Quan siguem madurs econòmicament parlant no ens caldrà fer conya sobre terrenys pantanosos plens de carxofes. No ens caldrà fer debats sobre si cal o no cal vendre patrimoni, simplement decidirem on invertir. Tampoc ens caldrà fer debats eterns sobre si l'abonament és el més barat d'Europa, no caldrà crear la por d'augments de quotes ni de restricció dels partits més transcendents de l'any.

Quan siguem madurs econòmicament parlant farem una gestió exquisida del planter. Serem els millors proveïdors d'Europa de futbolistes de talent. Els clubs més importants trucaran a la nostra porta preguntant per aquells jugadors que destaquen, que tenen l'estil Barça, que donen alegria al joc, que marquen la diferència. Quan siguem madurs, vendrem jugadors de la Masia sense vergonya, amb l'orgull d'haver creat una màquina extraordinària de jugadors prometedors.

Quan siguem madurs econòmicament parlant no triarem un patrocini a dit, sinó farem concursos i les millors empreses del món es barallaran per associar la seva marca amb el nostre escut, amb els nostres valors. Quan siguem madurs tindrem l'estadi ple cada dia: els socis entendran el negoci del seient lliure i els dirigents s'ho creuran del tot. Llavors també podrem fer consultes als socis, on no parlarem del cost d'un referèndum sinó del seu resultat.

Quan siguem madurs econòmicament parlant, no haurem de tancar seccions per quadrar els comptes. No farem retallades en els esports minoritaris, perquè haurem trobat la forma que siguin autosuficients. En acabar l'exercici no tirarem confeti per guanyar un pessic d'euros i quan mirem enrere no veurem el color vermell als comptes d'explotació. Tampoc haurem d'agrair l'esforç dels bancs de donar-nos un préstec sindicat per pagar les nòmines.

Quan siguem madurs econòmicament parlant deixarem d'escoltar les queixes dels clubs “petits” que volen un repartiment més just del pastís televisiu. La nostra preocupació serà com incrementar l'audiència de la Superlliga europea a mercats com Àsia, Estats Units i Sud-Amèrica. Quan siguem madurs no retallarem a la nostra televisió, sinó que en crearem una per a tot el món. El dia que el Barça sigui un model econòmic indiscutible haurem creat el monstre que serà capaç d'imposar-se en tots els àmbits d'una forma sòlida en el temps.