Cada dia és més clar que les persones necessitem uns mínims per viure i que el dret a aquest principi és indiscutible. L’economia del bé comú i l’economia social són valors en alça en les societats modernes.
Des de l’inici de la legislatura hem posat èmfasi en què "la millor política social és un treball digne" i així és com hem encarat els programes i actuacions de les polítiques actives de treball des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
L’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 incloïa ja el concepte de renda garantida com a dret subjectiu. L’any 2013 es promou una iniciativa legislativa popular (ILP) amb 120.000 signatures recollides per més de 70 entitats, i fa un any que en el Parlament s’intenta articular la llei amb el màxim consens per tirar-ho endavant. Des del Govern, i des del departament que encapçalo, el desembre passat vam decidir implicar-nos-hi directament per avançar en els darrers esculls i hi hem treballat a fons per aconseguir una Renda Garantida de Ciutadania com a un dret per totes les persones que estan patint els efectes directes de la pobresa, en el sentit més ampli.
En aquest moment, estem, doncs, perfilant les propostes de les condicions d’una renda garantida de ciutadania catalana, una proposta que representa un canvi de paradigma, un nou dret i la millor política social de família.
Tothom coneix persones que, en un moment de la seva vida, són vulnerables per les condicions econòmiques, socials o de pèrdua de salut o ocupació i necessiten que l’administració estigui al seu costat per ajudar a avançar i ser membres tots i totes d’una societat més justa i igualitària.
És amb aquests principis en què es basa la proposta que fem com a Govern als promotors de la iniciativa legislativa popular de la renda garantida, formada per entitats socials i sindicals.
El model proposat i consensuat és un model que ha de ser eficient, i que ha de constar de dues parts: una prestació econòmica i una prestació que serveixi d’incentiu cap a programes d’inserció social i laboral, per tal que la persona beneficiària tingui el dret al treball com a referent.
La nostra proposta va dirigida a unitats familiars, en que el primer membre sigui beneficiari del 100% de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (664 euros), que el segon membre rebi un 50% més (996€) i en cas de fills o més membres 100 € cada mes fins a 4 membres. Això representaria que per posar un exemple una parella amb un fill rebrien una prestació de 1096€.
Però, com deia, és un canvi de paradigma i no és només una prestació. Aquesta ha d’anar acompanyada de programes d’inserció en l’ocupació, de manera que una quantitat determinada com 150 euros de la mateixa prestació són l’incentiu per ser actiu en la recerca de feina. Després de 6 mesos es revisaria i es podria perdre en cas d’inactivitat. De la mateixa manera, les persones amb habilitats i aptituds per treballar que estiguin rebent la prestació de la renda i se’ls ofereix un treball i no l’acceptin, també la podrien perdre.
Aquest canvi de paradigma és innovador i cal fer-lo amb responsabilitat. Per això proposem una transició de 4 anys (iniciar-ho amb el 82% de la prestació de l’IRSC ( 544€, 2on membre 817€, 3er membre 917€) i anar augmentant progressivament any a any fins culminar-ho el 2020 .
Al mateix temps , proposem un grup format per Govern, sindicats i entitats socials que en facin el seguiment durant la transitorietat, per abordar els canvis que es puguin anar produint en relació al món laboral, i la compatibilitat de treball/renda , o els canvis d’hàbits possibles. La responsabilitat ens ha d’instar a poder compartir les dades del present per determinar les perspectives de futur i aconseguir una llei que respongui a les necessitats reals, que no creï expectatives que no es puguin complir i que en tot moment resolgui les possibilitats i millores ( que no sigui un mirall de la llei de dependència que malgrat tenir un bon esperit els governs estatals de torn no l’han complert).
Des del departament de Treball, Afers socials i Famílies, ens caldrà dissenyar els programes d’inserció social i d’ocupació per a cada una de les persones, així com posar al seu servei tots els professionals de l’administració pública i de les entitats del tercer sector necessàries per un acompanyament efectiu.
En aquests moments tothom ha de ser conscient que, la Renda Garantida de Ciutadania és la resposta a l’emergència social, a l’exclusió que pateixen algunes persones, no sent mai volguda, però també, és una oportunitat per assumir una proposta cap a una societat més justa i igualitària i sobretot el guany d’un dret subjectiu .
Només amb responsabilitat, amb eficiència i amb una mirada àmplia de perspectiva de futur arribarem a bon port. Esmercem junts esforços per acordar millorar les condicions de vida dels més dèbils i apostem per anar ampliant el dret del treball digne com a millor política social.
