Pel pròxim dimecres 11 de novembre s'ha convocat una vaga general de 24 hores a tota Espanya amb el lema "Vaga general per l'habitatge i el cost de la vida". Tota vaga general ja és un fet excepcional perquè no és habitual aquest tipus de mobilitzacions, però aquesta convocatòria també és excepcional entre les vagues generals convocades. Ho és perquè l'ha impulsat el moviment pel dret a l'habitatge, el Sindicat de Llogateres ja fa temps que hi anava pensant i ara s'ha concretat. Les vagues generals acostumaven a sorgir del moviment obrer, dels sindicats laborals. En aquesta vaga general també hi participen i seran peça clau per tal que arribi al conjunt de la població i als sectors que quan es posen en vaga poden paralitzar un país. Però la vaga general sorgeix del Sindicat de Llogateres i de la Plataforma "Viure ens costa la vida" que en constituir-se ja anunciava començar a caminar cap a una vaga general. 

El Sindicat de Llogateres ja havia proposat un altre tipus de vaga poc habitual que s'ha acabat concretant: la vaga de lloguers. La proposta va generar molta curiositat i preocupació. La vaga de lloguers s'ha concretat fins a l'extrem de portar el Govern de la Generalitat a comprar a La Caixa blocs que estaven impulsant la vaga i convertir-los en habitatge públic davant del risc que les llogateres fossin expulsades. Les vagues de lloguers eren vagues contra el govern o en favor seu? Eren vagues que buscaven trobar una solució a la situació de les veïnes afectades i avançar en la garantia del dret a l'habitatge. En el cas de la vaga general passa una cosa semblant, la vaga s'impulsa per fer real el dret a l'habitatge. A partir d'aquest objectiu la gent mobilitzada acostuma a analitzar qui pot ser part del problema i qui part de la solució. 

S'ha instal·lat una conversa pública dedicada a si aquesta vaga es convoca en contra del govern o en favor seu. La conversa té la seva rellevància per allò que pot estar en joc en el moment actual, perquè, pocs dies abans d'unes eleccions, una vaga general contra el govern o a favor del govern pot ser utilitzada de manera partidista i pot tenir incidència en els resultats. Per exemple, la major part dels governs no volen rebre una vaga general en contra, a menys que pensin que en poden treure algun profit. En aquest cas, el PSOE, el partit majoritari del govern, té ben clar que la vaga de dimarts està convocada i secundada per sindicats i persones que són votants potencials seus o del govern de coalició, o de partits que poden donen suport al govern. De la mateixa manera, hi ha convocants que tenen molt clar que aquesta vaga no pot buscar fer caure un govern que és una opció millor, o menys dolenta, que les presentades ara com a alternativa. Ho deia el secretari general de la UGT explicant per què no li havien convocat una vaga general abans a aquest govern i llistant les polítiques públiques obtingudes que valoren positivament. 

Entre les organitzacions convocants i les persones que aquest dimarts es mobilitzaran també hi haurà qui no vol saber res d'aquest govern, qui té un gran disgust per tot el que ha fet i allò que no ha fet. Qui no veu aquesta mobilització des d'una perspectiva partidista, electoral... Qui pensa en la necessitat de fer ben presents unes reivindicacions que s'han d'assolir governi qui governi. 

Aquesta vaga general ha arribat després d'una gran mobilització per intentar evitar el desnonament de Maricarmen Abascal a Madrid. Una persona gran, amb problemes de salut, militant del Sindicato de Inquilinas i que va morir pocs dies després de l'expulsió del pis on havia viscut durant dècades. La capacitat del moviment pel dret a l'habitatge per fer veure aquesta realitat com una injustícia va portar a grans mobilitzacions i a una acampada, recordant els quinze anys del 15-M. A partir d'aquests esdeveniments des d'alguns mitjans de comunicació i partits van començar a insistir en el fet que tota aquesta mobilització estava dissenyada per Pedro Sánchez per mantenir-se a la Moncloa. També hi ha qui va dir que Blocus estava impulsat per Sánchez, qui preferia incendiar els carrers abans que perdre'ls. No hi ha cap evidència d'aquestes acusacions cap a Pedro Sánchez o el PSOE, però sí que és evident que el president del Govern ha intentat aprofitar la mobilització sorgida per reivindicar el dret a l'habitatge i la falta de suport per aprovar els dos decrets per fer un avançament electoral. Aquest avançament és fa pensant en què el context que obre aquesta reivindicació pot ser més favorable que un context dominat per les acusacions de corrupció, de falta de resposta per la situació a Ceuta...  

Convé recordar que quan van aparèixer les primeres acampades a Madrid i Barcelona, després de la mobilització del 15-M de 2011, hi va haver mitjans com Intereconomía, una televisió que podíem associar a posicionaments d'extrema dreta, que van fer un seguiment molt intens d'aquestes mobilitzacions. Deien que eren contra el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I és veritat que van sorgir en contra de les polítiques del seu govern, però això no significava que donessin suport a les idees d'Intereconomía. Des dels seus programes van trigar poc a criticar i criminalitzar les acampades. Però aquest record, juntament amb allò que vivim durant aquests mesos, ens ha de fer pensar com hi ha qui intenta aprofitar o manipular les mobilitzacions que tenen un gran potencial de convocatòria.   

La pregunta per si la vaga general de l'11-N és a favor o en contra del govern respon a una determinada perspectiva que centra l'atenció en el govern, en allò que passa a palau. Les organitzacions convocants de la vaga general volen centrar l'atenció en un altre lloc, en allò que passa a la gent d'aquesta societat. Per això ens diuen que viure ens costa la vida i no fan cap referència directa al govern. A partir d'aquí els partits del govern, aquells que li donen suport, aquells que s'hi oposen, decidiran on són i on volen ser. A Catalunya hem vist qui, a més d'estar a favor o en contra de la vaga, diu estar al marge de la vaga perquè és una vaga espanyola. És una altra manera de posicionar-se, una manera de posicionar-se que per ella mateixa costa de veure quina resposta ofereix a les reivindicacions que també sorgeixen des de Catalunya. 

Voler respondre a la pregunta de si és una vaga en contra del govern o en favor seu ens pot portar a una fal·làcia del fals dilema o de la falsa dicotomia. Haver de triar i argumentar que és a favor o en contra pot no deixar-nos veure que hi ha altres opcions. Pot ser una vaga que es faci en contra del govern (i això pot interessar a qui està en contra del govern), que es faci a favor del govern (i això pot interessar a qui no està en contra del govern), però també pot ser una vaga que es faci a favor d'aconseguir uns drets i unes llibertats que ara no es garanteixen. I que el que és fonamental sigui què caldrà fer per tal que es garanteixin, també des del govern (governi qui governi). Cada partit polític haurà de decidir on vol ser en aquest debat, davant d'aquest repte. Això segurament és el que busca qui organitza la vaga general, però hem de saber que hi haurà qui preferirà evitar posicionar-se i preferirà altres plantejaments i buscar treure profit d'aquesta convocatòria que té capacitat de mobilitzar a molta gent. Davant d'una iniciativa que te gran capacitat de mobilització, cap partit voldrà quedar al marge de la seva utilització. Tampoc alguns mitjans i altres organitzacions.