Alfred Bosch: «Colau no ha fet els deures per tenir el tramvia»

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) vol tornar a disputar l'alcaldia a Ada Colau i es presentarà a les primàries per ser el candidat d'ERC per segona vegada consecutiva. El líder del partit a l'Ajuntament de Barcelona és l'únic que ha anunciat la intenció de ser l'alcaldable republicà. En aquesta conversa amb NacióDigital, Bosch fa un balanç crític de la gestió de l'alcaldessa i avisa Colau que no es pot iniciar la construcció del tramvia sense un conveni amb la Generalitat. El dirigent d'ERC, que en l'entrevista exposa l'essència del seu projecte per a Barcelona, també repassa l'escenari nacional. Detalla que el candidat a la investidura del nou Govern segueix sent Carles Puigdemont i admet que veu difícil que Oriol Junqueras surti de la presó per com actua l'Estat.

- En el darrer ple, en el qual Colau va quedar sotmesa a una qüestió de confiança, li va demanar a l'alcaldessa que comenci a pensar a plegar. Tan sola la veu?

- La veig sola, aïllada i sobretot esgotada. Els grans temes bandera amb els quals va guanyar Ada Colau, sigui l'habitatge, el tramvia o l'erradicació de la pobresa, no han funcionat. Els lloguers, si tot continua igual, s'hauran duplicat a la ciutat. Serà el període que més èxode hi ha hagut, sobretot de gent jove. També serà el mandat que menys habitatge públic s'haurà construït. Els índexs de pobresa continuen sent els mateixos, amb la bretxa fins i tot un pèl més àmplia. No veiem que el balanç d'aquest mandat pugui ser positiu. Creiem que ha estat un projecte fallit i que aquesta ciutat es mereix un alcalde que compleixi allò que promet.

"Creiem que Colau ha estat un projecte fallit i que aquesta ciutat es mereix un alcalde que compleixi allò que promet"

- Ens pot dir una cosa que ha fet bé Colau i una cosa que ha fet malament?

- La cosa que va fer millor va ser la campanya i guanyar les eleccions. Em trec el barret. Realment ho van fer bé, la comunicació va ser bona, hi va haver un missatge central molt potent d'ajudar a erradicar la pobresa. El pitjor que ha fet és no complir-ho entenc per una mala gestió, de no fer els deures, de centrar-se més en la comunicació que en la construcció de realitats. Ja es veu al final de tres anys com pot resultar letal per a qualsevol projecte polític. No pots insistir més en els publireportatges que no pas en la construcció de la realitat, sobretot si lideres una opció de progrés i de canvi.

- Amb Xavier Trias van prometre que no deixarien caure l'alcaldessa si trencava amb el PSC, com va acabar passant, i es van abstenir als pressupostos, tot i que aquest gest ha resultat insuficient per la posició dels socialistes. Vostès han complert la seva promesa?

- L'hem complerta del tot perquè el que vam proposar és contribuir a l'estabilitat i la governabilitat. Això no és el mateix, ho vam dir en aquell moment, que un xec en blanc, i menys a favor de Colau o el seu partit. Una cosa és treballar per Barcelona i una altra cosa és treballar per Ada Colau.

- El bloqueig de la ciutat és només imputable a Colau?

- És l'alcaldessa. La responsabilitat que la ciutat es bloquegi o es desbloquegi en última instància és seva. Ja sé que una de les línies de defensa d'Ada Colau i dels "comuns" és dir que tot és culpa dels altres, però a mi em recorda quan feia de professor i l'alumne et deia que no havia fet els deures perquè se'ls havia menjat el gos. Aquí cadascú que assumeixi les seves responsabilitats, això no vol dir que li endossem totes les culpes, perquè seria el mateix que fa ella però a la inversa. I no li direm, com va dir a l'anterior alcalde, que el problema de l'habitatge és culpa de les seves polítiques. Però sí li direm que és responsabilitat d'ella fer alguna cosa, i més quan va prometre que ho solucionaria.
 
- Els socialistes insisteixen a dir que Colau ha claudicat als interessos dels independentistes. Considera que han sumat els "comuns" a les seves tesis?

- No hi ha hagut canvi de cromos, i la prova és que al final no li hem votat la qüestió de confiança. Si hi hagués canvi de cromos, ells assegurarien el seu suport al Parlament al candidat del bloc independentista, i això no ho estan fent. Crec que Ada Colau ha intentat mantenir una posició equidistant, però és una equidistància falsa. L'equidistància, en la situació en què estem, afavoreix aquells que tenen el poder i que estan laminant l'autogovern, les institucions catalanes i la democràcia.

