Com bé ha informat TV3, en 5 setmanes de judici als líders independentistes, només han passat 62 dels 511 testimonis acceptats pel tribunal. En queden 449 i se suposa que han de declarar tots i acabar el judici abans que comenci oficialment la campanya electoral del 28A. Això vol dir que si hi haguessin 4 sessions setmanals, haurien de passar pel Supremo 28 persones cada dia. Si estiguessin prenent declaració durant 9 hores a cada jornada, això vol dir que cada testimoni declararia 3 minuts. Això sense comptar amb els al·legats finals dels acusats, etc. Conclusió ràpida? És impossible.
El problema no sembla afectar o preocupar ni el jutge Marchena, ni el tribunal, ni, per descomptat, cap altra institució de l'Estat. El fet és que el judici s'allargarà com a mínim fins al juny i ningú pot calibrar l'afectació que això tindrà pels acusats i les seves defenses. Repetiran una vegada i una altra que el sistema judicial espanyol és dels més garantistes del món. No discutiré la macro, però és evident que en aquest judici això no és així.
Perquè quan es tracta de defensar la unitat d'Espanya tot s'hi val. L'Estat activa un mecanisme tan poderós que ningú el pot/vol aturar. Marchena té una locomotora en marxa sense frens. I sembla que per una banda estigui gaudint del trajecte i per l'altra que improvisi tota l'estona. És un boig? De cap manera.
Aquesta setmana hem vist com tirava d'ironia per despatxar sense resoldre la qüestió que li presentava l'advocada d'Amadeu Altafaj. També hem vist com es convertia en jutge i part, a l'hora d'interrogar (forçant a l'extrem el seu propi ordenament) al major Josep Lluís Trapero. Els opinadors interpreten i reinterpreten. Hi dic la meva? Crec que no tenen res preparat. Van fent. Els és igual tot. Tenen el poder i l'exerceixen a voluntat. L'única norma és "manem nosaltres". El fet de jugar amb els tempos és només una mostra de l'aplicació d'aquesta norma.
Hem vist altres casos com el sumari 18/98 de l'Audiència Nacional contra el moviment abertzale on el procés va durar tant que alguns dels seus encausats van morir esperant sentència. Evidentment aquest no serà el cas, però la presó preventiva contra els 9 presos polítics és un escàndol sense pal·liatius. Així se les gasta la justícia que defensa la unitat d'Espanya über alles.
Ningú pot a hores d'ara defensar que els presos continuïn a presó. Els delictes més greus que se'ls imputen no els està podent sostenir ni la fiscalia ni VOX. La farsa s'està desfent. El dret a defensa es veu afectat per les jornades maratonianes i un calendari incert. Per què són a presó doncs? Perquè el càstig és més important que la llei.
El sistema penal espanyol, sobre el paper, no preveu les condemnes com un càstig sinó com un procés cap a la reinserció. Però en cas que vulguis canviar el sistema a través del dret a l'autodeterminació, no tindràs perdó. Primer càstig, després ja veurem. Ara com ara a l'Estat hi ha satisfacció: Passi el que passi ja hauran estat un any i mig a presó: "que n'aprenguin".
Aquest és un judici polític que prejutja i condemna el dret a l'autodeterminació, la dissidència i el canvi social. No ens equivoquem. La intenció és que la ciutadania mai pugui decidir en res que afecti realment el sistema. No ho han permès en el cas de la monarquia. Ni en la bombolla immobiliària. No ho van permetre a l'hora de fer una Transició com cal. Però si ni tan sols estan posant de la seva part per poder comptar quants manifestants són als carrers, com ens han de "deixar" comptar-nos en qüestions que poden canviar el seu estatus?
Ens volen entretenir especulant sobre nombre de manifestants i nosaltres volem comptar vots. I això ja ho hem fet. I ho tornarem a fer. I millor. Hasta enterrarlos en el mar.
El problema no sembla afectar o preocupar ni el jutge Marchena, ni el tribunal, ni, per descomptat, cap altra institució de l'Estat. El fet és que el judici s'allargarà com a mínim fins al juny i ningú pot calibrar l'afectació que això tindrà pels acusats i les seves defenses. Repetiran una vegada i una altra que el sistema judicial espanyol és dels més garantistes del món. No discutiré la macro, però és evident que en aquest judici això no és així.
Perquè quan es tracta de defensar la unitat d'Espanya tot s'hi val. L'Estat activa un mecanisme tan poderós que ningú el pot/vol aturar. Marchena té una locomotora en marxa sense frens. I sembla que per una banda estigui gaudint del trajecte i per l'altra que improvisi tota l'estona. És un boig? De cap manera.
Aquesta setmana hem vist com tirava d'ironia per despatxar sense resoldre la qüestió que li presentava l'advocada d'Amadeu Altafaj. També hem vist com es convertia en jutge i part, a l'hora d'interrogar (forçant a l'extrem el seu propi ordenament) al major Josep Lluís Trapero. Els opinadors interpreten i reinterpreten. Hi dic la meva? Crec que no tenen res preparat. Van fent. Els és igual tot. Tenen el poder i l'exerceixen a voluntat. L'única norma és "manem nosaltres". El fet de jugar amb els tempos és només una mostra de l'aplicació d'aquesta norma.
Hem vist altres casos com el sumari 18/98 de l'Audiència Nacional contra el moviment abertzale on el procés va durar tant que alguns dels seus encausats van morir esperant sentència. Evidentment aquest no serà el cas, però la presó preventiva contra els 9 presos polítics és un escàndol sense pal·liatius. Així se les gasta la justícia que defensa la unitat d'Espanya über alles.
Ningú pot a hores d'ara defensar que els presos continuïn a presó. Els delictes més greus que se'ls imputen no els està podent sostenir ni la fiscalia ni VOX. La farsa s'està desfent. El dret a defensa es veu afectat per les jornades maratonianes i un calendari incert. Per què són a presó doncs? Perquè el càstig és més important que la llei.
El sistema penal espanyol, sobre el paper, no preveu les condemnes com un càstig sinó com un procés cap a la reinserció. Però en cas que vulguis canviar el sistema a través del dret a l'autodeterminació, no tindràs perdó. Primer càstig, després ja veurem. Ara com ara a l'Estat hi ha satisfacció: Passi el que passi ja hauran estat un any i mig a presó: "que n'aprenguin".
Aquest és un judici polític que prejutja i condemna el dret a l'autodeterminació, la dissidència i el canvi social. No ens equivoquem. La intenció és que la ciutadania mai pugui decidir en res que afecti realment el sistema. No ho han permès en el cas de la monarquia. Ni en la bombolla immobiliària. No ho van permetre a l'hora de fer una Transició com cal. Però si ni tan sols estan posant de la seva part per poder comptar quants manifestants són als carrers, com ens han de "deixar" comptar-nos en qüestions que poden canviar el seu estatus?
Ens volen entretenir especulant sobre nombre de manifestants i nosaltres volem comptar vots. I això ja ho hem fet. I ho tornarem a fer. I millor. Hasta enterrarlos en el mar.