28
d'agost
de
2021, 20:05
Actualitzat:
30
d'agost,
12:33h
"Serà la negociació més dura de la Catalunya contemporània. Caldrà paciència i perseverança". Minuts després de pactar amb Pedro Sánchez el calendari de represa de la taula de diàleg -el 29 de juny, en la reunió a la Moncloa-, Pere Aragonès va posar context a les dificultats que l'independentisme divisa en la relació amb l'Estat per buscar una solució al conflicte polític. La precaució d'Aragonès indica fins a quin punt els resultats del diàleg amb l'Estat marcaran el ritme del nou curs polític que s'estrena aquest setembre.
Però la política catalana, marcada per la reactivació de la relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat, té altres fronts oberts, que condicionaran la legislatura. El Govern haurà d'atendre prioritats en la gestió de la pandèmia, posar fil a l'agulla a la recuperació econòmica i l'agenda social, i entomar el debat viu que han generat qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, amb vinculades amb la discussió de l'emergència climàtica.
1. El retorn de la taula de diàleg, baròmetre de la legislatura. La setmana del 13 de setembre, després de la Diada, es reactivarà la taula de diàleg, somnolent des que la pandèmia va sacsejar l'agenda política a Catalunya i l'Estat. La primera i única reunió es va fer a la Moncloa el 26 de febrer del 2020, pocs dies abans que el coronavirus ho alterés tot. Un any i mig després, la negociació d'una solució al conflicte polític continua estancada i no s'esperen progressos substancials a curt termini, més enllà de fotografies i un calendari de contactes a Barcelona i Madrid. Les receptes de la Generalitat i del govern espanyol presenten molta distància, i la desconfiança manifestada pels actors de l'independentisme no conviden a pensar en un recorregut productiu.
Aragonès no s'asseurà a la mesa de negociació amb l'Estat amb un suport explícit dels seus socis al Govern i al Parlament, per molt que hagi establert contactes per preparar el missatge de la part catalana i que entre els objectius de la investidura hi figurés l'Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Junts i la CUP han verbalitzat amb claredat el seu escepticisme -en el cas del partit de Carles Puigdemont, amb més o menys bel·ligerància en funció de la veu que examinava la via del diàleg- i ERC haurà de treballar el seu rol a Madrid, amb rellevància aritmètica al Congrés, si vol esgarrapar avenços que li permetin justificar l'aposta pel diàleg. Tanmateix, el marge de dos anys concedit a la mesa de negociació -que Junts ja ha posat en qüestió- ofereix pistes sobre quan la legislatura catalana pot entrar en fase de tensió. De moment, la taula permet guanyar temps a tots els actors, no només a Pedro Sánchez.
2. La relació bilateral amb l'Estat i els avenços palpables. La fotografia de la conferència de presidents autonòmics a Salamanca de finals de juliol, marcada per l'absència d'Aragonès, il·lustra les dificultats de la relació bilateral entre Estat i Generalitat. El president català va esquivar la cita multilateral perquè la considerava una imatge propagandística de la Moncloa i Sánchez va respondre amb l'anunci que les autonomies gestionarien la meitat dels fons europeus que rebés l'Estat, uns recursos pensats també per contenir la bel·ligerància dels barons del PP. L'executiu català, que aquella mateixa setmana havia participat en el Consell de Política Fiscal i Financera, aspira a treure rèdit de la relació directa amb Madrid, però encara no ha trobat un relat sòlid per justificar les presències i absències en els fòrums multilaterals. El PSOE voldrà que el Govern no es desmarqui d'aquests espais de gestió autonòmica durant els propers dos anys.
