A Antoni Vives (1965) no l’espanta la controvèrsia dialèctica. Escriptor i consultor, abans polític, autor polifacètic que ha publicat també poesia i ficció, ara irromp amb un full de batalla, Contra l’orriolisme (Pòrtic). Un llibre on surt al pas de l’onada ultra que també vol fer niu en els rengles del catalanisme. Per si de cas, Vives nega la major i assegura que Aliança Catalana és un cavall de Troia de l’espanyolisme més rònec. Hi conversem un vespre a tocar de la plaça de la Concòrdia, un substantiu ara a la defensiva mentre cau un suau plogim. Res a veure amb el que pot venir. 

Més explícit no pot ser. Ho dic pel títol.
És explícit quant al títol perquè la configuració dels espais polítics es fa sovint a través dels noms. El lerrouxisme era Alejandro Lerroux. Dir orriolisme vol dir la Sílvia Orriols i tots els que hi van al darrere. És una manera fàcil de tenir classificades les seves propostes polítiques. L’orriolisme té una construcció política banal, feble, però al mateix temps l’hummus, les arrels sobre les quals es vol construir, és un hummus real, amb una tradició determinada.  

En el llibre diu molt explícitament que Aliança Catalana és la sucursal catalana d’un moviment global. 
Ho dic a la primera pàgina. Aliança Catalana és la versió catalana de Vox i el Reagrupament Nacional de França. És un fet claríssim. Podríem afegir els Germans d’Itàlia i altres.  

Assegura que Aliança suposa una ruptura total amb el catalanisme.
Sí. És una ruptura amb el catalanisme per la via de la negació. El catalanisme ve a vertebrar la societat real que existeix a la societat catalana en cada moment de la història. I ho fa a través d’uns elements que són clàssics, com són la incorporació a la llengua i la cultura catalanes, i la incorporació a un sistema de bé comú. És el que defineix aquesta idea de catalanitat i prosperitat col·lectiva que els catalans creiem que és l’única manera que ens permet seguir sent nació. El fet que s’emboliquin amb una estelada no vol dir res. Això és jugar amb els símbols.

Política

Abascal defensa col·laborar amb Aliança per protegir la «identitat catalana» ACN

Però ells es defineixen com a independentistes. Si més no ho diuen.
És que dir això no vol dir res si a l’hora de la veritat donen suport a partits polítics que tot el que busquen és anorrear, liquidar Catalunya. Quan la líder diu que no es presenta a les eleccions espanyoles i que hi ha un altre que la representa, que és Vox, està claríssim. Això no és catalanisme, és una altra cosa. Qui dona cobertura a això dient que és una nova manera de catalanisme, està donant cobertura a aquells que volen destruir la nació i les persones que en formen part. 

Això és el més greu de tot, la deshumanització. Vaig veure com Orriols es va dirigir a una diputada d’ERC dient-li que portava un parrac. Tu pots estar més d’acord en què es porti una creu o un drap, però no li pots dir això a ningú. Hi ha gent que té un sentiment religiós profund i això forma part de la seva identitat. Dir parrac és voler-la convertir en una pària. Però què és això? Si acceptem que es facin judicis de valor sobre un aspecte, ho hem perdut tot.  

No accepta que representin l’ala més dura del catalanisme.
No, no. És la renúncia al catalanisme. És la forma més col·laboracionista amb l’espanyolisme que s’ha vist mai. Mai he vist una forma més clara de col·laborar amb el somni de l’espanyolisme que ells. Són els màxims col·laboradors en la tasca de destruir el país. Que hi ha musulmans que són uns cafres? Evidentment que sí, com hi ha cristians, jueus i ateus. Però això no justifica la resta.   

Assegura que els problemes que assenyala l’extrema dreta són reals, però les respostes són equivocades.
No has de ser politòleg o sociòleg per veure els problemes que hi ha a la societat. Hi ha un terreny de cultiu i hi ha hagut unes promeses de solució que no s’han complert. Hi ha hagut una generació d’expectatives que no s’han complert. I hi ha un model econòmic que necessita que vingui una gent que no forma part immediata de la nostra societat. Tot això és real, però si la solució és deshumanitzar la gent, hem mort, ens hem acabat. Des d’un punt de vista ètic, no es pot agafar. El catalanisme o és ètic i té un canemàs d’humanisme o no serà. I saben que menteixen.

Hi ha gent que diu que, com a mínim, parlen clar.
Jo també parlo clar. Hi ha molta gent que parla clar i diu una bajanada rere l’altra. Potser es vol dir que hi ha un cansament del políticament correcte, de les bones paraules, però el que diuen ells no és veritat, diuen mentides. I afecten la continuïtat de la meva nació, que no té eines d’Estat, i Aliança Catalana el que fa és minar la possibilitat que hi hagi una majoria nacional que vulgui tenir eines d’Estat. Aquesta gent són un cavall de Troia. Per això són tan perillosos. 

