Daniel Sirera: «Entre Colau i Trias, jo no dubto»

Daniel Sirera (Badalona, 1967) assegura que Alberto Núñez Feijóo no li ha demanat res, però té molt clars els objectius que el seu partit s'ha exigit en aquestes eleccions municipals a Barcelona: incrementar la presència del PP al consistori de Barcelona, avui molt migrada (2 regidors) i doblar-la, i, sobretot, ser determinants en la configuració d'una nova majoria que desallotgi Ada Colau de l'alcaldia.  

La tasca no és fàcil. El mapa de la dreta espanyola a Barcelona és un divers i complex, amb quatre sigles en pugna per aquest espai: PP, Ciutadans, Vox i Valents. En aquesta entrevista, Sirera fixa el discurs del seu partit amb la màxima ductilitat possible, mostrant duresa contra l'actual equip de govern ("Colau-Collboni") i alhora obrint el joc cap a Xavier Trias. A la vegada, insinua una suau inflexió en el missatge del PP que els esdeveniments (sobretot electorals) diran si és sòlida o conjuntural. 

- Quin és l'objectiu del PP en aquestes municipals? Què li ha demanat Feijóo?

- Feijóo no m'ha demanat res. El que m'han demanat els ciutadans de Barcelona és que fem fora Colau. Aquest és el principal objectiu i és pel que estic treballant i pel que treballaré en el que resta de campanya per fer-ho possible. Sobretot tenint en compte que som l'únic partit de debò que pot fer fora Colau.

- Per què això?

- Collboni ja ha demostrat durant vuit anys que ha estat necessari perquè Colau sigui alcaldessa i Xavier Trias, fa vuit anys, quan va tenir l'oportunitat amb els vots del PP de governar, va decidir marxar i va deixar-nos Colau com a alcaldessa. Per tant, l'únic que garanteix un canvi de debò a la ciutat som nosaltres.    

- Ha començat la campanya amb una baixa. El regidor Óscar Ramírez ha estripat el carnet.

- Entenc que, a vegades, la gent s'emprenya quan no va a unes llistes. És humà. Jo no he anat en moltes llistes, però mai he estripat el carnet. Quan entres en una llista, ho fas perquè algú et convida a entrar i quan surts, surts perquè algú et convida a sortir. Has d'acceptar-ho.

"Quan vaig sentir que un grup volia desallotjar un habitatge sense ordre judicial em vaig preocupar. Aquí ningú es pot prendre la justícia per la seva mà"

  
- Expliqui'ns quin és el seu projecte per Barcelona.

- Jo vull que Barcelona sigui una ciutat on la gent vulgui venir a invertir, a crear, a fer coses. Que Barcelona torni a ser un pol d'atracció, que la gent jove hi vulgui venir a estudiar. Em preocupa molt cada vegada que un amic o un conegut em diu que li diu al seu fill que si vol prosperar ha de marxar de Barcelona. Això no pot ser. Hem d'intentar recuperar aquella Barcelona que feia que tothom posés els seus ulls en nosaltres.

- I això com?

- Primer, fent una Barcelona segura. Amb seguretat ciutadana però també jurídica. El procés ens ha fet molt de mal. 8.000 empreses han marxat de Catalunya. Cada dues hores es produeixen divuit robatoris i una ocupació a la ciutat. Hem de fer que Barcelona sigui neta i endreçada, on es cobrin menys impostos que ara, on hi hagi menys burocràcia. Si ho aconseguim, farem que administració i societat civil anem de la mà. Tinc la sensació que l'Ajuntament està donant l'esquena als emprenedors i l'economia productiva. El decreixement mai és una bona companyia perquè la ciutat prosperi.    
 
- Quines serien les seves mesures estrella?

- Nosaltres volem posar més policia, garantir que hi ha més seguretat. Volem fer una reforma profunda de l'administració perquè els qui vulguin crear un negoci no hagin d'esperar dos anys per tenir un permís. Apostarem per la declaració prèvia, que tu comuniques a l'administració que vols fer una cosa i la pots començar a fer. Si ho puc resumir d'una manera, seria fer que l'Ajuntament molesti el menys possible. Que la gent que vol obrir un negoci o posar una terrassa al carrer no hagi de fer uns tràmits que poden fer renunciar al projecte. Tenim 1.200 persones que cada nit dormen al carrer. Els hem d'oferir una solució que no passi per una ajuda puntual sinó que puguin tenir la seva expectativa. 