Aragonès i també els consellers del seu Govern -dels dos partits que el configuren- estan interessats en fer productiva la comissió bilateral Estat-Generalitat, que va reprendre l'activitat el 2 d'agost, després de tres anys de parèntesi. La primera reunió, tapada per l'acord rubricat el mateix dia pel vicepresident Jordi Puigneró sobre la inversió que ha de permetre l'ampliació de l'aeroport del Prat, va servir per posar sobre la taula els incompliments en els traspassos fixats en l'Estatut -des de Catalunya se'n reclamen fins a 56- i fer propòsit d'esmena en la conflictivitat de competències que acaben al Tribunal Constitucional, però també es van constatar diferències, com en les posicions defensades en llei de l'audiovisual o els fons europeus. El traspàs del MIR, amb polèmica afegida pel canvi de criteri del govern espanyol després de la reunió a Madrid, haurà de ser tractar en la represa de la bilateral a la tardor. Els progressos que es facin en aspectes competencials serviran de termòmetre de la relació entre governs i de l'etapa de diàleg que assagen Aragonès i Sánchez.
3. La recuperació econòmica, vinculada al fons europeus. L'estat espanyol va rebre fa dues setmanes els primers 9.000 milions d'euros dels fons europeus, que han de servir per finançar el pla de recuperació avalat per la Comissió Europea. El primer pagament, que equival a un 13% dels recursos que pertoquen a Espanya procedents de Brussel·les per aquest mecanisme, aportarà líquid també a les autonomies, necessitades de nous pressupostos per reforçar el sistema de salut. Segons l'anunci fet per Sánchez a la cimera de Salamanca, les comunitats disposaran de la gestió de 10.500 milions dels més de 19.000 que l'Estat ingressarà d'Europa per al 2021. La lletra petita dels fons es concretarà aquesta tardor, per bé que ja s'hi ha posat el fil a l'agulla en les primeres reunions tècniques de l'agost.
L'entrada de nous recursos per combatre els efectes lesius de la pandèmia i dinamitzar el teixit econòmic hauran d'anar acompanyades de decisions rellevants en polítiques actives d'ocupació i plans de xoc social. La Generalitat va anunciar al juliol una iniciativa per crear llocs de treball dotada amb 917 milions d’euros i dirigida als col·lectius més afectats per l’atur, una inversió rècord que l'executiu ha de desplegar en els propers mesos, en paral·lel a les mesures prioritàries en habitatge i lluita contra la pobresa. La negociació amb l'Estat per facilitar l'accés a l'ingrés mínim vital engreixa la carpeta social, condicionada per altres decisions que es prenguin a Madrid. El 30 de setembre finalitza el període de pròrroga dels ERTO, un maquillatge aplicat a la ferida econòmica de la pandèmia que encara distorsiona la fotografia real de l'afectació de la crisi en el mercat de treball. La moratòria de desnonaments, també decretada per la Moncloa, no ha estat efectiva, almenys fins ara, perquè el degoteig de desallotjaments ha estat una constant. Les entitats socials adverteixen d'una allau de casos.
4. Revertir la gestió erràtica de la pandèmia. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va advertir aquesta setmana als micròfons de Catalunya Ràdio que "és molt probable" que arribi una sisena onada de la pandèmia. La principal eina que té al seu abast el Govern per evitar-ho -o minimitzar-ne la incidència- és l'increment del percentatge de ciutadans vacunats. Per això, des de Salut es treballa per fer avenços significatius en la vacunació abans que comenci el curs escolar, especialment en la franja d'entre els estudiants d'entre 12 i 15 anys. El conseller d'Educació, Josep González Cambray, havia apuntat al juny que les famílies podrien entrar als centres escolars amb els alumnes, per bé que es preveu que es mantinguin bona part dels protocols Covid del curs passat.
Així com la logística de l'administració de les dosis de vacunes ha estat aplaudit, l'executiu ha ensopegat en l'ofensiva per controlar la interacció social i, de retruc, contenir els contagis per Covid, que continuen condicionant l'activitat dels hospitals i l'atenció primària, col·lapsada per la falta de recursos durant la cinquena onada. L'aposta fallida pel toc de queda, tombada des del TSJC en dues ocasions, ha afegit un altre capítol als tombs del Govern per gestionar la pandèmia. La Generalitat va fallar en les projeccions de l'estiu, quan va emetre missatges de relaxació sobre la retirada de la mascareta i va permetre macrofestivals menystenint l'impacte de la variant Delta -amb Argimon al capdavant de l'estratègia-, i ara necessita afermar les decisions per no tornar a ensopegar en els propers mesos.
