16
de febrer
de
2018, 22:25
Actualitzat:
19
de febrer,
13:09h
Ningú ha oblidat l'helicòpter que sobrevolava Barcelona aquella tarda de xafogor del 17 d'agost. El soroll de les hèlices era l'únic que trencava el terrible silenci que fa sis mesos va fer emmudir el cor de la capital. Poques hores després, era Cambrils l'epicentre de la tragèdia. Catalunya, colpejada per dos atemptats gihadistes en els quals van morir 16 persones i més de 130 persones van quedar ferides, va quedar en xoc. Però també, des de la desolació, la ciutadania va reaccionar amb un clam per no sucumbir davant l'horror: "No tinc por".
Mig any és poc per pair una tragèdia com aquesta. Alguns missatges als arbres de la Rambla encara la recorden i també els seus veïns la tenen clavada a les retines. Però la ciutat ha recuperat el pols turístic i no ha acusat cap brot significatiu d'islamofòbia, un dels temors inicials després dels atemptats que tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona es van afanyar a afrontar enfortint el perfil d'acollida, de llibertat i d'integració de la societat catalana.
Continuen havent-hi, però, interrogants per resoldre. Per què uns joves aparentment integrats a Ripoll van ser capaços de perpetrar aquesta atrocitat? Què va fallar exactament perquè els cossos policials no tinguessin controlat l'imam Abdelbaki es Satty? Estaven prou preparades les forces de seguretat per fer front a uns atemptats d'aquestes característiques? També continuen havent-hi assignatures pendents. Una de les principals: un pla de país de prevenció de la radicalització que permeti detectar els punts de risc i els dèficits d'integració en determinats col·lectius, i la manera d'afrontar-los.
"Hi ha un debat pendent de país, amb la societat civil, experts i administracions en què s'ha d'abordar aquest tema des de múltiples vessants", assegura el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, que reconeix que els atemptats van ser el repte més important al qual s'ha enfrontat el govern d'Ada Colau.
La falta d'un pla integral d'actuació
"Pot aparèxier una nova cèl·lula terrorista catalana? Sí. Pot venir un grup procedent d'un altre país i atemptar? Sí. El risc continua vigent i, per això, és urgent un pla de país. Aquesta ha de ser una de les tasques del pròxim Govern", assegura Jofre Montoto, expert en seguretat i gihadisme a Catalunya.
El pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 impulsat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies es tracta, segons Montoto, d'una "proposta genèrica" que s'ha quedat en una "declaració d'intencions", especialment després de l'aplicació del 155, que manté escapçada la conselleria abans comandada per Dolors Bassa. Més enllà de les iniciatives municipals, continua sense haver-hi una estratègia global.
L'Ajuntament de Barcelona -que aquesta mateixa setmana s'ha personat com a acusació particular en el procés judicial obert pels atemptats- ha traçat sinergies amb el de Ripoll per fomentar un pla i compartir experiències, informació i iniciatives sobre interculturalitat que ja fa temps que s'impulsen des de la capital catalana. També es va fer una trobada de ciutats a la capital catalana per estudiar conjuntament estratègies de prevenció. I els Mossos, per la seva banda, tenen un pla de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius que està, segons Montoto, "semi-aturat". El dèficit és un pla integral multidisciplinar i coordinat d'abast català, i dotat de prou recursos per treballar en els focus susceptibles de radicalització arreu del territori.
Una anàlisi de per què que encara trigarà
Precisament la falta d'aquest pla global és el que alenteix l'anàlisi de com uns joves catalans fills de famílies musulmanes de Ripoll aparentment integrats en el seu entorn van acabar protagonitzant els atemptats. "No tenim una reposta definitiva, si no tindríem ja la fórmula màgica per evitar-ho", explica l'analista de dades i portaveu de la fundació Ibn Batuta, Míriam Hatibi, que es va convertir en la veu de la comunitat musulmana després dels atemptats.
Argumenta, però, que tenen alguns indicis, com ara la perspectiva de futur dels fills de famílies immigrades, les inseguretats sobre la identitat pròpia i, fins i tot, el desconeixement de la seva pròpia religió. "Quan no s'ha consumit molta religió s'és més vulnerable a la radicalització perquè s'accepta automàticament qualsevol missatge", diu Hatibi. També Montoto coincideix que no es poden establir del cert les causes per les quals els joves de Ripoll van cometre la barbàrie. Hi juguen, també, motius personals i psicològics i, en aquest cas, recorda que hi havia quatre parelles de germans i que els grans "podrien haver arrossegat" els petits. "El per què decideixen un dia matar els seus conciutadans no ho sabem encara i trigarem en saber-ho", conclou.
