El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat que ampliarà la seva presència militar a Europa. "L'OTAN és més necessària que mai", ha dit avui en una trobada amb Stoltenberg. Washington enviarà reforços a Polònia, Regne Unit, Alemanya i Itàlia, a part dels dos destructors a Espanya ja anunciats dimarts. Biden ha defensat que d'aquesta manera l'OTAN podrà afrontar "les amenaces des de totes direccions". Amb aquest increment militar, el president nord-americà vol garantir que es protegirà "cada centímetre" del territori de l'Aliança.

D'altra banda, el president ha celebrat que Suècia i Finlàndia abandonin la seva "neutralitat" i que puguin entrar aviat a l'aliança atlàntica ara que Turquia ha aixecat el seu veto. "Putin volia la finlandització d'Europa i el que tindrà serà l'otanització d'Europa", ha dit sobre les queixes del president rus abans d'envair Ucraïna per la proximitat de l'OTAN a les seves fronteres.

L'arribada de dos destructors a Rota forma part d'un reforç més ampli de la presència militar nord-americana a Europa. En concret, Biden ha avançat que els EUA establirà una seu militar "permanent" a Polònia i milloraran la seva "capacitat per actuar en tot el flanc oriental" del continent europeu. Així, Washington també enfortirà el seu desplegament rotatori als països bàltics. En paral·lel, Biden ha promès que enviarà dos avions de combat F-35 al Regne Unit i estacionarà "defenses aèries addicionals" a Alemanya i Itàlia.

La trobada dels caps d'estat i de govern dels països de l'Aliança Atlàntica es preveu "històrica" i ha de servir per redissenyar l'estratègia de l'organització amb dos fronts clau: l'est, amb la invasió de Rússia, i el sud, on els darrers dies hi ha hagut incidents a la tanca de Melilla, amb l'assassinat d'almenys 37 persones que volien entrar a Espanya. 

[h3]Sánchez celebra l'acord amb Turquia[/h3]
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amfitrió de la cimera, ha celebrat l'acord assolit amb Turquia, que ha aixecat el veto a l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN. "Ens farà més forts", ha assegurat Sánchez tot just arrencar la primera reunió de l'Aliança. El canvi de postura del règim turc, però, no és gratuït i tindrà repercussions per als refugiats kurds que viuen a Finlàndia i Suècia. El president Recep Tayyip Erdogan ha aconseguit el compromís que aquests dos països persegueixin i extradeixin els independentistes kurds, amb l'argument que són terroristes.

L'acord entre Erdogan, la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el president finlandès, Sauli Ninistö, s'ha aconseguit després d'una reunió que ha durat diverses hores i que ha comptat amb la presència del secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Finlàndia i Suècia rebran, un cop formalitzada l'adhesió, l'aixopluc de l'organització militar davant l'amenaça de Rússia. "És un missatge clar a Putin que la porta de l’OTAN està oberta", ha reivindicat Stoltenberg. Putin, que va justificar l'agressió a Ucraïna per l'expansionisme occidental, tindrà aviat més països de l'Aliança Atlàntica a prop.