5. L'aeroport del Prat, la gran discussió. En paral·lel a la reunió de la comissió bilateral del mes d'agost, el vicepresident Jordi Puigneró va acordar l'ampliació del Prat amb la ministra Raquel Sánchez. De moment, només es coneix la inversió pactada -1.700 milions d'euros-, però no els termes en què es desenvoluparà l'obra, que hauria de convertir la infraestructura en un hub internacional. Aragonès ja ha vinculat l'ampliació a la gestió catalana de l'aeroport, una de les peticions llargament reclamades per part de la Generalitat. Malgrat l'acord per l'ampliació, la visió d'ERC i de Junts sobre el projecte continua sense ser monolítica.
L'ampliació, a banda, impacta de ple en la "revolució verda" que defensa el president, malgrat que Puigneró insisteixi que el Prat serà un aeroport "verd". Preocupa especialment la preservació de l'espai de la Ricarda i també la contaminació que pugui generar la infraestructura quan funcioni a ple rendiment. La CUP, principal soci parlamentari del Govern, ja s'ha posicionat en contra de l'ampliació, així com també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En canvi, els seus socis a l'Ajuntament, encapçalats per Jaume Collboni, en són els principals defensors. Si tot es desenvolupa segons els plans del govern espanyol, l'ampliació hauria d'estar operativa a partir del 2030.
6. Els Jocs Olímpics d'Hivern, un projecte reviscolatsense consens. El debat mediambiental serà una de les carpetes del curs polític, centrals com seran les negociacions polítiques i les manifestacions de la societat civil sobre projectes tan associats a la sostenibilitat com la citada ampliació de l'aeroport del Prat o la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. La proposta olímpica, que ha rebut l'aval dels partits del Govern -ERC i Junts- i que també compta amb el suport del PSC -principal força d'oposició al Parlament-, no genera consens, ni de bon tros. La CUP, que va rubricar l'acord d'investidura d'Aragonès amb ERC, no hi combrega i els comuns també han expressat la seva perplexitat per la reactivació d'una proposta que va néixer amb l'exalcalde Jordi Hereu el 2010 i que Xavier Trias va fer seva quan va assolir l'alcaldia de Barcelona. Foment del Treball ha estat un actor clau en el seu reviscolament.
Colau exigeix que la capital catalana tingui veu i vot en les decisions que es prenguin si la candidatura dels Jocs d'Hivern incorpora el nom de Barcelona. Així ho va expressar en una entrevista a NacióDigital a finals de juliol, en la qual va plantejar una consulta ciutadana a la ciutat que tingués capacitat de veto. Colau sap que, en una consulta d'aquestes característiques, el "no" estaria més mobilitzat. Fins al moment, la Generalitat ha insistit que el projecte olímpic haurà de ser "sostenible i consensuat" amb el territori -així ho va afirmar Aragonès al Parlament-, però els estralls de l'emergència climàtica i els projeccions científiques sobre l'escalfament global minen el relat del Govern. ERC, que va posar el focus en campanya en la creació d'una conselleria d'Acció Climàtica, és qui pot pagar més el desgast de la contestació ciutadana.
7. Els pressupostos catalans, pendents de la CUP. Aragonès i el conseller d'Economia, Jaume Giró, es van fixar fa mesos l'objectiu que els pressupostos per al 2022 fossin vigents des del proper 1 de gener. Giró ja ha demanat a les conselleries que li facin arribar les previsions -en base, també, al pla de Govern que s'aprovarà al setembre- per tal d'ordenar les prioritats en la despesa, especialment marcades per la gestió sanitària de la pandèmia i el pla de xoc social. La Generalitat sap que comptarà amb un dèficit del 0,6% i no de l'1,1%, que hauria suposat disposar de 1.000 milions d'euros més. Si es compleix amb la llei, un fet excepcional en aquest cas concret a Catalunya -dos pressupostos aprovats en una dècada i cap en vigor l'1 de gener-, els comptes haurien de ser presentats al Parlament a l'octubre.
