L'1x1 del debat definitiu: qui en surt reforçat i qui en surt perjudicat?

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

El tercer debat televisiu dels candidats del 12-M -el que promou TV3 i Catalunya Ràdio- té el valor de ser el més determinant. No haurà servit, això sí, per aclarir l'escenari de pactes, però sí per certificar que en la campanya han tingut més pes les carpetes vinculades a la gestió que l'horitzó nacional després del procés. El combat dialèctic entre aspirants -Salvador Illa, Pere Aragonès, Josep Rull (en substitució de Carles Puigdemont), Laia Estrada, Jéssica Albiach, Carlos Carrizosa, Alejandro Fernández i Ignacio Garriga- deixa alguns elements destacats, començant per anuncis de fitxatges. Aquest és l'1x1 del debat, que deixa candidats més reforçats i d'altres de més debilitats en l'esprint final de la cursa electoral.

Salvador Illa (PSC): central

Des del primer moment, amb la pregunta inicial a Aragonès, el candidat del PSC ha intentat furgar en la falta d'entesa entre independentistes -particularment, entre Junts i ERC-, per fer evident que és qui té més opcions de teixir pactes després del 12-M. En la rèplica d'Aragonès, centrada en la gestió de Rodalies, Illa ha utilitzat per primer cop un comodí repetit en els debats, la referència a la dècada "perduda" en què només ha governat el sobiranisme, per criticar-ne els resultats de la gestió, tant de Junts com d'ERC. Ha insistit que l'actual Govern no ha fet la feina amb la sequera i tampoc ha planificat el creixement de les renovables, replicat per Aragonès amb la falta decisió del govern espanyol. Ha respost crispat a les acusacions de l'independentisme de no complir amb les inversions i el finançament, i ha dit que resoldrà en "quatre anys" el que no es va fer amb el procés.

Política

Illa posarà els Mossos en mans de Parlon i Trapero si és president

Ha estat el primer candidat que ha citat el nom de Sílvia Orriols en un apartat, el de la llengua i cultura, en què ha demanat grans consensos per "apartar el català del debat partidista". En el tram final del debat ha anunciat fitxatges per al Govern si és president: Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, seria consellera d'Interior, i el major Josep Lluís Trapero es convertiria en el director general de la Policia, un cop d'efecte pensat per fer brillar la carpeta de la seguretat, prioritat per al PSC.

Pere Aragonès (ERC): enèrgic

En la primera pregunta, verbalitzada per Illa, ha tornat a insistir en les tres prioritats d'ERC: referèndum vinculant, finançament i serveis públics. El candidat socialista li ha preguntat pel paper de Junts, i el president li ha respost que qui té aliances parlamentàries amb el partit de Puigdemont és el PSC. Que anava a la jugular d'Illa s'ha vist en el bloc de la sequera, quan ha gesticulat de manera enèrgica davant del candidat socialista, colpejant-se i tot el palmell de la mà. Ha reivindicat els indultsi l'amnistia, sense oblidar que la via negociadora havia estat criticada per Junts per "traïció" a l'1-O. En finançament, s'ha atrevit -inèdit fins ara- a interrompre ostensiblement Illa, molest. En el torn de polítiques socials, ha tornat a insistir en la idea que n'hi ha que estan en risc en cas que no continuï a Palau. En tindrà prou per remuntar les enquestes?

Josep Rull (Junts+Puigdemont): patidor

El número tres de Junts, encorbatat, ha encetat el torn amb un record a l'Operació Catalunya, ara que ja se sap que Mariano Rajoy n'estava al cas. Després ha hagut d'afrontar preguntes sobre delinqüència -s'ha esforçat per negar el vincle entre reiteració delictiva i immigració- i el Hard Rock, que ha defensat -té, ha dit, un "alt valor afegit"- com si fos Port Aventura, a diferència de l'entrevista de Puigdemont a Nació. Sobre habitatge, a preguntes del PP, s'ha hagut de referir a les ocupacions irregulars, i també als impostos: si s'abaixen, ha dit, és per compensar el dèficit fiscal. Equilibris per esquivar contradiccions, amb tarannà progressista en matèria ambiental i conciliador en clau independentista, sense entrar en retrets, sota el mantra de la unitat. Ha dubtat que Illa sigui el millor per negociar el nou finançament i per defensar el català. És el debat on ha patit més. En el tram final, ha dit que Junts no pactarà "ni per activa ni per passiva" amb l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, després d'un comentari d'Aragonès de rebutjar cap tracte amb l'extrema dreta d'arrel catalana.

