28
d'octubre
de
2021, 20:00
Actualitzat:
20:14h
L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell formarà part del grup promotor de l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació, que es reunirà per primera vegada aquest divendres a porta tancada sota la coordinació de David Fernàndez. El nucli el formen, per ara, sis persones sense càrrec orgànic als partits independentistes i el seu objectiu, vetllat directament pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, és muscular el suport a les dues grans reivindicacions que fa el Govern a la taula de negociació amb l'executiu espanyol.
Altres membres que s'integraran en l'equip i que va avançar dilluns l'Ara són l'exconseller d'Interior Quim Forn i l'exconsellera socialista Marina Geli, tots dos a proposta de Junts. I és que la composició del grup coordinador, que es pretén coral, s'ha fet a partir de les propostes que han fet els tres partits independentistes: ERC, Junts i la CUP. Per ara, els comuns asseguren no haver rebut cap proposta ni contacte sobre aquesta qüestió.
L'ordre del dia de la primera trobada dels sis membres del grup impulsor inclou determinar amb quins objectius es configurarà, quina metodologia de treball sostinguda en el temps tindrà i com es comunicarà la seva tasca. Alguns dels components estan a l'expectativa de conèixer exactament quin és el propòsit de l'espai i quina vinculació tindrà tant amb la taula de negociació amb el govern de Pedro Sánchezcom amb el Consell per la República.
L'articulació d'un acord d'aquestes característiques està previst en l'acord d'investidura signat per ERC i Junts i, inicialment, havia d'estar consolidat abans de la represa de la interlocució amb el govern espanyol. Amb tot, la taula es va reunir el 15 de setembre passat sense que aquest espai estigués bastit. Durant el debat de política general, ERC i Junts van aprovar una proposta de resolució en la qual es van comprometre presentar en el termini d'un mes l'acord, un termini que expira just aquest divendres.
Aragonès va concebre aquest acord com un reflex de la pluralitat del sobiranisme partidària de resoldre el conflicte a partir de resoldre la situació de les persones processades per la seva implicació en el procés i amb la votació en un referèndum. Més enllà de les designacions dels partits, l'objectiu és que tant les entitats independentistes com els sindicats, així com altres actors socials, hi tinguin participació i que els treballs del grup avancin en paral·lel a la taula de diàleg i negociació amb la Moncloa.
Per ara, l'ANC i Òmnium no han estat convocades i, de fet, els seus líders tenen aquest divendres una agenda aliena a la trobada del nou espai. Jordi Cuixart i Marcel Mauri, per exemple, seran a Waterloo en una trobada amb Carles Puigdemont-. Tot i això, donen per fet que se les contactarà en les pròximes setmanes, un cop es posi en marxa el grup promotor aquest divendres. Així almenys se'ls ha anat traslladant durant els darrers mesos malgrat que asseguren que no tenen noves notícies des de l'estiu.
El president de la Generalitat pretén que l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació tingui un major pes que el que en el seu dia va tenir el Pacte Nacional pel Referèndum -presidit per l'ara conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena- i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir -que va estar sota la batuta de l'expresident del Parlament Joan Rigol. Tot plegat, amb la finalitat de reforçar l'argument que les peticions que fa la part catalana a la taula tenen un ampli consens.
Altres membres que s'integraran en l'equip i que va avançar dilluns l'Ara són l'exconseller d'Interior Quim Forn i l'exconsellera socialista Marina Geli, tots dos a proposta de Junts. I és que la composició del grup coordinador, que es pretén coral, s'ha fet a partir de les propostes que han fet els tres partits independentistes: ERC, Junts i la CUP. Per ara, els comuns asseguren no haver rebut cap proposta ni contacte sobre aquesta qüestió.
L'ordre del dia de la primera trobada dels sis membres del grup impulsor inclou determinar amb quins objectius es configurarà, quina metodologia de treball sostinguda en el temps tindrà i com es comunicarà la seva tasca. Alguns dels components estan a l'expectativa de conèixer exactament quin és el propòsit de l'espai i quina vinculació tindrà tant amb la taula de negociació amb el govern de Pedro Sánchezcom amb el Consell per la República.
L'articulació d'un acord d'aquestes característiques està previst en l'acord d'investidura signat per ERC i Junts i, inicialment, havia d'estar consolidat abans de la represa de la interlocució amb el govern espanyol. Amb tot, la taula es va reunir el 15 de setembre passat sense que aquest espai estigués bastit. Durant el debat de política general, ERC i Junts van aprovar una proposta de resolució en la qual es van comprometre presentar en el termini d'un mes l'acord, un termini que expira just aquest divendres.
Aragonès va concebre aquest acord com un reflex de la pluralitat del sobiranisme partidària de resoldre el conflicte a partir de resoldre la situació de les persones processades per la seva implicació en el procés i amb la votació en un referèndum. Més enllà de les designacions dels partits, l'objectiu és que tant les entitats independentistes com els sindicats, així com altres actors socials, hi tinguin participació i que els treballs del grup avancin en paral·lel a la taula de diàleg i negociació amb la Moncloa.
Per ara, l'ANC i Òmnium no han estat convocades i, de fet, els seus líders tenen aquest divendres una agenda aliena a la trobada del nou espai. Jordi Cuixart i Marcel Mauri, per exemple, seran a Waterloo en una trobada amb Carles Puigdemont-. Tot i això, donen per fet que se les contactarà en les pròximes setmanes, un cop es posi en marxa el grup promotor aquest divendres. Així almenys se'ls ha anat traslladant durant els darrers mesos malgrat que asseguren que no tenen noves notícies des de l'estiu.
El president de la Generalitat pretén que l'Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació tingui un major pes que el que en el seu dia va tenir el Pacte Nacional pel Referèndum -presidit per l'ara conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena- i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir -que va estar sota la batuta de l'expresident del Parlament Joan Rigol. Tot plegat, amb la finalitat de reforçar l'argument que les peticions que fa la part catalana a la taula tenen un ampli consens.