- Hi ha un evident problema social a Barcelona. Ha esmentat les 1.200 persones que dormen al carrer. El liberalisme econòmic és la solució per aquests casos?

- El que no és una solució és el populisme d'esquerres, que ha demostrat del que és capaç no només a Barcelona sinó a altres llocs del món. No es tracta de liberalisme sinó de fer que els empresaris puguin crear empreses, puguin contractar. Per mi, la millor política social és la que crea ocupació. La política assistencial funciona durant un temps, però no pot funcionar sempre. 

- Fan una radiografia molt negativa de la ciutat. Insisteixen molt en el tema de la inseguretat. No li fa por exagerar?

- Les enquestes, fins i tot les municipals, diuen que la seguretat és la principal preocupació dels ciutadans. Les dades del ministeri de l'Interior diuen que Barcelona és la ciutat més insegura d'Espanya. No puc deixar de parlar de les principals preocupacions. Jo em reuneixo amb molts comerços i el que em diuen és que necessiten més policia.  

"A Barcelona es poden construir encara entre 40.000 i 50.000 habitatges a la zona de la Marina de la Zona Franca i també a la Sagrera. Hi ha sòl per fer-ho. El que passa és que hi ha molt poca gent que vulgui construir"

  
- Incideixen molt en el tema de l'ocupació. No temen donar una imatge tergiversadora? En el cas d'El Kubo i La Ruïna, hi ha veïns a la Bonanova que diuen que fins fa poc, no hi havia problemes de seguretat. I que, en canvi, s'han fet concentracions antiocupes davant que han generat més problemes. 

- Jo respecto que la gent es pugui manifestar. Nosaltres no ho hem fet perquè creiem que l'única manera d'acabar amb l'ocupació és modificant la llei perquè els ocupes puguin ser desocupats en 24 hores. Ho hem proposat al Congrés i el Partit Socialista del senyor Collboni i Podem de la senyora Colau i Esquerra Republicana hi han votat en contra. La nostra voluntat és fer fora els ocupes. A Barcelona els ocupes poden empadronar-se en els pisos que ocupen. L'estratègia d'alguns potser és escalfar el carrer. La nostra és resoldre problemes i això es fa amb lleis. 

- Tots els ocupes són iguals?

- Sí. Hi ha molta gent que té dificultats, però no li dona un cop de peu a la porta. Demana ajuda a l'Ajuntament, demana habitatge social. La gent que ocupa habitatges d'aquesta manera és gent a qui agrada viure així. Trobo difícil que una família que té fills, que té problemes econòmics, es dediqui a trencar portes per ocupar habitatges  
 
- Un fet com la concentració del moviment Desokupa, amb persones d'una determinada estètica, no li genera inquietud? 

- Jo el que sempre dic és que els problemes s'han de resoldre d'acord amb la llei. És veritat que quan vaig sentir que un grup volia desallotjar un habitatge sense ordre judicial em va preocupar. Aquí no es pot prendre la justícia per la seva mà. És veritat que els nacionalistes són uns experts a saltar-se la llei, però jo mai ho he fet i mai ho faré. Mai defensaré que se saltin una llei, encara que sigui una llei que a mi em sembli injusta. Tot s'ha de fer d'acord amb un estat de dret. 

- Han presentat denúncia per la "inacció" de l'Ajuntament i la Generalitat a la Bonanova.

- No és un tema estrictament d'ocupació, sinó de seguretat. No pot ser que a Barcelona i a Catalunya, el govern municipal i la Generalitat, quan els policies estan veient que hi ha ocupes disparant pistoles de balins als veïns o estan robant tanques municipals que paguem tots i, davant la policia, les agafen, les ajunten i construeixen barricades, no pot ser que la policia no actuï. Perquè aleshores estem tolerant que això sigui el far-west. Nosaltres demanem que la policia actuï davant fets delictius que s'estan produint. I com que no ho fan perquè arriben instruccions de l'Ajuntament i la Generalitat de no fer-ho, ho denunciem quan s'està produint un fet delictiu.    

