A Catalunya ja hi viuen més gossos que nens. En concret, segons les últimes dades oficials, hi ha 1.254.211 animals i 1.139.260 menors de 14 anys. El que demostra que els gossos ja són majoria: n’hi ha 1,1 per cada nen. Amb els índexs de natalitat en mínims històrics està clar que a poc a poc anem substituint l’espai dels nens pels gossos. Tots tenim a un amic que tracta el seu gos com si fos un fill fins a punts una mica delirants.
I ho veiem també en el mercat dels negocis. La humanització dels gossos està donant peu a tot un nou nínxol de mercat que gira al voltant de les “necessitats” de les mascotes. La setmana passada vaig estar en un congrés de joves empresaris i en pràcticament cada taula rodona que es va organitzar hi havia alguna idea de start up que girava al voltant del món caní: menjars delicatessen, xampús especials, restaurants i fins i tot retirs per a gossos.
Un fenomen que va a més i del que cada vegada tinc més clar que no estem prou preparats per afrontar. En els últims anys i sobretot arran de la pandèmia hem estat convivint amb milers de gossos al carrer sense tenir els espais adequats ni unes regles mínimes de convivència que veritablement es complissin.
I mentre això no arriba seguirem portant els fills a l’escola amb el nas tapat mentre esquivem el camp de mines de caques i pixums en què s’han convertit els carrers de la ciutat. Sembla mentida que els ajuntaments dels diferents municipis del país i en especial el de les grans ciutats com Barcelona no aconsegueixin acabar amb l’incivisme dels veïns que no netegen els excrements de les seves mascotes. Perquè sí, tinc clar que la culpa de tot la tenen els amos dels gossos, però també que alguna cosa hauran de fer les administracions més enllà d’amenaçar amb sancions, que ja s’ha vist que no funcionen.
I que hi hagi un gos a cada cantonada obre un altre meló impopular entre els amants de les mascotes. El de…“ui, no t’espantis si no fa res!”, “et fa por?, però si només et vol saludar!” o, en el pitjor dels casos, el “vaja, és la primera vegada que mossega!”.