Aquestes seran les primeres eleccions en què Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) es presenta a unes eleccions amb les seves sigles en solitari. En les primeres eleccions de la democracia, el 1977, ho va fer en la coalició Pacte Democràtic (amb el partit de Trias Fargas, EDC, i el PSC-Reagrupament, hereu de Josep Pallach). Després ja ho va fer amb les sigles CiU. I en les eleccions del 20-D, fa només sis mesos, com a Democràcia i Llibertat.
Aquest vespre CDC inicia la seva campanya a Girona. Territori Puigdemont, rebut amb escalf a la plaça dels Jardins de la Infància, a tocar de l’Onyar. A sota, un refugi antiaeri de la Guerra Civil. La memòria és a prop i la “nova” Convergència mostra en unes imatges instants de la història del país. El “Ja sóc aquí!” de Tarradellas sona en un míting convergent. Les coses canvien i cal abastar tot el que es pugui del pòsit històric del país.
Una campanya la de CDC basada en dos eixos. En escons, l’eix transversal: de Girona a Lleida, és a dir, amb l’objectiu de mantenir el segon diputat de Girona i obtenir el segon per Lleida, que es va quedar a tan sols 1.250 paperetes el 20-D. Els 4.000 vots de Josep Maria Pelegrí, UDC de Ponent, són objectiu per Convergència. I en vots, l’àrea metropolitana. Per això, serà una campanya amb molt de territori i molts actes de petit format.
Les urnes són entremaliades. Però aquest vespre a Girona, queda clar que els darrers esdeveniments al Parlament, amb la proposta de moció de confiança, han donat alè a la militància convergent. “Estem orgullosos de tu!”, li diu a Carles Puigdemont l’alcaldessa de Girona. I el públic recolza l’afirmació amb aplaudiments. CDC sembla haver trobat un espai en el qual se sent còmode. El pols viscut a la política catalana ha nodrit de moral els quadres i les bases del partit i Francesc Homs, escortat per Artur Mas i per Puigdemont, surt a la cursa amb voluntat de jugar-s’ho tot al territori.
