01
de març
de
2023, 13:00
Actualitzat:
13:55h
"Hem passat de l'a por ellos a l'a por ella". Gonzalo Boye, advocat de Laura Borràs, ha arrencat d'aquesta manera la intervenció en la sessió final del judici contra la presidenta suspesa del Parlament. En l'arrencada, Boye ha carregat amb duresa contra Jesús María Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), per la seva "manca d'imparcialitat" en la causa sobre la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). L'advocat s'ha mostrat "pertorbat" per les circumstàncies en què s'ha desenvolupat el camí cap a la vista oral, i ha posat l'accent en estendre una ombra de dubte sobre si el judici haurà estat just. Pel que fa al contingut concret de les acusacions, ha insistit que els fets no són "delictius".
L'advocat defensor ha assenyalat que s'han "filtrat" elements del cas per construir una "aparença de culpabilitat", de manera que el tribunal no ha complert amb el "dret a un judici just". "S'ha de garantir per tenir una societat democràtica", ha apuntat Boye, que ha citat l'extradició fallida de Lluís Puig des de Bèlgica, argumentada en base a la presumpció d'innocència. El criteri belga, ha dit, va ser assumit pel Tribunal Suprem perquè no va formar part de les qüestions prejudicials. "Només vostès, i ningú més que vostès, poden garantir un judici just a Borràs emparant la seva presumpció d'innocència", ha remarcat Boye.
El lletrat defensor també ha carregat amb duresa contra el pacte amb la Fiscalia que han subscrit els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, perquè ha afectat el "dret a defensa" de la presidenta suspesa del Parlament. Aquest dret també s'ha vist vulnerat, segons Boye, per com es va obtenir el material de l'ordinador d'Herrero quan hi van entrar els Mossos d'Esquadra. L'advocat ha indicat que no hi ha "cap dada" que avali l'informe final de la Fiscalia sobre la implicació de Borràs en l'origen dels contractes, també a nivell interpretatiu. L'actuació del ministeri públic, ha dit, també ha vulnerat drets de la defensa de Borràs.
Boye ha posat de manifest que s'ha "deshumanitzat" la presidenta de Junts, i que se l'ha investigat per la seva posició. Això explicaria, per tant, les paraules clau que es van fer servir a l'hora d'escorcollar el material informàtic trobat a casa d'Herrero. "Es van incomplir els protocols forenses per garantir la seva integritat", ha ressaltat l'advocat, que ha fet seu l'argument dels pèrits de la defensa sobre el hash del material intervingut, que segons van ressaltar en la jornada de dilluns podia suggerir una intervenció del que es va obtenir. Ha destacat, en aquest sentit, que és com si no hi hagués coincidència d'ADN en un cos humà.
En el tram central de la intervenció, Boye ha carregat tant contra Assumpta Pagespetit -exadministradora de la ILC que va incriminar Borràs pel fraccionament- com contra Herrero, perquè sosté que el seu testimoni s'ha d'agafar "amb pinces". En el primer cas, del de Pagespetit, ha apuntat que tenia el "deure de denunciar", i que no existeix el "principi jeràrquic" en aquesta situació. "Des de Nuremberg no es veia tanta gent dient que només complia ordres", ha apuntat l'advocat, fent una comparativa en els judicis contra el nazisme. A l'exadministradora de la Institució, segons Boye, li ha entrat "por" durant el judici.
Pel que fa al paper de la Guàrdia Civil en aquest aspecte concret, ha apuntat que es basaven en un "acte de fe" estructurat al voltant d'un "patriotisme" exhibit en seu judicial. En tot cas, però, Boye no ha indicat en cap moment quin material podria haver estat manipulat per les forces i cossos de seguretat, ja fossin els Mossos o l'institut armat. Aquesta és una qüestió central, perquè bona part de l'acusació de la Fiscalia es basa en els correus electrònics obtinguts de l'ordinador de l'informàtic que treballava per la ILC. El ministeri públic, de fet, ha assenyalat que Borràs mai ha negat que els e-mails fossin seus. En tot cas, segons l'advocat, que també ho és de Carles Puigdemont, ha insistit que no hi ha "unitat funcional" en les proves.
Prèviament, la Fiscalia ha presentat les conclusions definitives. Ha decidit mantenir la petició de pena per a la presidenta de Junts, que s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, pel presumpte fraccionament i adjudicació a dit de 18 contractes menors a un conegut seu, l'informàtic Herrero, que per presentar alguns pressupostos hauria col·laborat amb l'empresari Pujol. El judici quedarà vist per a sentència aquest mateix migdia i la sentència es preveu que arribi el mes de març.
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna, perquè la condemna per tràfic de drogues -una circumstància que ha aparegut en el judici- està suspesa.
Pel que fa a Pujol, l'empresari, acusat de formar part de la trama delictiva i que seguia ordres d'Herrero, s'enfrontava a una pena de 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros, per prevaricació i falsedat documental. Això, ara, canvia: el ministeri fiscal demana per a ell un any i dos mesos de presó i quatre anys i tres mesos d'inhabilitació, i una multa de 2.250 euros. Tant Herrero com Pujol, així com els seus advocats, han tingut un paper testimonial en el judici, malgrat que els seus clients, especialment l'informàtic conegut de Borràs, ha estat anomenat en molts dels interrogatoris. Tots dos acusats, per veu dels seus advocats, Marina Roig i Àlex Solà, han acceptat les noves penes sol·licitades en l'inici de la sessió. Roig i Solà han evitat fer l'informe final davant l'escenari de conformitat.
