19
de gener
de
2020, 20:00
Actualitzat:
20
de gener,
21:38h
"Va a totes". Aquesta és la frase que, al llarg dels últims mesos, han pronunciat almenys tres alts dirigents de Junts per Catalunya (JxCat) -tant de dins com de fora del Govern- en referència al futur polític de Damià Calvet. El conseller de Territori i Sostenibilitat, provinent del nucli dur de Josep Rull en l'antiga Convergència i un dels puntals de JxCat dins l'executiu de Quim Torra, és un dels més actius en el debat sobre la reordenació de l'espai nacionalista i també un dels que aspira a tenir més influència en el futur institucional del partit. Sense descartar, arribat al cas, una candidatura a la presidència de la Generalitat, segons detallen diverses fonts consultades per NacióDigital.
Calvet, segons detallen tant a JxCat com a l'executiu, és d'aquells membres del Govern que són "a tot arreu". "És el conseller per excel·lència", defineix un dels consultats, fent referència a la seva activitat política, que tant inclou aspectes sectorials -Territori és un dels departaments més amplis i amb més capacitat de trepitjar el país- com trobades amb els militants del PDECat. Calvet acostuma a consignar a Twitter les trobades que té amb els associats del partit, i forma part dels nuclis més restringits del Govern. A l'octubre, per exemple, va ser un dels integrants del comitè de crisi instaurat a la Generalitat per seguir en directe les protestes al carrer contra la sentència del Suprem.
De portes endins, se li atribueix una "ambició" que passa, també, per atribuir-li ganes de ser candidat a la presidència de la Generalitat. La data de les eleccions és encara una incògnita, però l'escenari de nous comicis ha pres més força que mai després d'una setmana en què tant Quim Torra com la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, hagin apuntat a aquest escenari si el Suprem converteix en ferma la inhabilitació del president. Sempre i quan, com sempre puntualitza Torra, si el Parlament valida aquesta inhabilitació. Sectors de JxCat assenyalen que Calvet aniria "en els llocs davanters" de la llista als futurs comicis, amb possible lideratge de Carles Puigdemont.
Vincle amb Rull, influència al partit
El conseller de Territori manté el vincle intacte amb Rull, a qui visita sovint a Lledoners. La repressió ha impactat amb força en tots els partits independentistes, de manera que els líders empresonats tenen dirigents de confiança que els representen de portes enfora. Aquest és el cas de Calvet, que va succeir Rull a Territori, però també el de Miquel Buch, conseller d'Interior, en referència a Jordi Turull. Els dos dirigents del PDECat són les cares visibles -ara empresonades- dels dos sectors més rellevants del partit, que no sempre han tingut una relació plàcida, com es va evidenciar el congrés del 2016.
Calvet, que no sempre comparteix les directrius polítiques de Torra -un exemple va ser la reacció contrària que va tenir, juntament amb altres consellers de JxCat, quan el president va solemnitzar en seu parlamentària que volia exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura sense haver informat tot l'executiu-, va tenir un paper protagonista en el segon conclave del PDECat, celebrat el 2018 i marcat per l'adeu de Marta Pascal. El conseller de Territori va ser "part activa" en el descavalcament de la coordinadora general, que ara sospesa -juntament amb altres dirigents allunyats de l'estratègia de Carles Puigdemont- si presentar al Parlament el col·lectiu El País de Demà.
En el mateix congrés, Calvet va participar en els intensos debats sobre el règim d'incompatibilitats, finalment vigent i que li va impedir formar part de la direcció del partit. Testimonis presencials han anat relatant, amb el pas del temps, com hi va haver escenes "pujades de to" a porta tancada. Les escenes li van valer crítiques internes dels mateixos sectors que, en els primers compassos del 2018, van observar amb reticències com es va acostar als impulsors de JxCat més propers a Puigdemont -Elsa Artadi, Albert Batet- després de les eleccions del 21-D. Calvet va negociar el repartiment del Govern amb ERC i, quan Mariano Rajoy no va voler publicar el nomenament de Rull com a conseller, va assumir Territori, del qual ja havia estat alt càrrec.
Equilibris de famílies
El debat sobre presidenciables -en el qual el nom de Calvet ha aparegut al costat d'altres com el d'Àngels Chacón, d'Empresa i Coneixement i veu moderada del Govern- està marcat també pels equilibris de famílies en l'espai de JxCat. Turull i Rull comandaven els sectors més ben estructurats abans que la repressió es posés en marxa, i els afins a l'exconseller de la Presidència tenen més pes públic que no pas els de l'exconseller de Territori. Un exemple: quan Elsa Artadi es va decidir a fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona i se li havia de buscar relleu com a portaveu del Govern, Calvet va ser escollit efímerament fins que Turull va exercir influència per situar-hi Meritxell Budó, en aquell moment alcaldessa de la Garriga i del seu entorn.
JxCat encara no ha definit els passos de la reordenació, que s'hauran d'abordar en una reunió a Waterloo a finals de gener entre Puigdemont i el president del PDECat, David Bonvehí. El partit va decidir a mitjans de desembre "transitar" cap a les noves sigles sota el lideratge "indiscutible" de l'expresident de la Generalitat, però ara s'ha de concretar la manera de fer-ho. Calvet forma part, a banda, de l'anomenat govern de la Crida Nacional per la República liderada per Jordi Sànchez des de Lledoners i en l'inici de la qual hi va jugar un paper David Madí, assessor àulic d'Artur Mas i proper a Sànchez.
El temps i les circumstàncies definiran el rol del conseller de Territori en el mapa de la política catalana, canviant i inestable aquests dies per la inhabilitació de Torra -en mans de la justícia i del Parlament- i els primers compassos del diàleg amb l'Estat ara que Pedro Sánchez ja ha terrat de nou a la Moncloa. Però veus d'alt rang fins de JxCat i del PDECat ressalten que Calvet "jugarà la partida". Si cal, aixecant el dit per assumir les responsabilitats més altes del país. O, si més no, per optar-hi.
