El protagonista
La política i la justícia mai no s'havien entremesclat tant. I menys en campanya, quan existia el pacte tàcit que les grans causes amb rerefons polític feien un parèntesi, com han criticat alguns dirigents unionistes que no fes el Suprem amb el judici de l'1-O, ja que creuen que això pot mobilitzar el votant sobiranista. Aquest dijous, però, aquesta coincidència ha anat un pas enllà, ja que, en paral·lel a les declaracions de dirigents com l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, ha sortit a la llum la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llei d'educació de Catalunya. Arriba deu anys després del recurs del PP, però avala la immersió lingüística, malgrat les crítiques dels candidats populars i de Cs a aquest model d'escola catalana durant la campanya, i tan sols anul·la alguns articles menors. Tot un revés a dues formacions durament bel·ligerants amb un dels grans consensos de la societat catalana.
La proposta
Cs va arrabassar dimecres al PP l'expresident de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido, però aquest dijous el cap de llista dels populars, Pablo Casado, s'ha fet seva una de les principals propostes d'Albert Rivera i ha promès que, en el primer consell de ministres del que ell sigui president, activarà de nou el 155. Ho ha escenificat, a més, en un acte a Barcelona, amb el plus de valentia que, fora de Catalunya, això pot aparentar. En el programa electoral, Cs era més contundent a l'hora de proposar la intervenció de l'autonomia de Catalunya, ja que afirmava que ho faria "d'immediat", per bé que el PP assegurava també que això era "inexcusable". En la recta final per a la pugna pel vot unionista, però, Casado ha premut l'accelerador per intentar avançar per la dreta.
L'estirabot
Aquest frec a frec per seduir el vot de la dreta recentralitzadora situa el PP i Cs cada cop més a l'extrem ideològic i els obliga a unes gesticulacions impensables fa uns anys, quan el tall de glòria per a les xarxes socials no era l'objectiu central d'un debat per a alguns estrategues de partit. El director de TV3, Vicent Sanchis, ho va patir en pròpia pell durant el debat de TV3 de dimecres, en que les caps de llista popular, Cayetana Álvarez de Toledo, i taronja, Inés Arrimadas, van disparar contra ell de forma totalment descontextualitzada a l'inici del programa. La marquesa va ser la primera en carregar, amb combo contra l'escola catalana, Quim Torra -a qui va titllar de racista i xenòfob- i el periodista, de qui va dir que era una anomalia que, estant processat, dirigís TV3 i que la situés, va afirmar, al "servei de la propaganda independentista". Arrimadas va seguir amb els insults i, a més, va lliurar-li una carta de dimissió (amb aquest títol ben gran imprès, perquè fos ben captat per les càmeres per als seus vídeos virals). Amb la vista posada en el vot de la resta de l'Estat, una i altra van donar motius al sobiranisme per anar a les urnes.
La dada
Les peticions de vot per correu han caigut un 8,4% a nivell estatal respecte les eleccions al Congrés del 2016, però, tot i això, la xifra de sol·licituds és molt elevada. 1.342.725 ciutadans de l'Estat van demanar votar per correu, una quantitat tan elevada que ha obligat a ajornar dues vegades el termini límit per fer-ho, que finalment s'allarga fins al divendres al migdia. Cal tenir en compte que, en els comicis de fa tres anys, aquests es van fer el 26 de juny, un cap de setmana en què algunes persones ja marxen, aprofitant el bon temps, o que a Catalunya va ser el pont de Sant Jordi. Aquí, de fet, és el tercer territori on han caigut més les peticions de vot per correu, un 28,8%, només per sota de Madrid (-29,8%) i Aragó (-35%). Cal recordar, però, que les sol·licituds no van arribar a les 800.000, en les eleccions del 2015, i aquell any ja va ser el que n'hi havia hagut més. Això no implica que després hi hagi d'haver una alta participació a les urnes, però és una bona senyal de l'interès per les eleccions.