La campanya de l'ANC per fer "consum estratègic" ha generat una polèmica important. Doncs jo que m'alegro! Gràcies Sànchez-Llibre! Gràcies Coscubiela! Si alguna cosa li faltava a la campanya, era el vostre impuls! Ara sí que sí! La pobresa dels vostres arguments, l'evident defensa dels interessos d'uns pocs i la impotència que demostreu davant una societat organitzada és el millor indicador de com d'encertada és la campanya. Gràcies. I anem a veure.
Diu Sànchez-Llibre, president de Foment del Treball, que la proposta de consum estratègic que promou l'ANC "va en la direcció de trencar la cohesió social". Magnífica oportunitat ens ofereix Sànchez-Llibre per recordar que al Consell Consultiu de la seva organització es troben CaixaBank, FCC, Abertis, Banc de Sabadell i al seu "círculo de confianza" hi ha Repsol, Naturgy o Agbar.
Doncs si el senyor Sànchez-Llibre vol parlar de "cohesió social", parlem-ne. I comencem dient que ell està al capdamunt dels majors trencadors de la cohesió social que s'han conegut mai: els que desnonen, els que tallen llum, aigua i gas a ple hivern i els que estafen vells amb preferents i s'enriqueixen amb productes financers adreçats a escanyar incauts. El millor que es pot fer per tenir cura de la "cohesió social" és acabar amb l'Íbex. Gràcies per l'oportunitat de recordar-ho, Sànchez-Llibre.
Diu també Sànchez-Llibre que ells "no entraran en plantejaments ideològics". A la frase següent, però, es posa en contra de regular el preu de l'habitatge. Si mirem l'hemeroteca, Foment del Treball s'ha posicionat a favor de la Reforma Laboral, en contra de la pujada del salari mínim i a favor del TTIP. Diu Sànchez-Llibre que ells no entren en "plantejaments ideològics". Deu ser que escanyar els treballadors és un dret diví que tenen.
Gràcies Sànchez-Llibre per l'oportunitat de recordar que sou enemics dels drets de les majories i perpetuadors dels privilegis dels de sempre. I, per cert: quan dic dels de "sempre" em refereixo també als que manaven durant la bandera del pollastre. I això em porta al següent punt: l'agraïment a Coscubiela.
Diu el vell sindicalista Coscubiela que la campanya de l'ANC per desenganxar-se de les empreses de l'Íbex és "inacceptable en termes democràtics". Gràcies Coscubiela per l'oportunitat de fer una mica de memòria i fer un repàs a l'esperit democràtic de les empreses de l'Íbex. Com que tothom sap que no tinc gaire simpatia pel senyor Coscubiela i la meva opinió potser és esbiaixada, em limitaré a exposar fets.
Fet 1: Quan va arrencar l'Íbex, diversos membres del Règim ocupaven 35 llocs als consells d'administració d'aquestes empreses. La Llei d'Amnistia no només deixava impunes els seus crims sinó que els permetia seguir enriquint-se durant la "democràcia". Antonio Carro, per exemple, va passar de Ministro de Gobernación al consell d'administració de Vallehermoso l'any 92. Poc va importar que l'any 74 signés penes de mort com la de Puig Antich o les últimes cinc de l'any 75. A l'alba.
Petita llista de consellers de les empreses de l'Íbex que abans havien estat ministres de Francisco Franco: José Ángel Sánchez (BBV) Carlos Pérez-Bricio Olariaga (Acerinox i CEPSA), Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Banco Popular) Enrique Mas Montañez (BBV), Juan Antonio Ollero de la Rosa (Unión Fenosa). Si mirem els membres de les corts franquistes i altres alts càrrec de la dictadura a l'Íbex trobem: Íñigo de Oriol e Ybarra (Asland i Iberdrola), Alfredo Les Floristán (Unión Fenosa), Martín Eyriès Valsameda (Vallehermoso), Alejandro Fernández Sordo (Huarte), Álvaro Muñoz López (Acerinox), Claudio Boada Villalonga (Iberdrola i Telefònica)... Podria seguir però els lectors no tenen tot el dia. La llista és llarga. (Un altre dia parlem de com Federico Gómez Salazar, que havia lluita amb la Wehrmacht nazi, va ser nomenat l'any 91 al consell d'administració de Tabacalera).
