En algun dels meus primers articles feia esment que la problemàtica derivada de l’abocament en excés de purins sobre el territori anava per llarg, donada la facilitat dels humans per crear problemes i l’enorme dificultat que té a l’hora de resoldre’ls.
El nefast model ramader causant neix i va lligat a la gran demanda de carn de porc per part de la població a mesura que va augmentant el seu poder adquisitiu, fins arribar a xifres desorbitades com ara les de 2014 on a Espanya es van sacrificar 43 milions de porcs, que suposen 3.571 milions de tones de carn. Un 43% d’aquesta producció correspon a Catalunya, que absorbeix una cabana de 7 milions de caps. No es d’estranyar doncs l’afectació que pateix el territori català i en especial Osona i comarques veïnes.
Ara, un quart de segle desprès de les primeres denuncies i d'haver aplicat nefastes i cares solucions els nivells de nitrats en fonts i aqüífers segueixen molt per sobre dels nivells recomanats. Així, ramaders i consumidors s’erigeixen com dos dels actors responsables alhora que el tercer protagonista d’aquesta complexa problemàtica social, l’Administració, es veu incapaç de gestionar-la de manera encertada, obviant les directrius europees sobre la qualitat de l’aigua.
Tot just ara i desprès d’una exasperant lentitud informativa els grans mitjans comencen a parlar-ne afavorint així una major consienciació social.
Més enllà d’una possible i miraculosa solució tècnica que fos assumible econòmicament i que no acaba d’arribar, caldria repensar una estratègia que donés també resposta a d’altres connotacions negatives que irradia aquest controvertit model de ramaderia intensiva com ara l’alta densitat d’explotacions en zones vulnerables, l’excés de nitrogen en terres de conreu, el qüestionat benestar animal, l’abusiva despesa d’aigua, les molestes pudors o la desaparició d’extenses zones de bosc que són aprofitades per escampar l’excedent de purí.
Entre les mesures correctores caldria considerar l’abolició del purí i aplicar-li un sistema de neteja en sec.
La redistribució de la cabana i cessió de riquesa a d’altres territoris allunyats de les zones vulnerables, ja que resulta inassumible mantenir els elevats nivells d’exportació actuals i que es preveu aniran a més en un futur. A Catalunya de cada 100 porcs se n’exporten 44 i d’aquests, 25 van fora de la Unió Europea.
Apostar decididament per una ramaderia extensiva i ecològica que és garantia de millora sanitària i medi ambiental. El cost addicional que suposa per a la butxaca consumir carn de qualitat s’ equilibra reduint-ne el consum.
Precisament davant la negligència d’una bona part del sector porcí i la incompetència de l’Administració alhora d’apostar per solucions eficients, cal remarcar el vital paper que hauria de jugar el consumidor responsable alhora de fer un consum de carn moderat o nul.
El recent estudi de l’OMS sobre les conseqüències d’un alt consum de carn vermella i processada va en aquesta direcció i sorprèn que un estudi seriós com aquest, que surt a la llum malgrat les pressions del sector, sigui obviat, criticat o motiu de mofa per una part remarcable de consumidors. Aquesta falta de maduresa indica i augura que la solució final va per llarg.
La similitud de les arteries del cos humà amb les del territori com son les rieres i aqüífers permet afirmar a tall d’exemple comparatiu que una bona part del territori català pateix colesterol. Una patologia contradictòria amb les constants diatribes d’estima al país que escoltem a diari ja que quan un estima de debò cuida allò que estima.
Cal doncs agafar cadira i en tornem a parlar d’aquí 25 anys més.
El nefast model ramader causant neix i va lligat a la gran demanda de carn de porc per part de la població a mesura que va augmentant el seu poder adquisitiu, fins arribar a xifres desorbitades com ara les de 2014 on a Espanya es van sacrificar 43 milions de porcs, que suposen 3.571 milions de tones de carn. Un 43% d’aquesta producció correspon a Catalunya, que absorbeix una cabana de 7 milions de caps. No es d’estranyar doncs l’afectació que pateix el territori català i en especial Osona i comarques veïnes.
Ara, un quart de segle desprès de les primeres denuncies i d'haver aplicat nefastes i cares solucions els nivells de nitrats en fonts i aqüífers segueixen molt per sobre dels nivells recomanats. Així, ramaders i consumidors s’erigeixen com dos dels actors responsables alhora que el tercer protagonista d’aquesta complexa problemàtica social, l’Administració, es veu incapaç de gestionar-la de manera encertada, obviant les directrius europees sobre la qualitat de l’aigua.
Tot just ara i desprès d’una exasperant lentitud informativa els grans mitjans comencen a parlar-ne afavorint així una major consienciació social.
Més enllà d’una possible i miraculosa solució tècnica que fos assumible econòmicament i que no acaba d’arribar, caldria repensar una estratègia que donés també resposta a d’altres connotacions negatives que irradia aquest controvertit model de ramaderia intensiva com ara l’alta densitat d’explotacions en zones vulnerables, l’excés de nitrogen en terres de conreu, el qüestionat benestar animal, l’abusiva despesa d’aigua, les molestes pudors o la desaparició d’extenses zones de bosc que són aprofitades per escampar l’excedent de purí.
Entre les mesures correctores caldria considerar l’abolició del purí i aplicar-li un sistema de neteja en sec.
La redistribució de la cabana i cessió de riquesa a d’altres territoris allunyats de les zones vulnerables, ja que resulta inassumible mantenir els elevats nivells d’exportació actuals i que es preveu aniran a més en un futur. A Catalunya de cada 100 porcs se n’exporten 44 i d’aquests, 25 van fora de la Unió Europea.
Apostar decididament per una ramaderia extensiva i ecològica que és garantia de millora sanitària i medi ambiental. El cost addicional que suposa per a la butxaca consumir carn de qualitat s’ equilibra reduint-ne el consum.
Precisament davant la negligència d’una bona part del sector porcí i la incompetència de l’Administració alhora d’apostar per solucions eficients, cal remarcar el vital paper que hauria de jugar el consumidor responsable alhora de fer un consum de carn moderat o nul.
El recent estudi de l’OMS sobre les conseqüències d’un alt consum de carn vermella i processada va en aquesta direcció i sorprèn que un estudi seriós com aquest, que surt a la llum malgrat les pressions del sector, sigui obviat, criticat o motiu de mofa per una part remarcable de consumidors. Aquesta falta de maduresa indica i augura que la solució final va per llarg.
La similitud de les arteries del cos humà amb les del territori com son les rieres i aqüífers permet afirmar a tall d’exemple comparatiu que una bona part del territori català pateix colesterol. Una patologia contradictòria amb les constants diatribes d’estima al país que escoltem a diari ja que quan un estima de debò cuida allò que estima.
Cal doncs agafar cadira i en tornem a parlar d’aquí 25 anys més.