29
de juny
de
2022, 06:50
Actualitzat:
11:58h
La cimera de l'OTAN que comença aquest dimecres a Madrid té lloc en un clima polític inèdit per a l'Aliança Atlàntica. Per primer cop, l'OTAN es reuneix a Europa en el mateix moment que hi ha una guerra al continent. Un fet que ha trastocat tots els guions previsibles. Fa només uns pocs anys hagués estat impensable que una cita així tingués lloc amb una forta cohesió interna, amb un sentiment d'autoafirmació que no es veia des de fa anys i quan la reivindicació de més inversió militar troba un ressò insospitat.
La guerra d'Ucraïna ha fet miracles. Dirigents polítics que militen en l'esquerra no amaguen ara el seu entusiasme per la causa atlàntica. Quaranta anys després de l'ingrés d'Espanya a l'OTAN, després que el PSOE fes bandera del rebuig a l'aliança -per després canviar de posició-, Pedro Sánchez ha dit i repetit que la missió de l'organització creada per combatre l'URSS té més vigència que mai. Ho va tornar a dir al costat de Joe Biden després de la reunió que van tenir a la Moncloa. Aquestes són les principals carpetes que tractarà una cimera que ha d'aprovar el nou Concepte Estratègic de l'organització que substituirà el de Lisboa del 2010.
Parar els peus a Rússia
Una de les carpetes serà la guerra a l'est d'Europa. Diversos líders atlantistes ja han dit aquests dies que cal enviar un missatge molt clar al Kremlin, que s'ha convertit en el gran aglutinador dels aliats. El llenguatge sobre Moscou serà ben diferent al del Concepte Estratègic del 2010, quan Rússia era vista com un soci comercial i de seguretat per a l'OTAN. De fet, van dur a terme operacions compartides en punts conflictius, com a Síria. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, intervindrà en la cimera. Biden ha assegurat aquest dimarts que continuaran ajudant Kíiv i incrementaran el suport.
Més despesa militar
En aquest aspecte ja s'ha produït una gran victòria ideològica per part de l'OTAN. Des del moment de l'esclat de la guerra a Europa, una major inversió en despesa de defensa ha deixat de ser un tema perdedor en el debat polític. Jens Stoltenberg, secretari general de l'aliança, la demana obertament i cap discurs rellevant mostra reserves serioses. Aquest mateix dimarts, hi ha insistit al costat de Pedro Sánchez. El 2% del pressupost és el que reclama l'OTAN, una xifra que no gasten la major part dels socis.
Vigilar la frontera sud
És el gran objectiu del govern espanyol en aquesta cimera: un suport explícit al control dels fluxos migratoris provinents del nord d'Àfrica, però alhora la protecció de Ceuta i Melilla. La tragèdia viscuda fa uns dies amb desenes de morts a la tanca han posat sobre la taula aquest drama. En principi, el tractat de l'OTAN estableix la protecció als seus membres en cas d'atac al seu territori. Però val a dir que els articles 5 i 6 deixen clar que el territori protegit és el d'Europa i l'Atlàntic Nord (i Turquia), el que deixa les ciutats nord-africanes fora. Quan es va signar el tractat, el 1949, es va especificar la protecció sobre els territoris algerians aleshores en poder de França (Algèria va aconseguir la independència el 1962). El que no obsta a que l'OTAN vulgui atendre d'alguna manera la inquietud espanyola, ja que la de Ceuta i Melilla és també la frontera sud d'Europa. Però el tractat no les inclou.
La ciberseguretat
Aquest és un altre element que s'ha de posar al dia. El risc que suposen els ciberatacs i la inflexió en la competència tecnològica i les amenaces de la guerra híbrida fan que la ciberseguretat esdevingui ara una de les prioritats occidentals. La cimera de l'any passat a Brussel·les l'OTAN va crear l'agència DIANA (Accelerador d'Innovació de Defensa de l'Atlàntic Nord, per les sigles en anglès) que es vol que sigui plenament operativa el 2023. La tecnologia era citada poques vegades en el document estratègic de Lisboa. Ara serà una prioritat.
La Xina, nova amenaça
També respecte a la Xina han canviat les tornes. Pràcticament no hi havia cap referència al gegant asiàtic en els textos aprovats fa dotze anys. Ara, la Xina és vista no ja només com un competidor formidable que pot guanyar la cursa tecnològica, sinó que és observada també com una amenaça. Encara que la Xina resta fora, en teoria, de l'àmbit d'actuació de l'OTAN, és obvi que l'aliança segueix amb tensió tots els moviments de la gran potència. La pressió de Pequín sobre Taiwan, un altre punt de conflicte potencial, manté les alarmes occidentals enceses.