El combat contra la islamofòbia i la desigualtat
Gihadisme i islamofòbia "es retroalimenten". El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, explica que aquesta és l'anàlisi de partida que van fer just després de l'atemptat des del govern municipal en paral·lel a un acompanyament a les víctimes i familiars. "Sis mesos després, pair-ho del tot és impossible perquè és un cop que perfora les nostres vides. Però és important posar en valor com la gent va reaccionar i es va organitzar sota el crit del 'No tinc por'", explica el dirigent.
Asens argumenta que és molt difícil eliminar el risc general de patir atemptats. "Però sí que podem evitar que qui ho faci siguin els nostres joves. Els atemptats van ser crus per qui eren les víctimes, però també els victimaris: nois que, aparentment, vivien en plena harmonia amb nosaltres, una imatge que s'escapa del perfil del terrorista excombatent", explica. Per això "la por" al veí era el gran enemic a batre just després dels atacs per evitar que afectés en el model de convivència en forma de desconfiança.
Multiplicar els esforços per aconseguir "ciutats més cohesionades i amb menys desigualtat" i defensar la diversitat religiosa i cultural és una recepta clau, segons Asens, per combatre l'exclusió. En el cas de Barcelona, explica, fa temps que s'impulsen projectes cohesionadors a l'entorn de la diversitat cultural i religiosa i de combat contra els rumors als barris. També l'Espai Avinyó, un laboratori que defineix com una "autèntica estructura d'Estat" en favor de la convivència i el diàleg intercultural i interreligiós. També s'ha treballat en la dignificació dels oratoris. "Com més llum hi entri, més fàcil serà detectar possibles radicalitzacions", argumenta el tinent d'alcalde.
"S'ha fet molta feina i seguim treballant. S'esperava un augment de la islamofòbia en un primer moment. A mi, per exemple, mai m'havien insultat al carrer fins el dia després dels atemptats. Però no m'ha passat més i s'ha anat suavitzant. S'ha treballat per evitar la divisió, que era l'objectiu de l'atemptat", relata Hatibi. No obstant això, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) reclama més "polítiques estructurals" per evitar la marginació, que és una potencial causa de la radicalització, adverteix el vicepresident, Albert Recio.
Seguretat, sí; però no només seguretat
La instal·lació de pilones en llocs concorreguts ha estat una de les accions incloses en el paquet de mesures que va acordar el subgrup de la Junta Local de Seguretat de Barcelona. Montoto assegura, però, que no es pot "blindar" la ciutat i que, per això, els esforços s'han dedicar a la prevenció. "No volíem que en nom de la seguretat els ciutadans perdessin llibertats", afegeix en aquesta línia Asens.
Just després de l'atemptat, es va destacar la bona coordinació entre els cossos policials, així com la resposta dels equips d'emergències. Però van trigar poc en aflorar desavinences entre els Mossos i el ministeri de l'Interior. Primer pel suposat i dubtós avís de la CIA al qual cap cos va donar credibilitat. Després, pels presumptes contactes entre l'imam de Ripoll amb el CNI que el govern espanyol s'ha negat a aclarir. Però també perquè els Mossos continuen sense tenir accés directe a les bases de dades de l'Europol com sí que tenen la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza.
Sí que s'ha resolt, segons fonts dels Mossos, la incorporació de la policia catalana al CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), una reivindicació històrica que es va acordar el juliol passat, quan a petició de Puigdemont el govern espanyol es va reunir la Junta de Seguretat de Catalunya després de vuit anys sense fer-ho.
L'1-O deixa els atacs en segon pla
Els atacs gihadistes van ser un cop dur per a la ciutat. "Es va paralitzar", resumeix Hatibi. Però sense encara haver-ho pogut digerir, van quedar eclipsats pels esdeveniments que s'han succeït a partir de l'1 d'octubre a causa del procés català. Així ho apunta un informe del Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB), el qual adverteix que el context polític va provocar un dol social pels atemptats "extremadament curt". I d'aquesta manera s'ha viscut a la Rambla, opina José Moya, que fa més de 30 anys que és florista. "Hi ha una sensació de com si no hagués passat i va ser molt fort", explica sobre l'atropellament al passeig.