"Quan Colau va pactar amb els socialistes li vam dir que s'equivocava i el temps ens dona la raó"

- Creu que es va equivocar l'alcaldessa pactant el govern amb el PSC?

- Li vam dir molt clarament que s'equivocava en el seu moment, i li vam oferir una alternativa, que era fer un govern de canvi real per tirar endavant amb les forces de progrés. Ella va preferir pactar amb els socialistes. En aquell moment ja li vam dir que s'equivocava i creiem que el temps, un any i mig després, ens dona la raó. Les seves bases els forcen a trencar amb els socialistes perquè s'ha convertit en una aliança tan incòmoda que és insostenible. En aquest sentit Ada Colau perd la partida i demostra que es va equivocar.

- El govern municipal i l'alcaldessa, en canvi, els atribueix a vostès la responsabilitat del fet que ERC no sigui al govern.

- No entenc aquest argument. ERC ja els va dir: escoltin, no pactin amb l'establishment barceloní, el que ells anomenaven la màfia, no nosaltres, aquest llenguatge no el fem servir, i hi ha una alternativa. Ara s'han de tirar endavant coses, s'ha de creure en la transparència de veritat, en els processos participatius de veritat, en el canvi radical democràtic que està tenint lloc en el nostre país i la nostra ciutat, en l'1 d'octubre, en el que la gent està forjant al carrer en aquesta ciutat. Si creiem en tot això, podem fer una alternativa de canvi.

- Pel que diu, vostè interpreta que Colau no és una aliada de la República?

- Des del principi ha dit que no creu en la independència. No ho dic jo, a mi m'encantaria que fóssim molts més, però sí que hi ha gent que diu que clarament no pensa batallar per una República catalana, ho intentarem tot perquè canviïn de parer.
 
- En el darrer ple l'alcaldessa va desafiar l'oposició a presentar una moció de censura ara que està sotmesa a una qüestió de confiança, però hi ha alguna possibilitat de formular-la?

- La moció de censura seran les urnes. L'any que ve ens planten les urnes al davant per decidir qui serà el pròxim alcalde de Barcelona, i per tant és allà on s'ha de dirimir. Ara no anirem a fer unes aliances amb una aritmètica estranyíssima. Ada Colau, guanyant amb 11 regidors, és alcaldessa. L'alternativa per tal de derrotar qui ha guanyat les eleccions ha de ser de 21 regidors. No hi arribem. Encara que ens volguéssim ajuntar amb el PDECat i el regidor no adscrit, hauríem d'anar a buscar el PP o Ciutadans. Aquests són els primers que diuen que mai de la vida faran un alcalde independentista, i per tant s'ha acabat la discussió. Insisteixo, ara mateix com estem, havent passat l'equador del mandat, celebrant-se eleccions municipals l'any que ve, anem a les urnes i l'alternativa l'haurem de trobar a les urnes.

- L'alcaldessa els ha afegit pressió aquesta setmana sobre ERC perquè els ha dit que necessita el seu suport per tirar endavant la connexió per l'avinguda Diagonal. Acceptaran començar obres en aquest mandat per enllestir un primer tram?

- El tramvia ha de servir perquè la gent tingui un transport millor o ha de servir per fer pressing a ERC? És un ítem de campanya política per intentar arraconar els rivals o és perquè el transport millori a la ciutat? Si és perquè el transport millori, que és el que veiem nosaltres, el primer que hauríem de fer és els deures.

"Els que poden decidir sobre el tramvia són els que tenen majoria a l'Autoritat del Transport Metropolità: la Generalitat"

- Quins són els deures pendents?

- Això no és competència de l'Ajuntament, sinó de la Generalitat. Els que poden decidir sobre el tramvia són els que tenen majoria a l'Autoritat del Transport Metropolità: la Generalitat. Que l'Ajuntament té un interès tan pronunciat amb el tramvia que diu que vol col·laborar, finançar, fer el projecte executiu i fins i tot executar-lo, parlem-ne, però es necessita un conveni amb la Generalitat per tancar això, i aquest acord no hi és. En tres anys han estat incapaços de tancar aquest acord pel tramvia, i mira que és important per a ells. Segona qüestió, que ens diguin clarament si serà un tramvia públic o privat, que no està clar. Finalment hauríem de parlar de tota la connectivitat metropolitana, com la línia 9 i 10, que per falta de diners no tira endavant; la connexió de la línia 4 que arriba fins a la Sagrera, la línia 2 fins a l'aeroport i els FGC de plaça Espanya fins a Gràcia. El tramvia sí que ens interessa, però tot això també.

