30
de juny
de
2022, 13:30
Actualitzat:
14:18h
L'expresident d'Òmnium Jordi Cuixart ha lamentat que l'estat espanyol "no ha fet res" per esclarir el Catalangate i ha exigit "justícia, transparència i responsabilitat" per l'espionatge a més de seixanta persones vinculades amb el moviment independentista. Si no, ha advertit, l'Estat continuarà espiant "dissidents". Cuixart, com a president d'Òmnium Civil Rights Europe (OCRE), ha parlat en el marc de la 50a sessió del Consell dels Drets Humans de l'ONU, en un acte organitzat per Òmnium i l'Institut de Drets Humans de Catalunya sobre els drets humans i les noves tecnologies.
En la seva intervenció, la primera des que va deixar la presidència d'Òmnium, Cuixart ha dit que el Catalangate es tracta del cas d'espionatge més gran certificat mai a Europa, i que afecta el moviment independentista i altres persones que defensen el dret a l'autodeterminació, entre els quals els darrers presidents de la Generalitat i també presidents del Parlament. "No és només contra polítics o activistes, és una causa global", ha dit Cuixart.
És CitizenLab qui destapa el cas, juntament amb The New Yorker, però alguns casos també han estat verificats per Amnistia Internacional. "No hi ha dubte que parlem d'una qüestió seriosa", ha dit. L'ús de Pegasus, ha denunciat Cuixart, s'ha detectat en quatre països europeus -França, Alemanya, Bèlgica i Suïssa- i hi ha nexes que l'espionatge s'hauria dut a terme amb la participació d'agències de seguretat de l'Estat, com ara el CNI. "Espanya ha utilitzat Pegasus des de 2015", ha recordat. Tot plegat, constitueix un "escàndol global". "Confirma que Espanya és una democràcia defectuosa", ha reblat Cuixart.
En aquest sentit, ha plantejat diverses qüestions que queden pendents de resoldre. Ho sabia el govern espanyol? Per què es va espiar aquestes persones? Durant quant temps? Com s'ha utilitzat aquesta informació? On és guarda? "Les autoritats espanyoles no han respost a les preguntes més incòmodes", ha denunciat l'expresident d'Òmnium. Cuixart ha denunciat la repressió de l'Estat contra ell, Òmnium i el moviment independentista arran de l'1-O. "Per nosaltres, és clau saber per què ens van espiar. És obvi que hi havia una intenció", ha dit, i ha assegurat que continuaran treballant per treure l'entrellat dels fets.
Òmnium ha preguntat la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, perquè no vol investigar l'espionatge que s'ha produït a Espanya, i si que ho fa a Hongria o Polònia. "Cal reparar les víctimes del Catalangate i reformar les lleis per protegir els drets humans de la societat", ha dit. Òmnium té en marxa una batalla legal contra aquest cas d'espionatge i fa uns dies el jutjat 21 de Barcelona va admetre la seva querella i investigarà els fets. "No creiem en el camí judicial a Espanya, però ho hem de fer per arribar a instàncies internacionals", ha dit.
A l'acte hi ha participat Karlos Castilla, de l'Institut de Drets Humans de Catalunya; John Scott Railton, de CitizenLab; David Oliva, de Front Line Defenders; Yesica Sánchez, de l'Organització Mundial contra la Tortura; i Anna Colom, de Democratic Society. Tots ells han analitzat el problema de l'espionatge a través de les noves tecnologies i en relació als drets humans.
Castilla, que ha donat el tret de sortida a l'acte, ha denunciat l'espionatge d'organitzacions civils a través del programari Pegasus. "La tecnologia no és bona o dolenta per si mateix, en relació als drets humans, però sí que pot tenir un impacte negatiu quan no respecta les llibertats fonamentals", ha dit, i ha recordat que el Catalangate ha acreditat 65 casos de persones espiades relacionades amb el moviment independentista.
En la seva intervenció, la primera des que va deixar la presidència d'Òmnium, Cuixart ha dit que el Catalangate es tracta del cas d'espionatge més gran certificat mai a Europa, i que afecta el moviment independentista i altres persones que defensen el dret a l'autodeterminació, entre els quals els darrers presidents de la Generalitat i també presidents del Parlament. "No és només contra polítics o activistes, és una causa global", ha dit Cuixart.
És CitizenLab qui destapa el cas, juntament amb The New Yorker, però alguns casos també han estat verificats per Amnistia Internacional. "No hi ha dubte que parlem d'una qüestió seriosa", ha dit. L'ús de Pegasus, ha denunciat Cuixart, s'ha detectat en quatre països europeus -França, Alemanya, Bèlgica i Suïssa- i hi ha nexes que l'espionatge s'hauria dut a terme amb la participació d'agències de seguretat de l'Estat, com ara el CNI. "Espanya ha utilitzat Pegasus des de 2015", ha recordat. Tot plegat, constitueix un "escàndol global". "Confirma que Espanya és una democràcia defectuosa", ha reblat Cuixart.
En aquest sentit, ha plantejat diverses qüestions que queden pendents de resoldre. Ho sabia el govern espanyol? Per què es va espiar aquestes persones? Durant quant temps? Com s'ha utilitzat aquesta informació? On és guarda? "Les autoritats espanyoles no han respost a les preguntes més incòmodes", ha denunciat l'expresident d'Òmnium. Cuixart ha denunciat la repressió de l'Estat contra ell, Òmnium i el moviment independentista arran de l'1-O. "Per nosaltres, és clau saber per què ens van espiar. És obvi que hi havia una intenció", ha dit, i ha assegurat que continuaran treballant per treure l'entrellat dels fets.
Òmnium ha preguntat la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, perquè no vol investigar l'espionatge que s'ha produït a Espanya, i si que ho fa a Hongria o Polònia. "Cal reparar les víctimes del Catalangate i reformar les lleis per protegir els drets humans de la societat", ha dit. Òmnium té en marxa una batalla legal contra aquest cas d'espionatge i fa uns dies el jutjat 21 de Barcelona va admetre la seva querella i investigarà els fets. "No creiem en el camí judicial a Espanya, però ho hem de fer per arribar a instàncies internacionals", ha dit.
A l'acte hi ha participat Karlos Castilla, de l'Institut de Drets Humans de Catalunya; John Scott Railton, de CitizenLab; David Oliva, de Front Line Defenders; Yesica Sánchez, de l'Organització Mundial contra la Tortura; i Anna Colom, de Democratic Society. Tots ells han analitzat el problema de l'espionatge a través de les noves tecnologies i en relació als drets humans.
Castilla, que ha donat el tret de sortida a l'acte, ha denunciat l'espionatge d'organitzacions civils a través del programari Pegasus. "La tecnologia no és bona o dolenta per si mateix, en relació als drets humans, però sí que pot tenir un impacte negatiu quan no respecta les llibertats fonamentals", ha dit, i ha recordat que el Catalangate ha acreditat 65 casos de persones espiades relacionades amb el moviment independentista.