Segons Albert Recio, de la FAVB, inicialment l'atac "va colpejar molt" la capital catalana, però ràpidament va tornar a la normalitat. Ho compara amb l'atemptat d'Hipercor. "Al cap d'uns dies la gent hi anava a comprar", rememora. També considera que els fets que s'han succeït a partir de l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 han centrat l'atenció en el procés català. "Tot això ha estat tot un terratrèmol a la ciutat", subratlla.
Asens assegura que, a excepció dels primers dies, "ningú deixa de visitar" una ciutat com Barcelona o París pel fet d'haver patit un atemptat. "Va fer molt més mal la violència policial de l'1-O perquè es percep com una violència d'Estat que la gent de fora no entenia", afirma.
El turisme i el comerç aguanten l'embat
Un mes després de l'atemptat de Barcelona, es va fer un primer balanç de l'afectació al sector turístic i comercial. La conclusió era que la capital catalana es va recuperar més ràpid que altres ciutats que havien patit atacs similars. Recio subratlla que la ciutat va oferir "una imatge magnífica" els dies posteriors a l'acció terrorista, i va transmetre "una resposta pacífica i no histèrica", cosa que es va traslladar en una ràpida tornada a la normalitat.
Han estat les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre l'acció que sí que ha tingut un impacte negatiu en la imatge de Barcelona, amb una caiguda del nombre de turistes en establiments hotelers del 5,3% en l'últim trimestre del 2017. Malgrat tot, el balanç anual situa la ciutat en un creixement del 3,2%.
Segons Xavier Massip, d'Amics de la Rambla, ara que hi ha una situació "d'una certa estabilitat" s'està tornant a les xifres habituals de reserves, de manera que, si segueix aquesta tònica, en uns mesos es revertirà el descens de visitants. El florista José Moya s'atreveix a concretar com ha fluctuat el negoci els últims mesos. El setembre, després de l'atemptat, fins i tot va ser millor que el mateix mes de l'any anterior. Des de l'octubre calcula que el descens ha estat del 20%, i tot just ara ha començat a modular-se.
Mig any és poc per pair una tragèdia com aquesta. Alguns missatges als arbres de la Rambla encara la recorden i també els seus veïns la tenen clavada a les retines. Però la ciutat ha recuperat el pols turístic i no ha acusat cap brot significatiu d'islamofòbia, un dels temors inicials després dels atemptats que tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona es van afanyar a afrontar enfortint el perfil d'acollida, de llibertat i d'integració de la societat catalana.
Continuen havent-hi, però, interrogants per resoldre. Per què uns joves aparentment integrats a Ripoll van ser capaços de perpetrar aquesta atrocitat? Què va fallar exactament perquè els cossos policials no tinguessin controlat l'imam Abdelbaki es Satty? Estaven prou preparades les forces de seguretat per fer front a uns atemptats d'aquestes característiques? També continuen havent-hi assignatures pendents. Una de les principals: un pla de país de prevenció de la radicalització que permeti detectar els punts de risc i els dèficits d'integració en determinats col·lectius, i la manera d'afrontar-los.
"Hi ha un debat pendent de país, amb la societat civil, experts i administracions per abordar aquest tema des de múltiples vessants", afirma Jaume Asens, tinent d'alcalde de Barcelona
"Hi ha un debat pendent de país, amb la societat civil, experts i administracions en què s'ha d'abordar aquest tema des de múltiples vessants", assegura el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de Barcelona, Jaume Asens, que reconeix que els atemptats van ser el repte més important al qual s'ha enfrontat el govern d'Ada Colau.
La falta d'un pla integral d'actuació
"Pot aparèxier una nova cèl·lula terrorista catalana? Sí. Pot venir un grup procedent d'un altre país i atemptar? Sí. El risc continua vigent i, per això, és urgent un pla de país. Aquesta ha de ser una de les tasques del pròxim Govern", assegura Jofre Montoto, expert en seguretat i gihadisme a Catalunya.
Murall «Ripoll per la pau» a la plaça del monestir. Foto: Josep M. Montaner
El pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 impulsat pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies es tracta, segons Montoto, d'una "proposta genèrica" que s'ha quedat en una "declaració d'intencions", especialment després de l'aplicació del 155, que manté escapçada la conselleria abans comandada per Dolors Bassa. Més enllà de les iniciatives municipals, continua sense haver-hi una estratègia global.
