Les tanques i passadissos de seguretat i l’espai reservat a la premsa gràfica han deixat poc espai al públic, aplegat a la plaça de Sant Jaume en un vespre guanyat pel fred. L’arribada dels principals dirigents polítics i membres del Govern entrant i sortint ha estat saludada pel públic amb aplaudiments i crits d’”in-inde-independència”. Raül Romeva i Oriol Junqueras han estat especialment aclamats. També l’entrada de l’expresident del Parlament Joan Rigol ha estat saludada pels presents. El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, ha estat de les darreres personalitats polítiques en arribar.

A la façana del Palau, com una paradoxa dels instants que vivim, la senyera conviu amb la bandera d’Espanya. Entre el públic de la plaça, quan faltava poc per les set del vespre, hi havia encara poques senyeres. Algú mostrava, de forma provocativa, una bandera espanyola, sense que gairebé ningú li fes cas.  

L’auditori del Palau de la Generalitat està atapeït. A primera hora de la tarda, el servei d’accés i acreditacions no donava abast a l’accés de tantes persones. No es recordava tanta gent a Palau des de fa anys. Ni tan sols en la presa de possessió de Pasqual Maragall, el 2003. Els mitjans escrits estan ubicats a la sala de premsa.

Conclou amb la presa de possessió de Carles Puigdemont com a 130è president de la Generalitat una etapa convulsa de la història política de Catalunya. I en comença una altra, que promet també moments emocionants i transcendentals. Hi ha com un alleujament en molts dels protagonistes de la situació, no pas perquè s’entri en un temps de quietud, sinó perquè, com a mínim, s’ha posat fi a tres mesos d’incertesa que amenaçaven d’acabar en un desànim col·lectiu.