- Colau defensa que el govern municipal ja ha fet els deures i que la pilota està a la teulada d'ERC. Cal aparcar el tramvia i prioritzar la línia 9 del metro?

- Creiem que si volen fer els deures, els han de fer, i no els han fet. Com podem parlar del tramvia, com podem votar una cosa substancial, si no tenim el conveni que permet que Barcelona pugui fer el tramvia. Nosaltres ho portem al programa, és evident que no estem en contra de la connexió del tramvia, ara que no ho utilitzin per fer pressing, ni per fer anuncis ni per fer publireportatges, que ho utilitzin per fer un mitjà de transport.
- Per tant, si vostè governa, continuarà endavant amb el tramvia?

- Si jo soc l'alcalde, el primer que farem és arribar a un acord amb la Generalitat. Pel tramvia, pel metro de la línia 9 i 10, per la línia 2, per la línia 4 i per Ferrocarrils de la Generalitat, les grans obres de connectivitat metropolitana. Totes, perquè totes són importants.

"Si soc l'alcalde, el primer que farem és arribar a un acord amb la Generalitat pel tramvia i les grans obres de connectivitat metropolitana"

- És finançable tot això?

- Depèn de les prioritats, i depèn del pressing. On haurem de posar pressió és al Govern, i si soc alcalde d'aquesta ciutat el que faré és martiritzar el pobre conseller de Política Territorial, perquè no el deixaré dormir. Hi ha obres de connectivitat metropolitana importants que s'han de fer dins del municipi de Barcelona, i Barcelona ha d'insistir fins a la sacietat que tot això és necessari.

- Descarta en aquest mandat cap acord polític per tirar endavant el tramvia?

- Si es tracta de votar el conveni negociat amb la Generalitat, endavant. Si es tracta de votar el projecte executiu, parlem-ne. El més probable és que hi vulguem aportar també millores i tirar-lo endavant. Ara si es tracta de fer un brindis al sol perquè l'alcaldessa pugui dir que el tramvia ens l'estimem molt, no hi veig la utilitat. El tramvia no pot ser una professió de fe, és un mitjà de transport i com a tal l'hem de tractar. S'han de fer els deures i Colau i el seu equip no han fet els deures amb el tramvia. Ara mateix, si hi hagués un acord polític, podrien començar a posar raïls? No, primer perquè no tenen competències per posar ni un sol raïl, ni hi ha un acord perquè puguin intervenir. Segon perquè encara no han decidit quin serà el model de gestió, si serà un privat o un públic. Em sembla una mica absurd dir que volem fer aquest tram central que sigui públic quan qui en treu beneficis són els operadors privats. Aquí s'ha de renegociar. Podem intentar construir realitats en lloc de quimeres? Si ho enfoquem per aquí, no serà difícil parlar-ne i arribar a acords.

- Mentre no es fa el tramvia, s'hauria de fer un autobús que creui de costat a costat la Diagonal?

- Hi ha busos que parcialment la cobreixen. Potser no seria mala idea que n'hi hagués un que la cobrís tota, perquè entre altres coses també demostraríem la necessitat i la conveniència que hi hagi un transport al llarg de tota l'avinguda Diagonal. A més està previst a la xarxa ortogonal, que és el D30.
 
- Vostè ha parlat amb Oriol Junqueras de les pròximes eleccions municipals?

- No. He parlat amb la Marta Rovira, el Lluís Salvador, l'Isaac Peraire, amb tots aquells que ara tenen disponibilitat per parlar d'això. Amb l'Oriol Junqueras ens hem intercanviat reflexions sobre coses de drets humans i civils, hem parlat de Nelson Mandela, d'història i com ara es pot comparar amb altres èpoques històriques.

"Em presento a les primàries i m'agradaria molt que la gent d'ERC revalidés la seva confiança en mi com a candidat"

- Confia a ser l'únic candidat a l'alcaldia de Barcelona per ERC?

- No és un tema que em preocupi. El que sí que tinc clar és que em presento a les primàries. M'agradaria molt que la gent d'ERC revalidés la seva confiança en mi com a candidat. Ho haig de fer bé, haig d'explicar el projecte, que el tenim i l'he de compartir amb tota la gent que d'una manera o altra són els que manen a ERC, que són les bases.

- Què és el que fa atractiu el seu projecte per als militants?

- És un projecte que s'ha de basar en l'autoestima. Tot el que ens ha caracteritzat al llarg de la nostra història ara està en qüestió. En el mandat d'Ada Colau Barcelona s'ha convertit sobretot en la capital dels problemes. Problema amb la pobresa i estem estancats, amb l'habitatge, amb el turisme. No volem ser la capital dels problemes, volem ser la capital de les solucions, que crec que és el que hem estat tota la vida.