- Però hi ha un problema de fons d'habitatge que el pateix la ciutat.

- Sí, sí, però el tema de l'habitatge no té res a veure amb el de l'ocupació i molt menys amb què la policia faci la seva feina. 

- En matèria d'habitatge, quines propostes defensa? El marge de maniobra d'un ajuntament en aquest tema és reduït.

- No tant. Pensi que a Barcelona es poden construir encara entre 40.000 i 50.000 habitatges a la zona de la Marina de la Zona Franca i també a la Sagrera. Hi ha sòl per fer-ho. El que passa és que hi ha molt poca gent que vulgui construir. Barcelona s'ha convertit en un caos administratiu on per demanar una llicència d'obres, que la llei marca que has de tenir-la en dos mesos, s'arriba a dos anys o més a tenir-la. Els inversors planifiquen, demanen preus, però si han de començar a construir d'aquí a dos anys, els preus no seran els mateixos. Molts d'ells ja opten per no construir a Barcelona. Després tenim la reserva del 30% de tema social. Hi ha gent que diu que si ha de construir un bloc de pisos i un 30% l'ha de regalar, construeix en un altre lloc. S'han de fer moltes coses.

"Madrid no és un model per a Barcelona. Barcelona té el seu propi model. El que és interessant és la gestió que està fent el Partit Popular a Madrid"

  
- Però 40.000 o 50.000 habitatges sembla una xifra electoralista.  

- No, calcules l'espai que hi ha i l'alçada i se'n poden construir entre 40.000 i 50.000. I després tenim una cosa que també no hem d'oblidar i que l'Ajuntament no té en el seu àmbit de visió de ciutat. Barcelona ha de ser una ciutat àmplia, ha de ser la gran Barcelona. És cert que Barcelona no pot créixer més i ha d'anar a l'àrea metropolitana. Però tenim el problema que els socialistes no volen renunciar a les competències dels ajuntaments i la Generalitat no vol donar-li un pes a l'àrea metropolitana perquè li treu protagonisme. Hem de garantir una bona mobilitat entre les ciutats de l'entorn metropolità. Sense unes bones Rodalies, on el govern socialista no inverteix suficient, sense una bona xarxa de transports, hi ha molta gent que no pot anar i venir, o treballar a Barcelona i viure a fora. Hem de garantir que aquesta mobilitat sigui idònia.  
 
- Canviem d'objectiu. Calen més turistes a Barcelona?

- Calen els turistes que vulguin venir. A Barcelona tenim un 15% del PIB que és el turisme i, per tant, Barcelona serà turística o no serà. El que hem d fer és garantir que siguin turistes de qualitat, garantir prou Guàrdia Urbana per garantir que les ordenances de civisme es compleixin, però criminalitzar el turisme com s'ha fet és una errada que ens pot sortir cara. No podem matar la gallina dels ous d'or.

- Però una afluència massiva també genera problemes de gestió.

- Hem de garantir que Barcelona sigui una ciutat multicèntrica des del punt de vista del turisme. En lloc de concentrar-se tots els turismes a les Rambles, plaça de Catalunya i Sagrada Família, l'Ajuntament creï focus perquè els turistes s'estenguin per tota la ciutat. Nosaltres defensem convertir Montjuïc en una muntanya dels museus que generi una nova atracció turística. Que hi hagi també més fires i mercats de manera que repercuteixin en els comerços locals, que no poden obrir en determinades zones els diumenges perquè no són considerades zones turístiques. Si considerem zona turística tot Barcelona, els turistes podran anar a tot arreu i els comerços que vulguin obrir diumenge podran fer-ho.      

- Per què és tan crític amb les superilles?

- No tinc res contra les superilles. El que crec és que s'han fet sense planificació. Tinc la sensació que Colau té un mapa de Barcelona, té dards i els comença a tirar: aquí una superilla, allí un carril bici. Abans de fer una superilla s'ha d'estudiar quina afectació té econòmica, social i en la circulació. Això no s'ha fet. S'han fet les coses simplement per molestar el vehicle privat. Ho ha anunciat Ada Colau. Ha dit que el seu objectiu és convertir Barcelona en una gran superilla i jo crec que això és un error. Això no resol els problemes de la contaminació, no resol els del trànsit sinó que els agreuja. El que he dit és que quan sigui alcalde demanaré un informe de cada superilla, de cada zona pacificada. Perquè no hem d'oblidar que cada vegada que pacifiquem una zona en guerrifiquem una altra. Hem de veure quines afectacions s'han de fer. I les que es mantinguin han de tenir un manteniment.

