Fa pocs anys a Nigèria es declaraven la meitat de casos de pòlio del món. Però, gràcies a un programa de vacunació generalitzada iniciat el 2012, feia dos anys que no n'hi havia cap. Com que els poliovirus no poden viure gaire temps fora del cos humà, l'OMS requereix un any sense cap cas perquè una zona ja no sigui considerada endèmica i tres, per acceptar-ne l'eradicació. Però, a principis d'agost l'OMS va comunicar que el govern de Nigèria havia declarat dos casos de paràlisi infantil per poliomielitis. Una mala notícia.
Els dos casos van ser diagnosticats a l'estat de Borno, una regió prop del llac Txad, que des del 2009 es veu alterada per la violència de Boko Haram. Segons l'OMS, els civils afectats són gairebé quinze milions; dels que s'estima que set necessiten assistència humanitària, més de dos són refugiats i que un 15% dels nens està desnodrit. Per impossibilitat d'accés, des del 2015 no es coneixen les condicions en què viuen gairebé tres milions de persones. En aquesta situació s'ha revifat el poliovirus. Les autoritats temen que estigui més estès, perquè es tracta d'una regió remota i la malaltia no paralitza tots els malalts.
Per la seva importància en salut pública, algunes malalties són de declaració obligatòria. La poliomielitis n'és una. Afecta sobretot als menors de 5 anys; un de cada dos-cents casos pateix una paràlisi irreversible (generalment de les cames) i entre el 5% i el 10% mor per manca de mobilitat dels músculs respiratoris. És una malaltia molt contagiosa que no té cura, però que es pot prevenir de per vida amb un bon programa de vacunació.
Com la verola, que es va declarar eradicada el 1980 (i, per tant la vacuna ja no s'aplica), el 1988 la 41a Assemblea Mundial de la Salut va proposar-se d'eradicar la poliomielitis. Aleshores era endèmica a 125 països. El 1994, l'OMS en va certificar l'absència a Amèrica; el 2000, al Pacífic Occidental; el juny de 2002, a Europa, i el març de 2014, a Àsia Sud-Occidental. Ara, el 80% de la població mundial viu en zones lliures de poliomielitis i el nombre de casos ha disminuït en un 99%: de 350.000 enregistrats el 1988, el 2015 se'n van notificar setanta-quatre.
Durant els darrers dos anys la poliomielitis era endèmica només en Afganistan i Pakistan, ara cal tornar a afegir Nigèria. Als dos països asiàtics, les campanyes generalitzades de vacunació infantil compten amb el suport del Grup Islàmic Assessor (IAG), que les considera una eina per salvar vides i protegir els nens, i que la pràctica s'ajusta plenament a les normes islàmiques. Malgrat això, grups islamistes radicals que controlen la regió fronterera del nord, on hi ha més casos, no permeten l'accés al personal sanitari.
A Catalunya no hi ha cap cas de pòlio des del 1985; però, segons l'OMS, mentre hi hagi un sol nen infectat tots els nens del món corren el risc de contraure-la. Si segueix encara que sigui en reductes, en deu anys podria repuntar fins als 200.000 nous casos anuals. Els epidemiòlegs de l'organització asseguren també que bones taxes de cobertura preventiva (que no excloguin de la vacunació a més del 8% dels infants), juntament amb bones condicions higièniques i sanitàries, n'aturen la propagació.
A Catalunya, s'estima que entorn el 10% de les famílies no vacunen els nens contra cap malaltia. I, de fet, la vacunació no és obligatòria, però si recomanable. El greu brot de pòlio que hi va haver a Espanya en la dècada de 1950, que molts no coneixen tot i que encara hi ha afectats, és considerat una negligència de les autoritats sanitàries franquistes, ja que la vacuna existia feia deu anys i s'aplicava en els països veïns amb resultats espectaculars. I, és que ja ho deia el lema de Metges sense Fronteres que es veia per Barcelona fa un parell d'anys: "Hi ha una cosa que fa més por que les vacunes: no tenir-ne".
Els dos casos van ser diagnosticats a l'estat de Borno, una regió prop del llac Txad, que des del 2009 es veu alterada per la violència de Boko Haram. Segons l'OMS, els civils afectats són gairebé quinze milions; dels que s'estima que set necessiten assistència humanitària, més de dos són refugiats i que un 15% dels nens està desnodrit. Per impossibilitat d'accés, des del 2015 no es coneixen les condicions en què viuen gairebé tres milions de persones. En aquesta situació s'ha revifat el poliovirus. Les autoritats temen que estigui més estès, perquè es tracta d'una regió remota i la malaltia no paralitza tots els malalts.
Per la seva importància en salut pública, algunes malalties són de declaració obligatòria. La poliomielitis n'és una. Afecta sobretot als menors de 5 anys; un de cada dos-cents casos pateix una paràlisi irreversible (generalment de les cames) i entre el 5% i el 10% mor per manca de mobilitat dels músculs respiratoris. És una malaltia molt contagiosa que no té cura, però que es pot prevenir de per vida amb un bon programa de vacunació.
Com la verola, que es va declarar eradicada el 1980 (i, per tant la vacuna ja no s'aplica), el 1988 la 41a Assemblea Mundial de la Salut va proposar-se d'eradicar la poliomielitis. Aleshores era endèmica a 125 països. El 1994, l'OMS en va certificar l'absència a Amèrica; el 2000, al Pacífic Occidental; el juny de 2002, a Europa, i el març de 2014, a Àsia Sud-Occidental. Ara, el 80% de la població mundial viu en zones lliures de poliomielitis i el nombre de casos ha disminuït en un 99%: de 350.000 enregistrats el 1988, el 2015 se'n van notificar setanta-quatre.
Durant els darrers dos anys la poliomielitis era endèmica només en Afganistan i Pakistan, ara cal tornar a afegir Nigèria. Als dos països asiàtics, les campanyes generalitzades de vacunació infantil compten amb el suport del Grup Islàmic Assessor (IAG), que les considera una eina per salvar vides i protegir els nens, i que la pràctica s'ajusta plenament a les normes islàmiques. Malgrat això, grups islamistes radicals que controlen la regió fronterera del nord, on hi ha més casos, no permeten l'accés al personal sanitari.
A Catalunya no hi ha cap cas de pòlio des del 1985; però, segons l'OMS, mentre hi hagi un sol nen infectat tots els nens del món corren el risc de contraure-la. Si segueix encara que sigui en reductes, en deu anys podria repuntar fins als 200.000 nous casos anuals. Els epidemiòlegs de l'organització asseguren també que bones taxes de cobertura preventiva (que no excloguin de la vacunació a més del 8% dels infants), juntament amb bones condicions higièniques i sanitàries, n'aturen la propagació.
A Catalunya, s'estima que entorn el 10% de les famílies no vacunen els nens contra cap malaltia. I, de fet, la vacunació no és obligatòria, però si recomanable. El greu brot de pòlio que hi va haver a Espanya en la dècada de 1950, que molts no coneixen tot i que encara hi ha afectats, és considerat una negligència de les autoritats sanitàries franquistes, ja que la vacuna existia feia deu anys i s'aplicava en els països veïns amb resultats espectaculars. I, és que ja ho deia el lema de Metges sense Fronteres que es veia per Barcelona fa un parell d'anys: "Hi ha una cosa que fa més por que les vacunes: no tenir-ne".