12
de maig
de
2023, 20:02
Actualitzat:
21:48h
El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit aquesta tarda a la Casa Blanca amb el president nord-americà, Joe Biden, qui l'ha qualificat de "soci i aliat", alhora que ha assegurat que espera "aprofundir els lligams històrics" amb l'estat espanyol. La trobada ha servit per analitzar aspectes de les relacions bilaterals, el vincle transatlàntic en plena guerra a Ucraïna a dos mesos que Madrid assumeixi la presidència temporal del Consell Europeu, i es repassarà la situació internacional. Però l'encontre a la Casa Blanca s'ha produït en un moment molt sensible de la política espanyola, just l'endemà de l'inici de la campanya electoral per al 28-M, que pot reforçar o afeblir el lideratge de Sánchez.
La història de les relacions entre Madrid i Washington s'ha caracteritzat per la desigualtat. Espanya és un soci i aliat dels EUA, però el seu pes en l'escenari global ha estat el propi d'un país de segona fila, lluny de la rellevància -probablement minvant- d'altres actors europeus, com Alemanya o França. Sánchez, hàbil en el curt termini, ha sabut empatitzar amb Biden i fixar un relat de bona sintonia amb Washington. Però l'assimetria de la relació entre tots dos països és evident. Aquestes són algunes claus de la trobada.
El que segur que s'emportarà Sánchez de Washington és una fotografia d'alt contingut polític. La trobada amb Biden al Despatx Oval no té preu i dona uns instants de glòria a qualsevol governant. Però si, a més, té lloc en plena campanya electoral el seu valor polític s'incrementa. En certa manera, tots dos dirigents estan en campanya. Sánchez se la juga el 28-M, que el pot afeblir o solidificar de cara a les eleccions espanyoles previstes a finals d'any. Biden va anunciar el mes passat la seva intenció d'anar a la reelecció, el novembre del 2024. Tots dos mostren sintonia ideològica, comparteixen el rebuig a la dreta populista i coincideixen en aspectes importants, com el suport a Ucraïna enfront Rússia i la prioritat donada al combat pel clima. En altres temes, s'imposa la realpolitik.
Pels Estats Units, Espanya són, sobretot, les bases nord-americanes. Fa uns mesos, Washington va aconseguir el "sí" de Madrid a la instal·lació de dos nous bucs de guerra a la base de Rota, a Cadis. Es tracta de dos destructors AEGIS, que formen part de l'estructura de defensa antimíssils de l'OTAN. Arribaran entre el 2024 i el 2025. D'aquesta manera, augmenten de 4 a 6 els bucs de la marina nord-americana a la base. Un senyal de la rellevància geoestratègica del port andalús per Washington, ja que és l'única base europea on hi ha una força d'aquest tipus amb caràcter permanent.
La relació entre l'estat espanyol i els EUA travessa un bon moment pel que fa a l'àmbit del comerç d'armes. L'executiu espanyol va anunciar fa unes setmanes l'adquisició de vuit helicòpters MH-60R nord-americans per 820 milions d'euros. Es tracta d'un model d'última generació construït per un gegant del sector, Lockheed Martin, i que inclou torpedes i míssils aire-terra.
La imatge del ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga banyant-se a les aigües de Palomares (Almeria) en companyia de l'ambaixador nord-americà són una de les fotografies emblemàtiques dels anys del franquisme. Dues aeronaus dels EUA van xocar i es van desprendre quatre bombes termonuclears. Fraga va córrer a banyar-s'hi per desmentir que hi hagués fugues radioactives. Però el cert és que encara avui, quasi seixanta anys després, queden restes contaminades a la zona. Ja s'han fet diverses tasques de neteja, però que els EUA treguin l'aigua contaminada que hi resta és una reivindicació espanyola de fa anys. Ara sembla que Washington s'ha compromès a fer-ho. Ja es veurà. Però al fons de Palomares hi ha quedat també molta brutícia de la memòria contaminada del franquisme.
La política proteccionista nord-americana ha causat un llarg plet comercial amb Brussel·les, que va tenir en els anys de Trump moments de forta tensió. Però l'Administració Biden, especialment sensible a l'hora de protegir el seu sector agrari i industrial, no ha modificat sensiblement la seva política. En el cas de l'estat espanyol, l'aranzel fixat pels EUA el 2018 sobre l'oliva negra ha estat letal. Ara, Sánchez intentarà suavitzar la posició de Biden en aquest tema.
Hi ha certa sintonia ideològica entre Sánchez i Biden. De fet, l'Espanya democràtica ha mantingut tradicionalment més bones relacions amb administracions demòcrates que amb republicanes. Durant el franquisme, unes i altres van considerar Franco com un aliat rellevant, tot i que els demòcrates van fer-ho amb algun escrúpol. Només els presidents republicans van visitar Madrid en aquella època (Eisenhower, Nixon i Ford).
Amb la Transició, Madrid va veure amb simpatia Jimmy Carter. La nit del 23-F, un mes després de la presa de posició de Ronald Reagan, la secretaria d'Estat va dir que es tractava d'un "afer intern". Un indici de distància que va neguitejar els governants espanyols.
Després, l'entrada d'Espanya a l'OTAN va permetre un millor encaix entre el govern de Felipe González i l'Administració republicana. Un moment de bon clima entre la Moncloa i els republicans es va produir amb Aznar i el seu suport a la guerra de l'Iraq de George Bush. Després, amb Obama, va semblar que es generava una connexió "progressista" amb Rodríguez Zapatero. Sánchez intenta ara treure tot el rèdit possible a aquest fil.
