Borràs defensa «recomençar» el procés per superar els errors posteriors a l'1-O

Amb els resultats favorables a la nova direcció ja proclamats, els protagonistes de la sessió de tarda del congrés que celebra Junts aquest dissabte a Argelers han estat Laura Borràs, nova presidenta del partit, i Jordi Turull, nou secretari general. En la seva intervenció, la també presidenta del Parlament ha defensat "recomençar" en clau de procés i de partit per superar els "errors" comesos després de l'1-O, fita de la qual aquesta tardor es compliran cinc anys. "Persistirem i guanyarem", ha apuntat Borràs, citant el lema que va fer guanyar Carles Puigdemont les eleccions europees del 2019. També ha desconfiat de la via del diàleg, i ha indicat que un govern de dreta o extrema dreta a l'Estat replicarà el que ja ha aplicat Pedro Sánchez des que és president.

Segons ella, s'han de "reconèixer" els errors polítics dels últims temps. "Avui som tots aquí per un projecte que mira de consolidar-se. No volem dissimular ni quedar-nos de braços plegats davant la necessitat de reaccionar. Som aquí per posar-nos a treballar", ha apuntat Borràs, que ha ironitzat amb els "fruits esplendorosos" del diàleg en forma del 36% de les inversions complert a Catalunya per part de l'Estat. També ha denunciat l'espionatge i una taula de diàleg "a la fuga", perquè fa mesos que no es reuneix. "Què farà l'extrema dreta que no faci l'esquerra espanyola? Faran el 155? Cessaran el Govern legítim? Ens acusaran de sedició? Ens espiaran?", s'ha preguntat.

"Cap govern espanyol vol afrontar el conflicte amb Catalunya. Ens volen dividits perquè saben que així som més febles", ha indicat la presidenta del Parlament. "Ens toca recomençar i reconstruir tot el que hem fet malbé aquests últims cinc anys. Hem d'apartar la temptació de deixar-ho córrer. Ho hem de fer sense fer-nos trampes, amb una mirada àmplia", ha ressaltat la dirigent independentista, que ha demanat que el Govern sigui "més ambiciós nacionalment" al marge de la gestió del dia a dia.

"M'agradaria que l'esperit de la generositat fos l'esperit de Junts. Junts només hi guanya quan hi guanyem tots. El partit és divers, ha de ser exigent i autoexigent. Volem la independència, però també som una formació de bon govern", ha ressaltat Borràs, que ha reivindicat les figures de Puigdemont i també la d'Elsa Artadi, que el mes passat va decidir abandonar del tot l'activitat política després de ser un puntal de la formació. "Ens assemblem prou per avançar junts, i sabem que la diversitat és la nostra riquesa. El congrés ha de ser un punt d'inflexió de cara a les ponències i a les eleccions municipals. Hem de sumar per multiplicar", ha remarcat la presidenta del Parlament.

"El primer prec que us faig és que hem de sumar per multuplicar. Hem d'enfortir el partit perquè sigui més útil i decisiu que mai", ha apuntat la dirigent independentista, que ha apuntat que la formació no està aquí per passar pàgina de l'1-O. "Fer nosa és esgotador, però quan arroseguem, guanyem", ha remarcat, en referència a l'acord pel català al Parlament. "Molestem perquè no ens hem rendit, com Puigdemont. No hem vingut a rendir-nos", ha ressaltat la nova màxima representant de Junts. Hi ha molts independentistes "cansats" i "enfadats", però ha apel·lat a un "recomençament" agafant l'exemple de l'exili republicà del 1939, amb Argelers com a protagonista.+

En la seva intervenció, Turull ha fet una crida a la unitat interna -"no hem de competir, sinó complementar"- i ha remarcat la necessitat de tornar a bastir un full de ruta unitari cap a la independència. "Cinc anys després de l'1-O, hem de tornar a posar la directa", ha remarcat Turull, més votat que Borràs entre la militància. L'exconseller ha reivindicat el referèndum i l'actitud que el va permetre, i ha ironitzat amb els qui volien "enterrar" el partit "abans d'hora". "Us demano autoexigència i confiança, i som els primers que ho hem de fer", ha asseverat, al mateix temps que reivindicava la "utilitat" de Junts al marge dels "retrets" entre partits que formen part del mateix moviment.

Els primers en prendre la paraula en la jornada de tarda han estat Enric Balaguer, secretari general d'Unitat Catalana, i Marie Costa, alcaldessa de Banys i Paladà. "Sense exiliats no es parlaria d'independència", ha apuntat Costa. I precisament un exiliat, Toni Comín, ha estat l'encarregat de parlar després d'ella. Ha fet un discurs abrandat -i molt aplaudit- en el qual ha demanat que el Govern es converteixi "d'una santa vegada" en una "eina de confrontació". "Guanyarem", ha remarcat l'exconseller de Salut, que també ha carregat contra el lema de la "Catalunya sencera" de Pere Aragonès perquè pot convertir-se en un "subterfugi" a l'hora de "renunciar" a la "Catalunya lliure".