Laia Estrada (CUP): incisiva

La cap de cartell de la CUP ha tret l'artilleria des de la primera intervenció, amb una pregunta a Josep Rull sobre el projecte del Hard Rock, que els anticapitalistes rebutgen frontalment. Una crítica als macroprojectes que li ha servit per disparar contra el model productiu de Junts i PSC, avalat per ERC -al seu parer- per no haver-los "tancat la porta". Dels republicans n'ha lamentat que hagin optat pel "curtterminisme" sent al Govern, per exemple, en la gestió de la sequera. Estrada també ha estat directa quan li ha tocat retreure a Junts i ERC de competir per qui "pujoleja més" en els pactes després de desgastar-se en la lluita pel "poder". Després de l'amnistia, ha demanat afrontar l'autodeterminació sense vacil·lacions i s'ha vantat del paper de la CUP durant el procés i d'haver enviat Artur Mas a la "paperera de la història". Ha estat vehement quan ha confrontat amb el PP per la situació de la llengua, tot i haver perdut el fil en les propostes en defensa del català. En la carpeta social, ha posat el focus en els desnonaments i ha fet una aposta per la renda bàsica universal mentre lamentava el tracte del Govern els treballadors públics.

Jéssica Albiach (Comuns Sumar): ortodoxa

Els comuns han condicionat els pactes per formar un nou Govern a situar la carpeta de l'habitatge com a principal prioritat. La pregunta inicial d'Albiach, dirigida a Aragonès, s'ha centrat en aquesta matèria i també ha castigat ERC -amb qui la seva candidatura té votant fronterer- per la gestió de la sequera. També ha burxat Illa per la possibilitat d'un pacte amb Junts, batejat com la "coalició de l'asfalt", que permet projectes com el del Hard Rock, una línia vermella per a la seva formació. En la carpeta del conflicte polític, ha fet bandera de l'agenda de desjudicialització defensada pels comuns -indults, eliminació de la sedició i amnistia- i, sobre les propostes de futur, ha evitat citar el referèndum per centrar-se en el finançament i el reconeixement de Catalunya com a nació. No s'ha estalviat d'interpel·lar el PP per la corrupció i els atacs a la cultura catalana per aglutinar la pròpia parròquia. En l'apartat de cultura, ha dit que els comuns tornaran a plantejar al Parlament la prohibició dels espectacles amb braus. Ha pagat haver estat protagonista del desacord dels pressupostos quan ha plantejat iniciatives per millorar la sanitat a Aragonès. Però ha estat diligent per contrarestar el discurs xenòfob de Vox.  

Carlos Carrizosa (Ciutadans): residual

Amb una samarreta sota l'americana amb el logotip de Ciutadans, el candidat de la formació taronja ha deixat clar des de la pregunta inicial que pretenia desgastar el PSC per la concessió de l'amnistia a l'independentisme i la seva suposada servitud a Junts i ERC. Fins i tot ha utilitzat una fotografia d'Alfonso Guerra, Felipe González i Rodríguez Ibarra. Advertit per Ariadna Oltra en el capítol dedicat a la relació Catalunya-Espanya, en què s'ha centrat a criticar TV3, ha plantejat que la seva proposta per resoldre el conflicte és "detenir" dirigents independentistes. Poc després, s'ha declarat constitucionalista i ha acusat Vox de no ser-ho, i ha apuntat que a Catalunya hi ha "persecució" del castellà, un argument que li ha servit per tornar a atacar Illa. Fins i tot en el bloc de polítiques socials, ha tornat al procés. Ha preferit posar èmfasi en la seguretat i ha lamentat el tracte dispensat a la Policia Nacional a Catalunya.    

Alejandro Fernández (PP): voluntariós

Sense corbata, s'ha ofert voluntari per acabar amb el procés, que ha qualificat de "negoci" per als seus protagonistes. Aquesta nit se li ha vist la cara més dretana en l'àmbit econòmic, acusant ERC i el PSC d'haver comprat l'agenda de la CUP, i també a l'hora de qualificar els comuns de ser "enemic públic" dels comerciants a Barcelona. S'ha enganxat amb Illa, a qui ha acusat de "mentider". "Li surten les mentides naturals, li broten de manera espontània", ha reiterat, menys inspirat que en altres nits. Al final, això sí, la simpatia de sempre: quan ha vist que era el primer en el rànquing dels qui han parlat més, ha desitjat que el resultat sigui el mateix aquest 12-M. Tothom ha rigut.

Ignacio Garriga (Vox): xenòfob

L'arrencada del candidat de l'extrema dreta ha marcat el to general: exhibició d'un espai de pebre "antivioladors" per parlar -sorpresa- de delinqüència. Després ja s'ha centrat en les "directives ecologistes radicals" de l'agenda 2030, a les quals ha contraposat el "conservacionisme". En clau de procés, els hits de sempre: "unitat nacional" contra els "terroristes". No s'hi ha centrat gaire, però, perquè a la mínima ha tornat a la seguretat. "Volen que Catalunya s'assembli a Algèria o al Marroc", ha indicat. Després ha acusat la Generalitat de "repartir paguites" al Marroc, i ha demanat prioritzar "l'origen nacional" a l'hora d'atorgar ajudes. Xenofòbia evident. En el torn de llengua, els clàssics dards contra els mitjans públics catalans. Oltra li ha demanat "respecte", en tot cas, per als professionals. Amb un somriure incòmode, ha acabat recollint cable.