Aquest any hem après... que Puigdemont és lliure a tot Europa menys a Espanya

Política

La detenció i alliberament de l'expresident de la Generalitat a Sardenya posa de manifest fins a quin punt ha fracassat, per ara, l'estratègia del Suprem per extradir els exiliats

ARA A PORTADA

Política La lliçó de Junqueras: de les derrotes a la fórmula ancestral Bernat Castanyer Colomer
Política Junqueras confirma per l'11S: «La pluja em va fer fora l'any passat» Bernat Castanyer Colomer
Política Radiografia d'un «estat paral·lel»: tenen futur els Països Catalans? Bernat Castanyer Colomer
Política Junts i l’ambició d’independència: i ara què? Bernat Castanyer Colomer
Política L'UCE evoca Muriel Casals per recuperar la unitat: «L'independentisme era guapo» Bernat Castanyer Colomer

Redacció

Publicat el 28 de desembre de 2021 a les 16:00

Actualitzat el 29 de desembre de 2021 a les 14:08

La detenció i alliberament de Carles Puigdemont a Sardenya, a finals de setembre, va servir per constatar fins a quin punt l'estratègia de Pablo Llarena i el Tribunal Suprem per extradir els exiliats ha fracassat, almenys per ara.

L'expresident de la Generalitat, gràcies a la seva posició com a eurodiputat, manté la llibertat de moviment per tota Europa malgrat la pèrdua de la immunitat parlamentària, però sap que aquesta condició no computa quan es tracta d'Espanya. El Suprem ja ha fet saber, de manera encara no oficial, que el líder de Junts seria detingut si entrés en territori estatal.

L'episodi a Itàlia va servir a Puigdemont per veure reforçada la seva estratègia de defensa, capitanejada per l'advocat Gonzalo Boye, i per situar de nou l'exili com a font de victòries -jurídiques, però també polítiques- en un moment de desorientació de l'independentisme.

L'expresident, que va ser número u de la llista de Junts a títol simbòlic, té cada vegada menys protagonisme orgànic al partit i està centrat en la seva tasca com a eurodiputat i al capdavant del Consell per la República, establert a Bèlgica.

[hemapres]