05
d'abril
de
2022, 13:29
Actualitzat:
16:39h
La Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) acull aquest dimarts la vista decisiva sobre les euroordres del Tribunal Suprem contra els exiliats independentistes. A la vista han comparegut els advocats de tots els exiliats, perquè la causa, si bé neix de la negativa de Bèlgica a extradir Lluís Puig, interpel·la tots els dirigents independentistes a l'exili. Després de la Fiscalia i Vox, han parlat les defenses dels exiliats i les intervencions les ha tancades la Comissió Europea. Brussel·les ha defensat la posició d'Espanya. El lletrat de la Comissió, Julio Baquero Cruz, ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha "deficiències sistèmiques" d'estat de dret. "Si no hi ha una deficiència sistèmica, tampoc hi haurà un risc greu", ha dit.
El país executor -Bèlgica- pot rebutjar una euroordre si hi ha una "deficiència sistèmica" de l'estat de dret en el país emissor -Espanya- que impliqui un risc de vulneració de drets fonamentals en cas d'extradició. Això, segons la Comissió, no passa, malgrat que les autoritats judicials belgues van valorar que sí a l'hora de denegar l'euroordre de Puig. Bèlgica, doncs, va anar més enllà del que li corresponia a l'hora de decidir sobre la petició del Tribunal Suprem, una tesi similar a la que han defensat, a l'inici de la vista, els fiscals Fidel Cadena i Consuelo Madrigal.
Espanya també ha comptat amb dos aliats controvertits. Romania i Polònia, dos estats membres de la UE que en els darrers mesos han desafiat obertament Brussel·les i el principi de primacia del dret de la Unió, s'han alineat amb les tesis d'Espanya, representades per la Fiscalia i l'advocada de l'Estat.
Un cop les parts han exposat els seus arguments, els jutges han pogut fer preguntes. El ponent de la sentència, el vicepresident del TJUE Lars Bay Larsen, ha dit que veu "una mica estrany" que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres contra els exiliats. Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els estats no tenen "llibertat" per afegir drets fonamentals a l'examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. "Això s'haurà d'analitzar", ha dit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica ha mantingut una posició ambigua durant la vista judicial i ha evitat entrar al fons de la qüestió.
"Entenc que per Bèlgica és difícil donar una opinió per motius constitucionals, per la separació de poders", ha dit Bay Larsen, reconeixent que és un "situació delicada", però reclamant claredat a les lletrades belgues sobre la seva posició en el cas de l'euroordres. De fet, les lletrades han apuntat que el rebuig a l'extradició per vulneració del dret a un judici just es podria fer "gràcies a futura jurisprudència" del TJUE. Bèlgica va denegar l'entrega a Espanya de Puig per risc de vulneració del dret a la presumpció d'innocència i al jutge predeterminat per la llei.
La Fiscalia tanca files amb Llarena
A les nou del matí ha arrencat la sessió amb la intervenció de la Fiscalia, que ha tancat files amb el jutge del Suprem Pablo Llarena i ha qualificat d'"absurd i il·lògic" que Bèlgica qüestioni la competència del Suprem per emetre ordres de detenció en aquest cas concret. També ha rebutjat l'informe del grup de treball de l'ONU, segons el qual s'han vulnerat drets fonamentals en el cas del procés, i que la justícia belga va utilitzar per denegar l'extradició de Lluís Puig. La decisió del TJUE està previst que arribi abans de l'estiu.
Els fiscals del Suprem Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que ja van representar el ministeri públic espanyol al judici de l'1-O, han negat cap vulneració de drets. S'han referit a les reiterades resolucions dels tribunals espanyols -tant el Suprem com el Tribunal Constitucional- i les lleis espanyoles que avalen els passos seguits en el cas del procés i, concretament, refermen la competència de Llarena per demanar l'entrega de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats independentistes. "No hi pot haver cap dubte", ha dit Cadena en la seva intervenció davant dels quinze jutges europeus que hauran de decidir. "Espanya sosté una posició que ningú defensa a Europa", apuntava Boye en declaracions a NacióDigital aquest cap de setmana.
Per tant, segons la Fiscalia, Bèlgica no podia denegar l'euroodre de Puig entrant a valorar si l'autoritat judicial emissora (el Suprem) és competent o no per demanar-ho. "Seria il·lògic i absurd", ha deixat clar Cadena, perquè qui determina la competència del jutge és el país que demana l'extradició, no pas el país que ha d'executar l'euroordre. Bèlgica, ha dit el fiscal espanyol tampoc podia utilitzar l'informe de l'ONU per fonamentar la decisió argumentant la vulneració de drets fonamentals. "No és vàlid ni es pot elevar sobre l'opinió del Suprem", ha assenyalat. Vox s'ha alineat amb el ministeri públic.
