11
d'octubre
de
2022, 12:50
Actualitzat:
18:36h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha pressionat aquest dimarts Junts per tal que la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull aprovi els pressupostos del 2023 i, al mateix temps, els ha respost que té "tota la legitimitat" per governar. Al llarg dels últims dies, la cúpula de la formació fundada per Carles Puigdemont, que divendres passat va decidir sortir del Govern, ha posat en dubte la "legitimitat" d'Aragonès perquè ha perdut el suport de 41 escons -els de Junts i la CUP- des de la investidura, però el dirigent d'ERC no té intenció d'anar a una qüestió de confiança ni a eleccions. El nou executiu, amb personalitats provinents del PSC, de l'antiga CDC i de l'òrbita dels comuns, està pensat per durar tota la legislatura, per bé que la debilitat parlamentària és evident -Aragonès només té 33 escons de 135- i obligarà a acords.
La prioritat, ara, és aprovar els nous pressupostos. L'exconseller d'Economia, Jaume Giró, va deixar pràcticament enllestits els comptes, i una de les prioritats és que els comptes siguin aprovats en les properes setmanes també amb el suport de la CUP i dels comuns. Els primers li van validar la investidura, mentre que els segons van aprovar els pressupostos vigents enguany. "No s'entendria que Junts es descartés d'uns pressupostos que han elaborat ells", ha reflexionat el president en una roda de premsa posterior a la primera reunió del nou consell executiu. El projecte dels comptes, que ara liderarà la consellera Natàlia Mas, s'aprovarà "el més aviat possible" després d'una "immersió ràpida". Aragonès ha donat pràcticament per descartat que puguin entrar en vigor l'1 de gener del 2023, com estava previst fins ara.
"Estic molt còmode amb el Govern actual, i estava molt còmode amb el Govern anterior. Tenim un gran equip. Treballarem amb tota l'energia i la convicció i voluntat transformadora", ha apuntat el president, que ha evitat en tot moment pronunciar-se a favor d'entendre's amb el PSC per validar els pressupostos. Oriol Junqueras, president d'ERC, va insistir el cap de setmana que la porta dels socialistes estava tancada perquè no estaven "compromesos" amb la fi de la repressió. "La meva prioritat és aprovar els comptes amb qui va aprovar els anteriors i amb la majoria de la investidura. Anirem pas a pas", ha apuntat el dirigent republicà, que veu "camí per treballar" abans de contemplar el PSC. La clau, diu, és Junts: "Una cosa és abandonar el Govern; l'altra, abandonar la ciutadania", ha remarcat en el transcurs de la compareixença.
El president ha indicat que no vol entrar en cap "espiral de retrets" amb els exsocis, però sí que el ha volgut indicar que "totes les institucions" tenen "tota la legitimitat". Fins i tot ha evitat qüestionar el fet que Borràs, que va arribar a la presidència del Parlament en virtut d'un acord entre ERC i Junts que situava els primers al capdavant de la Generalitat i els segons liderant la cambra catalana. "Totes les institucions tenen tota la legitimitat", ha reiterat quan se li ha preguntat sobre la composició de l'actual mesa del Parlament, que es troba en una situació d'interinitat derivada de la suspensió de Borràs, que ha fet que Alba Vergés, vicepresidenta primera, hagi hagut d'assumir les funcions de presidenta. El president ha evitat demanar canvis en l'òrgan rector.
Aragonès també ha aprofitat per lamentar la decisió de Junts de deixar el Govern -ell, diu, hauria preferit que continuessin-, i no ha descartat quedar-se amb alts càrrecs nomenats per la formació de Borràs i Turull. "Hi ha responsables en àrees que tenen molta expertesa, amb una forta càrrega tècnica, i mirarem la seva disponibilitat. La meva voluntat és que el Govern sigui encara més eficaç, totes les decisions estaran guiades sota aquest criteri", ha remarcat el dirigent d'ERC en la roda de premsa, durant la qual també ha confiat que es recuperi la unitat de l'independentisme
Pel que fa a la taula de diàleg amb l'Estat, el president ha indicat que "sempre" s'ha defensat la fi de la repressió i la convocatòria d'un referèndum. "Hi ha uns acords del mes de juny que hem de concretar en base al calendari acordat, és a dir, abans que acabi el 2022", ha ressaltat Aragonès. L'alineació catalana de la mesa de negociació es pot veure sotmesa a canvis. En l'última trobada celebrada a Madrid, hi van assistir Laura Vilagrà, Roger Torrent, Natàlia Garriga i Joan Ignasi Elena. S'espera que, en l'últim tram d'aquest any, es pugui canalitzar la reforma del codi penal amb la vista posada en la fi del delicte de sedició, que permetria una sortida per als exiliats.