Nega també que siguin defensors dels valors tradicionals, amb l’ús que fan de símbols com la creu. M’ha agradat una frase que cita d’un autor catòlic francès, Benoist de Sinety, que no coneixia, referint-se a aquests sectors ultres, quan diu que propugnen una cristiandat sense Crist.
Quan tu agafes un immigrant i dius que a aquesta persona l’enviaràs no sé on, on queden el Sermó de la Muntanya o el bon samarità? A vegades, quan escolto coses sobre la civilització occidental, em poso a tremolar i veig un camp de concentració nazi. O la partició de l’Índia. O Àfrica del Sud. Només cal anar a Mallorca i veure què va passar el 19, 20 i 21 de juliol del 36. Ho ha explicat Sebastià Alzamora en aquest poema meravellós que és Sala Augusta, quan et mataven pel carrer per ser catalanista. El catalanisme és democràtic i integrador. 

Fa una referència als qui, sense combregar en bloc amb l’orriolisme, li donen cobertura intel·lectual. Esmenta la revista Esperit. Nosaltres vam entrevistar el seu director, Frederic J. Porta.
Ell és un historiador, ha escrit llibres importants, ara ha tret la biografia de Batista i Roca. Es declara admirador de la Nova dreta francesa. Però quan passa a fer d’intel·lectual orgànic, agafa coses del passat per portar-les al present per justificar qüestions ideològiques que no tenen res a veure amb la democràcia i la llibertat individual… Entenc que estiguem assedegats del parlar clar, de donar un cop de puny a la taula, però no al preu de donar un cop al rostre de persones. Que són, a més, les més desprotegides. 

Coneix personalment Sílvia Orriols?
No.  

Doncs si escriu sobre ella…
No escric sobre ella. No és un llibre sobre la senyora Sílvia Orriols. Crec que ella és un instrument d’algú, o d’ella mateixa. Com a persona específica m’interessa molt relativament. El que m’interessa de debò és la traducció política i orgànica de tot això sota el paraigües d’un suposat catalanisme. 

Sembla que a Madrid, als cercles més reaccionaris no els espanta massa el seu independentisme.
He escoltat Federico Jiménez Losantos elogiant-la. Això és molt indicatiu. L’orriolisme és un atac directe a les bases constitutives del catalanisme.  

De cara a les eleccions del 29-N, veu molta transmissió de vot d’Aliança a Vox?
No ho sé. He vist algunes enquestes i sembla que hi ha un percentatge relativament important de traspàs de vot. Ara els dirigents de Vox parlen català. A Ignacio Garriga, per cert, el veig sovint a missa a Sarrià. És el mateix que posaria gent en autocars i els faria fora.

L'independentisme, el sobiranisme democràtic, Junts, ERC, han de pactar alguna cosa amb Aliança Catalana? Ho dic ara pensant en les properes eleccions municipals. 
Pactar amb Aliança Catalana és com pactar amb Vox. S’ha de preguntar a Junts, ERC, els Comuns. Bé, els comuns ja van pactar amb Valls, que per mi ja era pactar amb el diable. A la resta de partits, llevat del PP, si se’ls preguntés per pactar amb Vox, diria que no. Doncs amb Aliança també ha de ser que no. I que cadascú respongui després de les conseqüències d’haver-los normalitzat.

Com contempla una possible majoria PP-Vox a Espanya?
És Espanya, això. No hi ha tanta diferència amb el PSOE. Alguns retrocessos més importants que hi ha hagut en política nacional estructural han estat amb el PSOE. 

Posi algun exemple.
Això que està passant a Rodalies és un escàndol. Aquest acord ridícul que hi ha hagut pel no traspàs de Rodalies. Hauria d’arribar el moment en què l’agenda del país no estigués condicionada per la política espanyola. Ha de ser present en un aspecte instrumental, però no d’agenda política. Un govern PP-Vox és una de les hipòtesis que hem de contemplar i hem d’estar preparats per això. Però si em volen fer triar per uns o altres, jo trio el meu país.    

Però en el terreny de drets i llibertats no hi veuria una regressió?
Sí, però les condicions perquè guanyi el bloc PP-Vox les ha posades el PSOE. És imputable a l’esquerra, que s’ha retirat de treballar per solucions reals als grans problemes a base de grans discursos i happenings. Això s’ha vist amb els sindicats, que ara han anat a remolc en les darreres mobilitzacions del carrer. Aquest és el problema a l’estat espanyol i jo penso que també en moltes parts d’Europa. 

Què més vol dir?
A mi em faria feliç que hi hagués gent que, com jo, no milita enlloc i observa, que digués que li fot molt que a la cua del CAP hi hagi molta gent de fora, que li han canviat el carrer, que el seu barri ja no és el que ara, però que no donessin la culpa a aquesta gent. Hi ha hagut fa uns dies una manifestació dels treballadors de les càrniques, per cert, molts de fora parlant en català, només parlaven en castellà els que ja no són immigrants. Cobren una merda de sous, mentre algú s’està fent ric. Hi hauria d’haver una reflexió profunda.