Immersos en un canvi d'era, en una modernitat líquida, com descriu Bauman, les incerteses són la quotidianitat. Els lideratges continuen sent determinants en qualsevol àmbit de la vida, privat i públic. La recerca de lideratges en valors hauria de ser l'objectiu determinat.
Segons el TERMCAT (Consorci públic català que vetlla per la termologia catalana des del 1985) el lideratge és l'aptitud d'una persona o un grup per a dirigir a altres persones o grups i exercir-hi influència, amb l'objectiu d'obtenir-ne l'adhesió activa a idees, orientacions, projectes o accions.
Cal diferenciar dirigir amb liderar. Dirigir és l'exercici de poder (polític, econòmic, jurídic, de gènere, militar, administratiu, religiós, comunicatiu...) i autoritat jeràrquica. El lideratge és autoritat, no per raó de càrrec sinó per reconeixement dels altres. Al lideratge pot associar-se autoritat ètica, social, moral o professional. Es pot ser directiu sense lideratge, líder sense poder directiu i el més important seria que les direccions s'associïn a lideratge.
Les direccions assumides per líders tenen capacitat d'orientar l'estratègica, la tàctica i l'operativa. Els bons líders han de valorar la micro, la meso i la macrogestió. És en l'estratègia on els líders aporten la missió, la visió i els valors, l'anàlisi del context i la concreció dels objectius i de la seva execució.
El consultor d'estratègia, innovació i emprenedoria Xavier Marcet descriu el lideratge positiu com aquell que s'associa a servir i no a servir-se. Servir als altres marcant una visió i un full de ruta. El bon líder deixa créixer els altres, lluny dels narcisismes. La cultura corporativa necessita avui líders que acceptin la complexitat, l'estratègia i la necessitat d'innovació constant i de conduir els canvis. El lideratge requereix persones amb autenticitat, on el gap entre què diuen i el que fan sigui el menor possible. La identificació del propòsit per part dels líders i la seva capacitat de compartir-ho és un element clau, substantiu per compartir objectius, accions, creant un sentiment de pertinença a la família, a l'escola, a la feina, a qualsevol organització o comunitat.
El filòsof i teòleg Francesc Torralba reivindica, exposa i forma en el lideratge ètic. El lideratge basat en l'autoritat, en l'exemplaritat, en la integritat, en la noblesa i en el que cuida les persones, l'organització i l'entorn. Aquest tipus de lideratge és diferència dels lideratges narcisistes, populistes, autoritaris, tòxics. El lideratge humanista cuida als altres i també es cuida, conscient de la seva fragilitat i responsabilitat. Els lideratges han de tenir instruments d'autocura, físic i emocional. Moltes persones que exerceixen lideratges deserten, es desequilibren i es posen en risc ells mateixos i als equips, grups de persones.
El Catedràtic de Filosofia de la Universitat Ramon Llull identifica set virtuts en el lideratge ètic. Entusiasme en el propòsit i en tots els nivells de les accions. Humilitat i defugir de l'eròtica del poder. Personalitat virtuosa, en grec areté, amb capacitat per fer, comunicar i guanyar-se el respecte. Audàcia per construir el present i liderar el futur. Prudència per no convertir l'audàcia en temeritat. Justícia des de l'estima amb gratitud en la relació amb les persones, no sinònim de no exigir resultats. Fortalesa resilient per gestionar els conflictes, les crisis, les complexitats.
La Fundació Universitària Bages de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya ha creat la Càtedra de Lideratge en valors amb objectiu de generar difondre i transferir coneixement. Pep Guardiola i Manel Estiarte donen suport a la Càtedra en Valors amb la direcció del Dr. Valentí Martínez i la Dra. Carlota Riera. Els àmbits prioritaris són el de salut, el social, el d'empresa i l'esportiu. L'anàlisi i la formació identifica la persona líder, l'equip, l'organització i el context com els àmbits de treball per aconseguir els resultats impregnats de coneixement, habilitats i actituds que generin progrés. Els valors haurien de ser la brúixola del progrés.
La perspectiva de gènere està present en els lideratges. El lideratge històric de patró masculí s'identifica amb la competència, en l'exercici vertical del poder, orientat als guanys i més impulsiu. El lideratge femení s'associa a més col·laboració, més horitzontalitat, orientat a la qualitat, i més emocional. Les organitzacions busquen models híbrids dels lideratges davant de canvis generacionals i socials que reclamen organitzacions flexibles, amb incentius i més col·laboratives.
Les dones han de superar el sostre de vidre existent i tenen més dificultats per arribar a posicions de lideratge directius i sobretot a tenir més continuïtat. Els patrons directius, la comunicació, els espais informals del poder són encara molt masculinitzats, el temps de cura de fills o persones deponents recau encara preferentment en les dones i els estereotips de la bellesa posen molta més pressió a les nenes, noies i dones de totes les edats. Hi ha canvis de fons importants d'empoderament i reivindicació de les dones. La meva pròpia experiència professional de molts anys en el sector salut, polític i ara universitari ho testimonia. També els darrers sis anys en la meva participació en el Congrés anual de Women Evolution he contrastat amb moltes dones aquesta necessària visibilització de dones líders professionals, empresàries, emprenedores.
Cal donar suport als lideratges de la cura, tant en les famílies, en la comunitat com en les organitzacions de cura de les persones. Reflexionem entorn els motius, per exemple, poc reconeixement a les direccions, molt feminitzades, de les residències per a persones grans, persones amb trastorn mental o persones amb discapacitat. L'orientació a la cura no té el valor social necessari i tampoc en la funció de lideratge directiu. Encara hi ha una errònia creença que L'orientació a resultats no requereix tenir cura de les persones.
La reivindicació i formació de lideratges en valors hauria de ser una aliança mundial que permeti a les persones i institucions foragitar líders amorals. Trump no tindria possibilitat de ser el pròxim president dels Estats Units d'Amèrica ni Kamala Harris no seria vista només com a dona. Cal treballar amb el context digital i d'incerteses que seleccionen líders sense valors que prometen receptes fàcils per situacions complexes.