14
de novembre
de
2019, 07:30
Actualitzat:
12:22h
Jordi Cuixart ja ha demanat la nul·litat de la sentència del Tribunal Suprem. I ho ha fet amb un escrit presentat pel seu advocat, Benet Salellas, en el qual denuncia el "biaix polític clar" sobre el dret a l'autodeterminació que ha exhibit la sala segona presidida per Manuel Marchena. "Seguirem denunciant que està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l'autodeterminació", assegura el text. La sentència, que condemna Cuixart a nou anys de presó per sedició, és "desproporcionada".
Salellas insisteix que Marchena tenia una posició ideològica "concreta i prèvia" sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya, la qual cosa suposa un "prejudici polític" que a l'hora de dictar la sentència resulta "determinant". "El desenvolupament argumentatiu contra l'autodeterminació, al qual dedica més de 20 pàgines el Suprem, és l'expressió d'un posicionament polític", argumenta el text, en el qual també es critica que es permetés a Vox exercir com a acusació popular en la causa contra l'1-O.
"Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l'extrema dreta sigui acusació popular, i n'ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral, com demostren els resultats de les eleccions del 10-N", apunta l'escrit. En els comicis d'aquest diumenge, Vox va arribar als 52 diputats i es va convertir en tercera força. Un dels seus diputats, Javier Ortega Smith, va liderar l'acusació popular durant el judici.
Drets vulnerats
L'incident de nul·litat assegura que el tribunal "condemna la dissidència" i la defensa de l'acció política independentista. Salellas indica que el Suprem va qüestionar "obertament" les idees de Cuixart i d'Òmnium, i que també va vulnerar el dret a reunió i d'expressió amb el veredicte. Aquests drets, sosté el text, "són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l'emissió de tuits com a elements d'incriminació d'un delicte greu com és el de sedició".
La condemna, segons l'escrit, no aporta elements que acreditin que es van impedir les diligències judicials del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia. La falta de proves, sosté Salellas, vulnera la presumpció d'innocència de Cuixart i de la resta d'acusats, i remarca que les conclusions de Marchena només poden venir del seu propi "prejudici" o bé de les investigacions de la Guàrdia Civil. La qüestió provatòria, lamenta la defensa del president d'Òmnium, no conté cap apartat sobre elements provatoris.
Salellas insisteix que Marchena tenia una posició ideològica "concreta i prèvia" sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya, la qual cosa suposa un "prejudici polític" que a l'hora de dictar la sentència resulta "determinant". "El desenvolupament argumentatiu contra l'autodeterminació, al qual dedica més de 20 pàgines el Suprem, és l'expressió d'un posicionament polític", argumenta el text, en el qual també es critica que es permetés a Vox exercir com a acusació popular en la causa contra l'1-O.
"Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l'extrema dreta sigui acusació popular, i n'ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral, com demostren els resultats de les eleccions del 10-N", apunta l'escrit. En els comicis d'aquest diumenge, Vox va arribar als 52 diputats i es va convertir en tercera força. Un dels seus diputats, Javier Ortega Smith, va liderar l'acusació popular durant el judici.
Drets vulnerats
L'incident de nul·litat assegura que el tribunal "condemna la dissidència" i la defensa de l'acció política independentista. Salellas indica que el Suprem va qüestionar "obertament" les idees de Cuixart i d'Òmnium, i que també va vulnerar el dret a reunió i d'expressió amb el veredicte. Aquests drets, sosté el text, "són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l'emissió de tuits com a elements d'incriminació d'un delicte greu com és el de sedició".
La condemna, segons l'escrit, no aporta elements que acreditin que es van impedir les diligències judicials del 20 de setembre del 2017 a la conselleria d'Economia. La falta de proves, sosté Salellas, vulnera la presumpció d'innocència de Cuixart i de la resta d'acusats, i remarca que les conclusions de Marchena només poden venir del seu propi "prejudici" o bé de les investigacions de la Guàrdia Civil. La qüestió provatòria, lamenta la defensa del president d'Òmnium, no conté cap apartat sobre elements provatoris.