23
d'agost
de
2021, 19:25
Actualitzat:
24
d'agost,
7:48h
Quatre dies han servit per certificar la distància entre el Govern i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Després de setmanes de cert alineament en relació a la necessitat del toc de queda, la sala contenciosa-administrativa ha tombat aquest dilluns, per segona vegada consecutiva, la nova petició de la Generalitat, que manté que cal prorrogar el confinament nocturn per acabar de controlar la cinquena onada de la pandèmia a Catalunya. Tot fa pensar que, amb unes dades epidemiològiques que milloren poc a poc, difícilment el TSJC tornarà a autoritzar una limitació de la mobilitat d'aquestes característiques si no és estrictament necessari i no està ben justificat amb criteris sanitaris, però el xoc continuat entre jutges i polítics afegeix incertesa al control dels contagis. Mesos després de la fi de l'estat d'alarma, la resposta a la pandèmia és una assignatura pendent.
En una interlocutòria especialment dura, el tribunal ha retret al Govern la poca argumentació sanitària per justificar la necessitat d'un toc de queda, i ha recordat que aquesta limitació severa dels drets fonamentals no pot justificar-se per la necessitat de mantenir l'ordre públic a les nits. Per això, diuen els jutges, ja hi ha la policia i la normativa municipal. En els últims dies, alcaldes del país han reclamat el toc de queda per aturar les imatges d'incivisme a les nits, els botellots o les aglomeracions fins a altres hores de la matinada. Preocupa que puguin derivar en un increment de contagis en els propers dies. Ara bé, malgrat això, el TSJC assenyala que el toc de queda no és l'eina per garantir l'ordre públic, tal com es desprèn de la petició de l'executiu. La sala també ha criticat que els nous criteris proposats evidencien que la mesura és "desproporcionada".
El Govern ha lamentat la decisió, el segon revés en pocs dies. El president, Pere Aragonès, ha insistit que el toc de queda és necessari i ha remarcat que és una qüestió "sanitària i no d'ordre públic". El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha advertit que "costarà mesos" rebaixar la corba i ha demanat tenir "totes les eines" per aconseguir millorar la situació. En aquest sentit, el Govern vol que el TSJC assumeixi la seva "responsabilitat" i ha avisat que no es poden demanar plans alternatius al Govern si els tribunals no donen eines per frenar els contagis. L'episodi de discrepàncies entre els tribunals i el Govern ja es va veure fa un any. Va ser durant la segona onada, després del primer estat d'alarma, i aleshores les decisions dels jutges arribaven de matinada. La incertesa, mesos després, continua, ara amb la vista posada a la tardor.
Un mes de toc de queda amb criteri variable
El confinament nocturn es va restablir el 16 de juliol després d'una reobertura massa ràpida, que no va tenir en compte l'impacte de la variant Delta, ràpidament escampada entre la població no vacunada. La senyal d'alerta va arribar per l'atenció primària a partir de Sant Joan, amb fins a 9.000 contagis diaris. L'impacte als hospitals va trigar més que en anteriors onades -tant pel perfils dels nous contagis com, també, perquè els col·lectius més vulnerables ja estaven vacunats- però la pressió als centres hospitalaris i a les UCI va acabar arribant. El Govern, que va fer autocrítica especialment a través del conseller Argimon, va haver de fer marxa enrere, primer tancant de nou l'oci nocturn i després limitant les reunions i la mobilitat a les nits. El TSJC ho va acceptar tot.
Des d'aleshores, la sala contenciosa ha autoritzat tres pròrrogues del toc de queda ratificant els criteris del Govern, que han anat variant. Les dues primeres setmanes, la limitació es va establir en aquells municipis de més de 5.000 persones amb una incidència de 400 casos per cada 100.000 habitants en els últims set dies. El tribunal va considerar "proporcionada" aquesta restricció i ja admetia en la seva resolució que caldria allargar-la, com també va reconèixer el Govern. La tercera pròrroga, de dues setmanes a partir del 4 d'agost, va ser amb un canvi de criteri i una rebaixa dels llindars per aplicar el toc de queda. El TSJC també ho va avalar.
El 19 d'agost acabava la mesura i, després d'un nou canvi de criteri per sol·licitar una altra pròrroga, el tribunal ho va tombar. Barcelona va quedar exclosa del toc de queda, que va passar a aplicar-se en només 19 municipis. És la restricció que hi ha en vigor a dia d'avui i que s'allargarà, com a mínim, fins a finals de setmana, mentre les dades de la Covid-19 van millorant poc a poc.
El Govern reclama "eines" per contenir els contagis
La situació de la pandèmia a Catalunya és millor ara que abans d'aplicar el toc de queda, però encara hi ha 461 persones a les UCI i més de 1.400 ingressats als hospitals. El pic de crítics va arribar la primera setmana d'agost i, des d'aleshores, mica amb mica ha anat reduint-se la pressió hospitalària. La situació, però, encara no és la millor. "Necessitem instruments per contenir els contagis. Si tenim 460 malalts a les UCI i més de 1.400 ingressats no és una qüestió d'ordre públic, és sanitària", ha dit Aragonès després de conèixer la decisió del TSJC. El president ha demanat més "eines per protegir la població" i ha criticat la manca d'una "normativa específica" per a aquest àmbit.
