Ramon Tremosa coneix bé Europa. Va ser eurodiputat durant una dècada i membre de la Comissió d’Economia a Estrasburg, on va coordinar el grup liberal. Ha estat conseller d’Empresa i Coneixement (2020-21) i diputat al Parlament (2021-24) en el grup de Junts, partit que també representar a l'Ajuntament de Barcelona. Economista de formació, professor a la UB i conseller d'Aena, ara publica En defensa de l’euro (Episteme Books), bilingüe en català i anglès, i amb pròleg de Martin Schultz, expresident del Parlament Europeu. 

A partir d’una conversa amb Schultz, Tremosa ha fet un llibre que és alhora rigorós (amb una sòlida base documental) i d’agitació ideològica. Preocupat per l’ascens de l’extrema dreta euròfoba, i davant el fenomen d’Aliança Catalana, l’autor explica el que ens espera si el populisme de dretes fa embarrancar el projecte europeu. 

En defensa de l’euro és un crit d’alerta. 
Xavier Vives, que és un dels nostres millors economistes, va explicar que, sense l’euro, el sud d’Europa estaria més a prop de l’Argentina que d’Holanda, en inflació, tipus d’interès i tipus de canvi. Això està explicat en el llibre. Andreu Mas-Colell assegura que l’euro és el ciment que preserva l’edifici. Sempre explico als meus alumnes que adquirir un pis mai ha estat fàcil. Quan jo estudiava, el 1996, les hipoteques anaven al 18%. Moltes pimes solvents no podien pagar els interessos. Tu ara vas a un banc i et poden donar un crèdit a tipus fix al 4%. Mai el sud d’Europa ha tingut aquestes condicions. Donald Trump insultava els suïssos perquè el seu deute públic era més barat que el dels Estats Units. Quadren el pressupost i el seu deute és petit, i és un país previsible que no fa guerres ni coses estranyes. Emetre deute públic li costa més car als Estats Units que en el nostre cas. Vivim una situació increïble.

Política

Quin pla té l'extrema dreta per a Catalunya? Pep Martí i Vallverdú

Vol dir que la ciutadania no és prou conscient del que té.
No és conscient del que té a la butxaca. Espanya ha pogut actualitzar les pensions els últims anys amb una inflació del 3,5-4% sense despentinar-se perquè està pagant un 4% d’interès del deute públic, no un 11%, que és el que tocaria fora de l’euro. I tothom criticant Brussel·les. Tenim una sort única i no la podem malbaratar. Aquest llibre neix d’una conversa amb Martin Schultz, que em va dir que faltava un llibre que expliqués tot el bé que fa Europa. 

Em vaig indignar quan vaig veure fa uns mesos una delegació d’Aliança Catalana reunint-se amb Alternativa per Alemanya, un partit neonazi, antieuro, pro-Putin i finançat per Putin i Trump. Defensen tallar l’ajuda a Ucraïna i dir-li sí a tot a Putin. Elon Musk va assistir al míting final de campanya d’AfD. Això és molt més que donar-li suport. Aliança Catalana i Vox han trencat el consens europeista. Per això aquest llibre està escrit per a Sílvia Orriols. De debò ens petarem l’euro?

En què aniríem malament si aquests senyors triomfessin?
Miri, en els últims 25 anys, tot el que ha anat bé a l’economia catalana ha estat gràcies a l’euro i als mercats europeus. Què ens ofereix Espanya? Rodalies, espoli fiscal, el FLA, i una justícia que és lenta i imprevisible pel que fa als mercats. Amb Europa, hem passat de 3.000 a 11.000 multinacionals. Hem triplicat exportacions. Hem tingut previsibilitat amb inflació baixa. Tenim un BCE amb autoritat, independent del poder polític. I algú ara es planteja fer malbé això per no se sap ben bé què. Per tornar a ser autàrquics? Prepareu dos dígits de tipus d’interès. Aquest llibre està fet per elevar el cost de votar malament. 

Què diria als catalans que tenen coll avall votar Aliança Catalana?
Respecto tots els vots. És evident que hi ha problemes que no estan resolts. És evident que la immigració no està resolta i hi ha partits que defensen barra lliure i que aquí pot entrar tothom. No, nosaltres hem de fer com el Canadà, controlant els fluxos d’entrada. El que fan les esquerres de Dinamarca i el Regne Unit.

Després hi ha el tema agrari. Vaig molt per Lleida i la gent es queixa: no et deixen conrear el que tu vols, no pots posar renovables, les interferències de les administracions són insuportables. La visió excessivament urbanita de gestionar els problemes s’ha de relaxar. Hi ha greus erros que s’han de corregir, però no podem fer que la seva correcció s’emporti tot el positiu que hem construït.        

Diu que a França s’està decidint el futur de la UE. Quin és el mal francès?
El mal francès és que França no és Grècia, que va suspendre pagaments el 2010, va fer una quitança del deute, però és un país perifèric. França és el segon país d’Europa, però és un freerider. 

