Els presidents de Galícia, Castella-la Manxa, Navarra, Cantàbria i La Rioja són els únics que, fins al moment, tenen previst incrementar el seu sou a diferents nivells l'any vinent, és a dir, el 2025. D'aquests cinc barons, alguns augmentaran el percentatge salarial previst per al funcionariat, mentre que altres han optat per una major pujada, de fins a un 3,5%.
Així apareix reflectit als pressupostos de cada comunitat, consultats per Europa Press, encara que el nombre total de presidents que s'incrementaran el seu salari encara es desconeix perquè molts continuen elaborant els seus comptes públics per al pròxim curs. D'aquests cinc barons autonòmics que de moment tenen previst apujar-se el sou, dos d'ells han optat per l'increment salarial acordat per al funcionariat: el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, i el seu homòleg de La Rioja, el popular Gonzalo Capellán.
No obstant això, el president de la Xunta de Galícia, el també popular Alfonso Rueda, i la presidenta de Navarra, la socialista María Chivite, tenen previst incrementar la seva retribució anual en un 2,5%, mentre que la seva homòloga a Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, estima en els seus comptes públics una pujada salarial del 3,5%.
L'última pujada de sou dels empleats i empleades públics s'ha produït i ha estat un increment fix del 2% més un 0,5% addicional a partir de 2025 que depèn de com evolucioni l'Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCA).
En el cas del govern estatal, l'executiu encara no ha donat a conèixer el seu projecte de pressupostos per a l'any vinent, per la qual cosa el sou anual de Pedro Sánchez és de moment de 90.010,20 euros, la qual cosa suposa una retribució mensual de 7.500 euros.
Així, García-Page i Capellán tenen previst experimentar l'any vinent l'increment salarial que permeti l'Estat. D'aquesta manera, la retribució del president de La Rioja passaria de 82.750,6 euros anuals a l'increment previst per l'Estat per a 2025. El 2024, el salari anual del seu homòleg a Castella-la Manxa era de 88.616,08 euros i també creixerà en proporció del que permeti l'Estat.
Augments de fins al 3,5
Després, hi ha almenys els presidents autonòmics que han previst aplicar-se el 2025 augments del 2,5% i el 3,5%. El president gallec, per exemple, passaria de cobrar 83.247,72 euros anuals el 2024 a percebre un total de 85.324,80 euros l'any vinent, tal com es recull en el projecte de pressupostos regionals de la Xunta per al 2025.
Mentrestant, la presidenta navarresa cobraria l'any vinent un total de 82.975,06 euros, mentre que aquest 2024 està percebent un total de 80.955 euros anuals, segons apareix en el projecte de comptes públics del govern navarrès. Quant a Buruaga, el sou que té la presidenta de Cantàbria aquest 2024 és de 69.063 euros i el projecte de comptes públics regionals incrementa un 3,5% aquesta retribució, fins als 71,484,75 euros anuals.
També hi ha qui se'l congela
Per contra, Madrid, Canàries i Balears són els únics que, de moment, han recollit una congelació salarial dels seus presidents en els seus projectes de pressupostos per a l'any vinent.
En el cas de la Comunitat de Madrid ja fa 13 anys que hi ha el mateix sou per a la presidència, encara que Isabel Díaz Ayuso és la mandatària autonòmica que més retribució anual percep d'aquestes comunitats, uns 103.090 euros l'any. Això sí, en aquesta ocasió Ayuso ha decidit congelar la seva retribució anual, encara que sí que ha previst una pujada salarial per als seus consellers. L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, en canvi, sí que incrementarà el seu sou en un 2%.
Per part seva, Fernando Clavijo, de Canàries, ha previst en els seus comptes públics per a l'any vinent continuar cobrant 76.823 euros anuals, mentre que la dirigent balear Marga Prohens percebrà també el 2025 uns 78.803,06 euros anuals.
A l'espera de presentar pressupostos
En qualsevol cas, encara hi ha governs autonòmics que encara no han presentat el seu projecte de Pressupostos per a l'any que ve i altres que, encara que sí que han donat a conèixer els seus comptes, no s'especifica si hi ha una pujada salarial per als membres de govern.
Després hi ha altres presidents autonòmics que, encara que en els seus comptes públics per a 2025 no es fa referència a una pujada salarial, han actualitzat el seu sou fa només uns mesos. És el cas del dirigent andalús Juanma Moreno, que el seu salari va incrementar-se el 27 de desembre de 2023, acabada d'aprovar la llei del pressupost de 2024, i a l'agost es va publicar l'actualització, per la qual cosa està cobrant 89.275 euros.
El sou actual de la resta de presidents autonòmics és el següent: Adrián Barbón (71.548,06 euros anuals); María Chivite (80.955 euros anuals); Jorge Azcón (96.013,32 euros anuals); Alfonso Fernández Mañueco (77.478,24 euros anuals); María Guardiola (87.015,18 euros); Carlos Mazón (77.842,56 euros a l'any) i Fernando López Miras (75.670,36 euros).
Illa, el que més guanya
De tots els presidents, el mandatari català Salvador Illa és el que més cobra. A l'espera de conèixer el projecte de pressupostos per al pròxim any, el líder del PSC té un salari anual de 136.177,5 euros. D'altra banda, el lehendakari, Imanol Pradales, no especifica en el projecte de comptes per a 2025 si hi haurà un augment en la seva retribució.
