La LOMLOE blinda la immersió lingüística, en tant que estableix que és la LEC, la nostra llei, qui ho regula. Però un tribunal ha decidit que per sobre de la llei catalana i de la llei educativa estatal, sigui la que sigui i digui el que digui, hi ha una Constitució que suposadament afirma que ha d'haver-hi un mínim d'hores d'ensenyament en castellà. Llegiu la Constitució, a veure si trobeu on ho diu!
Segons la sentència, cap redactat de la llei hagués impedit d'imposar el castellà a l'escola catalana. Tampoc el text que proposaven els companys de Junts. Perquè en la sentència no s'apel·la a la LOMLOE, sinó a la Constitució.
De fet, va quedar molt clar que en l'esperit del legislatiu estava reconeixent la immersió lingüística. Així ho va reconèixer en la seva aprovació el govern, el PSOE i Unides Podem-Comuns. I també la dreta espanyola, que no només ho va denunciar bel·ligerantment des de la tribuna, sinó que ho va portar al Constitucional, tot subratllant que "el español dejaba de ser oficial en España".
Però en aquesta Espanya, per sobre la voluntat de la suposada cambra de representació de la ciutadania de l'Estat, estan els poders a l'ombra. I així, un tribunal té el poder de desafiar tot el poder legislatiu, a la majoria democràtica escollida a les urnes. Perquè el tribunal imposa el castellà, essent coneixedor de la voluntat majoritària del parlament espanyol de reconèixer la immersió lingüística. I com ho fa si la LOMLOE no li permet? Doncs basant-se en la Constitució. El tribunal no només defensa "jurídicament" les tesis de PP i Vox, que foren derrotades en el parlament espanyol, sinó que comparteix el seu concepte de constitucionalisme. El constitucionalisme de Vox, ja sabeu.
És un gran escàndol democràtic! I torna a deixar en evidència la impossibilitat de reformar Espanya. Perquè visualitza que encara que el govern i el Parlament volguessin avançar en democràcia, com limitadament pretenia la LOMLOE, hi ha un poder judicial que s'ha autoproclamat "defensor de la pàtria", de la seva pàtria particular: L'Espanya uniforme de supremacisme castellà. El TSJC demostra, en ple segle XXI, ser encara més involucionista que els mateixos redactors de la Constitució, molt bona part d'ells, franquistes.
Hi ha un poder judicial que no només mostra el seu activisme nacionalista espanyol (i catalanòfob), sinó que pretén interferir estratègicament contra l'independentisme. Mai no són casuals les dates en què actuen tribunals i Fiscalia. I sempre busquen dinamitar acords i provocar tensions a l'independentisme. No caiem en el parany!
En altres temps, el poble català i l'independentisme haguéssim reaccionat units. Denunciant l'escàndol democràtic, la catalanofòbia, l'atac descarat a la llengua catalana. I els independentistes haguéssim aprofitat per convèncer més gent que Espanya és irreformable. Que quan no és el govern o el Parlament, és el Poder Judicial. Que no ataquen només els independentistes, sinó tot el poble de Catalunya, la nostra llengua i cultura.
I en canvi, estem cobrint espais mediàtics fent-nos retrets entre independentistes més que no pas denunciant això. No guanyant cap nou indepe i cremant una mica més els que ja ho som. No seria més útil continuar fent aquesta feina que es va demostrar profundament exitosa? En qualsevol cas, no és més útil que fer-nos retrets entre independentistes?
Somnio la unitat. Almenys estratègica. Amb un Govern independentista i un Parlament que amb clara majoria expressi: "nosaltres continuarem aplicant la LEC, que és la nostra llei". I somnio amb Òmnium, l'ANC i tota l'escola catalana donant-los suport. I fins i tot, amb tots els sindicats. Perquè l'èxit de la immersió lingüística rau a creure que som un sol poble. Potser és convenient que tothom recordem molt més sovint que som un sol poble.
Segons la sentència, cap redactat de la llei hagués impedit d'imposar el castellà a l'escola catalana. Tampoc el text que proposaven els companys de Junts. Perquè en la sentència no s'apel·la a la LOMLOE, sinó a la Constitució.
De fet, va quedar molt clar que en l'esperit del legislatiu estava reconeixent la immersió lingüística. Així ho va reconèixer en la seva aprovació el govern, el PSOE i Unides Podem-Comuns. I també la dreta espanyola, que no només ho va denunciar bel·ligerantment des de la tribuna, sinó que ho va portar al Constitucional, tot subratllant que "el español dejaba de ser oficial en España".
Però en aquesta Espanya, per sobre la voluntat de la suposada cambra de representació de la ciutadania de l'Estat, estan els poders a l'ombra. I així, un tribunal té el poder de desafiar tot el poder legislatiu, a la majoria democràtica escollida a les urnes. Perquè el tribunal imposa el castellà, essent coneixedor de la voluntat majoritària del parlament espanyol de reconèixer la immersió lingüística. I com ho fa si la LOMLOE no li permet? Doncs basant-se en la Constitució. El tribunal no només defensa "jurídicament" les tesis de PP i Vox, que foren derrotades en el parlament espanyol, sinó que comparteix el seu concepte de constitucionalisme. El constitucionalisme de Vox, ja sabeu.
És un gran escàndol democràtic! I torna a deixar en evidència la impossibilitat de reformar Espanya. Perquè visualitza que encara que el govern i el Parlament volguessin avançar en democràcia, com limitadament pretenia la LOMLOE, hi ha un poder judicial que s'ha autoproclamat "defensor de la pàtria", de la seva pàtria particular: L'Espanya uniforme de supremacisme castellà. El TSJC demostra, en ple segle XXI, ser encara més involucionista que els mateixos redactors de la Constitució, molt bona part d'ells, franquistes.
Hi ha un poder judicial que no només mostra el seu activisme nacionalista espanyol (i catalanòfob), sinó que pretén interferir estratègicament contra l'independentisme. Mai no són casuals les dates en què actuen tribunals i Fiscalia. I sempre busquen dinamitar acords i provocar tensions a l'independentisme. No caiem en el parany!
En altres temps, el poble català i l'independentisme haguéssim reaccionat units. Denunciant l'escàndol democràtic, la catalanofòbia, l'atac descarat a la llengua catalana. I els independentistes haguéssim aprofitat per convèncer més gent que Espanya és irreformable. Que quan no és el govern o el Parlament, és el Poder Judicial. Que no ataquen només els independentistes, sinó tot el poble de Catalunya, la nostra llengua i cultura.
I en canvi, estem cobrint espais mediàtics fent-nos retrets entre independentistes més que no pas denunciant això. No guanyant cap nou indepe i cremant una mica més els que ja ho som. No seria més útil continuar fent aquesta feina que es va demostrar profundament exitosa? En qualsevol cas, no és més útil que fer-nos retrets entre independentistes?
Somnio la unitat. Almenys estratègica. Amb un Govern independentista i un Parlament que amb clara majoria expressi: "nosaltres continuarem aplicant la LEC, que és la nostra llei". I somnio amb Òmnium, l'ANC i tota l'escola catalana donant-los suport. I fins i tot, amb tots els sindicats. Perquè l'èxit de la immersió lingüística rau a creure que som un sol poble. Potser és convenient que tothom recordem molt més sovint que som un sol poble.