Què vol dir això?
Que no compleix les normes. Quan es va crear l’euro, es van establir unes normes comunes i es va dir que el dèficit públic no podia superar el 4% del PIB. Els nòrdics han complert escrupolosament. Els francesos, és igual que governin uns o altres, es jubilen als 60 anys. És el país amb més despesa pública del món, però és el que més vagues fa i el més insatisfet del món. Me’n vaig als clàssics, a Plató: la pobresa ve de la disminució de la riquesa o d’una multiplicació dels desitjos.

Una multiplicació dels desitjos.
El món s’ha globalitzat i hi ha una realitat que ningú qüestiona: 2.000 milions de persones han sortit de la pobresa extrema, a l’Àsia, a l’Àfrica i a Amèrica Llatina. Ara els xinesos fan millors cotxes que els europeus. I un xinès no té expectatives socials ni consciència de drets a existir. Escoltem el Sindicat de Llogateres dient que volen transport públic gratuït, que el supermercat sigui barat i matrícules gratuïtes. I el pis a preu de saldo. Jo penso en Plató. La hiperconsciència de drets finançats a canvi de cap deure. A l’Àsia és tot el contrari.  

Les plantes de Volkswagen a la Xina tenen un 0,5% d’absentisme laboral. A Alemanya, tenen un 12%. I Catalunya lidera l’absentisme laboral a l’estat espanyol. Si compres un Tesla, la pregunta clau és on s’ha acoblat. Si ho han fet a Arizona, té quinze vegades més opcions de punxar electrònicament que si ho han fet a la Xina.  

Si l’extrema dreta se sortís amb la seva i el projecte europeu s’enrunés, quins serien els impactes en la vida de la gent a Catalunya?
Jo vaig viure el tercer rescat de Grècia. Varoufakis li va dir a Tsipras que tornarien a imprimir dracmes per sortir de l’euro. Tsipras va dir que no perquè un tercer rescat tenia un cost, però sortir de l’euro encara en tenia més. En aquell moment, la lira turca valia 0,5 dòlars. Tsipras va veure que si el dracma es depreciava molt, els turcs comprarien el país en una setmana. "Estàs mort políticament", li va dir Varoufakis. Però Tsipras va fer el que creia que era millor pel país.

Quan val ara la lira turca? Un dòlar val 50 lires. I baixant. El banc central turc es ven l’or que té per enfortir la moneda i no se’n surt. Avui són els grecs els qui, amb l’euro fort, compren actius turcs. Avui, Grècia es finança més barat que França en els mercats financers. L’últim de la classe ha passat a ser el primer. És un dels miracles de l’euro. Després hi ha el Brexit. Ara surten els britànics a dir que ha estat un desastre. S’ha vist a Irlanda del Nord. El territori més demacrat, devastat, amb terrorisme i crisi siderúrgic. Des del Brexit, és el territori que més creix del Regne Unit.

I això per què?
Perquè va quedar dins del mercat comú irlandès pels acords de pau. Els tories, que anunciaven una època gloriosa fora de la UE, estan groguis. Les exportacions s’han desplomat. Estan recaptant menys. Els trens britànics no arriben puntuals i la sanitat es deteriora més. Els manca PIB i recaptació d’impostos. Ara hi ha empreses de Manchester i Liverpool que s’instal·len a Belfast, perquè poden exportar directament a la UE.     

I com és que, malgrat aquestes evidències, l’extrema dreta viu un moment d’expansió?
Sí, però ja hem vist el que ha passat a Suècia, on l’extrema dreta ha reculat i han tornat els socialdemòcrates. I els finlandesos, a la primavera, votaran en el mateix sentit. No hi ha solucions màgiques i es veu allí on l’extrema dreta ha passat pel govern. Els aranzels de Trump han estat un fiasco. Ho explico al llibre. Té unes enquestes pèssimes. El dèficit comercial nord-americà està creixent malgrat els impostos a les importacions, que són els aranzels. Adam Smith se n’està burlant des de la tomba. 

Trump s’ha posat en una guerra absurda que ha disparat la inflació. Està pujant més el tipus d’interès dels Estats Units que el de Grècia. És al·lucinant. Votar frívolament, amb el fetge, t’acaba costant molts diners de la butxaca. 

Per què diu que Polònia és la Suècia del segle XXI?
És una frase d’Angela Merkel. Polònia és el Lamine Yamal de la Unió Europea. Perquè va entrar a la UE el 2004. Entre França i Alemanya generen el 50% del PIB europeu. Aquest 2026, Polònia pot reemplaçar França com a soci comercial d’Alemanya. 

Explica com Polònia ha millorat el seu nivell educatiu. Com ho han fet?
Els polonesos tenen ambició. Un jove polonès et parla cinc idiomes i toca tres instruments. Hi ha ganes de prosperar. Catalunya és una nació madura industrialment, un cas de biologia industrial, en què les cinquenes generacions de les pimes se les venen. Tot això a Catalunya l’agafa estirada al sofà. Ara, a Espanya hi ha territoris amb pimes de primera generació amb molta fam, amb ganes de prosperar. 

