La confrontació autonòmica farà acte de presència aquest dimecres a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera que es se celebra a Madrid, un debat que s'ha enverinat en les últimes hores per l'amenaça de Junts de bloquejar-ne la tramitació al Congrés. En aquest espai multilateral on s'aprovarà la condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), acordada entre el PSOE i ERC, abans de passar pel consell de ministres i aterrar a la cambra baixa, on ara com ara no té la majoria garantida. La condonació pujarà fins als 83.532 milions d'euros, dels quals 17.000 corresponen a Catalunya. La mesura beneficiaria comunitats governades pel PP com ara Andalusia o el País Valencià, però la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo insisteix a rebutjar-la, especialment per veu de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
El debat del FLA, que no serà plàcid, farà evident l'oposició de les autonomies del PP a les mesures del govern espanyol, presentades pels conservadors com una cessió als independentistes a canvi de mantenir la Moncloa. "Sánchez imposa la condonació del deute a punta de pistola", ha afirmat Ayuso, per escalfar la prèvia de la reunió. Feijóo no ha estat tan explícit, però ha advertit que la condonació és un "parany" i ha obert la porta a reestructurar el deute, però sense perdonar-lo. Per altra banda, les comunitats socialistes, amb Catalunya al capdavant, defensaran una mesura que ha de permetre disposar de més recursos que es deixaran de pagar dels interessos. Al Consell hi seran els consellers d'Economia de totes les comunitats autònomes de règim comú, sense el País Basc ni Navarra, i també el Ministeri d'Hisenda que pilota María Jesús Montero.
"És un esforç sense precedents que beneficia les autonomies de règim comú, tinguin deute amb l'Estat o no", apuntava Montero dimarts. A l'hora de definir el percentatge de condonació, la Moncloa -que està intentant obrir una fissura entre Feijóo i els seus barons- també assumirà part del deute que les comunitats puguin tenir amb tercers en cas de no haver contret deute amb el FLA. Amb la reducció -que alguns economistes sostenen que serà "simbòlica" a Catalunya-, el govern espanyol manté que es podran destinar més recursos a l'estat del benestar perquè es reduirà el passiu de les comunitats, hauran de pagar menys interessos i es podran destinar recursos a altres qüestions. Montero ha demanat un debat serè i constructiu -ha indicat des del Senat que Junts pot estar satisfeta, perquè la decisió va en la línia del que demanava la formació-, però no serà fàcil.
En la línia de no confrontar, i per no complicar encara més la trobada al govern espanyol, la Generalitat ha mantingut un perfil baix davant dels retrets del PP i d'Ayuso. Només ha alçat la veu el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha titllat la presidenta madrilenya d'"insolidària" i de voler "incendiar-ho tot". La portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, s'ha estalviat les crítiques i ha defensat la política del "respecte". Només ha lamentat que el PP s'oposi a les mesures sense valorar-ne el contingut, només pel fet que qui fa la proposta és Catalunya. La condonació suposaria reduir al voltant de 1.500 milions d'euros els interessos que ha de pagar la Generalitat, però l'executiu encara no ha definit en quins àmbits destinarà els recursos extra de què podrà disposar.
Cap a una nova votació agònica al Congrés
Com que la condonació afecta el finançament de les comunitats autònomes de règim comú, s'ha de portar abans pel Consell de Política Fiscal i Financera. Per tirar endavant es necessiten dues terceres parts dels vots. Si les comunitats del PP, que tampoc no és una bassa d'oli en aquest sentit, voten en bloc en contra, la proposta s'haurà de sotmetre a una segona votació, en què només cal majoria absoluta. El Ministeri d'Hisenda té la meitat dels vots, per tant, només caldrà el vot d'una comunitat autònoma més perquè la proposta tiri endavant, un pas previ per començar la tramitació, que hauria de culminar en una llei orgànica abans d'acabar l'any. De nou, el camí no es preveu senzill.
El govern espanyol haurà d'elaborar un avantprojecte de llei i el Congrés tindrà l'última paraula. Una vegada més, Sánchez s'enfronta a una votació agònica, perquè Junts ja ha advertit que podria votar "no" a perdonar part del deute de Catalunya (i de la resta de comunitats) amb l'Estat. "Podria ser una nova aixecada de camisa", ha apuntat la portaveu juntaire, Mònica Sales. La formació defensa la condonació total del deute autonòmic, que suposa més de 73.000 milions d'euros. També Sumar, soci de coalició amb el PSOE, ha de fer equilibris, perquè alguns dels seus integrants no veuen amb bons ulls la mesura.
Refer ponts amb ERC
La reunió de dimecres no és l'última en què es veuran les cares la consellera Romero i la ministra Montero. Després de la comissió bilateral i de transferències de dilluns, aquest divendres es tanca la ronda de reunions entre Estat i Generalitat amb la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals. No s'hi abordarà la reforma del finançament singular, que el Govern continua treballant amb hermetisme i dins dels terminis previstos en l'acord amb ERC. Malgrat això, en les últimes setmanes l'executiu ha refet els ponts amb els republicans després del "no" als pressupostos. No és casualitat els acords sobre Rodalies i sobre la condonació del FLA fossin anunciats per Elisenda Alamany i Oriol Junqueras, respectivament. A l'horitzó, el decret de suplement de crèdit que el Govern ha d'aprovar al Parlament per disposar de més recursos.
I a Madrid, Sánchez ha salvat un (altre) match-ball amb Junts, que ha retirat la qüestió de confiança que s'havia de debatre aquest dimarts per donar una nova oportunitat al diàleg amb el PSOE i després de la petició del mediador internacional. Sobre la taula, encara, la delegació de les competències d'immigració, que es continuen negociant. Qui sap si en les pròximes setmanes s'hi sumaran, també, noves concessions a canvi dels vots per la condonació del deute autonòmic. En tot cas, la negociació continua. I la legislatura, també.