L'Ajuntament de Barcelona -que aquesta mateixa setmana s'ha personat com a acusació particular en el procés judicial obert pels atemptats- ha traçat sinergies amb el de Ripoll per fomentar un pla i compartir experiències, informació i iniciatives sobre interculturalitat que ja fa temps que s'impulsen des de la capital catalana. També es va fer una trobada de ciutats a la capital catalana per estudiar conjuntament estratègies de prevenció. I els Mossos, per la seva banda, tenen un pla de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització als centres educatius que està, segons Montoto, "semi-aturat". El dèficit és un pla integral multidisciplinar i coordinat d'abast català, i dotat de prou recursos per treballar en els focus susceptibles de radicalització arreu del territori.
Una anàlisi de per què que encara trigarà
Precisament la falta d'aquest pla global és el que alenteix l'anàlisi de com uns joves catalans fills de famílies musulmanes de Ripoll aparentment integrats en el seu entorn van acabar protagonitzant els atemptats. "No tenim una reposta definitiva, si no tindríem ja la fórmula màgica per evitar-ho", explica l'analista de dades i portaveu de la fundació Ibn Batuta, Míriam Hatibi, que es va convertir en la veu de la comunitat musulmana després dels atemptats.
"Quan no s'ha consumit molta religió s'és més vulnerable a la radicalització perquè s'accepta automàticament qualsevol missatge", diu Míriam Hatibi
Argumenta, però, que tenen alguns indicis, com ara la perspectiva de futur dels fills de famílies immigrades, les inseguretats sobre la identitat pròpia i, fins i tot, el desconeixement de la seva pròpia religió. "Quan no s'ha consumit molta religió s'és més vulnerable a la radicalització perquè s'accepta automàticament qualsevol missatge", diu Hatibi. També Montoto coincideix que no es poden establir del cert les causes per les quals els joves de Ripoll van cometre la barbàrie. Hi juguen, també, motius personals i psicològics i, en aquest cas, recorda que hi havia quatre parelles de germans i que els grans "podrien haver arrossegat" els petits. "El per què decideixen un dia matar els seus conciutadans no ho sabem encara i trigarem en saber-ho", conclou.
El combat contra la islamofòbia i la desigualtat
Gihadisme i islamofòbia "es retroalimenten". El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, explica que aquesta és l'anàlisi de partida que van fer just després de l'atemptat des del govern municipal en paral·lel a un acompanyament a les víctimes i familiars. "Sis mesos després, pair-ho del tot és impossible perquè és un cop que perfora les nostres vides. Però és important posar en valor com la gent va reaccionar i es va organitzar sota el crit del 'No tinc por'", explica el dirigent.
La Comunitat Musulmana mostra el seu rebuig als atemptats de Barcelona i Cambrils. Foto: Adrià Costa
Asens argumenta que és molt difícil eliminar el risc general de patir atemptats. "Però sí que podem evitar que qui ho faci siguin els nostres joves. Els atemptats van ser crus per qui eren les víctimes, però també els victimaris: nois que, aparentment, vivien en plena harmonia amb nosaltres, una imatge que s'escapa del perfil del terrorista excombatent", explica. Per això "la por" al veí era el gran enemic a batre just després dels atacs per evitar que afectés en el model de convivència en forma de desconfiança.
Jaume Asens: "És important posar en valor com la gent va reaccionar i es va organitzar sota el crit del 'No tinc por'"
Multiplicar els esforços per aconseguir "ciutats més cohesionades i amb menys desigualtat" i defensar la diversitat religiosa i cultural és una recepta clau, segons Asens, per combatre l'exclusió. En el cas de Barcelona, explica, fa temps que s'impulsen projectes cohesionadors a l'entorn de la diversitat cultural i religiosa i de combat contra els rumors als barris. També l'Espai Avinyó, un laboratori que defineix com una "autèntica estructura d'Estat" en favor de la convivència i el diàleg intercultural i interreligiós. També s'ha treballat en la dignificació dels oratoris. "Com més llum hi entri, més fàcil serà detectar possibles radicalitzacions", argumenta el tinent d'alcalde.
"S'ha fet molta feina i seguim treballant. S'esperava un augment de la islamofòbia en un primer moment. A mi, per exemple, mai m'havien insultat al carrer fins el dia després dels atemptats. Però no m'ha passat més i s'ha anat suavitzant. S'ha treballat per evitar la divisió, que era l'objectiu de l'atemptat", relata Hatibi. No obstant això, la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) reclama més "polítiques estructurals" per evitar la marginació, que és una potencial causa de la radicalització, adverteix el vicepresident, Albert Recio.