El mateix passa a l’Europa de l’est. Un dels premis Nobel d’Economia d’aquest any ho diu quan es refereix a la qualitat moral del factor treball. Un socialista cristià francès, Charles Péguy, deia que la revolució social seria moral o no seria. Si tots fem trampes amb la baixa, no hi ha seguretat social que ho aguanti.  

M’ha impactat el que diu dels soldats ucraïnesos, que moren amb dues banderes a l’uniforme. 
Els ucraïnesos estan morint perquè volen ser com els polonesos. Amb la bandera del seu país i la bandera europea. Volen seguir el camí dels bàltics i els polonesos, que t’ho donen el mercat únic i la moneda. Moren assassinats salvatgement per Putin. I nosaltres anem a votar partits pro-Putin? Però què estem fent?  

Cita vostè un llibre d’Ernst Jünger, En els espadats de marbre, que diu que l’impressiona i és molt il·lustratiu del moment actual. 
Sí, perquè assistim a un escenari on es repliquen moltes coses que va viure Jünger. Era un militar a la Primera Guerra Mundial. Molt respectat. Fins i tot per Hitler. Els seus llibres de trinxeres van ser molt llegits. Jünger va tenir vint ferides i quinze condecoracions. Quan preparava les oposicions, jo tenia les seves memòries al costat del llit. Per quan em queixava del meu patiment d’estudiant... Els anys 30, quan veu ascendir el nazisme, Jünger en fa una crítica en format al·legòric. És aquest llibre. Quan veig Trump i Elon Musk aixecant el braç, veig coses similars. 

Jünger entra fins al moll de l’os dels alemanys. Va participar en la xarxa d’oficials que va intentar matar Hitler el 1944 i va treballar per la causa d’Europa. Quan fa 100 anys, Kohl i Mitterrand el visitaran i li cantaran "moltes felicitats". Perquè és un dels pares intel·lectuals de l’Europa sorgida de les cendres. 

Creia que la seva relació amb el nazisme havia tingut moments ambigus.
Va ser una relació ambigua. Però no es va deixar manipular mai i era considerat sospitós per la Gestapo. Hitler no s’hi va girar en contra perquè era molt admirat pels alemanys. Ell va escriure el llibre en clau al·legòrica sobre com un poble culte es deixa manipular per una minoria violenta. 

Digui algun element positiu per donar una mica d’optimisme.
Home, hem tingut les eleccions a Hongria. Hi ha un capítol sobre Hongria en el meu llibre, un capítol que vaig escriure a la Pentecosta, moment d’esperança. L’actual primer ministre hongarès feia molts mítings en esglésies, repetint una frase dels Evangelis: “No tingueu por”. I ha guanyat. Hongria s’ha proposat entrar a l’euro en tres anys. 

En aquest panorama, quina ha de ser l’estratègia catalana intel·ligent respecte a Europa?
Unitat, diagnòstic compartit, consensos amplis, posicions clares.

Això vol dir superar molts retrets. Tant entre independentistes com entre independentistes i els que no ho són.
Al Parlament Europeu, vaig treballar com un danès. Amb tots els eurodiputats catalans, des d’Iniciativa a Santi Fisas, del PP, quan se’ns posava bé. Si els catalans anàvem junts, allò era imbatible. Al Parlament, Junts va sortir del Govern quan érem a punt d’aprovar la llei de ciència, i em vaig proposar que de cap manera descarrilaria la llei. I la vam aprovar.

On està ara políticament?
Jo vaig acabar fa dos anys, he tornat a la universitat i no em dedico a la política. La meva intimitat no cal revelar-la. 

Com veu la situació de l’espai de l’antiga Convergència? En vigílies del retorn de Carles Puigdemont.
Veig que la classe mitjana és la gran damnificada de moltes polítiques errònies. No té qui la defensi. Està en recessió numèrica. Pensar que un partit com l’antiga CDC torni a fer resultats de 35 i 40% no passa en cap país europeu d’ara. Tot està molt més fragmentat. Si puges un 8.000, no ho fas sol. Estàs amb una cordada, i si quan arribes al 6.000, un dels qui hi va diu que no pot seguir, què fan els altres? Tiren pel dret o decideixen tornar l’any següent tots plegats? Ho deixo en interrogant. El que dic és que jo avui soc més europeu que ahir, però menys que demà.

I el retorn de Puigdemont?
Jo era a Brussel·les el 2017 i d’un dia per l’altre va venir el Govern. Va ser un xoc emocional brutal. Vam organitzar la primera roda de premsa. Recordo el dinar amb els consellers. Alguns tornaven aquella tarda, altres no ho sabien. Vaig assistir a un moment molt delicat. Celebro el retorn i la normalització, i que es pugui competir en igualtat de condicions.