Fet 2: El sindicalista oblida que aquesta acció de l'ANC posa al punt de mira als beneficiaris de la major i més injusta concentració de riquesa i font de desigualtat que existeix al sud d'Europa. Algunes dades: les adjudicacions totals per infraestructures per Barcelona 92 van ser de 153.000 milions de pessetes. D'aquests, 138.000 van ser per les 16 empreses més grans de l'Íbex, capitanejades per les Koplowitz, Entrecanales, el Santander, Florentino, Banesto etc. Avui el valor de l'Íbex equival al 50% de la riquesa de l'Estat però la seva aportació pel que fa, per exemple, a l'impost de societats al 2015 era d'un 7,5%.
Segurament el vell sindicalista sap que malgrat tota la propaganda de l'Íbex sobre la "creació d'ocupació", l'Íbex (els tenidors del 50% de la riquesa) donava feina el 2013 al 7,35% dels treballadors arreu de l'Estat. Tanta desigualtat, tanta concentració de poder i tanta corrupció politicoeconòmica és "inacceptable en termes democràtics". Gràcies Coscubiela per confrontar tanta brutícia amb una iniciativa que, agradi més o agradi menys, no està construïda sobre la impunitat de la dictadura feixista i genocida i la pobresa de milions de treballadors.
Prefereixo mil ANC equivocades que un Íbex sinistre, còmplice i depredador. (Un altre dia parlem de com "d'inacceptable és en termes democràtics" la participació de l'Íbex en el tràfic d'armes, l'evasió i l'elusió fiscal, el finançament de trames corruptes o de l'extermini i crim contra poblacions indígenes arreu del món). Això és "inacceptable en termes democràtics" Coscubiela i no que la gent s'organitzi per desapuntar-se d'Endesa, Telefònica i tota la màfia borbònica.
Podria seguir però no us voldria robar temps de donar-vos de baixa de tota la crosta empresarial que avui es vesteix de demòcrata per salvar els seus comptes de resultats. Foragitem-los. Siguis independentista, sobiranista o republicà en general, en la mesura del possible, ataquem l'Íbex on més mal li fa: no donant els nostres diners. Som milions. Tenim força per tocar-los el crostó. Crec profundament que tot republicà té el deure moral de fer el poc que pugui per destruir l'Íbex. Tots aquests pocs sumats són el seu malson. I si a Sánchez-Llibre i a Coscubiela no els agrada, a plorar a la Zarzuela. Muac.
Diu Sànchez-Llibre, president de Foment del Treball, que la proposta de consum estratègic que promou l'ANC "va en la direcció de trencar la cohesió social". Magnífica oportunitat ens ofereix Sànchez-Llibre per recordar que al Consell Consultiu de la seva organització es troben CaixaBank, FCC, Abertis, Banc de Sabadell i al seu "círculo de confianza" hi ha Repsol, Naturgy o Agbar.
Doncs si el senyor Sànchez-Llibre vol parlar de "cohesió social", parlem-ne. I comencem dient que ell està al capdamunt dels majors trencadors de la cohesió social que s'han conegut mai: els que desnonen, els que tallen llum, aigua i gas a ple hivern i els que estafen vells amb preferents i s'enriqueixen amb productes financers adreçats a escanyar incauts. El millor que es pot fer per tenir cura de la "cohesió social" és acabar amb l'Íbex. Gràcies per l'oportunitat de recordar-ho, Sànchez-Llibre.
Diu també Sànchez-Llibre que ells "no entraran en plantejaments ideològics". A la frase següent, però, es posa en contra de regular el preu de l'habitatge. Si mirem l'hemeroteca, Foment del Treball s'ha posicionat a favor de la Reforma Laboral, en contra de la pujada del salari mínim i a favor del TTIP. Diu Sànchez-Llibre que ells no entren en "plantejaments ideològics". Deu ser que escanyar els treballadors és un dret diví que tenen.
Gràcies Sànchez-Llibre per l'oportunitat de recordar que sou enemics dels drets de les majories i perpetuadors dels privilegis dels de sempre. I, per cert: quan dic dels de "sempre" em refereixo també als que manaven durant la bandera del pollastre. I això em porta al següent punt: l'agraïment a Coscubiela.
