28
de febrer
de
2024, 07:10
Actualitzat:
04
de març,
13:09h
Des que el tribunal militar va dictar sentència de pena de mort per a Salvador Puig Antich, el 9 de gener de 1974, ni ell ni la seva família es feien massa il·lusions. Se l'acusava d'haver mort un subinspector de policia en el moment de la seva detenció, el 25 de setembre anterior. Des que va ser internat a la presó Model, la seva situació només s'havia agreujat.
L'atemptat mortal contra l'almirall Carrero Blanco havia deixat el règim estabornit i alhora amb afany de revenja. El pas del cas Puig Antich a la jurisdicció militar no anunciava res de bo. S'assegurava que el capità general de Catalunya havia demanat "capitans resolutius" per formar el tribunal. Des del 9 de gener, l'espera estava centrada en cada consell de ministres, que havia de rebre la sentència i posar en mans del dictador, el general Franco, la decisió final: commutar-la o limitar-se a donar el cínic enterado, deixant via lliure a l'execució. Així van transcórrer les darreres hores de Salvador Puig Antich.
Presó Model. Cinquena galeria. Cel·la 443. Ja són més de les 9 del vespre quan se li comunica a Puig Antich l'enterado del consell de ministres. Es fa en presència del seu advocat, Oriol Arau. L'impacte és evident. El govern espanyol era conscient de l'abast delmoment. Per això no es va voler ni tan sols deixar marge a pressions i mobilitzacions. La roda de premsa del ministre d'Informació i Turisme, Pío Cabanillas, per informar sobre el consell de ministres, es va fer esperar fins a prop de les deu de la nit. No era gens habitual. Segons la llei franquista, entre la comunicació al pres i l'execució havien de passar exactament 12 hores.
L'advocat avisa immediatament les germanes del militant del MIL. Tres d'elles, Montserrat, Imma i Carme es desplacen a la presó. La més jove, Merçona, es queda a casa per fer companyia el pare, un home de salut fràgil, a qui no es comunicarà fins més tard el que ha passat. Les germanes telegrafien el germà gran, Joaquim, que viu als Estats Units, on serà un psiquiatre prestigiós. Després de la sentència de mort, Joaquim Puig Antich va volar a Barcelona per veure el seu germà. Latrobada va ser molt emotiva.
Puig Antich va passar bona part d'aquella nit parlant amb les germanes i l'advocat en una cel·la d'espera. En l'argot penitenciari, a aquest espai de temps se l'anomenava estar en capella. El jove activista antifranquista manté la serenor i encara es permet alguns moments d'humor en unes hores que quedaran per sempre en la memòria de les germanes de Salvador. Quan li pregunten si vol assistència del capellà de la Model, demana que cridin a un religiós salesià de Mataró que va ser professor seu. El religiós es presentarà d'immediat i farà costat a Salvador.
Mentrestant, al Col·legi d'Advocats hi ha moviments frenètics. Lluitant contra el temps, un grup de lletrats truquen a nombroses personalitats. Hi ha intents de contactar amb l'aleshores canceller alemany, Willy Brandt, al Vaticà (a través de l'exministre d'Educació Ruiz Jiménez). Es truca algunes personalitats rellevants del país. El doctor Joaquim Puigvert, rellevant uròleg que havia tractat Franco, és avisat i truca al Palau del Pardo. Més tard es va dir que si li haguessin avisat molt abans, hagués pogut ser eficaç. Són coses que han circulat amb més o menys base.
Entorn les 8, es produeix un moment de nervis quan sembla que l'execució es pot avançar. És una falsa alarma. Sí que és veritat que el botxí ja ha arribat. Ve de Badajoz i ha començat a instal·lar el macabre garrot en un espai de la presó. Entorn del centre se situen forces de policia, amb cotxe i a cavall. Puig Antich manté encara una llum d'esperança. Sap que molta gent s'ha mogut intensament i al més alt nivell. Potser no sap del tot que els intents més intensos per salvar-lo s'han fet massa tard. Aquest cop no serà com a Burgos 1970, quan la pressió internacional per evitar 11 sentències de mort van acabar fent recular el règim.
Són passades les 9 quan les germanes, el salesià i l'advocat són obligats a marxar. No se'ls permet ser presents en l'execució. Puig Antich és emmanillat. És aleshores quan entén que s'han escolat totes les esperances. Amb rapidesa és lligat de peus i mans i el botxí, darrera seu, comença a donar voltes amb el sinistre instrument. Pocs minuts després, serà el salesià qui informa a les persones que esperen fora, entre ells diversos periodistes, de la mort de Salvador. Poc després, el seu cos seria traslladat al cementiri de Montjuïc, on la seva família li donaria sepultura l'endemà. Havia nascut un dels grans referents de l'antifranquisme.