- Falta més d'any per a les municipals, però ara ja em pot descartar que ERC no es presentarà amb una marca que agrupi les formacions independentistes?

- Nosaltres ens centrem en Barcelona. Ja he expressat quin és el centre del nostre projecte, un intangible del qual en deriven moltíssimes coses. El que hem d'anar buscar és una aliança entre tots aquells que volen rescabalar el nom de Barcelona, tots aquells que volen treballar per a una ciutat de progrés. Volem ser la capital de les solucions també en el terreny social, en el terreny de la formació i de la innovació. Això ha de ser tan ampli com sigui possible, hi ha de cabre tothom. I és una proposta que, en contrast amb la capital dels problemes, ha de generar la capital de les solucions, de l'èxit compartit. Es tracta de socialitzar els èxits de Barcelona. Per què tenim tan bon record dels Jocs Olímpics? Perquè aquell èxit es va socialitzar i tothom se'l va sentir seu. Per què el Fòrum de les Cultures el vam veure diferent? Perquè aquesta socialització no va ser tan evident. Ara mateix, no estem tenint la percepció de Barcelona com una ciutat d'èxit, més aviat comencem a tenir la percepció contrària; i, per descomptat, com que no hi ha èxit, no el podem socialitzar. El que tenim, més aviat, és una ciutat en què la gent que hi viu hi veu molts problemes. I com més parlem dels problemes i no els resolem, la percepció és cada cop més negativa.

"ERC ha d'ampliar el camp de mira Sense excloure ningú per les seves idees, podem tenir moltíssima gent que pot sentir-se còmoda amb una aposta àmplia de ciutat"

- Li preguntàvem si ERC s'ha de presentar sola a les eleccions.

- ERC ha d'ampliar el camp de mira. I com ho hem de fer això? Doncs, sent molt barcelonins i, si em permeteu, molt barcelonistes. Sense excloure ningú per les seves idees, podem tenir moltíssima gent que pot sentir-se còmoda amb una aposta àmplia de ciutat. I necessitem tots aquells que puguin conviure amb aquesta idea de ciutat.   
 
- La construcció de la República hauria de ser part irrenunciable de qualsevol programa electoral d'un partit que aspiri a governar Barcelona?

- Som republicans i no ho amagarem. Però crec que hem d'anar a buscar gent que no ho té excessivament clar, aquella gent que no hi sent al·lèrgia. Hem d'ampliar molt el focus. Barcelona, sobretot, ha de tenir aquest lideratge que necessita com a capital. És una capital que demana un alcalde que entengui que Barcelona ha de ser ambiciosa, que ha de ser de progrés i que ha de socialitzar els èxits.

- En el moment en el qual estem, de complexitat per al país, hauria de ser un requisit que la capital de Catalunya estigui en sintonia amb el Govern de la Generalitat?

- Seria desitjable que l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat es poguessin entendre. I això és bàsic. Els exemples els tenim molt a l'abast. Des de l'oposició hem intentat treballar en aquesta línia quan vam desencallar el tancament de la Model o quan vam desencallar l'arribada del metro al passeig de la Zona Franca. Per tant, com no ho hem de veure com una línia desitjable quan estiguem governant la ciutat? Perquè és només amb aquesta sinergia que podrem aconseguir que Barcelona tiri endavant les seves necessitats. Abans hem parlat del tramvia, del metro i dels Ferrocarrils de la Generalitat, però podem parlar d'hospitals o d'escoles. Qualsevol de les necessitats bàsiques de la ciutat de Barcelona han de passar pel Govern de la Generalitat. Per això, també el 155 perjudica molt Barcelona. No enteníem com el mateix partit que votava a Madrid a favor de la fuga d'empreses de Catalunya portés la promoció econòmica i empresarial de Barcelona. Ja vam dir que no enteníem com el PSC podia ser al volant d'una ciutat com a Barcelona quan intentava facilitar que les empreses marxessin de la ciutat. Era incomprensible.

"Seria desitjable que l'alcalde de Barcelona i el president de la Generalitat es poguessin entendre"

- Som a les portes del Mobile World Congress i els seus responsables han reclamat un entorn "segur i estable" perquè el congrés segueixi a Barcelona. Creu que es donen aquestes condicions?

