En una interessant entrevista, Vicent Sanchis, director de TV3, explicava les complexitats amb les que es troben les televisions públiques en l’actualitat. Els problemes de finançament i la dificultat d’accés a la publicitat, la fragmentació del mercat audiovisual, la diversitat de suports, les regles de joc diferents en el sector públic i el privat, etc. Alhora però també reconeixia l’alta audiència dels informatius de la casa. I és que segons el darrer Baròmetre del CEO, 4 de cada 10 enquestats afirma que recorre a TV3 per informar-se de temes polítics. A més, cal recordar que la televisió continua essent el mitjà de comunicació per excel·lència en el consum d’informació política: 8 de cada 10 enquestats en fan ús. No es tracta només d’una bona dada pels responsables dels programes informatius i d’actualitat política, sinó també pel conjunt del canal: la fidelització en els informatius facilita la incorporació d’espectadors en el conjunt de la graella de programació.
Els dos grans canals públics a Catalunya (TV3 i TV1) encapçalen el rànquing en consum d’informació política: un 39,4% utilitza TV3 i un 13,3% TV1. Ara bé, les televisions públiques fidelitzen els espectadors més envellits. Mentre la franja de majors de 65 anys recorre a aquests canals en un 65,6%, la franja més jove (18-24 anys) només ho fa en un 40,3% i la segona més jove (25-34 anys) en un 41,4%. O mirat des de l’angle de les audiències: un 31,5% dels telespectadors de TV3 i un 40,3% dels de TV1 a Catalunya és major de 65 anys, sempre segons CEO.
Canal utilitzat per informar-se políticament segons edat
Una altra dada rellevant és l’existència d’una important fragmentació ideològica pel que fa al consum d’informació política a les TV públiques, que ha anat creixent els darrers anys (això és desenvoluparà en un següent article). Mentre els votants de JxS i la CUP s’informen majoritàriament per TV3 (75,2% i 54,9%); només ho fa un 9,8% de C’s i un 4,3% del PP. En canvi, pels votants del PP i C’s TV1 és la televisió de referencia (un 40,4% i 21,6% dels votants respectivament utilitza aquet canal); i només ho fa un 2,1% de JxS i cap de la CUP. Els votants del PSC i de CSQP tenen un comportament més promiscu i híbrid: un 22% de l’electorat del PSC s’informa per TV3 i un 25% ho fa per TV1; un 21,9% dels que van votar a CSQP s’informa per TV3 i un 5,3% per TV1.
Canal utilitzat per informar-se políticament segons record vot Parlament
Podríem pensar que les televisions privades, en referència al consum d’informació política, atrauen aquells sectors que no es senten interpel.lats per les consolidades televisions públiques: els joves i els espais polítics que no estan a cap govern (i sobretot aquells que no ho han estat mai). Segons edat, aquests canals fidelitzen de manera important l’audiència de joves i adults en edat laboral: un 52,1% dels joves entre 18-24 anys miren Tele 5, Antena 3, La Sexta o Cuatro; 45,7% de la franja de 24-34 anys; 42,3% de la franja de 35-49; diferenciat del comportament dels segments de 50-65 (28,8%) o + 65 (25,1%). Segons ideologia, aquestes televisions tenen molt bona acollida per part dels votants de CSQP (62,2% declaren que s’informen per aquests canals), seguit per C’s (54,9%) o PSC (42,5%); front el 10,8% JxS, el 23,6% CUP o 31,8% PP (la CUP no està al govern però forma part de la majoria governamental des de la investidura de Puigdemont).
Augmentar la pluralitat i la inclusivitat potser ja no només sigui un deure democràtic sinó un camí a recórrer en la disputa per les audiències. Les televisions públiques tenen complicats reptes a fer front, es difícil plantejar alternatives a la competència privada. Alhora sabem que les audiències no es juguen només en els programes d’informació política. Però aquests poden ajudar. En els darrers anys els canals privats haurien ocupat aquells nínxols sociològics que les televisions públiques no satisfeien en consum d’informació política, aquells “outsiders” que, per edat o opció política, contaven poc. Ara bé, les generacions més joves substituiran a les més velles, i les noves formacions polítiques han arribat per quedar-se. Tancar bretxes en edat serà costós econòmicament i complicat tecnològicament; tancar-les en ideologia requerirà de voluntat política. Reptes gens fàcils per a la televisió pública.
