Quan comencem a caminar per un itinerari senyalitzat, poques vegades ens aturem a pensar per què el camí gira exactament cap a la dreta i no cap a l’esquerra, o per què un plafó informatiu ens convida a fer una pausa en un turó concret. 

Moltes vegades veiem els camins com a traçats antics o fets per l'ús espontani dels excursionistes. No obstant això, en la xarxa de parcs naturals de Catalunya, cada itinerari oficial respon a un disseny minuciós on es combinen la divulgació ambiental, la protecció del medi natural i la seguretat del visitant. De tot plegat n'hem parlat amb el Ponç Feliu, director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà des de 2024 i amb una trajectòria professional estretament vinculada a la conservació de la natura i al territori empordanès. I també amb el Pau Calero, coordinador de l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Què és exactament un itinerari oficial i qui el dissenya?

Un itinerari oficial és un recorregut expressament seleccionat, senyalitzat i mantingut per la direcció d'un espai natural protegit. No és un camí qualsevol: és la "finestra" que el parc obre als visitants per mostrar la seva riquesa. Cada parc natural selecciona els punts que considera interessants per fer-hi passar l'itinerari amb la voluntat de potenciar els seus paisatges. El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà els defineix com "rutes segures i ordenades que permeten als visitants gaudir seguint un camí amb molt bones condicions". 

El disseny d'aquests itineraris no és mai una decisió d'una sola persona. Rere cada traçat hi ha un equip multidisciplinari de l'àrea d'ús públic de cada parc natural que està format per biòlegs, ambientòlegs, tècnics en gestió del medi natural o especialistes en patrimoni cultural. El que fan és "compatibilitzar la conservació amb el fet que la gent pugui visitar l'espai amb garanties", remarca Feliu.  

Com es decideix el recorregut? 

Els professionals avaluen diversos factors abans de decidir el traçat de cada itinerari:

• El patrimoni natural i cultural: la ruta ha de connectar els elements més rellevants de l'espai, com arbres monumentals, miradors panoràmics, o restes d'arquitectura tradicional (masies, feixes i forn de calç, entre d'altres).
• La capacitat d'acollida i l'accessibilitat: es dissenyen itineraris amb diferents nivells de dificultat —des de petits passejos adaptats per a mobilitat reduïda o famílies amb infants fins a rutes d'alta muntanya. D’aquesta manera es garanteix que tothom pugui gaudir de la natura segons les seves capacitats.
• La senyalització unificada: els itineraris segueixen uns criteris estrictes que queden recollits en el Manual de senyalització dels parcs naturals de Catalunya. Els senyals (de fusta integrada, fites o piques) s'instal·len de manera que siguin fàcilment reconeixibles sense generar un impacte visual agressiu en el paisatge.

La funció invisible: com un itinerari protegeix la flora i la fauna

Un dels principals reptes de la gestió d'un parc natural és equilibrar dos objectius: garantir el dret de la ciutadania a gaudir de la natura i, alhora, conservar els valors naturals de l'espai. El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà ho remarca: "Cal compatibilitzar la preservació amb l'ús públic". Aquí és on els itineraris oficials juguen un paper fonamental com a eina de gestió ambiental per no "hipotecar, malmetre o molestar la flora, la fauna i el paisatge", afegeix. 

En la mateixa línia s'expressa el coordinador de l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Pau Calero: "Un itinerari oficial serveix per poder preservar aquella natura de manera integral on -en principi- ningú hi hauria de passar", més enllà del personal del parc, biòlegs, etc. I també perquè "es genera tot un flux al voltant d'uns punts en concret que tenen uns valors i que permeten descobrir tota la potencialitat del parc d'una manera ordenada". 

A més a més, també serveixen com a protecció de zones sensibles. Per exemple: si en un bosc hi ha una zona de nidificació d'aus amenaçades, l'itinerari oficial es dissenya desviant-se d'aquesta Àrea d'Especial Protecció per garantir la tranquil·litat de la fauna.

Camins segurs 

Més enllà de la conservació, els itineraris oficials ofereixen una garantia de seguretat que les rutes improvisades o descarregades d'aplicacions no regulades no poden oferir.

Tots els itineraris oficials passen per revisions periòdiques on es comprova l'estat del terreny, la claredat dels senyals i la presència de possibles riscos naturals (despreniments de pedres, branques caigudes o camins esllavissats per les pluges). A més, molts d'aquests camins compten amb punts geolocalitzats que faciliten l'actuació dels equips de rescat en cas que hi hagi algun incident. 

