25
de novembre
de
2019, 16:00
Hi ha moviments subtiils en l'espai de la dreta espanyola a Catalunya. La reunió que van mantenir dijous passat al Parlament les direccions del Partit Popular de Catalunya i de Ciutadans va acabar sense que es produïssin avenços en l'objectiu expressat pel PP de constituir una coalició amb el nom de Catalunya Suma. Però, per primer cop, alguna cosa s'ha mogut en el fins ara "no rotund" del partit taronja a una aliança electoral. A diferència d'altres ocasions, aquest cop la delegació de Ciutadans, amb Lorena Roldán i Carlos Carrizosa al capdavant, no va rebutjar de ple la possibilitat d'una entesa.
La direcció dels populars va prendre nota d'un canvi subtil però molt significatiu. De la negativa total a una possibilitat de coalició conjunta, en la línia de Navarra Suma, Ciutadans ha passat a un no "de moment". La formació liderada fins fa poc per Albert Rivera s'aferra a la seva pròpia proposta: un autoanomenat "Pacte per Catalunya" que vol ser una posada en comú d'esforços de totes les forces constitucionalistes i que Ciutadans vol estendre al PSC. Però a aquestes alçades, sembla poc versemblant una estratègia comuna que inclogui socialistes, populars i la formació taronja.
En la compareixença posterior a la trobada, el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va insistir en el projecte de Catalunya Suma. Mentre que, per la seva banda, Lorena Roldán va defugir parlar de la proposta i va dir que no era el moment de tractar aquest tema. Però entre els dirigents populars creix la sensació que la crisi que pateix Ciutadans no deixarà molt més marge de maniobra a la formació de Roldán. Però els membres de la direcció popular van sortir de la trobada amb un suau optimisme.
Arrimadas, gestora d'un enfonsament
El degoteig de dirigents del partit que anuncien la seva retirada de la política (Juan Carlos Girauta, José Manuel Villegas i Fernando de Páramo, a banda de Rivera) ha estès el desànim en els rengles del partit. Inés Arrimadas ja ha fet pública la seva intenció d'aspirar al lideratge del partit. Però ho farà en unes condicions impensades abans de les eleccions del 10-N. Arrimadas haurà de conduir unes sigles en crisi gravíssima, sense el nucli dur que fins ara dirigia l'organització.
Amb deu escons al Congrés i sense que pugui ser determinant a l'hemicicle, serà difícil que pugui solidificar un nou lideratge. No sembla que el sector crític, molt afeblit també, estigui en condicions de plantar cara a la política catalana, però aquesta es pot trobar en una situació molt semblant al que va viure el CDS després de la renúncia d'Adolfo Suárez. A Catalunya, les perspectives no són millors i la possibilitat d'un acord amb el PP ha passat a ser una possibilitat.
La direcció dels populars va prendre nota d'un canvi subtil però molt significatiu. De la negativa total a una possibilitat de coalició conjunta, en la línia de Navarra Suma, Ciutadans ha passat a un no "de moment". La formació liderada fins fa poc per Albert Rivera s'aferra a la seva pròpia proposta: un autoanomenat "Pacte per Catalunya" que vol ser una posada en comú d'esforços de totes les forces constitucionalistes i que Ciutadans vol estendre al PSC. Però a aquestes alçades, sembla poc versemblant una estratègia comuna que inclogui socialistes, populars i la formació taronja.
En la compareixença posterior a la trobada, el president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, va insistir en el projecte de Catalunya Suma. Mentre que, per la seva banda, Lorena Roldán va defugir parlar de la proposta i va dir que no era el moment de tractar aquest tema. Però entre els dirigents populars creix la sensació que la crisi que pateix Ciutadans no deixarà molt més marge de maniobra a la formació de Roldán. Però els membres de la direcció popular van sortir de la trobada amb un suau optimisme.
Arrimadas, gestora d'un enfonsament
El degoteig de dirigents del partit que anuncien la seva retirada de la política (Juan Carlos Girauta, José Manuel Villegas i Fernando de Páramo, a banda de Rivera) ha estès el desànim en els rengles del partit. Inés Arrimadas ja ha fet pública la seva intenció d'aspirar al lideratge del partit. Però ho farà en unes condicions impensades abans de les eleccions del 10-N. Arrimadas haurà de conduir unes sigles en crisi gravíssima, sense el nucli dur que fins ara dirigia l'organització.
Amb deu escons al Congrés i sense que pugui ser determinant a l'hemicicle, serà difícil que pugui solidificar un nou lideratge. No sembla que el sector crític, molt afeblit també, estigui en condicions de plantar cara a la política catalana, però aquesta es pot trobar en una situació molt semblant al que va viure el CDS després de la renúncia d'Adolfo Suárez. A Catalunya, les perspectives no són millors i la possibilitat d'un acord amb el PP ha passat a ser una possibilitat.