L'atemptat mortal contra l'almirall Carrero Blanco havia deixat el règim estabornit i alhora amb afany de revenja. El pas del cas Puig Antich a la jurisdicció militar no anunciava res de bo. S'assegurava que el capità general de Catalunya havia demanat "capitans resolutius" per formar el tribunal. Des del 9 de gener, l'espera estava centrada en cada consell de ministres, que havia de rebre la sentència i posar en mans del dictador, el general Franco, la decisió final: commutar-la o limitar-se a donar el cínic enterado, deixant via lliure a l'execució. Així van transcórrer les darreres hores de Salvador Puig Antich.
Presó Model. Cinquena galeria. Cel·la 443. Ja són més de les 9 del vespre quan se li comunica a Puig Antich l'enterado del consell de ministres. Es fa en presència del seu advocat, Oriol Arau. L'impacte és evident. El govern espanyol era conscient de l'abast delmoment. Per això no es va voler ni tan sols deixar marge a pressions i mobilitzacions. La roda de premsa del ministre d'Informació i Turisme, Pío Cabanillas, per informar sobre el consell de ministres, es va fer esperar fins a prop de les deu de la nit. No era gens habitual. Segons la llei franquista, entre la comunicació al pres i l'execució havien de passar exactament 12 hores.
L'advocat avisa immediatament les germanes del militant del MIL. Tres d'elles, Montserrat, Imma i Carme es desplacen a la presó. La més jove, Merçona, es queda a casa per fer companyia el pare, un home de salut fràgil, a qui no es comunicarà fins més tard el que ha passat. Les germanes telegrafien el germà gran, Joaquim, que viu als Estats Units, on serà un psiquiatre prestigiós. Després de la sentència de mort, Joaquim Puig Antich va volar a Barcelona per veure el seu germà. Latrobada va ser molt emotiva.
Puig Antich va passar bona part d'aquella nit parlant amb les germanes i l'advocat en una cel·la d'espera. En l'argot penitenciari, a aquest espai de temps se l'anomenava estar en capella. El jove activista antifranquista manté la serenor i encara es permet alguns moments d'humor en unes hores que quedaran per sempre en la memòria de les germanes de Salvador. Quan li pregunten si vol assistència del capellà de la Model, demana que cridin a un religiós salesià de Mataró que va ser professor seu. El religiós es presentarà d'immediat i farà costat a Salvador.
Intents frenètics... massa tard
Mentrestant, al Col·legi d'Advocats hi ha moviments frenètics. Lluitant contra el temps, un grup de lletrats truquen a nombroses personalitats. Hi ha intents de contactar amb l'aleshores canceller alemany, Willy Brandt, al Vaticà (a través de l'exministre d'Educació Ruiz Jiménez). Es truca algunes personalitats rellevants del país. El doctor Joaquim Puigvert, rellevant uròleg que havia tractat Franco, és avisat i truca al Palau del Pardo. Més tard es va dir que si li haguessin avisat molt abans, hagués pogut ser eficaç. Són coses que han circulat amb més o menys base.Entorn les 8, es produeix un moment de nervis quan sembla que l'execució es pot avançar. És una falsa alarma. Sí que és veritat que el botxí ja ha arribat. Ve de Badajoz i ha començat a instal·lar el macabre garrot en un espai de la presó. Entorn del centre se situen forces de policia, amb cotxe i a cavall. Puig Antich manté encara una llum d'esperança. Sap que molta gent s'ha mogut intensament i al més alt nivell. Potser no sap del tot que els intents més intensos per salvar-lo s'han fet massa tard. Aquest cop no serà com a Burgos 1970, quan la pressió internacional per evitar 11 sentències de mort van acabar fent recular el règim.
Són passades les 9 quan les germanes, el salesià i l'advocat són obligats a marxar. No se'ls permet ser presents en l'execució. Puig Antich és emmanillat. És aleshores quan entén que s'han escolat totes les esperances. Amb rapidesa és lligat de peus i mans i el botxí, darrera seu, comença a donar voltes amb el sinistre instrument. Pocs minuts després, serà el salesià qui informa a les persones que esperen fora, entre ells diversos periodistes, de la mort de Salvador. Poc després, el seu cos seria traslladat al cementiri de Montjuïc, on la seva família li donaria sepultura l'endemà. Havia nascut un dels grans referents de l'antifranquisme.