ERC i Junts no disposen de majoria a la cambra per tirar endavant els pressupostos, de manera que hauran de buscar aliats. El primer serà la CUP, amb qui els republicans tenen un acord d'estabilitat, però els anticapitalistes observen amb recel els primers passos de l'executiu i no garanteixen el suport als números d'Aragonès i Giró. Els comuns van validar amb una abstenció els comptes del 2021 en plena primera onada de la pandèmia, però estan allunyats de les prioritats de l'executiu. Pel que fa al PSC, malgrat els reiterats oferiments públics dels de Salvador Illa, el president insisteix que no els vol acordar amb ells perquè no seria "coherent". Tot dependrà, però, de què faci la CUP.
8. L'independentisme i els pressupostos generals de l'Estat. Abans que acabi l'any, Sánchez aspira a tenir aprovats els comptes generals de l'Estat. Necessitarà el suport, com a mínim, dels socis de la investidura per tirar-los endavant. I aquí és on entra ERC en l'equació. Els republicans van aprovar els pressupostos de l'any passat mentre que Junts -que ni tan sols va entrar a negociar a fons amb el PSOE- els va rebutjar. Va ser un dels clàssics episodis de discrepàncies de l'anterior legislatura al Govern: els dos socis no només actuaven diferent a Madrid sinó que hi evidenciaven les discrepàncies estratègiques. El PDECat, per cert, també va fer costat als comptes.
En aquesta ocasió, i després d'haver signat un acord de governabilitat amb noves bases, Junts pressiona ERC per negociar de manera conjunta els pressupostos, per bé que mostren escepticisme sobre com seran i si tindran contrapartides interessants per a Catalunya. Els republicans posen com a condició que el PSOE compleixi amb els compromisos adquirits, i això passa, invariablement, per la taula de diàleg, encara que ERC desvinculi les dues qüestions. Els aspectes relacionats amb Madrid s'han de tractar en el marc de la nova direcció estratègica del procés i hi influirà el vot de qualitat d'Aragonès.
9. El Consell per la República i una reforma ajornada. Com la unitat d'acció a Madrid, la reformulació del Consell per la República va convertir-se en un dels esculls principals per l'acord entre ERC i Junts. En el pacte definitiu s'hi defensa la creació d'una nova direcció estratègica del procés i, sobre el Consell, s'hi inclou una "reformulació" en el marc del "consens" per tal de situar-hi aquesta direcció estratègica. Tres mesos més tard, però, la reformulació no està ni tan sols encarrilada. L'organisme presidit per Puigdemont ha tornat a ajornar les eleccions de l'assemblea de representants -el seu parlament- fins a finals d'octubre, precisament per donar més temps als partits per tal que acordin quin rol ha de tenir en la nova etapa del procés.
ERC s'ha distanciat progressivament del Consell -Aragonès ha insistit reiteradament que no acceptarà "tuteles" d'altres organismes al marge del Parlament-, amb una participació de segona fila i voluntat de deixar congelada l'acció de l'organisme fins que es resolgués la governabilitat a Catalunya. Junts sí que ha insistit en atorgar un rol al Consell -presidit per qui és el seu líder orgànic-, però de moment no ha posat cap proposta damunt la taula. El seu desplegament, a l'espera de reformular-se, no es reprendrà fins a l'octubre. La CUP se'n continua mantenint al marge.
10. Un degoteig de causes judicials. La mateixa setmana que es reuneix la taula de diàleg, l'anterior mesa del Parlament encapçalada per l'ara conseller Roger Torrent està citada a declarar per desobediència en relació a les resolucions aprovades contra la sentència de l'1-O i contra la monarquia. No serà l'única carpeta judicial activa en l'arrencada del curs: s'ha de posar data al judici contra els nou CDR detinguts el 2019 en el marc de l'operació Judes -la Fiscalia els acusa de terrorisme- i s'esperen novetats sobre la causa que intrueix el TSJC al voltant del presumpte fraccionament de contractes de Laura Borràs quan dirigia l'Institut de les Lletres Catalanes. El cas Borràs pot tornar a tensar les relacions entre l'independentisme, perquè la presidenta del Parlament insisteix a incloure el seu cas en el gruix de causes vinculades a la repressió de l'Estat.
