15
de maig
de
2021, 11:30
Actualitzat:
15:22h
"I perquè així consti i als efectes oportuns, signen el present document a Barcelona, Soto del Real i Waterloo, en data 6 de març del 2019". Així acaba el document confidencial que van signar fa poc més de dos anys Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i David Bonvehí sobre l'ús de la marca Junts per Catalunya en el moment en què el PDECat i la Crida Nacional per la República negociaven sobre la refundació de tot l'espai nacionalista. El text, que s'ha inclòs en l'informe de gestió que ha fet Bonvehí davant dels afiliats en el marc del congrés extraordinari que celebren aquest dissabte i al qual ha tingut accés NacióDigital, s'estructura en nou punts i establia que qualsevol decisió sobre l'ús de la marca es prendria de manera "mancomunada" entre Bonvehí i Sànchez.
La qüestió es troba judicialitzada, perquè el PDECat interpreta que l'ara secretari general de Junts es va saltar el contracte en el moment en què va maniobrar per quedar-se amb el control únic de la marca. De fet, Sànchez va comunicar a Bonvehí la primera setmana de juliol de l'any passat que el nou partit impulsat per Carles Puigdemont s'havia apoderat del nom. Ho van fer a través d'una assemblea telemàtica que va servir per prendre les regnes de la formació instrumental registrada com a Junts per Catalunya -impulsada, en el seu moment, pel PDECat-, que passava a estar sota les ordres de Puigdemont. Una persona que en aquell moment treballava pels postconvergents, Laia Canet, va ser qui va facilitar el tràmit, en el qual també hi va participar l'advocat Quim Jubert, ara a l'executiva de Junts i a les llistes del 14-F.
Què diu exactament el document? El punt 2 assenyala aquesta qüestió: "CDC cedeix gratuïtament l’ús de la marca Junts per Catalunya, el 50% al senyor David Bonvehí i Torras i el 50% al senyor Jordi Sànchez i Picanyol a títol personal a tots dos". El punt número 3 continua d'aquesta manera: "Junts per Catalunya s'ha d'adequar en la seva governança i composició als percentatges establerts per la marca, i que qualsevol decisió sobre el partit Junts per Catalunya haurà de ser per acord previ i escrit entre Bonvehí i Sànchez". El punt 5 és revelador per entendre què ha passat després: "Totes les decisions en relació a l’ús de la marca al llarg del cicle electoral i de les respectives legislatures que se'n derivin, es prendran de manera mancomunada entre Bonvehí i Sànchez i les persones que designin". El PDECat sosté que això no s'ha complert.
També s'establia, en el punt quart, que els drets electorals serien de CDC i dels postconvergents, aspecte que s'ha complert en la mesura que el PDECat va poder-los gaudir en la campanya del 14-F. El punt número 6 establia els mecanismes que calia posar en marxa per la governança de l'espai polític: "Les parts es comprometen a establir els mecanismes oportuns per tal de fer efectiva la governança. A partir del 26 de maig de 2019, les parts es comprometen a regular definitivament la governança de la marca i el partit, i a subscriure els documents públics i privats necessaris a l'efecte". En aquell moment, Junts era només una marca, però el PDECat sosté -així ho ha dit Bonvehí- que el grup parlamentari ja funcionava com un partit autònom.
L'informe de gestió també assenyala que els postconvergents van posar tres escenaris damunt la taula per resoldre l'encaix entre les formacions implicades. El primer passava per una refundació del PDECat en el marc d'un congrés de Junts per Catalunya. El segon, per una fusió entre els postconvergents i la Crida Nacional per la República, un actor que ha acabat desapareixent dins del nou partit de Puigdemont. El tercer escenari era el desitjat per Bonvehí en el tram final de les negociacions: una coalició que servís per preservar la personalitat dels dos espais sense provocar cap trencadissa. La coalició hauria de ser temporal -un any- i tenia òrgans conjunts preparats.
"Se'ns reclama que els nostres associats s'afegeixin al nou partit de forma individual i que no ens presentem a les eleccions, sent només el nou partit qui s'hi presenti", apunta l'informe de gestió, que també justifica la demanda interposada sobre l'ús de la marca. "L'acord signat es va incomplir; tant jurídica, com política i èticament. I en base a això, s'ha hagut d'impugnar l'acord societari, per efectes de seguretat jurídica, per responsabilitat i a efectes d'una bona administració del patrimoni del partit , doncs tenim responsabilitats per exemple sobre les finances de grups municipals o coalicions on existeix Junts per Catalunya, per quan sempre s'ha presentat sota el PDECat (que és qui tenia els drets electorals). El judici serà el 7 d'octubre.
Despeses jurídiques i situació econòmica
L'informe de gestió del PDECat també recull les despeses jurídiques a les quals ha fet front la formació en els últims anys arran dels processos oberts contra dirigents independentistes que militen o han militat a la seva formació. En un requadre de la pàgina 7 del document s'hi recull que s'han pagat 1,6 milions d'euros i que encara en queden 315.846 de pendents, la qual cosa fa un total de 2,1 milions d'euros entre els judicis al Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional, el procés obert al jutjat d'instrucció número 13 i el Tribunal de Comptes. Per poder assumir aquestes quantitats es van demanar dues aportacions a la militància que van sumar 413.808 euros.
