Anem a ritme de cop dur per estiu. L’any passat, Neymar. Aquest estiu, Griezmann amb documental afegit que ho fa encara més humiliant. Costa veure-hi alguna derivada positiva en dues gestions mal portades. Dues situacions que tenen més en comú del que sembla. Per exemple: els jugadors de més confiança de l’afectat sempre han sabut molt abans que el Barça el sentit de la jugada. En el seu moment, Neymar ho va comunicar abans al vestidor que al club. I ara queda bastant clar que Gerard Piqué tenia més informació d’un moviment estratègic per al Barça que el club que el paga.
Les coses no van bé. Els resultats responen i el doblet té el seu lloc a la història del club però el rumb que està agafant la institució no augura res de bo a mitjà termini. Piqué va produir un documental al marge dels interessos del Barça, Umtití des del Mundial (Umtití!) va participar de la humiliació de l’entitat... Els mateixos protagonistes, més algú altre, van negociar un amistós a Sudàfrica en nom del Barça. Si hagués estat a l’inrevés no hi ha cap garantia que la plantilla hagués acceptat fer un viatge tan llarg acabada la competició. Queda clar que el poder va basculant des de les oficines al vestidor. I això, que té conseqüències bones, es nota negativament amb una càrrega salarial insostenible i amb una desconnexió entre l’estratègia de l’empresa i els treballadors.
Queden tres anys de mandat de Bartomeu i això implica una oportunitat enorme, si mirem d’allunyar-nos dels problemes. Si el president decideix fer de president, recuperar l’autoritat sobre el vestidor (la sala de màquines), marcar un rumb després d’envoltar-se d’executius competents, encara hi ha esperança. El fet que tingui data de caducitat i no pugui presentar-se a la reelecció ofereix l’opció de fer els canvis estructurals imprescindibles per redreçar la marxa del Barça sense patir el peatge electoral. Qualsevol altra cosa farà que tothom en surti perjudicat.
Les coses no van bé. Els resultats responen i el doblet té el seu lloc a la història del club però el rumb que està agafant la institució no augura res de bo a mitjà termini. Piqué va produir un documental al marge dels interessos del Barça, Umtití des del Mundial (Umtití!) va participar de la humiliació de l’entitat... Els mateixos protagonistes, més algú altre, van negociar un amistós a Sudàfrica en nom del Barça. Si hagués estat a l’inrevés no hi ha cap garantia que la plantilla hagués acceptat fer un viatge tan llarg acabada la competició. Queda clar que el poder va basculant des de les oficines al vestidor. I això, que té conseqüències bones, es nota negativament amb una càrrega salarial insostenible i amb una desconnexió entre l’estratègia de l’empresa i els treballadors.
Queden tres anys de mandat de Bartomeu i això implica una oportunitat enorme, si mirem d’allunyar-nos dels problemes. Si el president decideix fer de president, recuperar l’autoritat sobre el vestidor (la sala de màquines), marcar un rumb després d’envoltar-se d’executius competents, encara hi ha esperança. El fet que tingui data de caducitat i no pugui presentar-se a la reelecció ofereix l’opció de fer els canvis estructurals imprescindibles per redreçar la marxa del Barça sense patir el peatge electoral. Qualsevol altra cosa farà que tothom en surti perjudicat.