Però la política catalana, marcada per la reactivació de la relació bilateral entre l'Estat i la Generalitat, té altres fronts oberts, que condicionaran la legislatura. El Govern haurà d'atendre prioritats en la gestió de la pandèmia, posar fil a l'agulla a la recuperació econòmica i l'agenda social, i entomar el debat viu que han generat qüestions com l'ampliació de l'aeroport del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, amb vinculades amb la discussió de l'emergència climàtica.
1. El retorn de la taula de diàleg, baròmetre de la legislatura. La setmana del 13 de setembre, després de la Diada, es reactivarà la taula de diàleg, somnolent des que la pandèmia va sacsejar l'agenda política a Catalunya i l'Estat. La primera i única reunió es va fer a la Moncloa el 26 de febrer del 2020, pocs dies abans que el coronavirus ho alterés tot. Un any i mig després, la negociació d'una solució al conflicte polític continua estancada i no s'esperen progressos substancials a curt termini, més enllà de fotografies i un calendari de contactes a Barcelona i Madrid. Les receptes de la Generalitat i del govern espanyol presenten molta distància, i la desconfiança manifestada pels actors de l'independentisme no conviden a pensar en un recorregut productiu.
Aragonès no s'asseurà a la mesa de negociació amb l'Estat amb un suport explícit dels seus socis al Govern i al Parlament, per molt que hagi establert contactes per preparar el missatge de la part catalana i que entre els objectius de la investidura hi figurés l'Acord Nacional per l'Amnistia i l'Autodeterminació. Junts i la CUP han verbalitzat amb claredat el seu escepticisme -en el cas del partit de Carles Puigdemont, amb més o menys bel·ligerància en funció de la veu que examinava la via del diàleg- i ERC haurà de treballar el seu rol a Madrid, amb rellevància aritmètica al Congrés, si vol esgarrapar avenços que li permetin justificar l'aposta pel diàleg. Tanmateix, el marge de dos anys concedit a la mesa de negociació -que Junts ja ha posat en qüestió- ofereix pistes sobre quan la legislatura catalana pot entrar en fase de tensió. De moment, la taula permet guanyar temps a tots els actors, no només a Pedro Sánchez.
2. La relació bilateral amb l'Estat i els avenços palpables. La fotografia de la conferència de presidents autonòmics a Salamanca de finals de juliol, marcada per l'absència d'Aragonès, il·lustra les dificultats de la relació bilateral entre Estat i Generalitat. El president català va esquivar la cita multilateral perquè la considerava una imatge propagandística de la Moncloa i Sánchez va respondre amb l'anunci que les autonomies gestionarien la meitat dels fons europeus que rebés l'Estat, uns recursos pensats també per contenir la bel·ligerància dels barons del PP. L'executiu català, que aquella mateixa setmana havia participat en el Consell de Política Fiscal i Financera, aspira a treure rèdit de la relació directa amb Madrid, però encara no ha trobat un relat sòlid per justificar les presències i absències en els fòrums multilaterals. El PSOE voldrà que el Govern no es desmarqui d'aquests espais de gestió autonòmica durant els propers dos anys.
Aragonès i també els consellers del seu Govern -dels dos partits que el configuren- estan interessats en fer productiva la comissió bilateral Estat-Generalitat, que va reprendre l'activitat el 2 d'agost, després de tres anys de parèntesi. La primera reunió, tapada per l'acord rubricat el mateix dia pel vicepresident Jordi Puigneró sobre la inversió que ha de permetre l'ampliació de l'aeroport del Prat, va servir per posar sobre la taula els incompliments en els traspassos fixats en l'Estatut -des de Catalunya se'n reclamen fins a 56- i fer propòsit d'esmena en la conflictivitat de competències que acaben al Tribunal Constitucional, però també es van constatar diferències, com en les posicions defensades en llei de l'audiovisual o els fons europeus. El traspàs del MIR, amb polèmica afegida pel canvi de criteri del govern espanyol després de la reunió a Madrid, haurà de ser tractar en la represa de la bilateral a la tardor. Els progressos que es facin en aspectes competencials serviran de termòmetre de la relació entre governs i de l'etapa de diàleg que assagen Aragonès i Sánchez.