Sense judici just en cas d'extradició
L'advocat Gonzalo Boye -en representació de Puig, Carles Puigdemont i Toni Comín- ha estat el primer d'intervenir després d'escoltar la Fiscalia i Vox, i ha alertat els quinze jutges del TJUE que a Espanya s'està produint una persecució contra la "minoria nacional catalana", un argument, el de la minoria nacional, que el lletrat considera clau per a les batalles europees. Les defenses dels exiliats han reiterat que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per emetre euroordres ni tampoc per jutjar el cas. La vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei ha estat un dels arguments habituals que han esgrimit tots els advocats al llarg d'aquest procediment. A Espanya, sempre s'ha descartat. Les autoritats belgues, al contrari, van considerar que les defenses tenien raó i van denegar l'extradició de Puig indicant que el Suprem no era competent per demanar l'extradició de l'exconseller de Cultura. Per això, els advocats consideren que els exiliats no poden tenir un judici just a Espanya i que se'ls vulnerarien drets fonamentals en cas d'extradició.
"Això s'ha d'acabar aquí, prou d'aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics", ha dit Boye en la seva intervenció. Ha alertat que seria "desproporcionat" demanar als exiliats que acreditessin "deficiències sistèniques" per demostrar el risc de vulneració de drets i ha acusat el Suprem d'utilitzar les euroordres amb finalitats polítiques. "Llarena ha anat emetent i retirant euroordres per motius estratègics i polítics, això genera dubtes sobre el dret de llibertat i lliure circulació", ha dit. L'advocat ha assenyalat també que hi ha jutges del Tribunal Constitucional clarament contraris a l'independentisme, com ara Enrique Arnaldo o Concepción Espejel, que no han estat apartats malgrat les reiterades peticions de les defenses.
Isabel Elbal, que representa Clara Ponsatí, ha acusat Llarena de "desnaturalitzar" les qüestions prejudicials, amb l'objectiu de convertir el TJUE en una nova instància on recórrer després que Bèlgica hagi denegat de manera definitiva l'extradició de Puig. Segons les defenses, la majoria de les qüestions plantejades per Llarena -sis de set- haurien de ser rebutjades perquè no són estrictament qüestions prejudicials. Només la setena podria servir, efectivament, per concloure si s'han de retirar les euroordres o emetre'n una de nova. Elbal ha alertat que si es permet que el Suprem emeti una nova euroordres això crearia un "marc d'arbitrarietat". "La UE no s'ho pot permetre, perquè generaria un efecte de desànim", ha dit.
El Suprem s'allunya de les resolucions europees
L'advocat de Marta Rovira, Andreu Van den Eynde, ha insistit que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar el cas i ha advertit que no està clar el criteri que s'ha seguit per determinar que la sala segona era la responsable d'enjudiciar l'1-O. En aquest sentit, ha recordat que Meritxell Serret, que formava part del Govern durant l'octubre de 2017, serà jutjada finalment per desobediència però no al Suprem, sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molt semblant és el cas del diputat d'ERC Josep Maria Jové, que segons la Fiscalia va tenir un paper clau en l'1-O però que també serà jutjat al TSJC i no pas a la sala segona. En aquest sentit, Van den Eynde ha retret al Suprem que s'allunyi de les resolucions europees i ha recordat que no va fer cas al TJUE sobre la sentència d'Oriol Junqueras.
Benet Salellas, advocat d'Anna Gabriel, ha fet una defensa dels drets fonamentals a la Unió Europea i ha alertat que, si el TJUE dona la raó a Espanya, aquests quedaran debilitats. El debat que es planteja és entre la confiança mútua entre els estats membres de la UE i la possibilitat que un jutge d'un estat consideri que en un altre estat es vulneren o es poden vulnerar drets fonamentals. Les defenses dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. "El que decideixi el TJUE repercuteix en tots els exiliats i afectarà casos futurs", assenyalava Salellas aquest cap de setmana en declaracions a aquest diari.
L'altra carpeta pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials, que començarà a resoldre's aquest dimarts. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.
El país executor -Bèlgica- pot rebutjar una euroordre si hi ha una "deficiència sistèmica" de l'estat de dret en el país emissor -Espanya- que impliqui un risc de vulneració de drets fonamentals en cas d'extradició. Això, segons la Comissió, no passa, malgrat que les autoritats judicials belgues van valorar que sí a l'hora de denegar l'euroordre de Puig. Bèlgica, doncs, va anar més enllà del que li corresponia a l'hora de decidir sobre la petició del Tribunal Suprem, una tesi similar a la que han defensat, a l'inici de la vista, els fiscals Fidel Cadena i Consuelo Madrigal.
