La sortida de la presó reforça Turull dins la cúpula de lideratges a Junts

Entre els múltiples dirigents i quadres de Junts que han compartit estona amb Jordi Turull des que va sortir de la presó de Lledoners amb l'indult sota el braç hi ha una expressió que es repeteix: "Està en millor forma que mai". Física -aquests dies fa una travessa de nord a sud del país per agrair les mostres de suport rebudes durant els anys d'empresonament- però també política. La nova situació personal dels condemnats per l'1-O ha propulsat el lideratge de l'exconseller de Presidència, i el situa com el dirigent provinent del PDECat amb més pes intern. Quim Forn ha optat per continuar amb el perfil baix dels últims temps, allunyat del dia a dia de la política de partit, i Josep Rull, que es va implicar a fons -reunions a Lledoners incloses amb el vicepresident Jordi Puigneró- per aconseguir que Damià Calvet ocupés la presidència del Port de Barcelona, tampoc està disposant de protagonisme en les qüestions orgàniques. Ni el reclama.

A la sala de màquines del partit, de fet, ja se'l reconeix com el principal lideratge intern juntament amb el del secretari general Jordi Sànchez. Sànchez ha exercit amb força les competències, obtingudes l'estiu passat amb l'aval de Carles Puigdemont malgrat les reticències expressades per altres dirigents empresonats, i està fent ruta pel territori per estructurar el partit. Fins ara tota aquesta feina no només s'havia hagut de fer des de la presó, sinó també de manera telemàtica per les restriccions derivades de la crisi del coronavirus. La vertebració territorial és clau per afrontar les eleccions municipals i acabar d'aterrar el projecte del partit, i per això Sànchez hi dedicarà tots els seus esforços. L'acompanya en aquesta tasca el diputat David Saldoni com a secretari d'Organització, encarregat també del recompte de danys després del divorci amb el PDECat.

El reforçament de Turull no arriba perquè estigui trepitjant les seus de Junts al territori, sinó més aviat pel contrari: en la Travessa per la Llibertat no s'hi veuen sigles de partit i el discurs que desplega és d'unitat independentista, d'agraïment i de reivindicació de l'1-O, del qual se sent pare en tant que conseller de la Presidència la tardor del 2017. La nit del referèndum, per exemple, va pressionar per ser ell -i no Oriol Junqueras, que s'hi havia mostrat interessat - qui fes públics els resultats. Turull va cultivar una bona relació amb Marta Rovira, ara exiliada a Ginebra, i aquests dies l'ha recordat, especialment quan el seu periple ha passat per Vic, d'on és la secretària general d'ERC i on també va coincidir amb Junqueras.

Que no hi hagi sigles en la simbologia associada a la sortida a la presó de Turull no vol dir que els quadres del partit no s'hi hagin implicat. És habitual veure aquests dies diputats i consellers de Junts al costat de l'exconseller, compartint quilòmetres i publicitant-ho a les xarxes socials. Lourdes Ciuró, titular de Justícia, el va acompanyar en la sortida a Portbou. Ciuró, juntament amb Violant Cervera (Drets Socials), és una de les dirigents en departaments on el segell de Turull és clar, tant en la tria dels quadres directius com del personal eventual. En essència, l'executiu, per la part de Junts, és una cadira de tres potes: Puigdemont -defensor de Puigneró-, Sànchez -Jaume Giró, d'Economia, és una aposta seva- i l'exconseller de la Presidència.

"Quan Turull era un home fort de CDC, els seus quadres funcionaven com un rellotge. Ara és el mateix", remarca un dels dirigents consultats per NacióDigital. Tot i que en l'última etapa de Convergència i l'episodi fundacional del PDECat van tenir múltiples discrepàncies -fins al punt que es va arribar al terreny dels vetos creuats-, la sintonia és ara la divisa en la relació amb Rull, l'altre gran aportador de quadres a les files de Junts. L'exconseller de Territori fa presentacions presencials del seu llibre i ha tingut aparicions als mitjans, però la veu forta postconvergent a Junts és la de Turull, vicepresident del partit i a qui algunes veus -també al PDECat, on se segueixen amb interès les dinàmiques de Junts camí cap a les municipals- veuen com a futur secretari general.

Remor de fons sobre Jordi Sànchez
Turull, com Rull, hauria preferit veure Miquel Buch -ara president de l'empresa pública Infraestructures.cat- al capdavant de la maquinària de Junts, i també Calvet com a candidat a la Generalitat o bé, fins i tot, vicepresident de l'actual Govern. La relació amb Sànchez no sempre ha estat senzilla en els últims mesos, especialment durant la negociació del pacte amb ERC. Fins al punt que l'exconseller de la Presidència es va posar en contacte amb dirigents republicans per fer-los saber que, si amb el secretari general eren incapaços d'arribar a una entesa, ell mateix s'oferia per desencallar-la. Que Sànchez portés molt personalment les converses va aixecar ampolles a Lledoners i també en l'equip negociador de Junts, sobretot a la fase final amb Aragonès.

Aquest és un altre dels aspectes que han tensat el partit, juntament amb un article del secretari general amb una frase controvertida sobre l'1-O. Un col·lectiu de quadres es va mobilitzar per publicitar -sense donar la cara- un manifest crític, però només deu cartes van arribar a la seu de Junts fent-li suport. Sànchez va salvar la primera crisi, però diverses fonts consultades assenyalen que hi ha veus de primera fila -com ara Elsa Artadi, a qui s'assenyala que va oferir la conselleria d'Economia sense vincular-la a la vicepresidència del Govern, o Laura Borràs- que s'han mostrat crítiques en privat.

Qualsevol pols intern, però, no serà imminent. L'entorn de Sànchez preveu plàcid el primer consell nacional del partit, previst pel 24 de juliol, i l'únic relleu en l'horitzó és el d'Anna Erra. L'alcaldessa de Vic és vicepresidenta de Junts i al mateix temps ha estat escollida presidenta del consell nacional, de manera que haurà de deixar la primera responsabilitat, que comparteix amb Turull, Artadi i Josep Rius. Per sobre de tots ells hi ha un Puigdemont que transcendeix el lideratge del partit però que, quan toca -sovint més del que sembla-, s'implica a fons en les qüestions més delicades.