De fet, al maig de 2020, l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va anunciar reformes legislatives per no haver de recórrer a l'estat d'alarma en cas de rebrots, però no s'ha fet, malgrat la insistència dels partits de l'oposició. Des que va decaure, el maig de 2021, la recepta de les diverses comunitats per fer front a la pandèmia ha estat diversa, i la resposta dels tribunals, també. A dia d'avui, als territoris de l'Estat les mesures per aturar la pandèmia varien: Andalusia té toc de queda en només set municipis, mentre que Navarra aplica aquesta restricció només els caps de setmana en localitats amb altes incidències. El País Basc no té toc de queda però manté tancat tot l'oci nocturn, mentre que Madrid és la comunitat més permissiva, sense confinament nocturn i amb l'oci obert fins a la matinada. En les pròximes hores, el Govern haurà de decidir com respon al revés dels jutges.
En una interlocutòria especialment dura, el tribunal ha retret al Govern la poca argumentació sanitària per justificar la necessitat d'un toc de queda, i ha recordat que aquesta limitació severa dels drets fonamentals no pot justificar-se per la necessitat de mantenir l'ordre públic a les nits. Per això, diuen els jutges, ja hi ha la policia i la normativa municipal. En els últims dies, alcaldes del país han reclamat el toc de queda per aturar les imatges d'incivisme a les nits, els botellots o les aglomeracions fins a altres hores de la matinada. Preocupa que puguin derivar en un increment de contagis en els propers dies. Ara bé, malgrat això, el TSJC assenyala que el toc de queda no és l'eina per garantir l'ordre públic, tal com es desprèn de la petició de l'executiu. La sala també ha criticat que els nous criteris proposats evidencien que la mesura és "desproporcionada".
El Govern ha lamentat la decisió, el segon revés en pocs dies. El president, Pere Aragonès, ha insistit que el toc de queda és necessari i ha remarcat que és una qüestió "sanitària i no d'ordre públic". El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha advertit que "costarà mesos" rebaixar la corba i ha demanat tenir "totes les eines" per aconseguir millorar la situació. En aquest sentit, el Govern vol que el TSJC assumeixi la seva "responsabilitat" i ha avisat que no es poden demanar plans alternatius al Govern si els tribunals no donen eines per frenar els contagis. L'episodi de discrepàncies entre els tribunals i el Govern ja es va veure fa un any. Va ser durant la segona onada, després del primer estat d'alarma, i aleshores les decisions dels jutges arribaven de matinada. La incertesa, mesos després, continua, ara amb la vista posada a la tardor.
Un mes de toc de queda amb criteri variable
El confinament nocturn es va restablir el 16 de juliol després d'una reobertura massa ràpida, que no va tenir en compte l'impacte de la variant Delta, ràpidament escampada entre la població no vacunada. La senyal d'alerta va arribar per l'atenció primària a partir de Sant Joan, amb fins a 9.000 contagis diaris. L'impacte als hospitals va trigar més que en anteriors onades -tant pel perfils dels nous contagis com, també, perquè els col·lectius més vulnerables ja estaven vacunats- però la pressió als centres hospitalaris i a les UCI va acabar arribant. El Govern, que va fer autocrítica especialment a través del conseller Argimon, va haver de fer marxa enrere, primer tancant de nou l'oci nocturn i després limitant les reunions i la mobilitat a les nits. El TSJC ho va acceptar tot.
Des d'aleshores, la sala contenciosa ha autoritzat tres pròrrogues del toc de queda ratificant els criteris del Govern, que han anat variant. Les dues primeres setmanes, la limitació es va establir en aquells municipis de més de 5.000 persones amb una incidència de 400 casos per cada 100.000 habitants en els últims set dies. El tribunal va considerar "proporcionada" aquesta restricció i ja admetia en la seva resolució que caldria allargar-la, com també va reconèixer el Govern. La tercera pròrroga, de dues setmanes a partir del 4 d'agost, va ser amb un canvi de criteri i una rebaixa dels llindars per aplicar el toc de queda. El TSJC també ho va avalar.
El 19 d'agost acabava la mesura i, després d'un nou canvi de criteri per sol·licitar una altra pròrroga, el tribunal ho va tombar. Barcelona va quedar exclosa del toc de queda, que va passar a aplicar-se en només 19 municipis. És la restricció que hi ha en vigor a dia d'avui i que s'allargarà, com a mínim, fins a finals de setmana, mentre les dades de la Covid-19 van millorant poc a poc.
El Govern reclama "eines" per contenir els contagis
La situació de la pandèmia a Catalunya és millor ara que abans d'aplicar el toc de queda, però encara hi ha 461 persones a les UCI i més de 1.400 ingressats als hospitals. El pic de crítics va arribar la primera setmana d'agost i, des d'aleshores, mica amb mica ha anat reduint-se la pressió hospitalària. La situació, però, encara no és la millor. "Necessitem instruments per contenir els contagis. Si tenim 460 malalts a les UCI i més de 1.400 ingressats no és una qüestió d'ordre públic, és sanitària", ha dit Aragonès després de conèixer la decisió del TSJC. El president ha demanat més "eines per protegir la població" i ha criticat la manca d'una "normativa específica" per a aquest àmbit.
De fet, al maig de 2020, l'aleshores vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, va anunciar reformes legislatives per no haver de recórrer a l'estat d'alarma en cas de rebrots, però no s'ha fet, malgrat la insistència dels partits de l'oposició. Des que va decaure, el maig de 2021, la recepta de les diverses comunitats per fer front a la pandèmia ha estat diversa, i la resposta dels tribunals, també. A dia d'avui, als territoris de l'Estat les mesures per aturar la pandèmia varien: Andalusia té toc de queda en només set municipis, mentre que Navarra aplica aquesta restricció només els caps de setmana en localitats amb altes incidències. El País Basc no té toc de queda però manté tancat tot l'oci nocturn, mentre que Madrid és la comunitat més permissiva, sense confinament nocturn i amb l'oci obert fins a la matinada. En les pròximes hores, el Govern haurà de decidir com respon al revés dels jutges.