20
de juny
de
2022
Actualitzat:
08
de juliol,
20:33h
El 23 de juny de l'any passat, quan quedaven només unes hores per la revetlla de Sant Joan, els presos polítics van sortir de Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras amb l'indult sota el braç. S'acabava, d'aquesta manera, l'etapa més significativa de la repressió de l'Estat contra el moviment independentista.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encara fa servir aquest gest per justificar que s'ha obert una era de distensió en el conflicte polític amb Catalunya. El diàleg, més enllà de la trobada del mes de setembre a Palau, no ha generat cap més fruit palpable.
Què fan ara els nou dirigents indultats? A què es dediquen professionalment? Continuen implicats en la primera línia política del país? Aquesta és la trajectòria que han seguit des que van sortir de la presó degut a la mesura de gràcia de la Moncloa.
Carme Forcadell
Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys i mig de presó per un delicte de sedició pel seu paper en el procés com a presidenta del Parlament, tot i que la duresa de la pena s'explica també per l'etapa de Forcadell com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins l'any 2015. Ja jubilada, és membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, forma part del grup promotor de l'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia i presideix l'associació de memòria històrica Amics de la casa Macià. Des que va sortir en llibertat, Forcadell ha potenciat la seva vesant d'activista en l'àmbit de la lluita feminista i de la llengua. A ERC, copresideix l'Assemblea de Dones, juntament amb Dolors Bassa. També fa actes arreu del territori presentant els seus darrers llibres.
Oriol Junqueras
Oriol Junqueras va ser qui va rebre una condemna més alta al Tribunal Suprem, amb tretze anys de presó pel seu paper en el referèndum com a vicepresident del Govern. Amb l'indult continua inhabilitat i per això no pot fer de professor universitari, la feina que feia abans de fer el salt a la política, i que sempre ha dit que és la seva passió. Puntualment sí que ha pogut fer conferències a la universitat. Des que va sortir de la presó està centrat en el partit com a president d'ERC, explicant el projecte dels republicans arreu del territori, ara també focalitzat en les eleccions municipals de 2023. No és estrany veure'l presentar els candidats d'ERC a l'alcaldia dels diversos municipis. També té presència als mitjans com a articulista o fent entrevistes sobre l'actualitat política, i presentant el seu darrer llibre, que va escriure mentre estava a la presó.
Jordi Turull
Quan va sortir de la presó, Turull -condemnat a dotze anys de presó- va emprendre l'anomenada Travessa per la Llibertat, una marxa entre Portbou i Arnes concebuda com a agraïment a tothom que s'havia solidaritzat amb els presos durant la privació de llibertat. La iniciativa va reforçar el lideratge de l'exconseller tant dins del moviment independentista com dins de Junts, on el juny de l'any passat ja hi havia remor sobre un canvi de lideratges, especialment en la secretaria general que ocupava Jordi Sànchez. Tant Turull com el seu entorn més immediat i l'oficialitat del partit negaven cap possibilitat que acabés optant al lideratge orgànic, però finalment, després de molt meditar, va fer el pas en el marc d'una candidatura unitària amb Laura Borràs com a presidenta. El congrés d'Argelers el va reforçar -va treure més vots que Borràs- i, en els primers compassos en el càrrec, ha optat per enfortir la unitat interna. Les municipals, el seu principal repte dins de Junts.
Raül Romeva
Raül Romeva va ser condemnat a dotze anys de presó i inhabilitació i, com Junqueras, tampoc pot fer de professor, una feina que havia fet durant alguns anys. A la presó, l'exconseller d'Exteriors va fer-hi una segona tesi doctoral i cinc llibres, i des que ha sortit amb l'indult ha fet actes per presentar els seus treballs. A banda d'això, està centrant també en ERC, on ocupa el càrrec de vicesecretari general de prospectiva i agenda 2030. En aquest darrer any, ha fet diversos actes arreu del país per parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030. Paral·lelament, encara té diverses causes obertes, per l'acció exterior de la Generalitat. Una, al jutjat 18 de Barcelona. L'altra, al Tribunal de Comptes, juntament amb altres dirigents independentistes.