3. La recuperació econòmica, vinculada al fons europeus. L'estat espanyol va rebre fa dues setmanes els primers 9.000 milions d'euros dels fons europeus, que han de servir per finançar el pla de recuperació avalat per la Comissió Europea. El primer pagament, que equival a un 13% dels recursos que pertoquen a Espanya procedents de Brussel·les per aquest mecanisme, aportarà líquid també a les autonomies, necessitades de nous pressupostos per reforçar el sistema de salut. Segons l'anunci fet per Sánchez a la cimera de Salamanca, les comunitats disposaran de la gestió de 10.500 milions dels més de 19.000 que l'Estat ingressarà d'Europa per al 2021. La lletra petita dels fons es concretarà aquesta tardor, per bé que ja s'hi ha posat el fil a l'agulla en les primeres reunions tècniques de l'agost.
L'entrada de nous recursos per combatre els efectes lesius de la pandèmia i dinamitzar el teixit econòmic hauran d'anar acompanyades de decisions rellevants en polítiques actives d'ocupació i plans de xoc social. La Generalitat va anunciar al juliol una iniciativa per crear llocs de treball dotada amb 917 milions d’euros i dirigida als col·lectius més afectats per l’atur, una inversió rècord que l'executiu ha de desplegar en els propers mesos, en paral·lel a les mesures prioritàries en habitatge i lluita contra la pobresa. La negociació amb l'Estat per facilitar l'accés a l'ingrés mínim vital engreixa la carpeta social, condicionada per altres decisions que es prenguin a Madrid. El 30 de setembre finalitza el període de pròrroga dels ERTO, un maquillatge aplicat a la ferida econòmica de la pandèmia que encara distorsiona la fotografia real de l'afectació de la crisi en el mercat de treball. La moratòria de desnonaments, també decretada per la Moncloa, no ha estat efectiva, almenys fins ara, perquè el degoteig de desallotjaments ha estat una constant. Les entitats socials adverteixen d'una allau de casos.
4. Revertir la gestió erràtica de la pandèmia. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va advertir aquesta setmana als micròfons de Catalunya Ràdio que "és molt probable" que arribi una sisena onada de la pandèmia. La principal eina que té al seu abast el Govern per evitar-ho -o minimitzar-ne la incidència- és l'increment del percentatge de ciutadans vacunats. Per això, des de Salut es treballa per fer avenços significatius en la vacunació abans que comenci el curs escolar, especialment en la franja d'entre els estudiants d'entre 12 i 15 anys. El conseller d'Educació, Josep González Cambray, havia apuntat al juny que les famílies podrien entrar als centres escolars amb els alumnes, per bé que es preveu que es mantinguin bona part dels protocols Covid del curs passat.
Així com la logística de l'administració de les dosis de vacunes ha estat aplaudit, l'executiu ha ensopegat en l'ofensiva per controlar la interacció social i, de retruc, contenir els contagis per Covid, que continuen condicionant l'activitat dels hospitals i l'atenció primària, col·lapsada per la falta de recursos durant la cinquena onada. L'aposta fallida pel toc de queda, tombada des del TSJC en dues ocasions, ha afegit un altre capítol als tombs del Govern per gestionar la pandèmia. La Generalitat va fallar en les projeccions de l'estiu, quan va emetre missatges de relaxació sobre la retirada de la mascareta i va permetre macrofestivals menystenint l'impacte de la variant Delta -amb Argimon al capdavant de l'estratègia-, i ara necessita afermar les decisions per no tornar a ensopegar en els propers mesos.