Espanya també ha comptat amb dos aliats controvertits. Romania i Polònia, dos estats membres de la UE que en els darrers mesos han desafiat obertament Brussel·les i el principi de primacia del dret de la Unió, s'han alineat amb les tesis d'Espanya, representades per la Fiscalia i l'advocada de l'Estat.
Un cop les parts han exposat els seus arguments, els jutges han pogut fer preguntes. El ponent de la sentència, el vicepresident del TJUE Lars Bay Larsen, ha dit que veu "una mica estrany" que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres contra els exiliats. Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els estats no tenen "llibertat" per afegir drets fonamentals a l'examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. "Això s'haurà d'analitzar", ha dit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica ha mantingut una posició ambigua durant la vista judicial i ha evitat entrar al fons de la qüestió.
"Entenc que per Bèlgica és difícil donar una opinió per motius constitucionals, per la separació de poders", ha dit Bay Larsen, reconeixent que és un "situació delicada", però reclamant claredat a les lletrades belgues sobre la seva posició en el cas de l'euroordres. De fet, les lletrades han apuntat que el rebuig a l'extradició per vulneració del dret a un judici just es podria fer "gràcies a futura jurisprudència" del TJUE. Bèlgica va denegar l'entrega a Espanya de Puig per risc de vulneració del dret a la presumpció d'innocència i al jutge predeterminat per la llei.
La Fiscalia tanca files amb Llarena
A les nou del matí ha arrencat la sessió amb la intervenció de la Fiscalia, que ha tancat files amb el jutge del Suprem Pablo Llarena i ha qualificat d'"absurd i il·lògic" que Bèlgica qüestioni la competència del Suprem per emetre ordres de detenció en aquest cas concret. També ha rebutjat l'informe del grup de treball de l'ONU, segons el qual s'han vulnerat drets fonamentals en el cas del procés, i que la justícia belga va utilitzar per denegar l'extradició de Lluís Puig. La decisió del TJUE està previst que arribi abans de l'estiu.
Els fiscals del Suprem Fidel Cadena i Consuelo Madrigal, que ja van representar el ministeri públic espanyol al judici de l'1-O, han negat cap vulneració de drets. S'han referit a les reiterades resolucions dels tribunals espanyols -tant el Suprem com el Tribunal Constitucional- i les lleis espanyoles que avalen els passos seguits en el cas del procés i, concretament, refermen la competència de Llarena per demanar l'entrega de Carles Puigdemont i la resta d'exiliats independentistes. "No hi pot haver cap dubte", ha dit Cadena en la seva intervenció davant dels quinze jutges europeus que hauran de decidir. "Espanya sosté una posició que ningú defensa a Europa", apuntava Boye en declaracions a NacióDigital aquest cap de setmana.
Per tant, segons la Fiscalia, Bèlgica no podia denegar l'euroodre de Puig entrant a valorar si l'autoritat judicial emissora (el Suprem) és competent o no per demanar-ho. "Seria il·lògic i absurd", ha deixat clar Cadena, perquè qui determina la competència del jutge és el país que demana l'extradició, no pas el país que ha d'executar l'euroordre. Bèlgica, ha dit el fiscal espanyol tampoc podia utilitzar l'informe de l'ONU per fonamentar la decisió argumentant la vulneració de drets fonamentals. "No és vàlid ni es pot elevar sobre l'opinió del Suprem", ha assenyalat. Vox s'ha alineat amb el ministeri públic.
Sense judici just en cas d'extradició
L'advocat Gonzalo Boye -en representació de Puig, Carles Puigdemont i Toni Comín- ha estat el primer d'intervenir després d'escoltar la Fiscalia i Vox, i ha alertat els quinze jutges del TJUE que a Espanya s'està produint una persecució contra la "minoria nacional catalana", un argument, el de la minoria nacional, que el lletrat considera clau per a les batalles europees. Les defenses dels exiliats han reiterat que el Tribunal Suprem no és l'òrgan competent per emetre euroordres ni tampoc per jutjar el cas. La vulneració del dret al jutge predeterminat per la llei ha estat un dels arguments habituals que han esgrimit tots els advocats al llarg d'aquest procediment. A Espanya, sempre s'ha descartat. Les autoritats belgues, al contrari, van considerar que les defenses tenien raó i van denegar l'extradició de Puig indicant que el Suprem no era competent per demanar l'extradició de l'exconseller de Cultura. Per això, els advocats consideren que els exiliats no poden tenir un judici just a Espanya i que se'ls vulnerarien drets fonamentals en cas d'extradició.
