Aragonès promet destinar el 2% dels pressupostos a cultura si torna a ser president

Els republicans reivindiquen un increment de fons al departament i la creació de la conselleria de Política Lingüística contra el bilingüisme del PSC i la "retòrica" de Junts que no inclou "recursos"

El president de la Generalitat i candidat d'ERC el 12-M, Pere Aragonès, aquest dijous a Ideal Barcelona.
El president de la Generalitat i candidat d'ERC el 12-M, Pere Aragonès, aquest dijous a Ideal Barcelona. | Marc Puig / ERC
09 de maig del 2024
Actualitzat a les 16:09h

Passa poc que rivals polítics es reconeguin feina mútua. I en campanya, no passa gairebé mai. Per això el que va succeir dimarts, durant el debat de 3Cat, va ser excepcional. Salvador Illa, candidat del PSC, va lloar la tasca de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i el seu capteniment perquè es destinés gairebé un  1,7% dels pressupostos al seu departament. La cultura, però en especial l'aposta per incrementar el català a l'audiovisual, són una de les qüestions que més destaquen del pas de Garriga per l'administració. La consellera no té previst, en cas que ERC torni a governar després del 12-M, repetir a l'executiu. Aquest dijous, però, des del Centre Ideal del Poblenou, els republicans l'han situat al centre de la campanya per reivindicar la seva tasca i anunciar propostes futures, com incrementar a un 2% els recursos pel departament. 

En els últims pressupostos aprovats, els del 2022, el pressupost va ser d'un 1,7%. Una xifra històrica. Quan Pere Aragonès va arribar a la presidència de la Generalitat, el que es dedicava era un 1,1%. Ara, doncs, els republicans refermen l'aposta perquè hi hagi gairebé el doble de recursos per aquesta carpeta si tornen a governar. "Al principi us vam demanar confiança i paciència. Ara hem estat mereixedors de la vostra confiança i paciència no en caldrà gaire, perquè d'aquí a set mesos esperem arribar al 2% cultural", ha declarat ,en referència als comptes del 2025.

El president de la Generalitat ha ressaltat la "magnífica" feina de Garriga, i també ha repetit una aposta que ja va fer en el començament de la cursa electoral, la creació d'una conselleria específica de Política Lingüística. Ha defensat que cal donar a la promoció del català el "màxim rang", i una mirada "absolutament transversal". 

Pere Aragonès, Natàlia Garriga, ERC
Pere Aragonès, Natàlia Garriga i Laura Vilagrà, en l'acte d'aquest dijous a Barcelona - Marc Puig / ERC

Ha contraposat aquest model d'un 2% de cultura i reforç de l'ús social del català a les polítiques del PSC, i en concret a la posada en escena bilingüe que ha tingut aquests dies el seu candidat. "Hi ha qui abandona el català en campanya i en les intervencions. Ho faran també si tenen l'oportunitat d'estar al Govern", ha llançat contra Illa. De Junts, que també aquest dijous ha fet un acte sobre el català per criticar la reculada als mitjans públics, ha apuntat que "parla molt" del català, però que no hi destina recursos.

Al seu torn, Garriga ha fet balanç. Ha destacat l'increment del pressupost, però també línies estratègies com l'extensió de la cultura arreu del territori, el programa Cultura Jove, o el reforç de la llengua amb una reestructuració del departament a l'inici del seu aterratge. Sobre l'audiovisual, puntal de les polítiques d'aquests tres anys, ha reivindicat els recursos per incrementar la producció de pel·lícules i sèries exclusivament en català. Però també la presència de pel·lícules doblades en català a les plataformes audiovisuals.

Ha anunciat  com a repte per la legislatura vinent el projecte Catalunya Media City, inclòs en el programa d'ERC i que pretén transformar l'espai de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besós en un centre de referència a Europa i al món sobre cultura i tecnologia. "Som un país amb una cultura imparable, i això és gràcies a tots vosaltres. Acompanyar-vos ha estat un gran plaer. Hem fet molta feina i en farem molta més", ha dit en un discurs amb to de comiat davant un centenar de convidats del món de la cultura, com el director de l'Institut Ramon Llull, el president del Liceu, i els directors del Cruïlla i el Sònar.