04
de març
del
2019
Actualitzat
a les
22:11h
Ciutadans té una mala experiència amb el 8 de març. L'any passat, el partit d'Albert Rivera no va veure venir l'èxit de la vaga feminista, que el va agafar amb el pas canviat -com també al Partit Popular i al govern de Mariano Rajoy-. Tan atents a les enquestes i als moviments d'opinió, els dirigents de Ciutadans van mostrar una considerable manca de reflexos davant la força que va agafar la protesta pels drets de la dona. Per impedir-ho, ara han intentat una operació que té els seus riscos: teoritzar sobre un suposat feminisme d'ordre enfront el feminisme combatiu i reivindicador.
Les relliscades d'Arrimadas
Les ensopegades de la dirigent més fotogènica del partit, Inés Arrimadas, entorn el 8 de març del 2018 són molt presents en l'imaginari de Ciutadans. Arrimadas, que venia d'un èxit important a les eleccions del 21-D, quan el seu partit va quedar en primera posició al Parlament, amb 36 escons, apareixia com a líder d'un bloc alternatiu al sobiranisme. L'1 de març, just encetada la legislatura al Parlament, ja va sorprendre amb una entrevista-reportatge a la revista Telva, on va lluir models poques hores després que s'iniciés la primera sessió de la cambra.
La imatge de la política unionista fent una mena de desfilada en ple Parlament va desfermar moltes crítiques (i bromes). A més, Arrimadas va explicar en l'entrevista que havia intentat apartar el seu marit de la ideologia nacionalista, i la polèmica que va provocar la va obligar a matisar l'afirmació.
La líder de Ciutadans a Catalunya va relliscar de valent quan va dir en unes declaracions que no podia compartir les reivindicacions del manifest del 8 de març perquè incloïen un element de combat contra el capitalisme. Segons ella, les mobilitzacions al carrer eren per defensar els drets de les dones, però també per atacar el sistema capitalista. Però quan li van demanar que concretés, Arrimadas va haver d'admetre que no coneixia prou el contingut de les reivindicacions feministes.
Massa a prop de Vox
Les eleccions andaluses van ser un regal enverinat per a Ciutadans. Els resultats van permetre una suma de les forces de dreta al Parlament elegit el 2 de desembre passat. El PP, Ciutadans i Vox van sumar majoria i van foragitar el PSOE del poder. Populars i taronges van signar un acord de govern, mentre que Vox, contrari a la legislació contra la violència de gènere, va exigir fins i tot que s'eliminessin les partides pressupostàries acordades per PP i Ciutadans en el seu acord.
Els d'Albert Rivera no van accedir a les peticions de Vox -que manté la curiosa posició que no hi ha violència contra les dones sinó violència domèstica-, però durant unes dies van patir el desgast que va suposar per a ells no denunciar la nova suma de dretes. Al final, el govern presidit pel popular Moreno Bonilla amb el "ciutadà" Juan Marín de segon va ser possible amb els vots de Vox.
Un feminisme edulcorat
Aquest cop, Ciutadans ha volgut respondre de manera "preventiva", amb la presentació d'un "manifest feminista liberal" en un acte que va celebrar diumenge. Rivera, envoltat d'un grup de candidates del partit, amb la madrilenya Begoña Villacís i Inés Arrimadas, va enarborar un decàleg feminista. En la pugna que manté amb les altres forces de dretes, enfront un Vox que llueix un masclisme sense complexos i un PP manifestament incòmode en aquest tema, Ciutadans creu haver trobat un espai propi. Una mena de "feminisme d'ordre".
Entre els punts del decàleg, alguns són d'un to edulcorat al màxim ("el feminisme és una causa de tots, ningú en té el patrimoni") o un intent de buscar la frase fàcil ("feminisme no és portaveues sinó canviar polítiques") i en d'altres es delata l'animadversió per un feminisme vindicatiu, com quan es proclama que "el feminisme liberal no exclou l'home" o que "la dona no s'ha tret de sobre la tutela de l'home per caure en la tutela d'altres dones que parlin en el seu nom".