5. L'aeroport del Prat, la gran discussió. En paral·lel a la reunió de la comissió bilateral del mes d'agost, el vicepresident Jordi Puigneró va acordar l'ampliació del Prat amb la ministra Raquel Sánchez. De moment, només es coneix la inversió pactada -1.700 milions d'euros-, però no els termes en què es desenvoluparà l'obra, que hauria de convertir la infraestructura en un hub internacional. Aragonès ja ha vinculat l'ampliació a la gestió catalana de l'aeroport, una de les peticions llargament reclamades per part de la Generalitat. Malgrat l'acord per l'ampliació, la visió d'ERC i de Junts sobre el projecte continua sense ser monolítica.
L'ampliació, a banda, impacta de ple en la "revolució verda" que defensa el president, malgrat que Puigneró insisteixi que el Prat serà un aeroport "verd". Preocupa especialment la preservació de l'espai de la Ricarda i també la contaminació que pugui generar la infraestructura quan funcioni a ple rendiment. La CUP, principal soci parlamentari del Govern, ja s'ha posicionat en contra de l'ampliació, així com també l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En canvi, els seus socis a l'Ajuntament, encapçalats per Jaume Collboni, en són els principals defensors. Si tot es desenvolupa segons els plans del govern espanyol, l'ampliació hauria d'estar operativa a partir del 2030.
6. Els Jocs Olímpics d'Hivern, un projecte reviscolatsense consens. El debat mediambiental serà una de les carpetes del curs polític, centrals com seran les negociacions polítiques i les manifestacions de la societat civil sobre projectes tan associats a la sostenibilitat com la citada ampliació de l'aeroport del Prat o la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern. La proposta olímpica, que ha rebut l'aval dels partits del Govern -ERC i Junts- i que també compta amb el suport del PSC -principal força d'oposició al Parlament-, no genera consens, ni de bon tros. La CUP, que va rubricar l'acord d'investidura d'Aragonès amb ERC, no hi combrega i els comuns també han expressat la seva perplexitat per la reactivació d'una proposta que va néixer amb l'exalcalde Jordi Hereu el 2010 i que Xavier Trias va fer seva quan va assolir l'alcaldia de Barcelona. Foment del Treball ha estat un actor clau en el seu reviscolament.
Colau exigeix que la capital catalana tingui veu i vot en les decisions que es prenguin si la candidatura dels Jocs d'Hivern incorpora el nom de Barcelona. Així ho va expressar en una entrevista a NacióDigital a finals de juliol, en la qual va plantejar una consulta ciutadana a la ciutat que tingués capacitat de veto. Colau sap que, en una consulta d'aquestes característiques, el "no" estaria més mobilitzat. Fins al moment, la Generalitat ha insistit que el projecte olímpic haurà de ser "sostenible i consensuat" amb el territori -així ho va afirmar Aragonès al Parlament-, però els estralls de l'emergència climàtica i els projeccions científiques sobre l'escalfament global minen el relat del Govern. ERC, que va posar el focus en campanya en la creació d'una conselleria d'Acció Climàtica, és qui pot pagar més el desgast de la contestació ciutadana.
7. Els pressupostos catalans, pendents de la CUP. Aragonès i el conseller d'Economia, Jaume Giró, es van fixar fa mesos l'objectiu que els pressupostos per al 2022 fossin vigents des del proper 1 de gener. Giró ja ha demanat a les conselleries que li facin arribar les previsions -en base, també, al pla de Govern que s'aprovarà al setembre- per tal d'ordenar les prioritats en la despesa, especialment marcades per la gestió sanitària de la pandèmia i el pla de xoc social. La Generalitat sap que comptarà amb un dèficit del 0,6% i no de l'1,1%, que hauria suposat disposar de 1.000 milions d'euros més. Si es compleix amb la llei, un fet excepcional en aquest cas concret a Catalunya -dos pressupostos aprovats en una dècada i cap en vigor l'1 de gener-, els comptes haurien de ser presentats al Parlament a l'octubre.