- Sí. El que va destacar el màxim responsable del Mobile és el mateix que deia jo, el concepte d'autoestima. Reclamava que la ciutat fes la feina que li pertocava. I va enviar un dard enverinat a l'actual equip de govern. Els va dir que s'havien de creure la seva ciutat, que la confiança l'havien de demostrar ells mateixos. Ho vaig entendre com una crítica clara a l'equip de govern. Aquesta ciutat s'ha d'estimar a ella mateixa, ha de tenir autoestima, perquè d'aquí se'n desprenen moltes coses.

- Parlem de la situació política del país. ERC no mostra precisament entusiasme davant de les fórmules plantejades per Junts per Catalunya per investir Carles Puigdemont. És viable la investidura?

- El nostre candidat és Carles Puigdemont i, per tant, som partidaris de la seva investidura. Ho hem dit des del primer moment fins a l'últim. Hem de trobar la fórmula idònia per tal que això sigui possible i, al mateix temps, poder portar endavant el funcionament de l'administració. És des del Govern que podem vetllar perquè l'escola catalana continuï sent un model d'integració i d'excel·lència educativa. És des del Govern que podem vetllar perquè el sistema sanitari funcioni cada dia millor. I això no ho hem de menystenir. Per tant, hem de trobar la millor manera per tal de combinar la investidura de Puigdemont, que ostenta la majoria parlamentària per ser investit de nou president, a banda de ser el president legítim de Catalunya que algú es va voler carregar, amb poder fer feina sobre el terreny. Estem condemnats a trobar la fórmula i, com que estem condemnats a fer-ho, ho farem.  
 
- Li preguntem d'una altra manera. La situació, tenint en compte el veto del TC, no condemna Puigdemont a tenir una funció més simbòlica que executiva?

- Hem de trobar la manera que pugui ser investit com un president real. I estem a l'espera que Junts per Catalunya ens proposi la fórmula idònia perquè això pugui ser. Aquest és l'objectiu principal i immediat.

- Joan Tardà havia plantejat, en una entrevista a La Vanguardia, que caldria sacrificar Puigdemont si era necessari per tenir Govern.

- Vaig llegir l'entrevista sencera i, el primer que deia Joan Tardà, de forma rotunda i clara, és que Puigdemont era el candidat i que nosaltres li donàvem tot el suport per ser investit president. Això és el principal que va dir Joan Tardà i, després, va fer unes consideracions que són aplicables a ell, a mi i a tothom. Tots els polítics formem part d'un col·lectiu, que sempre és més important. El poble de Catalunya és més important que qualsevol de nosaltres. Això és una observació elemental. Però en Joan Tardà va dir molt clarament que el candidat era Puigdemont i que calia investir-lo. Això també té el seu valor.   

- El PP vol que els condemnats per rebel·lió i sedició no puguin rebre cap indult. S'ha d'interpretar com un avís als presos?

- És la línia perversa del PP de traspassar els límits de la separació de poders, d'influir en el TC i d'intentar que el Consell d'Estat digui coses que al final no diu per després no escoltar-lo. S'han traspassat totes les línies de l'estat de dret i del funcionament democràtic. La responsabilitat màxima de tot el que està passant és del govern espanyol del PP. I així ho hem d'enfocar. Qui dona instruccions als fiscals perquè facin certes acusacions? Qui intenta influir en el poder judicial? Qui intenta bloquejar com sigui la investidura del president legítim de Catalunya? La càrrega de tota la responsabilitat que caigui a les espatlles de qui toca.

"Em sap greu, però crec que costarà molt que Oriol Junqueras surti de la presó"

- Tenint en compte l'intervencionisme del govern espanyol en relació a la justícia que vostè descriu, té alguna esperança que Oriol Junqueras surti de la presó?

- M'agradaria i trobaria de justícia que Oriol Junqueras no es passés ni un minut més a la presó. Però coneixent el PP i com influeixen en la justícia, i també coneixent com funciona la injustícia espanyola, em sap greu, però crec que costarà molt que surti de la presó. Ho hem de portar a Estrasburg, ho hem de portar a La Haia, i ja ho estem fent, per tal que s'imparteixi justícia. No es pot posar en presó preventiva una persona per motius polítics. Perquè, aleshores, no ets una democràcia stricto sensu. Farem tot el possible per aconseguir que surti. Arriba un moment que el PP i el sistema judicial espanyol, que estan més connectats del que seria lògic i desitjable, posen gent a la presó i, a la vegada, els motius per justificar aquest empresonament no tenen prou pes per tramitar una ordre de detenció europea a investigats pels mateixos delictes. Com es menja això? Com es justifica una diferència tan flagrant? Ens trobem davant d'una gent que actuen amb impunitat i injustícia. No hi ha una altra manera d'entendre-ho ni d'expressar-ho.