El document que ha desgranat la direcció també indica que es van destinar 417.548 euros a pagar el salari de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull en el període agost 2018-abril 2020, que és quan se'ls va donar de baixa. La situació econòmica del partit ja no era precisament òptima l'estiu passat, abans de quedar fora del Parlament, i la situació s'ha anat agreujant. S'ha plantejat un segon ERO que afectarà deu persones -el primer en va comportar l'acomiadament de 15, amb 621.000 euros destinats a indemnitzacions- i cal un "reajustament" de 497.345 euros. Derivat d'això, s'han donat de baixa els contractes d'arrendament de 19 locals repartits per Catalunya. A la seu central s'ha negociat un 65% de rebaixa del lloguer amb la propietat.
La qüestió es troba judicialitzada, perquè el PDECat interpreta que l'ara secretari general de Junts es va saltar el contracte en el moment en què va maniobrar per quedar-se amb el control únic de la marca. De fet, Sànchez va comunicar a Bonvehí la primera setmana de juliol de l'any passat que el nou partit impulsat per Carles Puigdemont s'havia apoderat del nom. Ho van fer a través d'una assemblea telemàtica que va servir per prendre les regnes de la formació instrumental registrada com a Junts per Catalunya -impulsada, en el seu moment, pel PDECat-, que passava a estar sota les ordres de Puigdemont. Una persona que en aquell moment treballava pels postconvergents, Laia Canet, va ser qui va facilitar el tràmit, en el qual també hi va participar l'advocat Quim Jubert, ara a l'executiva de Junts i a les llistes del 14-F.
Què diu exactament el document? El punt 2 assenyala aquesta qüestió: "CDC cedeix gratuïtament l’ús de la marca Junts per Catalunya, el 50% al senyor David Bonvehí i Torras i el 50% al senyor Jordi Sànchez i Picanyol a títol personal a tots dos". El punt número 3 continua d'aquesta manera: "Junts per Catalunya s'ha d'adequar en la seva governança i composició als percentatges establerts per la marca, i que qualsevol decisió sobre el partit Junts per Catalunya haurà de ser per acord previ i escrit entre Bonvehí i Sànchez". El punt 5 és revelador per entendre què ha passat després: "Totes les decisions en relació a l’ús de la marca al llarg del cicle electoral i de les respectives legislatures que se'n derivin, es prendran de manera mancomunada entre Bonvehí i Sànchez i les persones que designin". El PDECat sosté que això no s'ha complert.
També s'establia, en el punt quart, que els drets electorals serien de CDC i dels postconvergents, aspecte que s'ha complert en la mesura que el PDECat va poder-los gaudir en la campanya del 14-F. El punt número 6 establia els mecanismes que calia posar en marxa per la governança de l'espai polític: "Les parts es comprometen a establir els mecanismes oportuns per tal de fer efectiva la governança. A partir del 26 de maig de 2019, les parts es comprometen a regular definitivament la governança de la marca i el partit, i a subscriure els documents públics i privats necessaris a l'efecte". En aquell moment, Junts era només una marca, però el PDECat sosté -així ho ha dit Bonvehí- que el grup parlamentari ja funcionava com un partit autònom.
L'informe de gestió també assenyala que els postconvergents van posar tres escenaris damunt la taula per resoldre l'encaix entre les formacions implicades. El primer passava per una refundació del PDECat en el marc d'un congrés de Junts per Catalunya. El segon, per una fusió entre els postconvergents i la Crida Nacional per la República, un actor que ha acabat desapareixent dins del nou partit de Puigdemont. El tercer escenari era el desitjat per Bonvehí en el tram final de les negociacions: una coalició que servís per preservar la personalitat dels dos espais sense provocar cap trencadissa. La coalició hauria de ser temporal -un any- i tenia òrgans conjunts preparats.
"Se'ns reclama que els nostres associats s'afegeixin al nou partit de forma individual i que no ens presentem a les eleccions, sent només el nou partit qui s'hi presenti", apunta l'informe de gestió, que també justifica la demanda interposada sobre l'ús de la marca. "L'acord signat es va incomplir; tant jurídica, com política i èticament. I en base a això, s'ha hagut d'impugnar l'acord societari, per efectes de seguretat jurídica, per responsabilitat i a efectes d'una bona administració del patrimoni del partit , doncs tenim responsabilitats per exemple sobre les finances de grups municipals o coalicions on existeix Junts per Catalunya, per quan sempre s'ha presentat sota el PDECat (que és qui tenia els drets electorals). El judici serà el 7 d'octubre.
Despeses jurídiques i situació econòmica
L'informe de gestió del PDECat també recull les despeses jurídiques a les quals ha fet front la formació en els últims anys arran dels processos oberts contra dirigents independentistes que militen o han militat a la seva formació. En un requadre de la pàgina 7 del document s'hi recull que s'han pagat 1,6 milions d'euros i que encara en queden 315.846 de pendents, la qual cosa fa un total de 2,1 milions d'euros entre els judicis al Tribunal Suprem, a l'Audiència Nacional, el procés obert al jutjat d'instrucció número 13 i el Tribunal de Comptes. Per poder assumir aquestes quantitats es van demanar dues aportacions a la militància que van sumar 413.808 euros.
El document que ha desgranat la direcció també indica que es van destinar 417.548 euros a pagar el salari de Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull en el període agost 2018-abril 2020, que és quan se'ls va donar de baixa. La situació econòmica del partit ja no era precisament òptima l'estiu passat, abans de quedar fora del Parlament, i la situació s'ha anat agreujant. S'ha plantejat un segon ERO que afectarà deu persones -el primer en va comportar l'acomiadament de 15, amb 621.000 euros destinats a indemnitzacions- i cal un "reajustament" de 497.345 euros. Derivat d'això, s'han donat de baixa els contractes d'arrendament de 19 locals repartits per Catalunya. A la seu central s'ha negociat un 65% de rebaixa del lloguer amb la propietat.