Però, per Ciutadans, el tema dels drets de la dona resulta molt incòmode. Aquest mateix dilluns, en el transcurs d'una entrevista a la SER, Arrimadas tornava a relliscar quan deia que "és tan horrible dir que no hi ha violència masclista com dir que tots els homes són uns maltractadors". La periodista Pepa Bueno li ha preguntat: "Però qui diu això?". Arrimadas no ha sabut què contestar. "Això només ho diu Vox", ha tallat la periodista. La vaga feminista amenaça de ser un camp de mines per a Ciutadans.
Les relliscades d'Arrimadas
Les ensopegades de la dirigent més fotogènica del partit, Inés Arrimadas, entorn el 8 de març del 2018 són molt presents en l'imaginari de Ciutadans. Arrimadas, que venia d'un èxit important a les eleccions del 21-D, quan el seu partit va quedar en primera posició al Parlament, amb 36 escons, apareixia com a líder d'un bloc alternatiu al sobiranisme. L'1 de març, just encetada la legislatura al Parlament, ja va sorprendre amb una entrevista-reportatge a la revista Telva, on va lluir models poques hores després que s'iniciés la primera sessió de la cambra.
La imatge de la política unionista fent una mena de desfilada en ple Parlament va desfermar moltes crítiques (i bromes). A més, Arrimadas va explicar en l'entrevista que havia intentat apartar el seu marit de la ideologia nacionalista, i la polèmica que va provocar la va obligar a matisar l'afirmació.
La líder de Ciutadans a Catalunya va relliscar de valent quan va dir en unes declaracions que no podia compartir les reivindicacions del manifest del 8 de març perquè incloïen un element de combat contra el capitalisme. Segons ella, les mobilitzacions al carrer eren per defensar els drets de les dones, però també per atacar el sistema capitalista. Però quan li van demanar que concretés, Arrimadas va haver d'admetre que no coneixia prou el contingut de les reivindicacions feministes.
Massa a prop de Vox
Les eleccions andaluses van ser un regal enverinat per a Ciutadans. Els resultats van permetre una suma de les forces de dreta al Parlament elegit el 2 de desembre passat. El PP, Ciutadans i Vox van sumar majoria i van foragitar el PSOE del poder. Populars i taronges van signar un acord de govern, mentre que Vox, contrari a la legislació contra la violència de gènere, va exigir fins i tot que s'eliminessin les partides pressupostàries acordades per PP i Ciutadans en el seu acord.
Els d'Albert Rivera no van accedir a les peticions de Vox -que manté la curiosa posició que no hi ha violència contra les dones sinó violència domèstica-, però durant unes dies van patir el desgast que va suposar per a ells no denunciar la nova suma de dretes. Al final, el govern presidit pel popular Moreno Bonilla amb el "ciutadà" Juan Marín de segon va ser possible amb els vots de Vox.
Un feminisme edulcorat
Aquest cop, Ciutadans ha volgut respondre de manera "preventiva", amb la presentació d'un "manifest feminista liberal" en un acte que va celebrar diumenge. Rivera, envoltat d'un grup de candidates del partit, amb la madrilenya Begoña Villacís i Inés Arrimadas, va enarborar un decàleg feminista. En la pugna que manté amb les altres forces de dretes, enfront un Vox que llueix un masclisme sense complexos i un PP manifestament incòmode en aquest tema, Ciutadans creu haver trobat un espai propi. Una mena de "feminisme d'ordre".
Entre els punts del decàleg, alguns són d'un to edulcorat al màxim ("el feminisme és una causa de tots, ningú en té el patrimoni") o un intent de buscar la frase fàcil ("feminisme no és portaveues sinó canviar polítiques") i en d'altres es delata l'animadversió per un feminisme vindicatiu, com quan es proclama que "el feminisme liberal no exclou l'home" o que "la dona no s'ha tret de sobre la tutela de l'home per caure en la tutela d'altres dones que parlin en el seu nom".
Però, per Ciutadans, el tema dels drets de la dona resulta molt incòmode. Aquest mateix dilluns, en el transcurs d'una entrevista a la SER, Arrimadas tornava a relliscar quan deia que "és tan horrible dir que no hi ha violència masclista com dir que tots els homes són uns maltractadors". La periodista Pepa Bueno li ha preguntat: "Però qui diu això?". Arrimadas no ha sabut què contestar. "Això només ho diu Vox", ha tallat la periodista. La vaga feminista amenaça de ser un camp de mines per a Ciutadans.