La història de les relacions entre Madrid i Washington s'ha caracteritzat per la desigualtat. Espanya és un soci i aliat dels EUA, però el seu pes en l'escenari global ha estat el propi d'un país de segona fila, lluny de la rellevància -probablement minvant- d'altres actors europeus, com Alemanya o França. Sánchez, hàbil en el curt termini, ha sabut empatitzar amb Biden i fixar un relat de bona sintonia amb Washington. Però l'assimetria de la relació entre tots dos països és evident. Aquestes són algunes claus de la trobada.
1. Campanya al Despatx Oval
El que segur que s'emportarà Sánchez de Washington és una fotografia d'alt contingut polític. La trobada amb Biden al Despatx Oval no té preu i dona uns instants de glòria a qualsevol governant. Però si, a més, té lloc en plena campanya electoral el seu valor polític s'incrementa. En certa manera, tots dos dirigents estan en campanya. Sánchez se la juga el 28-M, que el pot afeblir o solidificar de cara a les eleccions espanyoles previstes a finals d'any. Biden va anunciar el mes passat la seva intenció d'anar a la reelecció, el novembre del 2024. Tots dos mostren sintonia ideològica, comparteixen el rebuig a la dreta populista i coincideixen en aspectes importants, com el suport a Ucraïna enfront Rússia i la prioritat donada al combat pel clima. En altres temes, s'imposa la realpolitik.
2. El complex militar industrial, satisfet: més bucs a Rota
Pels Estats Units, Espanya són, sobretot, les bases nord-americanes. Fa uns mesos, Washington va aconseguir el "sí" de Madrid a la instal·lació de dos nous bucs de guerra a la base de Rota, a Cadis. Es tracta de dos destructors AEGIS, que formen part de l'estructura de defensa antimíssils de l'OTAN. Arribaran entre el 2024 i el 2025. D'aquesta manera, augmenten de 4 a 6 els bucs de la marina nord-americana a la base. Un senyal de la rellevància geoestratègica del port andalús per Washington, ja que és l'única base europea on hi ha una força d'aquest tipus amb caràcter permanent. La relació entre l'estat espanyol i els EUA travessa un bon moment pel que fa a l'àmbit del comerç d'armes. L'executiu espanyol va anunciar fa unes setmanes l'adquisició de vuit helicòpters MH-60R nord-americans per 820 milions d'euros. Es tracta d'un model d'última generació construït per un gegant del sector, Lockheed Martin, i que inclou torpedes i míssils aire-terra.
3. Treure la runa (contaminada) de Palomares
La imatge del ministre d'Informació i Turisme Manuel Fraga banyant-se a les aigües de Palomares (Almeria) en companyia de l'ambaixador nord-americà són una de les fotografies emblemàtiques dels anys del franquisme. Dues aeronaus dels EUA van xocar i es van desprendre quatre bombes termonuclears. Fraga va córrer a banyar-s'hi per desmentir que hi hagués fugues radioactives. Però el cert és que encara avui, quasi seixanta anys després, queden restes contaminades a la zona. Ja s'han fet diverses tasques de neteja, però que els EUA treguin l'aigua contaminada que hi resta és una reivindicació espanyola de fa anys. Ara sembla que Washington s'ha compromès a fer-ho. Ja es veurà. Però al fons de Palomares hi ha quedat també molta brutícia de la memòria contaminada del franquisme.4. Acollir els immigrants que els EUA no volen
S'ha anunciat un acord imminent entre tots dos països perquè Espanya aculli immigrants procedents dels Estats Units. La decisió de l'Administració Trump d'expulsar en calent els immigrants il·legals que entressin per la frontera amb Mèxic (l'anomenat Títol 42) ha estat suspesa i Washington vol treure pressió al flux migratori enviant una part dels sol·licitants d'acollida a Espanya. És l'anomenada migració circular, una política de Washington amb col·laboració de països d'Amèrica Llatina (probablement Guatemala, Colòmbia i Hondures, entre d'altres) on s'establirien centres de gestió migratòria. També el Canadà està disposat a acollir-ne.
5. Què fer amb els aranzels?
La política proteccionista nord-americana ha causat un llarg plet comercial amb Brussel·les, que va tenir en els anys de Trump moments de forta tensió. Però l'Administració Biden, especialment sensible a l'hora de protegir el seu sector agrari i industrial, no ha modificat sensiblement la seva política. En el cas de l'estat espanyol, l'aranzel fixat pels EUA el 2018 sobre l'oliva negra ha estat letal. Ara, Sánchez intentarà suavitzar la posició de Biden en aquest tema.
6. Millor amb presidents demòcrates
Hi ha certa sintonia ideològica entre Sánchez i Biden. De fet, l'Espanya democràtica ha mantingut tradicionalment més bones relacions amb administracions demòcrates que amb republicanes. Durant el franquisme, unes i altres van considerar Franco com un aliat rellevant, tot i que els demòcrates van fer-ho amb algun escrúpol. Només els presidents republicans van visitar Madrid en aquella època (Eisenhower, Nixon i Ford).Amb la Transició, Madrid va veure amb simpatia Jimmy Carter. La nit del 23-F, un mes després de la presa de posició de Ronald Reagan, la secretaria d'Estat va dir que es tractava d'un "afer intern". Un indici de distància que va neguitejar els governants espanyols.
Després, l'entrada d'Espanya a l'OTAN va permetre un millor encaix entre el govern de Felipe González i l'Administració republicana. Un moment de bon clima entre la Moncloa i els republicans es va produir amb Aznar i el seu suport a la guerra de l'Iraq de George Bush. Després, amb Obama, va semblar que es generava una connexió "progressista" amb Rodríguez Zapatero. Sánchez intenta ara treure tot el rèdit possible a aquest fil.