Diu el vell sindicalista Coscubiela que la campanya de l'ANC per desenganxar-se de les empreses de l'Íbex és "inacceptable en termes democràtics". Gràcies Coscubiela per l'oportunitat de fer una mica de memòria i fer un repàs a l'esperit democràtic de les empreses de l'Íbex. Com que tothom sap que no tinc gaire simpatia pel senyor Coscubiela i la meva opinió potser és esbiaixada, em limitaré a exposar fets.
Fet 1: Quan va arrencar l'Íbex, diversos membres del Règim ocupaven 35 llocs als consells d'administració d'aquestes empreses. La Llei d'Amnistia no només deixava impunes els seus crims sinó que els permetia seguir enriquint-se durant la "democràcia". Antonio Carro, per exemple, va passar de Ministro de Gobernación al consell d'administració de Vallehermoso l'any 92. Poc va importar que l'any 74 signés penes de mort com la de Puig Antich o les últimes cinc de l'any 75. A l'alba.
Petita llista de consellers de les empreses de l'Íbex que abans havien estat ministres de Francisco Franco: José Ángel Sánchez (BBV) Carlos Pérez-Bricio Olariaga (Acerinox i CEPSA), Gonzalo Fernández de la Mora y Mon (Banco Popular) Enrique Mas Montañez (BBV), Juan Antonio Ollero de la Rosa (Unión Fenosa). Si mirem els membres de les corts franquistes i altres alts càrrec de la dictadura a l'Íbex trobem: Íñigo de Oriol e Ybarra (Asland i Iberdrola), Alfredo Les Floristán (Unión Fenosa), Martín Eyriès Valsameda (Vallehermoso), Alejandro Fernández Sordo (Huarte), Álvaro Muñoz López (Acerinox), Claudio Boada Villalonga (Iberdrola i Telefònica)... Podria seguir però els lectors no tenen tot el dia. La llista és llarga. (Un altre dia parlem de com Federico Gómez Salazar, que havia lluita amb la Wehrmacht nazi, va ser nomenat l'any 91 al consell d'administració de Tabacalera).
Fet 2: El sindicalista oblida que aquesta acció de l'ANC posa al punt de mira als beneficiaris de la major i més injusta concentració de riquesa i font de desigualtat que existeix al sud d'Europa. Algunes dades: les adjudicacions totals per infraestructures per Barcelona 92 van ser de 153.000 milions de pessetes. D'aquests, 138.000 van ser per les 16 empreses més grans de l'Íbex, capitanejades per les Koplowitz, Entrecanales, el Santander, Florentino, Banesto etc. Avui el valor de l'Íbex equival al 50% de la riquesa de l'Estat però la seva aportació pel que fa, per exemple, a l'impost de societats al 2015 era d'un 7,5%.
Segurament el vell sindicalista sap que malgrat tota la propaganda de l'Íbex sobre la "creació d'ocupació", l'Íbex (els tenidors del 50% de la riquesa) donava feina el 2013 al 7,35% dels treballadors arreu de l'Estat. Tanta desigualtat, tanta concentració de poder i tanta corrupció politicoeconòmica és "inacceptable en termes democràtics". Gràcies Coscubiela per confrontar tanta brutícia amb una iniciativa que, agradi més o agradi menys, no està construïda sobre la impunitat de la dictadura feixista i genocida i la pobresa de milions de treballadors.
Prefereixo mil ANC equivocades que un Íbex sinistre, còmplice i depredador. (Un altre dia parlem de com "d'inacceptable és en termes democràtics" la participació de l'Íbex en el tràfic d'armes, l'evasió i l'elusió fiscal, el finançament de trames corruptes o de l'extermini i crim contra poblacions indígenes arreu del món). Això és "inacceptable en termes democràtics" Coscubiela i no que la gent s'organitzi per desapuntar-se d'Endesa, Telefònica i tota la màfia borbònica.
Podria seguir però no us voldria robar temps de donar-vos de baixa de tota la crosta empresarial que avui es vesteix de demòcrata per salvar els seus comptes de resultats. Foragitem-los. Siguis independentista, sobiranista o republicà en general, en la mesura del possible, ataquem l'Íbex on més mal li fa: no donant els nostres diners. Som milions. Tenim força per tocar-los el crostó. Crec profundament que tot republicà té el deure moral de fer el poc que pugui per destruir l'Íbex. Tots aquests pocs sumats són el seu malson. I si a Sánchez-Llibre i a Coscubiela no els agrada, a plorar a la Zarzuela. Muac.