La prioritat, ara, és aprovar els nous pressupostos. L'exconseller d'Economia, Jaume Giró, va deixar pràcticament enllestits els comptes, i una de les prioritats és que els comptes siguin aprovats en les properes setmanes també amb el suport de la CUP i dels comuns. Els primers li van validar la investidura, mentre que els segons van aprovar els pressupostos vigents enguany. "No s'entendria que Junts es descartés d'uns pressupostos que han elaborat ells", ha reflexionat el president en una roda de premsa posterior a la primera reunió del nou consell executiu. El projecte dels comptes, que ara liderarà la consellera Natàlia Mas, s'aprovarà "el més aviat possible" després d'una "immersió ràpida". Aragonès ha donat pràcticament per descartat que puguin entrar en vigor l'1 de gener del 2023, com estava previst fins ara.
"Estic molt còmode amb el Govern actual, i estava molt còmode amb el Govern anterior. Tenim un gran equip. Treballarem amb tota l'energia i la convicció i voluntat transformadora", ha apuntat el president, que ha evitat en tot moment pronunciar-se a favor d'entendre's amb el PSC per validar els pressupostos. Oriol Junqueras, president d'ERC, va insistir el cap de setmana que la porta dels socialistes estava tancada perquè no estaven "compromesos" amb la fi de la repressió. "La meva prioritat és aprovar els comptes amb qui va aprovar els anteriors i amb la majoria de la investidura. Anirem pas a pas", ha apuntat el dirigent republicà, que veu "camí per treballar" abans de contemplar el PSC. La clau, diu, és Junts: "Una cosa és abandonar el Govern; l'altra, abandonar la ciutadania", ha remarcat en el transcurs de la compareixença.
El president ha indicat que no vol entrar en cap "espiral de retrets" amb els exsocis, però sí que el ha volgut indicar que "totes les institucions" tenen "tota la legitimitat". Fins i tot ha evitat qüestionar el fet que Borràs, que va arribar a la presidència del Parlament en virtut d'un acord entre ERC i Junts que situava els primers al capdavant de la Generalitat i els segons liderant la cambra catalana. "Totes les institucions tenen tota la legitimitat", ha reiterat quan se li ha preguntat sobre la composició de l'actual mesa del Parlament, que es troba en una situació d'interinitat derivada de la suspensió de Borràs, que ha fet que Alba Vergés, vicepresidenta primera, hagi hagut d'assumir les funcions de presidenta. El president ha evitat demanar canvis en l'òrgan rector.
Aragonès també ha aprofitat per lamentar la decisió de Junts de deixar el Govern -ell, diu, hauria preferit que continuessin-, i no ha descartat quedar-se amb alts càrrecs nomenats per la formació de Borràs i Turull. "Hi ha responsables en àrees que tenen molta expertesa, amb una forta càrrega tècnica, i mirarem la seva disponibilitat. La meva voluntat és que el Govern sigui encara més eficaç, totes les decisions estaran guiades sota aquest criteri", ha remarcat el dirigent d'ERC en la roda de premsa, durant la qual també ha confiat que es recuperi la unitat de l'independentisme
Pel que fa a la taula de diàleg amb l'Estat, el president ha indicat que "sempre" s'ha defensat la fi de la repressió i la convocatòria d'un referèndum. "Hi ha uns acords del mes de juny que hem de concretar en base al calendari acordat, és a dir, abans que acabi el 2022", ha ressaltat Aragonès. L'alineació catalana de la mesa de negociació es pot veure sotmesa a canvis. En l'última trobada celebrada a Madrid, hi van assistir Laura Vilagrà, Roger Torrent, Natàlia Garriga i Joan Ignasi Elena. S'espera que, en l'últim tram d'aquest any, es pugui canalitzar la reforma del codi penal amb la vista posada en la fi del delicte de sedició, que permetria una sortida per als exiliats.