Josep Rull
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, que amb Turull va ser un dels artífexs per convèncer Puigdemont que descartés les eleccions anticipades i apostés per la declaració d'independència, és director del Compromís Verd de la Mútua de Terrassa. Josep Rull, condemnat a deu anys de presó, està allunyat de la primera línia de la política, però atén les peticions d'arreu del territori per fer xerrades, que durant una etapa van estar especialment centrades en el llibre que va escriure a la presó amb reflexions sobre la tardor del 2017. Tot i no estar-hi directament implicat, ha fet costat a l'aposta de Turull per ser secretari general de Junts. En les últimes setmanes ha encetat l'emissió d'un programa d'entrevistes a 8tv en les quals conversa amb presos amb els quals va coincidir a Lledoners.
Quim Forn
L'exconseller d'Interior és, dels presos de Junts, el que menys exposició pública ha tingut en l'últim any. Condemnat a deu anys de presó, Joaquim Forn treballa al departament legal de Mediapro i es prodiga poc en actes concorreguts. Això no li ha impedit, però, integrar-se dins la nova junta d'Òmnium Cultural, pensada per representar totes les vessants del sobiranisme i en la qual coincideix amb personalitats com David Fernàndez i Mònica Terribas. També forma part com a impulsor de l'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia, una iniciativa que treballa per visibilitzar el suport majoritari de la societat catalana a l'exercici del dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió com a vies per resoldre el conflicte polític amb l'Estat.
Dolors Bassa
L'exconsellera d'Afers Socials va ser condemnada a dotze anys de presó per sedició i, arran de la inhabilitació, no ha pogut tornar a fer de mestra. Poc després de l'indult, Dolors Bassa va treballar un temps a la Fundació de Pobres i Malalts de Torroella de Montgrí, el seu municipi, i després ha treballat com a tècnica a la Fundació Josep Irla, la fundació d'ERC. Al partit, copresideix l'Assemblea de Dones amb Forcadell i és presidenta del consell assessor d'ERC. També s'ha format per dirigir un curs d'especialització en mediació laboral a la Universitat de Girona. Continua com a militant d'UGT, fa actes arreu del territori i també presenta el seu darrer llibre, escrit amb la seva germana, Montse Bassa, que és diputada d'ERC al Congrés. Col·labora en mitjans com a tertuliana.
Jordi Sànchez
Va entrar a la presó com a president de l'ANC i en va sortir com a secretari general de Junts. Pel camí, Jordi Sànchez, condemnat a nou anys de presó, va fundar la Crida Nacional per la República i va liderar les negociacions per integrar-hi el PDECat, que van fracassar i van motivar l'activació de Junts com a partit al marge dels acords secrets als quals va arribar amb la cúpula postconvergent. La remor sobre el seu paper com a líder orgànic de Junts i les tensions ocasionades per diverses negociacions -de l'acord de Govern amb Pere Aragonès, rubricat de manera personal amb el president, a l'entesa pel català forjada al Parlament amb els comuns i el PSC- el van acabar desplaçant de la secretaria general. Ara es dedicarà a liderar el think tank de Junts amb la Crida com a marca reviscolada.
Jordi Cuixart
Jordi Cuixart va dir des del principi que sortiria de la presó com a president d'Òmnium, i així va ser. Condemnat a nou anys de presó, ara fa tres mesos va decidir no presentar-se per revalidar el càrrec al capdavant de l'entitat i va demanar a la resta d'actors de l'independentisme un "canvi de lideratges" per emprendre una nova etapa en el procés d'independència. El seu lloc el va agafar Xavier Antich. Des d'aleshores, ha desaparegut de la primera línia política i està centrat en la seva empresa. Cuixart sempre ha reivindicat la seva faceta d'empresari i després de quatre anys sense poder-s'hi dedicar personalment ara està potenciant la línia internacional de la companyia. També dedica temps a la família -quan era a la presó va néixer el seu segon fill- i no ha abandonat del tot Òmnium. En aquest sentit, continua connectat al dia a dia de l'entitat i molt pendent de la situació dels recursos a Estrasburg.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, encara fa servir aquest gest per justificar que s'ha obert una era de distensió en el conflicte polític amb Catalunya. El diàleg, més enllà de la trobada del mes de setembre a Palau, no ha generat cap més fruit palpable.