L'advocat defensor ha assenyalat que s'han "filtrat" elements del cas per construir una "aparença de culpabilitat", de manera que el tribunal no ha complert amb el "dret a un judici just". "S'ha de garantir per tenir una societat democràtica", ha apuntat Boye, que ha citat l'extradició fallida de Lluís Puig des de Bèlgica, argumentada en base a la presumpció d'innocència. El criteri belga, ha dit, va ser assumit pel Tribunal Suprem perquè no va formar part de les qüestions prejudicials. "Només vostès, i ningú més que vostès, poden garantir un judici just a Borràs emparant la seva presumpció d'innocència", ha remarcat Boye.
El lletrat defensor també ha carregat amb duresa contra el pacte amb la Fiscalia que han subscrit els altres dos acusats, Isaías Herrero i Andreu Pujol, perquè ha afectat el "dret a defensa" de la presidenta suspesa del Parlament. Aquest dret també s'ha vist vulnerat, segons Boye, per com es va obtenir el material de l'ordinador d'Herrero quan hi van entrar els Mossos d'Esquadra. L'advocat ha indicat que no hi ha "cap dada" que avali l'informe final de la Fiscalia sobre la implicació de Borràs en l'origen dels contractes, també a nivell interpretatiu. L'actuació del ministeri públic, ha dit, també ha vulnerat drets de la defensa de Borràs.
Boye ha posat de manifest que s'ha "deshumanitzat" la presidenta de Junts, i que se l'ha investigat per la seva posició. Això explicaria, per tant, les paraules clau que es van fer servir a l'hora d'escorcollar el material informàtic trobat a casa d'Herrero. "Es van incomplir els protocols forenses per garantir la seva integritat", ha ressaltat l'advocat, que ha fet seu l'argument dels pèrits de la defensa sobre el hash del material intervingut, que segons van ressaltar en la jornada de dilluns podia suggerir una intervenció del que es va obtenir. Ha destacat, en aquest sentit, que és com si no hi hagués coincidència d'ADN en un cos humà.
En el tram central de la intervenció, Boye ha carregat tant contra Assumpta Pagespetit -exadministradora de la ILC que va incriminar Borràs pel fraccionament- com contra Herrero, perquè sosté que el seu testimoni s'ha d'agafar "amb pinces". En el primer cas, del de Pagespetit, ha apuntat que tenia el "deure de denunciar", i que no existeix el "principi jeràrquic" en aquesta situació. "Des de Nuremberg no es veia tanta gent dient que només complia ordres", ha apuntat l'advocat, fent una comparativa en els judicis contra el nazisme. A l'exadministradora de la Institució, segons Boye, li ha entrat "por" durant el judici.
Pel que fa al paper de la Guàrdia Civil en aquest aspecte concret, ha apuntat que es basaven en un "acte de fe" estructurat al voltant d'un "patriotisme" exhibit en seu judicial. En tot cas, però, Boye no ha indicat en cap moment quin material podria haver estat manipulat per les forces i cossos de seguretat, ja fossin els Mossos o l'institut armat. Aquesta és una qüestió central, perquè bona part de l'acusació de la Fiscalia es basa en els correus electrònics obtinguts de l'ordinador de l'informàtic que treballava per la ILC. El ministeri públic, de fet, ha assenyalat que Borràs mai ha negat que els e-mails fossin seus. En tot cas, segons l'advocat, que també ho és de Carles Puigdemont, ha insistit que no hi ha "unitat funcional" en les proves.
Prèviament, la Fiscalia ha presentat les conclusions definitives. Ha decidit mantenir la petició de pena per a la presidenta de Junts, que s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació pels delictes de falsedat documental i prevaricació, pel presumpte fraccionament i adjudicació a dit de 18 contractes menors a un conegut seu, l'informàtic Herrero, que per presentar alguns pressupostos hauria col·laborat amb l'empresari Pujol. El judici quedarà vist per a sentència aquest mateix migdia i la sentència es preveu que arribi el mes de març.
Isaías Herrero, en el judici a Laura Borràs. Foto: Europa Press
Tal com s'esperava, la Fiscalia ha rebaixat les peticions de pena per a Isaías Herrero i Andreu Pujol, que van confessar els fets i incriminar Borràs en compliment del pacte assolit amb el ministeri fiscal poc abans de l'inici de la vista oral. Herrero, que va reconèixer els fets el primer dia de judici, s'enfrontava a una pena de 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació, i a una multa de 72.000 euros, pels delictes de prevaricació i falsedat documental. Amb el canvi, les fiscals demanen per a l'informàtic dos anys de presó i sis anys i quatre mesos d'inhabilitació, i una multa. D'aquesta manera, Herrero esquivaria la presó en cas de condemna, perquè la condemna per tràfic de drogues -una circumstància que ha aparegut en el judici- està suspesa.
Pel que fa a Pujol, l'empresari, acusat de formar part de la trama delictiva i que seguia ordres d'Herrero, s'enfrontava a una pena de 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació, i a una multa de 30.000 euros, per prevaricació i falsedat documental. Això, ara, canvia: el ministeri fiscal demana per a ell un any i dos mesos de presó i quatre anys i tres mesos d'inhabilitació, i una multa de 2.250 euros. Tant Herrero com Pujol, així com els seus advocats, han tingut un paper testimonial en el judici, malgrat que els seus clients, especialment l'informàtic conegut de Borràs, ha estat anomenat en molts dels interrogatoris. Tots dos acusats, per veu dels seus advocats, Marina Roig i Àlex Solà, han acceptat les noves penes sol·licitades en l'inici de la sessió. Roig i Solà han evitat fer l'informe final davant l'escenari de conformitat.