Des de l’inici de la legislatura hem posat èmfasi en què "la millor política social és un treball digne" i així és com hem encarat els programes i actuacions de les polítiques actives de treball des del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya.
L’Estatut d’Autonomia de l’any 2006 incloïa ja el concepte de renda garantida com a dret subjectiu. L’any 2013 es promou una iniciativa legislativa popular (ILP) amb 120.000 signatures recollides per més de 70 entitats, i fa un any que en el Parlament s’intenta articular la llei amb el màxim consens per tirar-ho endavant. Des del Govern, i des del departament que encapçalo, el desembre passat vam decidir implicar-nos-hi directament per avançar en els darrers esculls i hi hem treballat a fons per aconseguir una Renda Garantida de Ciutadania com a un dret per totes les persones que estan patint els efectes directes de la pobresa, en el sentit més ampli.
En aquest moment, estem, doncs, perfilant les propostes de les condicions d’una renda garantida de ciutadania catalana, una proposta que representa un canvi de paradigma, un nou dret i la millor política social de família.
Tothom coneix persones que, en un moment de la seva vida, són vulnerables per les condicions econòmiques, socials o de pèrdua de salut o ocupació i necessiten que l’administració estigui al seu costat per ajudar a avançar i ser membres tots i totes d’una societat més justa i igualitària.
És amb aquests principis en què es basa la proposta que fem com a Govern als promotors de la iniciativa legislativa popular de la renda garantida, formada per entitats socials i sindicals.
El model proposat i consensuat és un model que ha de ser eficient, i que ha de constar de dues parts: una prestació econòmica i una prestació que serveixi d’incentiu cap a programes d’inserció social i laboral, per tal que la persona beneficiària tingui el dret al treball com a referent.
La nostra proposta va dirigida a unitats familiars, en que el primer membre sigui beneficiari del 100% de l’índex de renda de suficiència de Catalunya (664 euros), que el segon membre rebi un 50% més (996€) i en cas de fills o més membres 100 € cada mes fins a 4 membres. Això representaria que per posar un exemple una parella amb un fill rebrien una prestació de 1096€.
Però, com deia, és un canvi de paradigma i no és només una prestació. Aquesta ha d’anar acompanyada de programes d’inserció en l’ocupació, de manera que una quantitat determinada com 150 euros de la mateixa prestació són l’incentiu per ser actiu en la recerca de feina. Després de 6 mesos es revisaria i es podria perdre en cas d’inactivitat. De la mateixa manera, les persones amb habilitats i aptituds per treballar que estiguin rebent la prestació de la renda i se’ls ofereix un treball i no l’acceptin, també la podrien perdre.
Aquest canvi de paradigma és innovador i cal fer-lo amb responsabilitat. Per això proposem una transició de 4 anys (iniciar-ho amb el 82% de la prestació de l’IRSC ( 544€, 2on membre 817€, 3er membre 917€) i anar augmentant progressivament any a any fins culminar-ho el 2020 .
Al mateix temps , proposem un grup format per Govern, sindicats i entitats socials que en facin el seguiment durant la transitorietat, per abordar els canvis que es puguin anar produint en relació al món laboral, i la compatibilitat de treball/renda , o els canvis d’hàbits possibles. La responsabilitat ens ha d’instar a poder compartir les dades del present per determinar les perspectives de futur i aconseguir una llei que respongui a les necessitats reals, que no creï expectatives que no es puguin complir i que en tot moment resolgui les possibilitats i millores ( que no sigui un mirall de la llei de dependència que malgrat tenir un bon esperit els governs estatals de torn no l’han complert).
Des del departament de Treball, Afers socials i Famílies, ens caldrà dissenyar els programes d’inserció social i d’ocupació per a cada una de les persones, així com posar al seu servei tots els professionals de l’administració pública i de les entitats del tercer sector necessàries per un acompanyament efectiu.
En aquests moments tothom ha de ser conscient que, la Renda Garantida de Ciutadania és la resposta a l’emergència social, a l’exclusió que pateixen algunes persones, no sent mai volguda, però també, és una oportunitat per assumir una proposta cap a una societat més justa i igualitària i sobretot el guany d’un dret subjectiu .
Només amb responsabilitat, amb eficiència i amb una mirada àmplia de perspectiva de futur arribarem a bon port. Esmercem junts esforços per acordar millorar les condicions de vida dels més dèbils i apostem per anar ampliant el dret del treball digne com a millor política social.