense cap presència europea. Subordinació de qui a qui? Per què IU demana “la implicació fonamental de Nacions Unides y de la OSCE” i no demana cap paper per Ucraïna – la principal interessada- ni la Unió Europea?
Curiosament després de criticar la Unió Europea pel seu sotmetiment als Estats Units i la seva aliança militar, afirma que “aquests mateixos partits neoliberals de la UE que ara demanen més 'autonomia estratègica' per l'anunci de Trump d'imposar aranzels als seus productes han de reconèixer el seu error i fer autocrítica”. Vaja, la Unió Europea es un projecte imperialista, però es que la política de Trump d’aranzels és millor que el neoliberalisme vigent fins ara?
També en com es defensa la democràcia a Europa IU té una manera molt peculiar de veure només una part. Diu “Les converses de pau no només han de contemplar la reconstrucció de les infraestructures d'un país destrossat, sinó també recuperar la democràcia i el pluralisme polític a Ucraïna”. IU es posa en sintonia amb les mentides de Trump que ara acusa Zelenski de “dictador”, de no tenir més suport que el 4%; i d’exigir que faci eleccions. Les eleccions immediates no son vistes com imprescindibles per la societat ucraïnesa i la mateixa Constitució diu que no es poden fer en temps de guerra. I a Rússia? Tot està bé a Rússia? Les eleccions amb el 90% de suport a Putin sense que cap opositor arribi a poder participar (entre altres coses per que tenen “morts naturals” a les presons) son exemple de “democràcia”? Quan pluralisme hi ha a Rússia on mostrar qualsevol oposició a la guerra (perdó “operació especial”) significa presó? Què passa als territoris ocupats on ni tant sols es pot parlar ucraïnès?
Si incloem Rússia dins d’Europa, cosa totalment legítima i que hauria de ser natural, la qüestió és, quina Europa de valors estem defensant? L’Europa que volen Trump i Putin? Per que no podem deixar de veure que tant Putin com Trump ja tenen els seus propis “models” de l’Europa que voldrien. Al suport de Putin a governs d’extrema dreta com el d’Hongria, d’Eslovàquia, Itàlia, a candidats fantasmes promoguts des de les xarxes com Romania, s’afegeix ara el suport de Trump i Musk a l’extrema dreta alemanya, francesa, espanyola, anglesa...
En parlar de valors, el comunicat es refereix només a la suposada situació interna d’Ucraïna: “IU reclama que es legalitzin els 11 sindicats i formacions d'esquerres i nacionalistes prohibits de manera autoritària per Volodímir Zelenski a l'inici de la guerra, seguit de l'empresonament de líders opositors per simples motius polítics. Hem estat l'única força política que ha denunciat la repressió del Govern ucraïnès contra aquests partits, que inclouen el Partit Socialista i el Partit Comunista.”
En efecte, les llibertats son una qüestió essencial dins els nostres valors. I a l’estat espanyol, on hem estat quaranta anys sota una dictadura feixista encara en tenim memòria: la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació. Però no es combat per la llibertat dient les mentides de Putin. Resulta que Ucraïna està en guerra, no per que ha volgut iniciar-la sinó per que s’ha hagut de defensar per evitar ser destruïda o desmembrada. I la guerra porta unes limitacions de les llibertats. Limitacions que sindicats, societat i organitzacions de drets civils ucraïneses han acceptat com a mal menor. Per que és mentida que els sindicats estan il·legals. I tot i que el govern neoliberal ucraïnès aprova moltes lleis en contra d’ellos, encara hi ha llibertat d’expressió i fins i tot de protestes limitades. Front el govern Zelensky donem suport al dret de vaga que demanen els sindicats FPU, KVPU, Be like Nina, per fer front als abusos dels patrons. Però on menys hi ha oposició dins la societat és en la prohibició de partits “derrotistes” que, influenciats o pagats pel Kremlin, defensen mentides de Putin i provoquen desmoralització entre la població. Més aviat hi ha indignació contra aquests partits subordinats. Però què passa a Rússia? Per que IU no diu res sobre els milers d’opositors, desertors, o nens ucraïnesos segrestats o en presó?
Al final del comunicat diu “IU fa una crida a la societat espanyola i europea a mobilitzar-se per la pau a Ucraïna, per ajudar a construir un món i una Europa basada en el dret internacional, la cooperació, el multilateralisme i la pau entre els pobles. En aquestes negociacions de pau ens hi juguem l'estabilitat i el futur d'Europa”.
És curiós que es demani una Europa basada en el dret internacional al mateix temps que no es digui res sobre qui l’està trepitjant cada dia: Rússia. I ara rep el suport del principal imperialisme del món, Estats Units, que també trepitja i es disposa a robar el que convingui: Groenlàndia, Panamà, Canadà, Gaza... El “multilateralisme” al que es refereix IU - i altres esquerres que han girat l’esquena a Ucraïna- és la idea ingènua d’un equilibri mundial basat en l’estatus quo entre poderosos. Per aquestes esquerres només hi ha un imperialisme: Estats Units. Però ara el multilateralisme és... els acords entre els dos imperialismes més agressius del món, l’acord entre Trump i Putin!
Encara no sabem com acabarà aquest intent de negociació entre els governs de Trump i de Putin. El que sí veiem son les seves intencions: contra Ucraïna i contra Europa. Repartir-se de nou les “esferes d’influència” (o sigui els països on poden robar i fer el que desitgen). Per Putin la part d’Europa que imagina com el “Món rus” ... i potser alguns altres més. I per Estats Units part de les reserves de terres rares d’Ucraïna, així com mans lliures per fer el que li passi pel cap - com “ressorts”- en altres zones del món com les abans citades. Per així, a mig termini, poder-se enfrontar a Xina.
Però ni els més poderosos imperialistes haurien d’oblidar que els pobles i nacions oprimides existeixen, tenen vida pròpia i lluiten, més enllà de qualsevol força militar i econòmica exterior. El sistema capitalista, imperialista, colonial, no treu mai les lliçons de les seves derrotes: Vietnam, Algèria, Cuba, Congo, Iraq, Afganistan... Però les esquerres que diuen lluitar contra el capitalisme sí haurien de treure-les. Ucraïna encara no ha dit l’última paraula, ni molt menys. IU enlloc de donar suport a la valenta i heroica resistència del poble ucraïnès en lluita contra la agressió i invasió de l’imperialisme rus, ha preferit afavorir Putin i demanar que no s’enviessin armes a Ucraïna. Ara completa aquest vergonyós suport a Putin amb un no menys vergonyós suport al pacte que preparen Trump i Putin contra Ucraïna i, de fet, contra Europa. Ucraïna s’aixecarà un dia, però aquesta esquerra està perduda pels temps que venen.
Finalment, les veritables esquerres, els sindicats, les feministes, ambientalistes, no només haurien d'exigir i pressionar els governs europeus a defensar Ucraïna, actual punta de llança contra el feixisme de la nostra era. També haurien de buscar la manera d'organitzar independentment els seus propis llaços i forces davant de tots els imperialismes: rus, nord-americà, europeu, xinès... La desorganització de l'economia i l'ordre mundial que comporta aquesta situació d'imperialismes cada cop més violents i escorats cap al feixisme, també els dona oportunitats. Per això pot ser molt interessant la conferència internacional de Solidaritat amb Ucraïna els propers 26 i 27 a Brussel·les amb europarlamentaris nòrdics on sindicalistes, feministes, estudiants i ambientalistes ucraïnesos i de tot Europa teixeixen una xarxa a nivell europeu i avancen propostes concretes i accions per a la nova situació.