17
de desembre
del
2021
La Covid-19 ha agreujat les diferències que ja hi havia entre homes i dones dedicades a la recerca. Les tasques domèstiques i la cura de familiars han recaigut sobretot en les dones i això ha fet que tinguessin un "baix o nul rendiment" acadèmic, al no poder dedicar les mateixes hores a la feina. Per contra, alguns investigadors amb menors a càrrec afirmen que el confinament els va permetre dedicar més temps a la recerca i escriure més articles. Així ho recull un estudi liderat per investigadores de la UVic-UCC i de la URL on s'ha analitzat qualitativament l'impacte de la Covid entre el personal investigador dels àmbits d'Humanitats i Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques (CETEM). L'estudi, a més, també proposa correccions.
Algunes de les investigadores participants en l'estudi afirmen que durant la pandèmia s'han sentit com si "fossin a la roda d'un hàmster" i que "han perdut el tren". També admeten estar menys disposades a fer renúncies en l'àmbit personal i familiar alhora que donen menys importància al triomf en l'àmbit acadèmic.
L'estudi, liderat per les investigadores Caterina Riba de la UVic-UCC i Mar Roasàs de la URL, s'ha basat en 32 entrevistes (16 homes i 16 dones) fetes entre el 9 de març i el 5 de maig de 2021. Unes enquestes que han fet les sociòlogues Patrícia Illa i Bàrbara Pagès. Tots els entrevistats eren personal docent investigador (PDI) d'universitats catalanes.
D'altra banda, s'ha s'ha constatat que la pandèmia ha provocat un procés "accelerat" de digitalització, amb avantatges i inconvenients. "Si la digitalització creixent és invasiva, encara pot agreujar més la discriminació de gènere, ja que la planificació i organització que les dones duen a terme a la llar també es trasllada a la feina", explica Riba. Segons ella, "les dones solen ocupar-se de la gestió quotidiana dels problemes del dia a dia, una feina invisible, però que suposa també una càrrega". Des d'un punt de vista general, entre les vivències dels investigadors i de les investigadores dels dos àmbits de coneixement analitzats —Humanitats i CTEM— l'estudi no ha trobat cap diferència significativa, més enllà de la responsabilitat afegida que tenen les investigadores CTEM per donar visibilitat a les dones científiques.
Un altre aspecte que ha evidenciat la crisi sanitària és que el professorat amb contractes precaris ha sumat noves dificultats en aquesta situació sobrevinguda. Davant d'aquesta realitat, i amb els resultats de la recerca a la mà, l'estudi proposa "repensar la docència, gestió i recerca" per posar fi a les renúncies que actualment hi ha. "Cal valorar la cultura de les cures i integrar-la a l'acadèmia", diu Riba. Aproximadament un 70% de les persones entrevistades tenien persones a càrrec (fills, familiars amb malalties cròniques, amb discapacitat, entre altres situacions).
Correccions conjunturals, estructurals i d'aplicació immediata
Algunes recomanacions que proposen per corregir aquesta situació són de caire conjuntural, estretament vinculades al període de pandèmia. D'altres, en canvi, són estructurals i d'aplicació fins que la desigualtat de gènere en la carrera acadèmica hagi desaparegut. Concretament, n'hi ha que són d'aplicació immediata i sense cost com ara racionalitzar i optimitzar les reunions, facilitar que després d'una excedència es puguin recuperar les assignatures que les professores ja tenien, facilitar estades de recerca híbrides i el teletreball a qui ho demani, consensuar els horaris amb el PDI i evitar sempre que es pugui demanar tasques amb caràcter urgent, entre altres.
Les mesures es poden adoptar als centres d'investigació, agències responsables de l'avaluació de la investigació, i des dels ministeris i conselleries responsables de l'activitat científica i investigadora.
Algunes de les investigadores participants en l'estudi afirmen que durant la pandèmia s'han sentit com si "fossin a la roda d'un hàmster" i que "han perdut el tren". També admeten estar menys disposades a fer renúncies en l'àmbit personal i familiar alhora que donen menys importància al triomf en l'àmbit acadèmic.
L'estudi, liderat per les investigadores Caterina Riba de la UVic-UCC i Mar Roasàs de la URL, s'ha basat en 32 entrevistes (16 homes i 16 dones) fetes entre el 9 de març i el 5 de maig de 2021. Unes enquestes que han fet les sociòlogues Patrícia Illa i Bàrbara Pagès. Tots els entrevistats eren personal docent investigador (PDI) d'universitats catalanes.
D'altra banda, s'ha s'ha constatat que la pandèmia ha provocat un procés "accelerat" de digitalització, amb avantatges i inconvenients. "Si la digitalització creixent és invasiva, encara pot agreujar més la discriminació de gènere, ja que la planificació i organització que les dones duen a terme a la llar també es trasllada a la feina", explica Riba. Segons ella, "les dones solen ocupar-se de la gestió quotidiana dels problemes del dia a dia, una feina invisible, però que suposa també una càrrega". Des d'un punt de vista general, entre les vivències dels investigadors i de les investigadores dels dos àmbits de coneixement analitzats —Humanitats i CTEM— l'estudi no ha trobat cap diferència significativa, més enllà de la responsabilitat afegida que tenen les investigadores CTEM per donar visibilitat a les dones científiques.
Un altre aspecte que ha evidenciat la crisi sanitària és que el professorat amb contractes precaris ha sumat noves dificultats en aquesta situació sobrevinguda. Davant d'aquesta realitat, i amb els resultats de la recerca a la mà, l'estudi proposa "repensar la docència, gestió i recerca" per posar fi a les renúncies que actualment hi ha. "Cal valorar la cultura de les cures i integrar-la a l'acadèmia", diu Riba. Aproximadament un 70% de les persones entrevistades tenien persones a càrrec (fills, familiars amb malalties cròniques, amb discapacitat, entre altres situacions).
Correccions conjunturals, estructurals i d'aplicació immediata
Algunes recomanacions que proposen per corregir aquesta situació són de caire conjuntural, estretament vinculades al període de pandèmia. D'altres, en canvi, són estructurals i d'aplicació fins que la desigualtat de gènere en la carrera acadèmica hagi desaparegut. Concretament, n'hi ha que són d'aplicació immediata i sense cost com ara racionalitzar i optimitzar les reunions, facilitar que després d'una excedència es puguin recuperar les assignatures que les professores ja tenien, facilitar estades de recerca híbrides i el teletreball a qui ho demani, consensuar els horaris amb el PDI i evitar sempre que es pugui demanar tasques amb caràcter urgent, entre altres.
Les mesures es poden adoptar als centres d'investigació, agències responsables de l'avaluació de la investigació, i des dels ministeris i conselleries responsables de l'activitat científica i investigadora.