Puigdemont carrega contra l'Estat "corrupte" (i contra ERC)
Puigdemont ha protagonitzat una intervenció especialment dura contra totes les estructures de l'Estat, especialment del govern espanyol, del rei Felip VI i de la justícia. En el cas de la Moncloa, l'ha acusat de "corrupció" per evitar complir amb els compromisos amb Catalunya "fins que els catalans votin Salvador Illa". L'essència del discurs de l'expresident s'ha basat en què l'Estat aplica la tàctica de l'a por ellosa l'hora de relacionar-se amb la Generalitat, també amb la llengua. El to de Puigdemont ha estat dur, tens, fins i tot irat, en bona part del discurs de comiat.

Des del primer moment, de fet, l'expresident de la Generalitat ha fet aixecar els congregats de les cadires, perquè ha volgut subratllar la situació "anormal" que es viu arran de l'existència de l'exili. Sense citar-lo, s'ha referit a Gabriel Rufián, que fa una setmana va criticar Jaume Asens, dels comuns, per visitar Waterloo. "Mentre la situació sigui anormal, és normal visitar l'exili. També és normal anar a Ginebra a veure Marta Rovira i Anna Gabriel", ha radiografiat el dirigent independentista, molt aplaudit durant tot el discurs, el qual se li ha escapat un "collons" quan insistia en les xifres sobre els incompliments pressupostaris de l'Estat cap a Catalunya, que s'han cronificat si es tenen en compte les dades que facilita, precisament, el ministeri de Transports.

Els retrets a ERC han estat implícits, però no per això menys contudents. Ha reclamat assumir el "principi de realitat" del context "anormal" que viu la política catalana des del 2017, i ha indicat que es pot interpretar el diàleg com una aposta de "pacificació" que només pensi en el "benestar" dels quadres d'un partit que se'n pugui "beneficiar". Des que va anar a l'exili, Puigdemont ha vist com la bretxa oberta amb el líder dels republicans, Oriol Junqueras, s'ha anat eixamplant progressivament, tenint en compte que quan van coincidir al Govern en la legislatura del referèndum tampoc van congeniar. Puigdemont desconfia de l'estratègia d'ERC i, de fet, el Consell per la República la dona per liquidada mentre aposta obertament per la confrontació amb l'Estat.

Una de les carpetes que, precisament, han generat més ferides en les últimes setmanes amb la justícia i l'Estat és el cas del català. "El volen reduir a una llengua domèstica", ha apuntat Puigdemont, que va ser decisiu a l'hora de frenar el suport de Junts a la primera versió de l'acord per la proposició de llei sobre la llengua al Parlament prèviament pactada amb ERC, els comuns i el PSC. Junts va promoure un decret llei que el Govern va aprovar dilluns i que, en teoria, ha de servir per esquivar la sentència del 25% imposada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "Els jutges són equiparables al grup parlamentari de Vox", ha resumit l'expresident, que ha assenyalat l'existència d'un "assetjament" als catalanoparlants "com en els pitjors temps".

Abans de Puigdemont, l'encarregat de dirigir-se a la militància ha estat Sànchez, que ha definit el diàleg que propugna ERC en els termes actuals pot ser equiparable a una "humiliació continuada"per l'espionatge a dirigents independentistes i per la manca de compliment de les inversions pactades en els pressupostos generals de l'Estat aprovats pels republicans. També ha situat dues prioritats com a partit: tornar a la mobilització del 2017 i combinar-ho amb l'exercici de les responsabilitats institucionals.

La nova direcció té Borràs com a presidenta i Turull com a secretari general gràcies a un pacte de repartiment al 50% de l'executiva. Els quatre vicepresidents seran Francesc de Dalmases, Aurora Madaula, Josep Rius i Anna Erra. Els dos primers són d'estricta confiança de la presidenta del Parlament, que en la negociació que va derivar en l'acord va donar molta importància al fet de disposar de poder executiu. El secretari d'organització és David Torrents, regidor a Badalona i també escollit per Borràs, mentre que la secretària de finances és Teresa Pallarès, candidata a l'alcaldia de Reus i que en l'anterior executiva ja ocupava el mateix càrrec.

La resta de noms són aquests: Jaume Alonso-Cuevillas, diputat i responsable d'estratègies contra el lawfare; Damià Calvet, president del Port de Barcelona i responsable de les sectorials; Joan Canadell, diputat i encarregat del suport a l'emprenedoria; Cristina Casol, diputada i responsable de repoblament i arrelament; Montserrat Caupena, encarregada dels actes; la consellera Violant Cervera, secretaria de ciutadania i immigració; Jordi Fàbrega, diputat i responsable de polítiques de salut; Glòria Freixa, diputada i secretaria de polítiques d'habitatge; la consellera Gemma Geis, encarregada de recerca; Montserrat Girbau, encarregada dels afiliats; el conseller Jaume Giró, secretari d'impuls de l'economia; Marta Madrenas, diputada, alcaldessa de Girona i secretària de desenvolupament comunitari; Toni Morral, delegat del Govern a Barcelona i encarregat d'àrea metropolitana i pluralitat ideològica; Míríam Nogueras, cap de files a Madrid i coordinadora de les cambres parlamentàries; David Saldoni, adjunt a la secretaria general i encarregat de política municipal; Mònica Sales, portaveu parlamentària i secretària d'estudis i formació; Miquel Sàmper, exconseller i responsable de polítiques de seguretat; Aleix Sarri, secretari d'internacional; Ester Vallès, diputada i encarregada de polítiques animalistes; i Salvador Vergés, diputat i secretari de pagesia, pesca i energies renovables.