Què fan ara els nou dirigents indultats? A què es dediquen professionalment? Continuen implicats en la primera línia política del país? Aquesta és la trajectòria que han seguit des que van sortir de la presó degut a la mesura de gràcia de la Moncloa.
Carme Forcadell. Foto: Juanma Peláez
Carme Forcadell
Carme Forcadell va ser condemnada a onze anys i mig de presó per un delicte de sedició pel seu paper en el procés com a presidenta del Parlament, tot i que la duresa de la pena s'explica també per l'etapa de Forcadell com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) fins l'any 2015. Ja jubilada, és membre de l'executiva de la Plataforma per la Llengua, forma part del grup promotor de l'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia i presideix l'associació de memòria històrica Amics de la casa Macià. Des que va sortir en llibertat, Forcadell ha potenciat la seva vesant d'activista en l'àmbit de la lluita feminista i de la llengua. A ERC, copresideix l'Assemblea de Dones, juntament amb Dolors Bassa. També fa actes arreu del territori presentant els seus darrers llibres.
El president d'ERC, Oriol Junqueras Foto: Marc Puig
Oriol Junqueras
Oriol Junqueras va ser qui va rebre una condemna més alta al Tribunal Suprem, amb tretze anys de presó pel seu paper en el referèndum com a vicepresident del Govern. Amb l'indult continua inhabilitat i per això no pot fer de professor universitari, la feina que feia abans de fer el salt a la política, i que sempre ha dit que és la seva passió. Puntualment sí que ha pogut fer conferències a la universitat. Des que va sortir de la presó està centrat en el partit com a president d'ERC, explicant el projecte dels republicans arreu del territori, ara també focalitzat en les eleccions municipals de 2023. No és estrany veure'l presentar els candidats d'ERC a l'alcaldia dels diversos municipis. També té presència als mitjans com a articulista o fent entrevistes sobre l'actualitat política, i presentant el seu darrer llibre, que va escriure mentre estava a la presó.
Jordi Turull, secretari general de Junts. Foto: Junts
Jordi Turull
Quan va sortir de la presó, Turull -condemnat a dotze anys de presó- va emprendre l'anomenada Travessa per la Llibertat, una marxa entre Portbou i Arnes concebuda com a agraïment a tothom que s'havia solidaritzat amb els presos durant la privació de llibertat. La iniciativa va reforçar el lideratge de l'exconseller tant dins del moviment independentista com dins de Junts, on el juny de l'any passat ja hi havia remor sobre un canvi de lideratges, especialment en la secretaria general que ocupava Jordi Sànchez. Tant Turull com el seu entorn més immediat i l'oficialitat del partit negaven cap possibilitat que acabés optant al lideratge orgànic, però finalment, després de molt meditar, va fer el pas en el marc d'una candidatura unitària amb Laura Borràs com a presidenta. El congrés d'Argelers el va reforçar -va treure més vots que Borràs- i, en els primers compassos en el càrrec, ha optat per enfortir la unitat interna. Les municipals, el seu principal repte dins de Junts.
Raül Romeva Foto: Adrià Costa
Raül Romeva
Raül Romeva va ser condemnat a dotze anys de presó i inhabilitació i, com Junqueras, tampoc pot fer de professor, una feina que havia fet durant alguns anys. A la presó, l'exconseller d'Exteriors va fer-hi una segona tesi doctoral i cinc llibres, i des que ha sortit amb l'indult ha fet actes per presentar els seus treballs. A banda d'això, està centrant també en ERC, on ocupa el càrrec de vicesecretari general de prospectiva i agenda 2030. En aquest darrer any, ha fet diversos actes arreu del país per parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030. Paral·lelament, encara té diverses causes obertes, per l'acció exterior de la Generalitat. Una, al jutjat 18 de Barcelona. L'altra, al Tribunal de Comptes, juntament amb altres dirigents independentistes.