- Ho diu per alguna en concret?

- Si vostè es passejava fa uns mesos per la superilla de Sant Antoni —ara no perquè l'han netejat perquè hi ha eleccions—, veuria que estava feta una quadra, sense plantes, sense gespa, bruta, amb rates...    

- Madrid és un model per Barcelona?

- No, no. Barcelona té el seu propi model. El que és interessant per Barcelona és la gestió que està fent el Partit Popular a Madrid. Això sí que està bé. Abaixar impostos, garantir que la circulació sigui fluida, permetre que la gent pugui obrir un negoci en un mes, donar ajudes perquè la gent pugui comprar-se un cotxe i se'n pugui comprar un que no contamini, perquè la gent pugui comprar-se bicicletes o patinets, perquè pugui canviar les calderes contaminants. Perquè hi ha un govern del Partit Popular. Com ho fa a Màlaga o a altres llocs on governem. Allí on governa el PP, s'abaixen impostos, la gent té més facilitats per trobar feina i la política social es manté. Però Barcelona és la millor ciutat del món. També és veritat que tenim el pitjor govern de la història. Però si en vuit anys Colau i Collboni no han estat capaços de carregar-se Barcelona, tenim una oportunitat de refer-nos.
 
- Té algun referent urbanístic o alguna figura emblemàtica de la ciutat?

- Jo crec que Pasqual Maragall va ser un gran alcalde. I va aconseguir una cosa que no s'ha tornat a assolir: que totes les forces polítiques treballessin juntes per convertir Barcelona en una gran ciutat del món. I la societat civil també tenia aquesta voluntat de participació i se l'escoltava. Em diran que faig propaganda dels socialistes, però estic reivindicant una figura històrica que va fer molt per Barcelona. Si fem el que ha fet Collboni en aquests anys és el contrari del que va fer Pasqual Maragall. Per mi és molt important que un alcalde governi per tothom. I des de Maragall no s'ha tornat a veure això. 

- Alguna altra figura que li agradi?

- El meu pare. Va ser guàrdia urbana a Barcelona i jo mai vaig poder jugar amb ell perquè quan érem petits treballava a tres llocs, però sempre l'he tingut com a referent d'una persona lliurada en cos i ànima a la ciutat. Per mi sempre ha estat un referent.

- Aspira a més, però. Aspira a ser determinant per conformar una nova majoria. Si del PP depèn fer alcalde, en un empat entre Colau, Maragall, Trias i Collboni. Ha deixat molt clar que Colau ni parlar-ne.

- Maragall tampoc.

- Entre Collboni i Trias, amb qui començaria a parlar?

- Dependrà d'ells perquè jo el que penso fer és posar el meu programa al davant: vull més seguretat, menys impostos, més neteja, més mobilitat, més transport públic, més habitatge. I a partir d'aquí, que ells decideixin què volen ser de grans o si, com em preocupa, Collboni vulgui posar la ciutat al servei de Pedro Sánchez i Trias vulgui deixar-la en mans de Carles Puigdemont. Jo vull posar la ciutat de Barcelona al servei dels ciutadans de Barcelona. Qui vulgui el meu suport, haurà de complir el meu programa electoral.   

"Pasqual Maragall va ser un gran alcalde, va fer molt per Barcelona. El que ha fet Collboni en aquests anys és el contrari"

  
- Té alguna preferència entre Trias o Collboni?

- No m'agrada parlar de pactes amb qui sinó per fer què. Si parlem del que Collboni ha fet els darrers anys ha estat un autèntic desastre. Però és que Trias tampoc va ser un bon alcalde. Va permetre Can Vies, no va abaixar els impostos, va començar amb el tema de les superilles. Sempre dic que haver d'elegir entre ensurt i mort és complicat.
 
- En el cas de Trias, faria alcalde un independentista encara que es posessin d'acord amb el programa de ciutat?