Pau Calero, explica que a l'hora de dissenyar els itineraris l'òrgan gestor de l'espai natural, busca la manera de "generar fluxes de persones en llocs d'interès. I, per tant, caminar per espais que han estat triats i que aporten valor natural".

Els Aiguamolls de l'Empordà: un Parc ideal per a l'observació d'ocells

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà està situat a plana empordanesa de l'Alt Empordà, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga. Va ser creat fa 43 anys -el 28 d’octubre de 1983- després d'una demanda ciutadana per protegir-lo davant de l'especulació urbanística, i és un dels millors punts de Catalunya per gaudir de l'observació d'ocells, sobretot a la primavera, quan s'hi poden veure grans concentracions d'aus migratòries que van des de l'Àfrica fins al centre d'Europa. "Quan bufa la Tramuntana, els ocells no poden migrar i això fa que es puguin veure grans grups de flamencs o martinets que s'aturen als Aiguamolls esperant que les condicions millorin", explica el seu director, Ponç Feliu. 

Els itineraris dels Aiguamolls de l'Empordà permeten al visitant passar per molts observatoris diferents on poden veure els ocells a molt poca distància sense espantar-los. "A més a més, els paisatges són molt diferents: regs, estanys, el mar o les dunes de la platja fins a arribar als estanys del Matà on hi ha unes torres elevades que s'han restaurat i hi ha un observatori amb una vista panoràmica excel·lent", puntualitza Feliu. Si es vol una ruta amb equipaments i serveis, la millor opció són els itineraris de la zona del Cortalet. En canvi, Calero apunta que si es busca una experiència més salvatge, es pot anar cap a la zona de Vilaüt o als arrossars de la Gallinera. 

Actualment, al voltant de 400.000 persones visiten aquest Parc natural al llarg de l'any, sobretot durant la primavera i la tardor. Pel seu director, la visita als Aiguamolls de l'Empordà és un motiu perquè la gent conegui l'espai i que va valer la pena lluitar per protegir-lo, davant d'un projecte especulatiu que projectava una segona Empuriabrava en aquest espai. 

De fet, segons detalla Calero, el que més sorprèn a bona part dels visitants és d'una banda, la història de com es va crear el Parc; i, de l'altra el valor natural que té. "Pensem que els Aiguamolls és un Parc que té una part marina i, per tant, té uns valors únics amb estany d'aigua dolça, d'aigua salada però també la franja litoral i una platja de sorra amb un ecosistema de dunes. 

De nord a sud: les rutes més emblemàtiques de Catalunya

Catalunya gaudeix d'una xarxa d'espais naturals d'una varietat excepcional. Entre els itineraris oficials més transitats i valuosos trobem:

• Els Aiguamolls de l'Empordà: itineraris en passarel·les de fusta ideal per a l'observació d'ocells sense interferir en la seva activitat. 
• La Fageda d'en Jordà (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa): un recorregut pla i accessible que permet endinsar-se en un bosc de faigs únic que creix sobre una colada de lava.
• El Parc Natural del Cadí-Moixeró: rutes d'alta muntanya senyalitzades que permeten coronar cims o fer grans travesses de manera segura.
• El Parc Natural dels Ports: situat entre Catalunya, València i Aragó, és un massís calcari, de relleu escarpat i abrupte que es presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge. 

Com preparar la teva sortida: informació pràctica

Abans de sortir de casa, planificar bé la ruta és indispensable per gaudir d'una jornada rodona. La millor manera de fer-ho és acudint directament a les fonts oficials:

• Consulta la informació oficial: al portal dels parcs naturals de la Generalitat de Catalunya trobaràs el llistat complet de rutes, desglossades per nivell de dificultat, temps estimat i punts d'interès. També pots consultar el portal d'Espais Naturals i descarregar mapes i tracks oficials.
• Revisa l'estat del parc: des dels punts d'informació dels parcs es pot consultar si hi ha algun sender tancat temporalment per manteniment o per protecció d'espècies.
• Equipa't adequadament: calçat de muntanya, aigua, protecció solar i roba d'abric o impermeable (el temps a la natura pot canviar ràpidament).
• Residus zero: recorda portar una bossa per recollir les teves deixalles. Allò que entra amb tu al parc, n'ha de sortir amb tu.

I una vegada arribis al parc és important passar pel centre d'informació on els professionals coneixedors de la zona et proporcionaran tota la informació necessària per gaudir de la visita sense perdre't cap detall. La pròxima vegada que vegis una fita de fusta o un senyal de pintura al mig del bosc, recorda: no és només una guia per no perdre't, és la garantia que estàs gaudint del millor del parc mentre ajudes a conservar-lo per a les pròximes generacions.