Josep Rull, després de rebre l'indult Foto: Adrià Costa
Josep Rull
L'exconseller de Territori i Sostenibilitat, que amb Turull va ser un dels artífexs per convèncer Puigdemont que descartés les eleccions anticipades i apostés per la declaració d'independència, és director del Compromís Verd de la Mútua de Terrassa. Josep Rull, condemnat a deu anys de presó, està allunyat de la primera línia de la política, però atén les peticions d'arreu del territori per fer xerrades, que durant una etapa van estar especialment centrades en el llibre que va escriure a la presó amb reflexions sobre la tardor del 2017. Tot i no estar-hi directament implicat, ha fet costat a l'aposta de Turull per ser secretari general de Junts. En les últimes setmanes ha encetat l'emissió d'un programa d'entrevistes a 8tv en les quals conversa amb presos amb els quals va coincidir a Lledoners.
Joaquim Forn, a la Universitat Catalana d'Estiu Foto: Josep Maria Montaner
L'exconseller d'Interior és, dels presos de Junts, el que menys exposició pública ha tingut en l'últim any. Condemnat a deu anys de presó, Joaquim Forn treballa al departament legal de Mediapro i es prodiga poc en actes concorreguts. Això no li ha impedit, però, integrar-se dins la nova junta d'Òmnium Cultural, pensada per representar totes les vessants del sobiranisme i en la qual coincideix amb personalitats com David Fernàndez i Mònica Terribas. També forma part com a impulsor de l'Acord Social per l'Autodeterminació i l'Amnistia, una iniciativa que treballa per visibilitzar el suport majoritari de la societat catalana a l'exercici del dret a l'autodeterminació i la fi de la repressió com a vies per resoldre el conflicte polític amb l'Estat.
Dolors Bassa, a Vic. Foto: Adrià Costa
Dolors Bassa
L'exconsellera d'Afers Socials va ser condemnada a dotze anys de presó per sedició i, arran de la inhabilitació, no ha pogut tornar a fer de mestra. Poc després de l'indult, Dolors Bassa va treballar un temps a la Fundació de Pobres i Malalts de Torroella de Montgrí, el seu municipi, i després ha treballat com a tècnica a la Fundació Josep Irla, la fundació d'ERC. Al partit, copresideix l'Assemblea de Dones amb Forcadell i és presidenta del consell assessor d'ERC. També s'ha format per dirigir un curs d'especialització en mediació laboral a la Universitat de Girona. Continua com a militant d'UGT, fa actes arreu del territori i també presenta el seu darrer llibre, escrit amb la seva germana, Montse Bassa, que és diputada d'ERC al Congrés. Col·labora en mitjans com a tertuliana.
Jordi Sànchez, al congrés de Junts. Foto: Junts
Jordi Sànchez
Va entrar a la presó com a president de l'ANC i en va sortir com a secretari general de Junts. Pel camí, Jordi Sànchez, condemnat a nou anys de presó, va fundar la Crida Nacional per la República i va liderar les negociacions per integrar-hi el PDECat, que van fracassar i van motivar l'activació de Junts com a partit al marge dels acords secrets als quals va arribar amb la cúpula postconvergent. La remor sobre el seu paper com a líder orgànic de Junts i les tensions ocasionades per diverses negociacions -de l'acord de Govern amb Pere Aragonès, rubricat de manera personal amb el president, a l'entesa pel català forjada al Parlament amb els comuns i el PSC- el van acabar desplaçant de la secretaria general. Ara es dedicarà a liderar el think tank de Junts amb la Crida com a marca reviscolada.
Jordi Cuixart, el dia que va cedir el relleu a Òmnium Foto: Josep Lluís Escudero
Jordi Cuixart
Jordi Cuixart va dir des del principi que sortiria de la presó com a president d'Òmnium, i així va ser. Condemnat a nou anys de presó, ara fa tres mesos va decidir no presentar-se per revalidar el càrrec al capdavant de l'entitat i va demanar a la resta d'actors de l'independentisme un "canvi de lideratges" per emprendre una nova etapa en el procés d'independència. El seu lloc el va agafar Xavier Antich. Des d'aleshores, ha desaparegut de la primera línia política i està centrat en la seva empresa. Cuixart sempre ha reivindicat la seva faceta d'empresari i després de quatre anys sense poder-s'hi dedicar personalment ara està potenciant la línia internacional de la companyia. També dedica temps a la família -quan era a la presó va néixer el seu segon fill- i no ha abandonat del tot Òmnium. En aquest sentit, continua connectat al dia a dia de l'entitat i molt pendent de la situació dels recursos a Estrasburg.