- Vol dir si necessita el meu suport? Entre Trias i Colau, ho tinc clar, però haurà de complir el meu programa. No li penso regalar els meus vots a ningú. Hauran de suar sang per tenir el suport del Partit Popular. 

- En alguna enquesta apareix Vox amb certa força i fins i tot algun competidor del seu mateix espai com és Valents amb certa presència demoscòpica. Per què un votant que dubta entre el PP i Valents l'hauria de votar a vostè?

- La veritat és que no hi ha cap enquesta que digui que Valents entra al consistori. Ni una. Però també li dic una cosa: Barcelona depèn de moltes coses que passen a Madrid, al Congrés dels Diputats. I per això es necessita un soci o un col·laborador necessari al Congrés. Quan escolta la senyora Parera dient que, per exemple, hem de canviar la llei en el tema dels ocupes, penso: però amb qui, si no té diputats a Madrid? Jo crec que la utilitat del PP és evident.

- I algú que dubta entre el PP i Vox?

- Hi ha alguns votants de Vox que poden votar el PP i jo demanaré el seu vot explícitament. Però n'hi ha d'altres que mai ho farien perquè estem a la seva extrema esquerra. En tot cas, l que tinc molt clar és que vull representar tots els catalans que no som separatistes i que som de centre i centre dreta. Tenint en compte que només hi ha una enquesta que diu que Vox entra, el que els dic a tots aquests votants és que si concentren el vot en el PP, aquest es podria convertir en la segona força al consistori. 

"Hem tingut gent a qui el PP ha decebut i ha anat a Ciutadans. Gent que s'ha enfadat i s'ha anat a Vox. Jo el que vull és unificar tot aquest espai"

  
- En aquesta campanya, vostè ha llançat alguns missatges que van més enllà d'unes municipals. Ha parlat d'un PP que vol contactar amb una societat "moderada i assenyada". En la presentació de la candidatura, va destacar la inclusió de figures procedents del catalanisme diguem-ne conservador. Creu que el PP ha de canviar? 

- Jo el que crec que ha de virar és la societat catalana, que hem de deixar-nos d'enfrontaments i de veure què ens separa, i hem de començar a mirar què és el que ens uneix. Jo no soc independentista, però podria fins i tot parlar amb un independentista de com podem millorar Catalunya i Barcelona. Sobre com podem fer que la nostra gent tingui millor qualitat educativa, tingui més oportunitats. Si deixem de mirar el que ens separa, si no utilitzem la llengua com un element de confrontació sinó d'unió, i comencem a fer coses perquè la societat catalana torni a cosir-se, als catalans ens anirà millor, siguem independentistes o no siguem independentistes. Hem d'apostar per aquesta entesa perquè els catalans deixem de preguntar-nos què som i d'on venim per preocupar-nos pel futur dels nostres fills. Jo el que vull és que aquestes 8.000 empreses que van marxar arran del procés tornin. Colau i Collboni han fet de Barcelona una ciutat insegura per viure i Trias i Maragall han fet de Barcelona una ciutat insegura per invertir. 
 
- Vostè ha donat la benvinguda al PP a gent que se n'havia anat. El PP havia arribat a tenir 7 i 9 regidors. En les darreres eleccions només van ser 2. En què s'han equivocat.

- Estar en la centralitat política no és fàcil. Hem tingut gent a qui el PP ha decebut i ha anat a Ciutadans. Gent que s'ha enfadat i s'ha anat a Vox. I gent que no ha tingut lloc a les llistes i se n'ha anat a Valents. Jo el que pretenc és unificar aquest espai, demostrar que el PP torna a ser el PP de les grans ocasions i estic percebent que a Barcelona hi ha voluntat de canvi. Nosaltres hem governat a Badalona, a Castelldefels, i allí on es tasta un govern del PP, incrementem el suport.
 
- El PP de Catalunya ha de tornar al que va ser la posició de Josep Piqué?

- Doncs no ho sé. Crec que el PP de Catalunya el que ha de fer és treballar molt. Nosaltres treballem per la gent, jo tota la vida no he fet més que treballar perquè als ciutadans de Barcelona, em votin a mi, a Colau, a Trias o a Collboni, els vagi la vida millor.