"Això s'ha d'acabar aquí, prou d'aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics", ha dit Boye en la seva intervenció. Ha alertat que seria "desproporcionat" demanar als exiliats que acreditessin "deficiències sistèniques" per demostrar el risc de vulneració de drets i ha acusat el Suprem d'utilitzar les euroordres amb finalitats polítiques. "Llarena ha anat emetent i retirant euroordres per motius estratègics i polítics, això genera dubtes sobre el dret de llibertat i lliure circulació", ha dit. L'advocat ha assenyalat també que hi ha jutges del Tribunal Constitucional clarament contraris a l'independentisme, com ara Enrique Arnaldo o Concepción Espejel, que no han estat apartats malgrat les reiterades peticions de les defenses.
Isabel Elbal, que representa Clara Ponsatí, ha acusat Llarena de "desnaturalitzar" les qüestions prejudicials, amb l'objectiu de convertir el TJUE en una nova instància on recórrer després que Bèlgica hagi denegat de manera definitiva l'extradició de Puig. Segons les defenses, la majoria de les qüestions plantejades per Llarena -sis de set- haurien de ser rebutjades perquè no són estrictament qüestions prejudicials. Només la setena podria servir, efectivament, per concloure si s'han de retirar les euroordres o emetre'n una de nova. Elbal ha alertat que si es permet que el Suprem emeti una nova euroordres això crearia un "marc d'arbitrarietat". "La UE no s'ho pot permetre, perquè generaria un efecte de desànim", ha dit.
El Suprem s'allunya de les resolucions europees
L'advocat de Marta Rovira, Andreu Van den Eynde, ha insistit que el Tribunal Suprem no és competent per jutjar el cas i ha advertit que no està clar el criteri que s'ha seguit per determinar que la sala segona era la responsable d'enjudiciar l'1-O. En aquest sentit, ha recordat que Meritxell Serret, que formava part del Govern durant l'octubre de 2017, serà jutjada finalment per desobediència però no al Suprem, sinó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Molt semblant és el cas del diputat d'ERC Josep Maria Jové, que segons la Fiscalia va tenir un paper clau en l'1-O però que també serà jutjat al TSJC i no pas a la sala segona. En aquest sentit, Van den Eynde ha retret al Suprem que s'allunyi de les resolucions europees i ha recordat que no va fer cas al TJUE sobre la sentència d'Oriol Junqueras.
Benet Salellas, advocat d'Anna Gabriel, ha fet una defensa dels drets fonamentals a la Unió Europea i ha alertat que, si el TJUE dona la raó a Espanya, aquests quedaran debilitats. El debat que es planteja és entre la confiança mútua entre els estats membres de la UE i la possibilitat que un jutge d'un estat consideri que en un altre estat es vulneren o es poden vulnerar drets fonamentals. Les defenses dels exiliats volen que el TJUE blindi la primacia dels drets fonamentals en el dret de la UE. "El que decideixi el TJUE repercuteix en tots els exiliats i afectarà casos futurs", assenyalava Salellas aquest cap de setmana en declaracions a aquest diari.
L'altra carpeta pendent
Hi ha dues grans carpetes principals en l'estratègia de l'exili. La primera és la de les qüestions prejudicials, que començarà a resoldre's aquest dimarts. La segona, la que fa referència a la immunitat dels eurodiputats Puigdemont, Comín i Ponsatí. La seva defensa va presentar recurs contra la decisió del Parlament de concedir el suplicatori al Suprem i retirar-los la immunitat. Fins ara, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha rebutjar retornar-los aquesta protecció perquè, argumenta, no hi ha risc de detenció i el procediment de l'euroordre està suspès a l'espera que es resolguin les prejudicials de Llarena. Malgrat tot, això no ha impedit incidents com el de l'Alguer, on Puigdemont va ser detingut i finalment alliberat. Itàlia va deixar en suspens el procediment a l'espera de la justícia europea.
Si totes dues carpetes donen el resultat esperat per les defenses serviran per "crear un marc jurídic adequat" per garantir la immunitat i la lliure circulació dels exiliats, en paraules de Boye. Faltarà per resoldre, però, una gran pregunta: què farà Espanya? Acatarà les resolucions que arribin del TJUE i permetrà, si són bones per als exiliats, el seu retorn a Catalunya? Puigdemont -que va dir que celebraria el seu aniversari a casa- ha deixat clar que el retorn dels exiliats ha d'anar lligat a una "solució política" i va alertar fa unes setmanes que, malgrat que la decisió de Luxemburg doni la raó als independentistes, el retorn podria no produir-se perquè hi ha la possibilitat que Espanya es negui a complir les sentències europees. Per això, però, encara falten mesos.