Seguretat, sí; però no només seguretat
La instal·lació de pilones en llocs concorreguts ha estat una de les accions incloses en el paquet de mesures que va acordar el subgrup de la Junta Local de Seguretat de Barcelona. Montoto assegura, però, que no es pot "blindar" la ciutat i que, per això, els esforços s'han dedicar a la prevenció. "No volíem que en nom de la seguretat els ciutadans perdessin llibertats", afegeix en aquesta línia Asens.
Control antiterrorista dels Mossos d'Esquadra a la carretera de la Rabassada Foto: Adrià Costa
Just després de l'atemptat, es va destacar la bona coordinació entre els cossos policials, així com la resposta dels equips d'emergències. Però van trigar poc en aflorar desavinences entre els Mossos i el ministeri de l'Interior. Primer pel suposat i dubtós avís de la CIA al qual cap cos va donar credibilitat. Després, pels presumptes contactes entre l'imam de Ripoll amb el CNI que el govern espanyol s'ha negat a aclarir. Però també perquè els Mossos continuen sense tenir accés directe a les bases de dades de l'Europol com sí que tenen la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i l'Ertzaintza.
Sí que s'ha resolt, segons fonts dels Mossos, la incorporació de la policia catalana al CITCO (Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat), una reivindicació històrica que es va acordar el juliol passat, quan a petició de Puigdemont el govern espanyol es va reunir la Junta de Seguretat de Catalunya després de vuit anys sense fer-ho.
L'1-O deixa els atacs en segon pla
Els atacs gihadistes van ser un cop dur per a la ciutat. "Es va paralitzar", resumeix Hatibi. Però sense encara haver-ho pogut digerir, van quedar eclipsats pels esdeveniments que s'han succeït a partir de l'1 d'octubre a causa del procés català. Així ho apunta un informe del Barcelona Centre for Internacional Affairs (CIDOB), el qual adverteix que el context polític va provocar un dol social pels atemptats "extremadament curt". I d'aquesta manera s'ha viscut a la Rambla, opina José Moya, que fa més de 30 anys que és florista. "Hi ha una sensació de com si no hagués passat i va ser molt fort", explica sobre l'atropellament al passeig.
José Moya, florista de La Rambla: "Hi ha una sensació de com si no hagués passat i va ser molt fort"
Segons Albert Recio, de la FAVB, inicialment l'atac "va colpejar molt" la capital catalana, però ràpidament va tornar a la normalitat. Ho compara amb l'atemptat d'Hipercor. "Al cap d'uns dies la gent hi anava a comprar", rememora. També considera que els fets que s'han succeït a partir de l'1 d'octubre i l'aplicació de l'article 155 han centrat l'atenció en el procés català. "Tot això ha estat tot un terratrèmol a la ciutat", subratlla.
Asens assegura que, a excepció dels primers dies, "ningú deixa de visitar" una ciutat com Barcelona o París pel fet d'haver patit un atemptat. "Va fer molt més mal la violència policial de l'1-O perquè es percep com una violència d'Estat que la gent de fora no entenia", afirma.
El turisme i el comerç aguanten l'embat
Un mes després de l'atemptat de Barcelona, es va fer un primer balanç de l'afectació al sector turístic i comercial. La conclusió era que la capital catalana es va recuperar més ràpid que altres ciutats que havien patit atacs similars. Recio subratlla que la ciutat va oferir "una imatge magnífica" els dies posteriors a l'acció terrorista, i va transmetre "una resposta pacífica i no histèrica", cosa que es va traslladar en una ràpida tornada a la normalitat.
La FAVB subratlla la resposta "pacífica i no histèrica" que va oferir la ciutadania
Han estat les càrregues policials del referèndum de l'1 d'octubre l'acció que sí que ha tingut un impacte negatiu en la imatge de Barcelona, amb una caiguda del nombre de turistes en establiments hotelers del 5,3% en l'últim trimestre del 2017. Malgrat tot, el balanç anual situa la ciutat en un creixement del 3,2%.
Segons Xavier Massip, d'Amics de la Rambla, ara que hi ha una situació "d'una certa estabilitat" s'està tornant a les xifres habituals de reserves, de manera que, si segueix aquesta tònica, en uns mesos es revertirà el descens de visitants. El florista José Moya s'atreveix a concretar com ha fluctuat el negoci els últims mesos. El setembre, després de l'atemptat, fins i tot va ser millor que el mateix mes de l'any anterior. Des de l'octubre calcula que el descens ha estat del 20%, i tot just ara ha començat a modular-se.
Un quiosc de plaça Catalunya pintat amb un llaç negre Foto: Adrià Costa