ERC i Junts no disposen de majoria a la cambra per tirar endavant els pressupostos, de manera que hauran de buscar aliats. El primer serà la CUP, amb qui els republicans tenen un acord d'estabilitat, però els anticapitalistes observen amb recel els primers passos de l'executiu i no garanteixen el suport als números d'Aragonès i Giró. Els comuns van validar amb una abstenció els comptes del 2021 en plena primera onada de la pandèmia, però estan allunyats de les prioritats de l'executiu. Pel que fa al PSC, malgrat els reiterats oferiments públics dels de Salvador Illa, el president insisteix que no els vol acordar amb ells perquè no seria "coherent". Tot dependrà, però, de què faci la CUP.
8. L'independentisme i els pressupostos generals de l'Estat. Abans que acabi l'any, Sánchez aspira a tenir aprovats els comptes generals de l'Estat. Necessitarà el suport, com a mínim, dels socis de la investidura per tirar-los endavant. I aquí és on entra ERC en l'equació. Els republicans van aprovar els pressupostos de l'any passat mentre que Junts -que ni tan sols va entrar a negociar a fons amb el PSOE- els va rebutjar. Va ser un dels clàssics episodis de discrepàncies de l'anterior legislatura al Govern: els dos socis no només actuaven diferent a Madrid sinó que hi evidenciaven les discrepàncies estratègiques. El PDECat, per cert, també va fer costat als comptes.
En aquesta ocasió, i després d'haver signat un acord de governabilitat amb noves bases, Junts pressiona ERC per negociar de manera conjunta els pressupostos, per bé que mostren escepticisme sobre com seran i si tindran contrapartides interessants per a Catalunya. Els republicans posen com a condició que el PSOE compleixi amb els compromisos adquirits, i això passa, invariablement, per la taula de diàleg, encara que ERC desvinculi les dues qüestions. Els aspectes relacionats amb Madrid s'han de tractar en el marc de la nova direcció estratègica del procés i hi influirà el vot de qualitat d'Aragonès.
9. El Consell per la República i una reforma ajornada. Com la unitat d'acció a Madrid, la reformulació del Consell per la República va convertir-se en un dels esculls principals per l'acord entre ERC i Junts. En el pacte definitiu s'hi defensa la creació d'una nova direcció estratègica del procés i, sobre el Consell, s'hi inclou una "reformulació" en el marc del "consens" per tal de situar-hi aquesta direcció estratègica. Tres mesos més tard, però, la reformulació no està ni tan sols encarrilada. L'organisme presidit per Puigdemont ha tornat a ajornar les eleccions de l'assemblea de representants -el seu parlament- fins a finals d'octubre, precisament per donar més temps als partits per tal que acordin quin rol ha de tenir en la nova etapa del procés.
ERC s'ha distanciat progressivament del Consell -Aragonès ha insistit reiteradament que no acceptarà "tuteles" d'altres organismes al marge del Parlament-, amb una participació de segona fila i voluntat de deixar congelada l'acció de l'organisme fins que es resolgués la governabilitat a Catalunya. Junts sí que ha insistit en atorgar un rol al Consell -presidit per qui és el seu líder orgànic-, però de moment no ha posat cap proposta damunt la taula. El seu desplegament, a l'espera de reformular-se, no es reprendrà fins a l'octubre. La CUP se'n continua mantenint al marge.
10. Un degoteig de causes judicials. La mateixa setmana que es reuneix la taula de diàleg, l'anterior mesa del Parlament encapçalada per l'ara conseller Roger Torrent està citada a declarar per desobediència en relació a les resolucions aprovades contra la sentència de l'1-O i contra la monarquia. No serà l'única carpeta judicial activa en l'arrencada del curs: s'ha de posar data al judici contra els nou CDR detinguts el 2019 en el marc de l'operació Judes -la Fiscalia els acusa de terrorisme- i s'esperen novetats sobre la causa que intrueix el TSJC al voltant del presumpte fraccionament de contractes de Laura Borràs quan dirigia l'Institut de les Lletres Catalanes. El cas Borràs pot tornar a tensar les relacions entre l'independentisme, perquè la presidenta del Parlament insisteix a incloure el seu cas en el gruix de causes vinculades a la repressió de l'Estat.