El dia que Tona va viure amb l'ai al cor pel segrest d'una nena

Vista de Tona des del castell. Foto: Josep M. Costa


És un dissabte del mes d'agost de 1971. Fa calor. Tona viu el pic de l'estiu i els estiuejants que retratava Josep Maria de Segarra a l'imprescindile Paulina Buixareu fan vida al poble. La bucòlica vida d'estiu no fa sospitar gens ni mica el que s'esdevindrà: la desaparició d'una nena de sis anys bufona, agradable i confiada. És filla d'estiuejants. Les alarmes es disparen.

Els seus pares troben com única pista una misteriosa nota amb una petició de 300.000 pessetes que havien de ser enviades a una adreça de París. De seguida, comencen les perquisicions políciaques comandades per la Guàrdia Civil de Vic i la policia estatal. 

Cap notícia de la criatura, ni del seu parador, però una pista tranquiŀlitza els investigadors, la minyona també ha desaparegut. D'ella només en saben el nom, es diu Maria, i que és portuguesa. El rellotge comença a córrer i, en aquest casos, els nervis d'un final fatal fan córrer mes depressa les agulles. 

Els agents de policia i els números de la Guàrdia Civil cotegen les dades de possibles sospitosos i alguna cosa no quadra. El segrest té visos de poc planejament. La recerca de la minyona és frenètica. Els interrogatoris als veïns, intensos, Els pares es mantenen enganxats a qualsevol informació que els aporta la policia que regira la casa buscant proves. 

A l'endemà, a Mollet del Vallès un taxista rep un encàrrec estrany d'una cambrera: portar una nena de sis anys a Barcelona. El taxista creu i deixa la criatura al número 624 de l'avinguda Generalíssimo, de l'època, de Barcelona, la casa familiar.  La nena sola al pedrís de l'edifici un diumenge a la tarda alerta als veïns que truquen a la policia. La nena està sana i estàlvia, el principal problema s'ha resolt. 

Ara comença una frenètica recerca per tal de trobar els culpables. La policia localitza el taxista que els informa de la dona que li va encarregar portar la nena segrestada a Barcelona. És Isabel de Concelçao,  la germana de la minyona de Tona, Maria de Concelçao Magalhanes dos Santos, que ha desaparegut amb la criatura. Una casualitat més que sospitosa. Però la investigació continua i a les poques hores la policia pot detenir la minyona en una pensió magra i barata del carrer Reina Cristina de Barcelona.

 En el registre de les pertinences la policia troba una carta datada a París i amb la mateixa adreça on la nota de segrest exigia que s'enviessin els diners del rescat. Aquesta prova  és definitiva,  i a  comissaria, la Maria es desploma i, entre sanglots i plors, explica la història. Està embarassada i assegura que no té diners ni futur. Per tal de trobar-los va decidir provar sort segrestant una nena d'una casa bona. S'acaba un malson, el llarg cap de setmana que Tona va ser l'escenari d'un segrest.