Calvet, segons detallen tant a JxCat com a l'executiu, és d'aquells membres del Govern que són "a tot arreu". "És el conseller per excel·lència", defineix un dels consultats, fent referència a la seva activitat política, que tant inclou aspectes sectorials -Territori és un dels departaments més amplis i amb més capacitat de trepitjar el país- com trobades amb els militants del PDECat. Calvet acostuma a consignar a Twitter les trobades que té amb els associats del partit, i forma part dels nuclis més restringits del Govern. A l'octubre, per exemple, va ser un dels integrants del comitè de crisi instaurat a la Generalitat per seguir en directe les protestes al carrer contra la sentència del Suprem.
De portes endins, se li atribueix una "ambició" que passa, també, per atribuir-li ganes de ser candidat a la presidència de la Generalitat. La data de les eleccions és encara una incògnita, però l'escenari de nous comicis ha pres més força que mai després d'una setmana en què tant Quim Torra com la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, hagin apuntat a aquest escenari si el Suprem converteix en ferma la inhabilitació del president. Sempre i quan, com sempre puntualitza Torra, si el Parlament valida aquesta inhabilitació. Sectors de JxCat assenyalen que Calvet aniria "en els llocs davanters" de la llista als futurs comicis, amb possible lideratge de Carles Puigdemont.
Vincle amb Rull, influència al partit
El conseller de Territori manté el vincle intacte amb Rull, a qui visita sovint a Lledoners. La repressió ha impactat amb força en tots els partits independentistes, de manera que els líders empresonats tenen dirigents de confiança que els representen de portes enfora. Aquest és el cas de Calvet, que va succeir Rull a Territori, però també el de Miquel Buch, conseller d'Interior, en referència a Jordi Turull. Els dos dirigents del PDECat són les cares visibles -ara empresonades- dels dos sectors més rellevants del partit, que no sempre han tingut una relació plàcida, com es va evidenciar el congrés del 2016.
Calvet va tenir un paper clau en el descavalcament de Marta Pascal en el congrés del PDECat del 2018, en el qual va representar Rull
Calvet, que no sempre comparteix les directrius polítiques de Torra -un exemple va ser la reacció contrària que va tenir, juntament amb altres consellers de JxCat, quan el president va solemnitzar en seu parlamentària que volia exercir l'autodeterminació en aquesta legislatura sense haver informat tot l'executiu-, va tenir un paper protagonista en el segon conclave del PDECat, celebrat el 2018 i marcat per l'adeu de Marta Pascal. El conseller de Territori va ser "part activa" en el descavalcament de la coordinadora general, que ara sospesa -juntament amb altres dirigents allunyats de l'estratègia de Carles Puigdemont- si presentar al Parlament el col·lectiu El País de Demà.
En el mateix congrés, Calvet va participar en els intensos debats sobre el règim d'incompatibilitats, finalment vigent i que li va impedir formar part de la direcció del partit. Testimonis presencials han anat relatant, amb el pas del temps, com hi va haver escenes "pujades de to" a porta tancada. Les escenes li van valer crítiques internes dels mateixos sectors que, en els primers compassos del 2018, van observar amb reticències com es va acostar als impulsors de JxCat més propers a Puigdemont -Elsa Artadi, Albert Batet- després de les eleccions del 21-D. Calvet va negociar el repartiment del Govern amb ERC i, quan Mariano Rajoy no va voler publicar el nomenament de Rull com a conseller, va assumir Territori, del qual ja havia estat alt càrrec.
Equilibris de famílies
El debat sobre presidenciables -en el qual el nom de Calvet ha aparegut al costat d'altres com el d'Àngels Chacón, d'Empresa i Coneixement i veu moderada del Govern- està marcat també pels equilibris de famílies en l'espai de JxCat. Turull i Rull comandaven els sectors més ben estructurats abans que la repressió es posés en marxa, i els afins a l'exconseller de la Presidència tenen més pes públic que no pas els de l'exconseller de Territori. Un exemple: quan Elsa Artadi es va decidir a fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona i se li havia de buscar relleu com a portaveu del Govern, Calvet va ser escollit efímerament fins que Turull va exercir influència per situar-hi Meritxell Budó, en aquell moment alcaldessa de la Garriga i del seu entorn.
Calvet, que havia de ser el successor d'Artadi a Presidència, també forma part de l'executiva de la Crida Nacional per la República
JxCat encara no ha definit els passos de la reordenació, que s'hauran d'abordar en una reunió a Waterloo a finals de gener entre Puigdemont i el president del PDECat, David Bonvehí. El partit va decidir a mitjans de desembre "transitar" cap a les noves sigles sota el lideratge "indiscutible" de l'expresident de la Generalitat, però ara s'ha de concretar la manera de fer-ho. Calvet forma part, a banda, de l'anomenat govern de la Crida Nacional per la República liderada per Jordi Sànchez des de Lledoners i en l'inici de la qual hi va jugar un paper David Madí, assessor àulic d'Artur Mas i proper a Sànchez.
El temps i les circumstàncies definiran el rol del conseller de Territori en el mapa de la política catalana, canviant i inestable aquests dies per la inhabilitació de Torra -en mans de la justícia i del Parlament- i els primers compassos del diàleg amb l'Estat ara que Pedro Sánchez ja ha terrat de nou a la Moncloa. Però veus d'alt rang fins de JxCat i del PDECat ressalten que Calvet "jugarà la partida". Si cal, aixecant el dit per assumir les responsabilitats més altes del país. O, si més no, per optar-hi.