NOTA: S’utilitzen dades del 2n Baròmetre del CEO de 2017. Els creuaments s’han realitzat per record de vot a les eleccions al Parlament del 27 setembre de 2015.
Els dos grans canals públics a Catalunya (TV3 i TV1) encapçalen el rànquing en consum d’informació política: un 39,4% utilitza TV3 i un 13,3% TV1. Ara bé, les televisions públiques fidelitzen els espectadors més envellits. Mentre la franja de majors de 65 anys recorre a aquests canals en un 65,6%, la franja més jove (18-24 anys) només ho fa en un 40,3% i la segona més jove (25-34 anys) en un 41,4%. O mirat des de l’angle de les audiències: un 31,5% dels telespectadors de TV3 i un 40,3% dels de TV1 a Catalunya és major de 65 anys, sempre segons CEO.
Canal utilitzat per informar-se políticament segons edat
Font: Dades extretes del 2n Baròmetre del CEO de 2017.
Una altra dada rellevant és l’existència d’una important fragmentació ideològica pel que fa al consum d’informació política a les TV públiques, que ha anat creixent els darrers anys (això és desenvoluparà en un següent article). Mentre els votants de JxS i la CUP s’informen majoritàriament per TV3 (75,2% i 54,9%); només ho fa un 9,8% de C’s i un 4,3% del PP. En canvi, pels votants del PP i C’s TV1 és la televisió de referencia (un 40,4% i 21,6% dels votants respectivament utilitza aquet canal); i només ho fa un 2,1% de JxS i cap de la CUP. Els votants del PSC i de CSQP tenen un comportament més promiscu i híbrid: un 22% de l’electorat del PSC s’informa per TV3 i un 25% ho fa per TV1; un 21,9% dels que van votar a CSQP s’informa per TV3 i un 5,3% per TV1.
Canal utilitzat per informar-se políticament segons record vot Parlament
Foto: Font: Dades extretes del 2n Baròmetre del CEO de 2017.
Podríem pensar que les televisions privades, en referència al consum d’informació política, atrauen aquells sectors que no es senten interpel.lats per les consolidades televisions públiques: els joves i els espais polítics que no estan a cap govern (i sobretot aquells que no ho han estat mai). Segons edat, aquests canals fidelitzen de manera important l’audiència de joves i adults en edat laboral: un 52,1% dels joves entre 18-24 anys miren Tele 5, Antena 3, La Sexta o Cuatro; 45,7% de la franja de 24-34 anys; 42,3% de la franja de 35-49; diferenciat del comportament dels segments de 50-65 (28,8%) o + 65 (25,1%). Segons ideologia, aquestes televisions tenen molt bona acollida per part dels votants de CSQP (62,2% declaren que s’informen per aquests canals), seguit per C’s (54,9%) o PSC (42,5%); front el 10,8% JxS, el 23,6% CUP o 31,8% PP (la CUP no està al govern però forma part de la majoria governamental des de la investidura de Puigdemont).
Augmentar la pluralitat i la inclusivitat potser ja no només sigui un deure democràtic sinó un camí a recórrer en la disputa per les audiències. Les televisions públiques tenen complicats reptes a fer front, es difícil plantejar alternatives a la competència privada. Alhora sabem que les audiències no es juguen només en els programes d’informació política. Però aquests poden ajudar. En els darrers anys els canals privats haurien ocupat aquells nínxols sociològics que les televisions públiques no satisfeien en consum d’informació política, aquells “outsiders” que, per edat o opció política, contaven poc. Ara bé, les generacions més joves substituiran a les més velles, i les noves formacions polítiques han arribat per quedar-se. Tancar bretxes en edat serà costós econòmicament i complicat tecnològicament; tancar-les en ideologia requerirà de voluntat política. Reptes gens fàcils per a la televisió pública.
NOTA: S’utilitzen dades del 2n Baròmetre del CEO de 2017. Els creuaments s’han realitzat per record de vot a les eleccions al Parlament del 27 setembre de 2015.