- Nous socis amb permís de Turquia
Finlàndia i Suècia han estat acollides amb simpatia com a països candidats a entrar a l'aliança. La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat l'opinió pública i les elits dels dos estats nòrdics, que han reclamat ser admesos per erigir un escut protector enfront l'amenaça de Moscou. L'entrada no serà immediata, però dimarts al vespre, Turquia va aixecar el veto que havia elevat per exigir que Suècia i Finlàndia deixessin de donar suport a la causa kurda. Aviat sabrem el preu de la fi d'aquest veto.
La guerra d'Ucraïna ha fet miracles. Dirigents polítics que militen en l'esquerra no amaguen ara el seu entusiasme per la causa atlàntica. Quaranta anys després de l'ingrés d'Espanya a l'OTAN, després que el PSOE fes bandera del rebuig a l'aliança -per després canviar de posició-, Pedro Sánchez ha dit i repetit que la missió de l'organització creada per combatre l'URSS té més vigència que mai. Ho va tornar a dir al costat de Joe Biden després de la reunió que van tenir a la Moncloa. Aquestes són les principals carpetes que tractarà una cimera que ha d'aprovar el nou Concepte Estratègic de l'organització que substituirà el de Lisboa del 2010.
Parar els peus a Rússia
Una de les carpetes serà la guerra a l'est d'Europa. Diversos líders atlantistes ja han dit aquests dies que cal enviar un missatge molt clar al Kremlin, que s'ha convertit en el gran aglutinador dels aliats. El llenguatge sobre Moscou serà ben diferent al del Concepte Estratègic del 2010, quan Rússia era vista com un soci comercial i de seguretat per a l'OTAN. De fet, van dur a terme operacions compartides en punts conflictius, com a Síria. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, intervindrà en la cimera. Biden ha assegurat aquest dimarts que continuaran ajudant Kíiv i incrementaran el suport.
Més despesa militar
En aquest aspecte ja s'ha produït una gran victòria ideològica per part de l'OTAN. Des del moment de l'esclat de la guerra a Europa, una major inversió en despesa de defensa ha deixat de ser un tema perdedor en el debat polític. Jens Stoltenberg, secretari general de l'aliança, la demana obertament i cap discurs rellevant mostra reserves serioses. Aquest mateix dimarts, hi ha insistit al costat de Pedro Sánchez. El 2% del pressupost és el que reclama l'OTAN, una xifra que no gasten la major part dels socis.
Vigilar la frontera sud
És el gran objectiu del govern espanyol en aquesta cimera: un suport explícit al control dels fluxos migratoris provinents del nord d'Àfrica, però alhora la protecció de Ceuta i Melilla. La tragèdia viscuda fa uns dies amb desenes de morts a la tanca han posat sobre la taula aquest drama. En principi, el tractat de l'OTAN estableix la protecció als seus membres en cas d'atac al seu territori. Però val a dir que els articles 5 i 6 deixen clar que el territori protegit és el d'Europa i l'Atlàntic Nord (i Turquia), el que deixa les ciutats nord-africanes fora. Quan es va signar el tractat, el 1949, es va especificar la protecció sobre els territoris algerians aleshores en poder de França (Algèria va aconseguir la independència el 1962). El que no obsta a que l'OTAN vulgui atendre d'alguna manera la inquietud espanyola, ja que la de Ceuta i Melilla és també la frontera sud d'Europa. Però el tractat no les inclou.
La ciberseguretat
Aquest és un altre element que s'ha de posar al dia. El risc que suposen els ciberatacs i la inflexió en la competència tecnològica i les amenaces de la guerra híbrida fan que la ciberseguretat esdevingui ara una de les prioritats occidentals. La cimera de l'any passat a Brussel·les l'OTAN va crear l'agència DIANA (Accelerador d'Innovació de Defensa de l'Atlàntic Nord, per les sigles en anglès) que es vol que sigui plenament operativa el 2023. La tecnologia era citada poques vegades en el document estratègic de Lisboa. Ara serà una prioritat.
La Xina, nova amenaça
També respecte a la Xina han canviat les tornes. Pràcticament no hi havia cap referència al gegant asiàtic en els textos aprovats fa dotze anys. Ara, la Xina és vista no ja només com un competidor formidable que pot guanyar la cursa tecnològica, sinó que és observada també com una amenaça. Encara que la Xina resta fora, en teoria, de l'àmbit d'actuació de l'OTAN, és obvi que l'aliança segueix amb tensió tots els moviments de la gran potència. La pressió de Pequín sobre Taiwan, un altre punt de conflicte potencial, manté les alarmes occidentals enceses.
- Nous socis amb permís de Turquia
Finlàndia i Suècia han estat acollides amb simpatia com a països candidats a entrar a l'aliança. La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat l'opinió pública i les elits dels dos estats nòrdics, que han reclamat ser admesos per erigir un escut protector enfront l'amenaça de Moscou. L'entrada no serà immediata, però dimarts al vespre, Turquia va aixecar el veto que havia elevat per exigir que Suècia i Finlàndia deixessin de donar suport a la causa kurda. Aviat sabrem el preu de la fi d'aquest veto.