10
de novembre
de
2017, 17:14
Actualitzat:
21:34h
Demòcrates de Catalunya, formació hereva d'Unió, ja planteja oficialment concórrer al costat d'ERC a les eleccions al Parlament del 21 de desembre en cas que fracassi el plantejament de llista unitària que encara és damunt la taula de les formacions independentistes. En concret, la formació que integren Antoni Castellà i Núria de Gispert, entre altres dirigents democristians, ha preguntat als seus voluntaris -aquest nom reben els militants del partit- si, en cas que el plantejament unitari naufraga, estan disposats a explorar una aliança amb els republicans, Moviment d'Esquerres (MES) i Avancem. I el 93% dels afiliats han respost afirmativament a aquesta possibilitat.
Amb el pas del temps, Demòcrates ha anat teixint bones relacions amb ERC. Han fet actes conjunts, com un celebrat davant de Santa Maria del Mar, en el qual els republicans i els democristians van recordar les víctimes del franquisme. També van compartir un acte sobre la República al mes de febrer, en el qual van tornar a coincidir Castellà amb el vicepresident Oriol Junqueras, actualment empresonat per decisió de l'Audiència Nacional. "Feia temps que es veia a venir", recalquen fonts sobiranistes.
Paral·lelament, els hereus d'Unió s'han anat distanciat del PDECat, partit nascut de l'antiga Convergència. No es van posar d'acord en el procés de refundació i, finalment, cadascú ha seguit el seu camí tot i que han existit contactes entre les dues direccions per explorar aliances de futur que no han fructificat. Segons fonts democristianes, en cap moment hi ha hagut reunions al llarg dels últims dies per explorar una coalició electoral. "S'han anat acostant a ERC, no s'han amagat", constaten al PDECat. En el seu moment, l'antiga Convergència va explorar una aliança de futur a l'estil de la vella CiU, fins i tot a través de la plataforma que preparava Artur Mas, però tot va quedar en res.
Últims intents
Al marge d'aquesta aliança, els republicans observen com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segueix insistint en encapçalar una agrupació d'electors impulsada per sectors de la societat civil i del mateix PDECat. Una opció que públicament és avalada per la direcció, però que en privat genera recels perquè no permet tenir espais electorals als blocs dels mitjans públics ni presència als debats televisius. Puigdemont sosté que és la millor opció i manté que té el "deure civil" d'encapçalar-la.
Amb el pas del temps, Demòcrates ha anat teixint bones relacions amb ERC. Han fet actes conjunts, com un celebrat davant de Santa Maria del Mar, en el qual els republicans i els democristians van recordar les víctimes del franquisme. També van compartir un acte sobre la República al mes de febrer, en el qual van tornar a coincidir Castellà amb el vicepresident Oriol Junqueras, actualment empresonat per decisió de l'Audiència Nacional. "Feia temps que es veia a venir", recalquen fonts sobiranistes.
Paral·lelament, els hereus d'Unió s'han anat distanciat del PDECat, partit nascut de l'antiga Convergència. No es van posar d'acord en el procés de refundació i, finalment, cadascú ha seguit el seu camí tot i que han existit contactes entre les dues direccions per explorar aliances de futur que no han fructificat. Segons fonts democristianes, en cap moment hi ha hagut reunions al llarg dels últims dies per explorar una coalició electoral. "S'han anat acostant a ERC, no s'han amagat", constaten al PDECat. En el seu moment, l'antiga Convergència va explorar una aliança de futur a l'estil de la vella CiU, fins i tot a través de la plataforma que preparava Artur Mas, però tot va quedar en res.
Últims intents
Al marge d'aquesta aliança, els republicans observen com el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, segueix insistint en encapçalar una agrupació d'electors impulsada per sectors de la societat civil i del mateix PDECat. Una opció que públicament és avalada per la direcció, però que en privat genera recels perquè no permet tenir espais electorals als blocs dels mitjans públics ni presència als debats televisius. Puigdemont sosté que és la millor opció i manté que té el "deure civil" d'encapçalar-la.